Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Cova de la Vansa. Tòrrec.

 

El nucli de poblament de la Baronia de la Vansa era format bàsicament per habitatges dins balmes o coves, de les quals en destaca una, tant per les mides com per les seves característiques, l’anomenada Cova de la Vansa.

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

 

COVA DE LA VANSA

Tòrrec, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

La Baronia de la Vansa

Es coneixia amb el nom de Baronia de la Vansa una antiga jurisdicció senyorial formada per les poblacions de Lluçars, Boada i Tòrrec, a la comarca de La Noguera, dins del terme municipal de Vilanova de Meià. Més tard també hi van ser agregats Argentera i Gàrzola. De vegades, també trobem aquesta antiga baronia anomenar-se com Baronia de Lavança o Cova de Lavança.

L’origen del nom de la Baronia de la Vansa, cal cercar-lo a l’àrea de Tòrrec, on grans barrancs de molta profunditat i molt feréstecs (Barranc de Fontfreda, Barranc de Tartera, Barranc de l’Espluga, Barranc de Coveta, etc.) allotgen grans balmes que han estat habitades des de l’època prehistòrica fins ben entrat el segle XX, diuen que fins a 1951.

 

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

 

La noticia més antiga del lloc de La Vansa data de principis del segle XI (cap el 1010). En desaparèixer les jurisdiccions senyorials, durant el 1836, Lluçars, Tòrrec i Boada van formar un municipi amb el nom de la Baronia de la Vansa, pocs anys després hi van ser agregats Argentera i Gàrzola. Les cinc poblacions, amb capital a Lluçars, es van mantenir com a entitat municipal fins el 1926 en què es van ajuntar amb Vilanova de Meià.

Històricament la Baronia de la Vansa no estava integrada a la Coma de Meià, ja que en l’aspecte eclesiàstic no formava part del Priorat de Meià, sinó que es trobava dintre del Bisbat d’Urgell. Pel que fa administració civil, La Vansa, pertanyia a la Vegueria d’Agramunt i, a partir del Decret de Nova Planta, al corregiment de Cervera.

El mot “bansa” o “vansa” és un hidrònim, és a dir, un topònim relacionat o identificat amb l’aigua. Ve del mot basc i francoprovençal “laban” que significa suau o relliscós, com el riu de Tòrrec, que neix del Barranc de Font Freda que devalla prèviament pels barrancs Tartera i el de Les Àligues des dels cingles de Fabregada.

 

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

 

 

La Cova de la Vansa

Aquesta zona va ser un nucli de poblament, durant l’Edat mitjana, format bàsicament per habitatges dins balmes o coves, de les quals en destaca una, tant per les mides com per les seves característiques, la Cova de la Vansa, on hi ha una construcció d’època medieval que va perdurat com a casa de pagès fins a temps recents. Dintre de la resta de balmes queden restes de fortificacions medievals i antics habitatges reconvertits en corrals de bestiar.

La zona disposava fins i tot d’una parròquia pròpia, documentada al segle XIV, Santa Maria de La Vansa, les ruïnes de la qual es troben a uns metres després, a ponent, de les balmes del conjunt d’habitatges troglodítics de la cova principal nomenada Cova de la Vansa.

A poca distància i a un nivell més baix, aprofitant la paret del cingle i aprofitant una petita cova d’uns 13 metres, hi trobem aquesta església, de planta preromànica, amb addicions posteriors i un allargament de la nau en època gòtica. L’església té dos absis semicirculars, un a la capçalera de la nau, orientat a l’est, i l’altre lateral, excavat en la penya de la muntanya i dirigit al nord. L’estat d’aquest sector, cobert de vegetació, costa de veure i accedir-hi actualment.

 

Planta de la Cova Ermita Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

Planta de la Cova Ermita Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

 

Actualment, es veuen quatre balmes, tres situades en un nivell superior i una a cota més baixa. La balma de cota més baixa té un 18 metres de llarg i 8 metres de fondo i també és anomenada per alguns com Cova del Vidre.

La més gran és la que es troba més a ponent, anomenada Cova de la Vansa, i fa uns 135 metres de llarg i 21 metres de fondària. L’altura de la visera natural arriba, al punt més alt, als 9 metres. És la balma situada més a l’Oest i més propera a l’entrada del barranc, hi trobem una edificació de dues plantes d’alçada i dividida en diversos departaments, en un d’ells encara s’hi conserven enormes botes de vi.

Al sector més occidental d’aquesta balma, fent de paret de tancament exterior, hi ha les restes d’un mur medieval, d’uns 12 metres de llarg i 2’5 centímetres d’alçada. Aquest és fet amb carreus rectangulars, petits, arrenglerats en filades regulars. Pel camí d’accés, també es poden trobar trams empedrats corresponents a l’antic camí de ferradura medieval que es va fer servir i mantenir fins no fa gaires decenis.

 

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

 

La Cova de la Vansa, que encara va ser habitada molts anys després de la guerra, conserva la majoria de les dependències d’una casa de pagès i una llinda de principis del segle XVIII. Per construir els murs d’aquestes cases i corrals es van reaprofitar molts dels carreus de les antigues fortificacions i de l’antiga església de la Mare de Déu de Gràcia (o Santa Maria de La Vansa).

A partir de la ceràmica localitzada a l’indret, es diferencien dos moments d’ocupació ben definits: finals del segle XI i principis del XII i després durant el segle XVIII. També s’han trobat restes de talla de sílex de facció prehistòrica.

 

Planol de la Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies

Planol de la Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies

 

 

La Vila de Tòrrec i Melitón Sala Ribaudàs

El petit poble de Tòrrec, lloc on es troba la Cova de la Vansa, és un poble pintoresc situat a l’esquerra del riu Tòrrec, uns quilòmetres més avall canvia de nom i es anomenat Riu de les Segues. És també una població molt restaurada amb racons d’una gran bellesa. A més a més dintre del seu terme es troba la deu de Fontfreda i les banyeres naturals de la Peixera, tot plegat dins un paisatge de singular bellesa.

D’aquest petit poble es fill en Melitón Sala Ribaudàs (1899-1945), també anomenat en Melitón de Tòrrec, un agent de la resistència francesa (Forçes Franceses Combatents) i infatigable passeur de frontière i courier. Les missions que va arribar a desenvolupar aquest valent lluitador per les llibertats, són absolutament llegendàries i èpiques. Dolors Sala Sala, de Cal Casanova, va ser la seva esposa, la qual també va rebre reconeixement.

Les seves activitats principals per la resistència francesa era passar el correu aliat de la xarxa AKAK per la frontera i acollia a casa evadits, aviadors, jueus, fins a poder passar-los cap a Espanya per Puigcerdà o cap a Berga per les muntanyes.

Melitón era molt respectuós amb totes les creences religioses i en aquest cas la seva dona n’era molt devota. Es diu que a la capçalera del llit tenia un santcrist i dues imatges de la verge que en saber que el seu marit havia mort durant la seva deportació va retirar el santcrist i va amagar les imatges de la verge. Al 1944 va ser detingut per la Gestapo i va morir el 18 de Març de 1945 al camp d’extermini de Neuengamme (Hamburg, Alemanya), on feien treballar als presoners en una bòbila confiscada a un ciutadà jueu.

A títol pòstum Melitón Sala Ribaudàs va rebre les més altes condecoracions com la de Chevalier de la Lègion d’Honneur, la Médaille de la Résistance i la Croix de Guerre amb Etoile de Vermeil.

 

Diploma aliat concedit a Meliton Sala i Dolors Sala

Diploma aliat concedit a Meliton Sala i Dolors Sala

 

Encara es pot veure la web de la V Edició del Resistència Rock, on anunciava el programa d’homenatges a Melitón Sala Ribaudàs amb tots els honors on a més a més s’hi va descobrir una placa commemorativa recordant la seva tasca llibertaria.

 

Placa d'homenatge a Meliton Sala Ribaudàs a Tòrrec, Vilanova de Meià. La Noguera, Montsec de Rúbies.

Placa d’homenatge a Meliton Sala Ribaudàs a Tòrrec, Vilanova de Meià. La Noguera, Montsec de Rúbies.

 

EXCURSIÓ A LA COVA DE LA VANSA

 

Per arribar a Tòrrec, per exemple des d’Artesa de Segre, cal seguir la carretera L-512 direcció a Tremp i Isona durant 11 kilòmetres. Just a la sortida del poble de Montargull, ens desviem a l’esquerra i prenem una carretera senyalitzada que en uns 5 kilòmetres ens portarà fins a Tòrrec.

Dificultat: baixa. Distància: 5 km (anar i tornar) Durada: De 2 a 3 h.

Iniciem l’itinerari a l’entrada del poble, a les rodalies de la bàscula municipal. Prenem la pista ampla que surt just davant de la bàscula i aviat seguim un camí que baixa a l’esquerra en direcció al riu. Just abans d’un pi solitari a l’esquerra del camí, podem prendre un corriol que davalla en diagonal a la dreta i que constitueix una curta drecera. Aviat tornem a trobar una altre pista, la creuem, i continuem per un corriol que segueix davallant fins desembocar a un camí més ample.

Durant aquest tram del recorregut anirem trobant fites i també anirem seguint un tub negre que porta aigua al poble i que fa el mateix recorregut que el camí que porta a la Cova de la Vansa.

Seguim el camí a la dreta però l’abandonem tot seguit per prendre un corriol que surt a l’esquerra i que, tot seguint les fites, baixa fins al Barranc de les Planes, el qual creuem, ben a prop d’un atrotinat pont ciment (que no heu d’agafar). Compte en aquest punt, cal seguir les fites que davallen cap al barranc i no unes altres que remunten el barranc fins a la seva capçalera.

A l’altra banda, seguim un sender força ben marcat que gira a l’esquerra i va guanyant altura suaument.

Poc després de l’esperó, el camí es bifurca. Seguirem el camí de la dreta (després tornarem pel camí de l’esquerra) que s’endinsa en el Barranc de Fontfreda tot planejant. Durant aquest tram tindrem magnífiques vistes de la cova de la Vansa, a la nostra esquerra. El camí va davallant suaument i s’endinsa en la vegetació.

Creuem el Barranc de Fontfreda i, ja a l’altre costat, anem a buscar amunt i a l’esquerra, un corriol que transcorre pel peu de la cinglera i que en algun tram es troba força emboscat. El corriol ens condueix finalment a les balmes de la Cova de la Vansa.

 

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Montsec de Rúbies.

 

ESPAI PROTEGIT DE LA COVA DE LA VANSA

 

El Barranc de Fontfreda i especialment la zona al voltant de la Cova de la Vansa és un espai protegit i fràgil. Actualment està prohibida l’escalada ja que és tracta d’una zona ZEPA, Zona d’Especial Protecció per les Aus. A més a més, està catalogat i identificat com jaciment arqueològic protegit.

 

Natura 2000
 

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

Vídeo de Fotografies de la Cova de la Vansa. Tòrrec, La Noguera. Montsec de Rúbies

 

FONTS:

 

  • El Montsec i Muntanyes Veïnes. Cortés i Ribelles, Manuel. Centre Excursionista de Lleida, 1984
  • Catálogo Espeleológico del Montsec. Escolà i Boada, Oleguer. CEC, 1970
  • Mapa Excursionista del Montsec II.. Prames, 2009.
  • Baronia de Lavansa: Romànic i trogloditisme amb incògnites. UEC, 1998
  • Espías, contrabando, maquis y evasión. Sánchez- Agustí, Ferran. Milenio, 2003

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca