Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Cova de la Vansa. Tòrrec.

 

L’antic poblament de la Baronia de la Vansa era format bàsicament per habitatges dins balmes i coves, de les quals en destaca l’anomenada Cova de la Vansa…

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

COVA DE LA VANSA

Tòrrec, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA COVA DE LA VANSA

Es coneixia amb el nom de Baronia de la Vansa una antiga jurisdicció senyorial formada per les poblacions de Lluçars, Boada i Tòrrec, a la comarca de La Noguera, dins del terme municipal de Vilanova de Meià. Més tard, també hi van ser agregats Argentera i Gàrzola.

L’origen del nom de la Baronia de la Vansa, cal cercar-lo a l’àrea de Tòrrec, on grans barrancs de molta profunditat i molt feréstecs : Barranc de Fontfreda, Barranc de Tartera, Barranc de l’Espluga, Barranc de Coveta. Aquí, a Tòrrec, és on es troba la l’enorme balma obrada coneguda com Cova de la Vansa.

Aquests barrancs s’enfilen cap el nord fins a la zona de les coves també obrades de Gramenet i dels barrancs de l’àrea de Montadó, que allotgen grans balmes que han estat obrades i habitades, des de l’època prehistòrica fins ben entrat el segle XX.

El petit poble de Tòrrec, lloc on es troba la Cova de la Vansa, és un poble pintoresc situat a l’esquerra del riu Tòrrec, que uns quilòmetres més avall canvia de nom i es anomenat Riu de les Segues.

És també una població molt restaurada amb racons d’una gran bellesa. A més a més dintre del seu terme es troba la deu de Fontfreda i les banyeres naturals d’aigua anomenades de la Peixera, tot plegat dins un paisatge de singular bellesa.

 

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE LA VANSA

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva. L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc.

Hi ha mencions del lloc com castro de Lavancia cap a l’any 1907, com Lauanza cap a l’any 1151, també com Lavanza a l’any 1175, com Lauança a l’nay 1295 i també com Levança a l’any 1359. Fins i tot també surt esmentat un diminutiu toponímic com Lavançola cap a l’any 1093 fent referència als límits amb la vila d’Alentorn.

El mot “bansa” o “vansa” és un hidrònim, és a dir, un topònim relacionat o identificat amb l’aigua. Ve del mot basc i francoprovençal “laban” que significa suau o relliscós.

Fa referència al riu de Tòrrec, que neix al barranc de Font Freda i davalla prèviament pels barrancs de Tartera i el de Les Àligues des dels cingles de Fabregada.

Respecte a l’origen etimològic de ‘Tòrrec’, resulta molt fàcil d’esbrinar, segons Joan Coromines. Diu literalment: “Resulta d’un vell encreuament dels dos quasi-sinònims: pre-romà còrrec i romànic torrent”.

 

 

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE LA VANSA

La noticia més antiga del lloc de La Vansa data de principis del segle XI, cap a l’any 1010.

En desaparèixer les jurisdiccions senyorials, durant el 1836, Lluçars, Tòrrec i Boada van formar un municipi amb el nom de la Baronia de la Vansa, on també, pocs anys després, hi van ser agregats Argentera i Gàrzola.

Les cinc poblacions, amb capital a Lluçars, es van mantenir com a entitat municipal fins l’any 1926 quan es van integrar dins del municipi de Vilanova de Meià.

Històricament, però, la Baronia de la Vansa no estava integrada a la Coma de Meià, ja que en l’aspecte eclesiàstic no formava part del Priorat de Meià, sinó que es trobava dintre del Bisbat d’Urgell.

Pel que fa administració civil, La Vansa, pertanyia a la Vegueria d’Agramunt i, a partir dels Decrets de Nova Planta, al corregiment de Cervera.

 

 


 

Actualment, els drets nobiliaris sobre la Baronia de la Vansa pertanyen al Marqués de Dues Aigües, senyor de Lluçars.

Habitat de forma permanent fins l’any 1932 per la família Puigpinós, serví d’amagatall durant la Guerra Civil Espanyola per a tots els habitants del poble.

Posteriorment, hi visqué en Solé, conegut com ‘el Grives’. Des de 1941 fins el 1950 fou habitat per Ventura Puigpinós, nascut a la casa a començaments del segle XX, per després quedar abandonada definitivament.

Els hereus de la Cova de la Vansa van marxar definitivament i es van instal·lar a l’entorn de Les Masies de Tòrrec, concretament a Cal Vansa.

Pel camí d’accés, també es poden trobar trams empedrats corresponents a l’antic camí de ferradura medieval que es va fer servir i ha estat mantingut fins no fa gaire.

 

 

Interior de la Cova de la Vansa, on es poden veure les portes de les diferents estances construïdes al seu interior. Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Interior de la Cova de la Vansa, on es poden veure les portes de les diferents estances construïdes al seu interior. Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

LA COVA DE LA VANSA

Aquesta zona va ser un nucli de poblament, durant l’Edat mitjana, format bàsicament per habitatges dins balmes o coves, de les quals en destaca la Cova de la Vansa, on hi ha una construcció d’època medieval que va perdurat com a casa de pagès fins a temps recents.

Dintre de la resta de balmes queden restes de fortificacions medievals i antics habitatges reconvertits en corrals de bestiar. De fet hi ha tres grans coves obrades: La Cova de la Vansa, la més gran i obrada de totes, La Cova Inferior de la Vansa i la Cova de l’Ermita de la Vansa.

La zona disposava fins i tot d’una esglèsia pròpia, documentada al segle XIV, Santa Maria de La Vansa, les ruïnes de la qual es troben a uns metres després, a ponent, de les balmes del conjunt d’habitatges troglodítics de la cova principal nomenada Cova de la Vansa.

A poca distància i a un nivell més baix, aprofitant la paret del cingle i una petita cova d’uns 13 metres, hi trobem aquesta església, de planta preromànica, amb addicions posteriors i un allargament de la nau en època gòtica.

L’església té dos absis semicirculars, un a la capçalera de la nau, orientat a l’est, i l’altre lateral, excavat en la penya de la muntanya i dirigit al nord.

L’estat d’aquest sector, cobert de vegetació, costa de veure i accedir-hi.

 

 

Cova de l'Ermita de la Vansa, on encara s'hi troben les restes de l'església de Santa Maria de la Vansa (o Mare de Déu de Gràcia). Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Cova de l’Ermita de la Vansa, on encara s’hi troben les restes de l’església de Santa Maria de la Vansa (o Mare de Déu de Gràcia). Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Actualment, veiem quatre balmes, tres situades en un nivell superior i una a cota més baixa. La balma de cota més baixa té un 18 metres de llarg i 8 metres de fondo i també és anomenada per alguns com Cova del Vidre.

La més gran és la que es troba més a ponent, anomenada Cova de la Vansa, i fa uns 135 metres de llarg i 21 metres de fondària. L’altura de la visera natural arriba, al punt més alt, als 9 metres.

Hi trobem una edificació de dues plantes d’alçada i dividida en diversos departaments, en un d’ells encara s’hi conserven enormes botes de vi, i carrers que fan de distribuïdors a les diferents estances obrades.

Al sector més occidental d’aquesta balma, fent de paret de tancament exterior, hi ha les restes d’un mur medieval, d’uns 12 metres de llarg i 2’5 centímetres d’alçada. Aquest és fet amb carreus rectangulars, petits, arrenglerats en filades regulars.

 

 

 

Interior de la Cova de la Vansa, on es poden veure les escales d'accés al pis superior de la casa principal. Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Interior de la Cova de la Vansa, on es poden veure les escales d’accés al pis superior de la casa principal. Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

La Cova de la Vansa, que encara va ser habitada molts anys després de la Guerra Civil Espanyola, conserva la majoria de les dependències d’una casa de pagès i una llinda de principis del segle XVIII.

Per construir els murs d’aquestes cases i corrals es van reaprofitar molts dels carreus de les antigues fortificacions i de l’antiga església de la Mare de Déu de Gràcia (o Santa Maria de La Vansa).

A partir de la ceràmica localitzada a l’indret, es diferencien dos moments d’ocupació ben definits: finals del segle XI i principis del XII i després durant el segle XVIII. També s’han trobat restes de talla de sílex de facció prehistòrica.

 

 

Plànol de la Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Plànol de la Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

EXCURSIÓ A LA COVA DE LA VANSA

 

Dificultat: baixa. Distància: 5 km (anar i tornar) Durada: De 2 a 3 h.

Iniciem l’itinerari a l’entrada del poble, a les rodalies de la bàscula municipal. Prenem la pista ampla que surt just davant de la bàscula i de seguida agafem la primera pista que baixa a l’esquerra en direcció avall.

Anirem trobant fites i també anirem seguint un tub negre que porta aigua al poble i que fa el mateix recorregut que el camí que porta a la Cova de la Vansa. Tot seguint les fites, el camí baixa fins al Barranc de les Planes, el qual creuem, ben a prop d’un atrotinat pont ciment (que no heu d’agafar si voleu conservar les cames).

A l’altra banda del torrent, seguim un sender força ben marcat que gira a l’esquerra i va guanyant alçada suaument.

Poc després d’un esperó rocós, el camí es bifurca. Seguirem el camí de la dreta (després tornarem pel camí de l’esquerra) que s’endinsa en el Barranc de Fontfreda tot planejant. Durant aquest tram tindrem magnífiques vistes de la cova de la Vansa. El camí va davallant suaument i s’endinsa en la vegetació.

Creuem el Barranc de Fontfreda i, ja a l’altre costat, anem a buscar amunt i a l’esquerra, un corriol que transcorre pel peu de la cinglera i que en algun tram es troba força emboscat. Poc després trobem les balmes fins arribar a la gran Cova de la Vansa.

Per tornar s’ha d’agafar el camí que surt cap a l’esquerra des de la Cova de la Vansa, és a dir cap a l’oest.

 

 

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Cova de la Vansa, Tòrrec. Vilanova de Meià, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

TÒRREC I MELITÓN SALA RIBAUDÀS

Del petit poble de Tòrrec es fill en Melitón Sala Ribaudàs (1899-1945), també anomenat en Melitón de Tòrrec, un agent de la resistència francesa (de les Forçes Franceses Combatents) i infatigable passeur de frontière i courier.

Les missions que va arribar a desenvolupar aquest valent lluitador per les llibertats, són absolutament llegendàries i èpiques. Dolors Sala Sala, de Cal Casanova, va ser la seva esposa, la qual també va rebre reconeixement.

Les seves activitats principals per la resistència francesa era passar el correu aliat de la xarxa AKAK per la frontera i acollir a casa evadits, aviadors, jueus, etc, fins a poder passar-los cap a Espanya per Puigcerdà o cap a Berga per les muntanyes.

 

 

Diploma aliat concedit a Meliton Sala i Dolors Sala.

Diploma aliat concedit a Meliton Sala i Dolors Sala.

 

 

Melitón era molt respectuós amb totes les creences religioses i en aquest cas la seva dona n’era molt devota. Es diu que la dona tenia a la capçalera del llit un santcrist i dues imatges de la verge, que en saber que el seu marit havia mort durant la seva deportació, va retirar totes les imatges i el santcrist.

L’any 1944 va ser detingut per la Gestapo i va morir el 18 de Març de 1945 al camp d’extermini de Neuengamme (Hamburg, Alemanya), on feien treballar als presoners en una bòbila confiscada a un ciutadà jueu.

A títol pòstum Melitón Sala Ribaudàs va rebre les més altes condecoracions com la de Chevalier de la Lègion d’Honneur, la Médaille de la Résistance i la Croix de Guerre amb Etoile de Vermeil.

Encara es pot veure la web de la V Edició del Resistència Rock, on anunciava el programa d’homenatges a Melitón Sala Ribaudàs amb tots els honors on a més a més s’hi va descobrir una placa commemorativa recordant la seva tasca llibertaria.

 

 

Placa d'homenatge a Meliton Sala Ribaudàs a Tòrrec, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Placa d’homenatge a Meliton Sala Ribaudàs a Tòrrec, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ESPAI PROTEGIT DE LA COVA DE LA VANSA

 

El Barranc de Fontfreda i especialment la zona al voltant de la Cova de la Vansa és un espai protegit i fràgil. Actualment està prohibida l’escalada ja que és tracta d’una zona ZEPA, Zona d’Especial Protecció per les Aus. A més a més, està catalogat i identificat com jaciment arqueològic protegit.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: no consta
  • Classificació: no consta
  • Número de Registre: no consta
  • Data de Publicació: no consta

 

FONTS

 

  • Cortés i Riblles, M. El Montsec i Muntanyes Veïnes. Centre Excursionista de Lleida, 1984
  • Escolà i Boada, O. Catálogo Espeleológico del Montsec. CEC, 1970
  • Mapa Excursionista del Montsec II.. Prames, 2009.
  • Baronia de Lavansa: Romànic i trogloditisme amb incògnites. UEC, 1998
  • Sànchez-Agustí, F. Espías, contrabando, maquis y evasión. Milenio, 2003

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!