Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Jaciment de la Cova del Parco. Alòs de Balaguer.

 

Les Roques Prenyades. Lloc on es troba la Cova del Parco. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.

Les Roques Prenyades. Lloc on es troba la Cova del Parco. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.

 

Fa 10.000 anys en un congost del riu Segre, una banda de Sapiens sapiens va aixecar un campament temporal. Les neus perpètues del Pirineu s’havien fos. Era la fi de les glaciacions i el clan es va adaptar al nou clima mediterrani: molt més benigne. Els boscos de pi i ginebró s’estenien, al riu les truites, els mol.luscs i el crancs completaven la dieta. En definitiva, sobreviure ja no era una empresa tan difícil. I aquests humans eren cada vegada més presumits, sofisticats, innovadors.

Van aprendre a matar a distància amb la fletxa i la javelina llançada amb propulsor. És a dir, utilitzaven el principi de la palanca per multiplicar la força i reduir els riscos. És a distància com maten la cabra salvatge i la cova del Parco, un amagatall foradat al cingle, és el refugi de cacera. Els ocupants del Parco eren grans inventors. D’un nucli de sílex ara en treuen dotzenes d’eines: petites, precises i tallants. Amb un mànec de fusta i una punta de banya han creat l’arpó. Tallen, poleixen i foraden l’os. El resultat és l’agulla de cosir i la confecció de polaines, mocassins, pantalons, faldilles i abrics.

La Cova del Parco es troba en el terme municipal d’Alòs de Balaguer a la comarca de La Noguera, en la partida coneguda amb el nom de Les Roques Prenyades. El dom de Sant Mamet, en el que s’obre la cavitat, constitueix un paisatge litològic de calcàries i conglomerats, terciaris residuals, que donen lloc a uns relleus de formes abruptes i escarpades per l’encaix del curs del riu Segre. Actualment es conserven al sinclinal de Maçana-Alòs de Balaguer, on formen capes subhoritzontals discordants sobre les estructures pirinenques. Juntament amb les calcàries, són les formacions amb més importància càrstica, cosa que ha afavorit la formació de cavitats i abrics d’interès arqueològic com la Cova del Parco.

En aquesta zona el riu Segre abandona la direcció N-S per prendre la direcció E-W i travessa les Serralades Marginals del Prepirineu abans de reprendre de nou (a l’Aiguabarreig amb el Nogera Pallaresa) la direcció N-S, que es dirigeix vers les planes del Segrià.

La cova, que s’obre en els conglomerats oligocens del sinclinal de la Maçana, se situa a 420 s.n.m i a 120 m sobre el riu Segre. Es tracta d’una cavitat formada per una galeria única de planta triangular i de mides reduïdes: 10,5 m de llarg per 4,5 m d’amplada màxima en la zona de l’entrada, que comunica en direcció W amb un gran abric de 5,5 m per 30 m el qual es troba tancat per un mur de pedra seca, fruit del seu ús com a cleda pel bestiar en períodes subactuals. Actualment l’àrea d’excavació oberta és de 16 metres quadrats pel que fa al “sector cova” i de gairebé 30 metres quadrats en el “sector abric.

La cova fou descoberta per a la ciència l’any 1974, quan el veí d’Artesa de Segre, en Rafel Gomà, conegut com el “Parco”, la va donar a conèixer al Dr. Joan Maluquer de Motes, professor de la Universitat de Barcelona i director del Museu-Arxiu del Montsec, d’Artesa de Segre.

 

Peces trobades a la Cova del Parco. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.

Peces trobades a la Cova del Parco. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.

 

Una de les peces més importants trobades, és la gran tenalla de l’edat de bronze (inicial), trobada per en Rafel Gomà (Parco), la primera vegada que va entrar a la cova. Es dona la circumstància que en Rafel, per encàrrec del Dr. Maluquer, cercava la Cova de l’Aigua (Camarasa), que li havien dit es trobava en el terme d’Alòs de Balaguer. En Rafel va recórrer tot el terme d’Alòs i va entrar en múltiples coves i balmes.

Va ser en l’actual Cova del Parco on en Rafel va veure que afloraven alguns fragments de ceràmica i que en desenterrar-los es va convertir en aquesta gran tenalla avui restaurada i exposada al Museu del Montsec. Aquesta tenalla (tal com es pot veure a la foto) te una forma ovoïdal, amb el fons pla, circular i de petites dimensions comparada amb la resta (això la fa bastant inestable). Està decorada en el coll amb tres cordons paral·lels a la vora. El cos de la tenalla està profusament decorat amb cordons afegits i impresos, formant uns motius decoratius de forma ortogonal.

L’excavació en extensió, ha permès trobar una connexió entre la part interior de la cova del Parco i la zona de l’abric, les quals presenten unes característiques diferenciades, tant respecte a llur dinàmica d’ocupació com a la funcionalitat. En ambdues zones s’han trobat llars de foc. Associat a les estructures de combustió, s’ha recuperat material vegetal carbonitzat i nombroses peces lítiques, que semblen indicar l’existència d’una cadena operativa de producció. També s’hi ha trobat indústria òssia: puntes d’atzagaies i una agulla, que van servir pel documental “Sapientíssims“. Bona part de les peces trobades es troben al Museu del Montsec d’Artesa de Segre.

 

Peces trobades a la Cova del Parco del periòde Magdalenià. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.

Peces trobades a la Cova del Parco del periòde Magdalenià. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.

 

La campanya d’excavacions que es va fer durant l’estiu de 2007 va permetre localitzar una agulla de cosir de fa 15.000 anys, una època que correspon a finals del paleolític. Fins ara s’han trobat vuit agulles d’os en aquest jaciment, fet que el converteix en únic en la troballa d’aquest tipus d’estri en el nord est peninsular. Les restes d’eines i utensilis que s’han trobat a la Cova del Parco des de fa 21 campanyes corresponen a un grup de caçadors que de manera estacional s’hi instal·laven per caçar sobretot cabres. De moment no s’hi han trobat restes humanes.

Des del 1987 el SERP excava el jaciment de la Cova del Parco situada als voltants d’Alòs de Balaguer. Aquest presenta una llarga seqüència sedimentària que correspon a diferents ocupacions humanes que van des del Paleolític superior final (Magdalenià) fins a l’Edat del Bronze. Durant el Magdalenià s’observen àmbits d’activitats diferenciades, que es jerarquitzen al voltant d’estructures de combustió de diversa tipologia. Les tasques relacionades amb la cuina es troben clarament situades dins la cova. A l’abric es desenvolupen labors de talla, de probable fumat, es senyalitza l’indret amb il·luminació, i es llencen restes tecnològiques i fauna als racons. A aquestes activitats de dipòsit de deixalles tampoc no és aliena la cova.

 

Peces trobades a la Cova del Parco. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.

Peces trobades a la Cova del Parco. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Rúbies i Sant Mamet.

 

S’han definit les ocupacions del Magdalenià superior final de la cova del El Parco com campaments o estatges de caràcter temporal, però d’una certa durada, segurament estacional. Les intervencions arqueològiques s’han desenvolupat en una seqüència cultural que a hores d’ara presenta tres etapes:

 

  • En primer lloc, s’identificà una estructura d’emmagatzematge, datada a partir de restes de carbó. El material ceràmic aparegut dins d’aquesta estructura corresponia a l’Epicardial. La seva amortització mostrava, tant per les anàlisis micromorfològiques com de fitòlits, que el rebliment corresponia a fems d’ovicaprins, cendres i tiges de vegetals, la qual cosa ens ha fet pensar en neteges periòdiques d’una cleda.

 

  • En segon lloc, l’excavació dels nivells epipaleolítics es produí entre 1993 i el 1999. S’han pogut establir la seqüència cronològica i cultural següent: per sota d’un horitzó geomètric molt antic, datat a partir de carbons que provenen de dues estructures de combustió, en 10930 + 100 BP i 10770 + 110 BP respectivament, i una indústria en la que es documenten microburins i geomètrics de caire sauveterrià (triangles i segments), apareix un epipaleolític microlaminar, datat en 11430±60 i 11270±90 caracteritzat per l’absència d’indústria òssia i algun element lític d’adscripció plenament aziliana.

 

  • En tercer lloc, es documentà una fase estratigràficament molt precisa, que s’ha relacionat amb un moment terminal del Magdalenià superior final i que han anomenat Magdalenià epigonal datat en 12.605±60BP. Després d’una gran caiguda de blocs continua el Magdalenià superior final. Aquest nivell es troba en procés d’excavació des de l’any 1999. Fins el present ha estat datat entre 12460 + 60 BP i 13175 + 60 BP.

 

  • En l’actualitat és un jaciment únic, no tan sols de les terres de ponent, sinó dels Països Catalans i d’Europa. Aquest jaciment ens està permetent conèixer i reconstruir la vida i el medi (clima, vegetació, fauna, etc.) d’aquest període tan allunyat de nosaltres com és el paleolític superior. Es tracta del Tardiglacial, trànsit entre les últimes glaciacions i l’inici de la bonança climàtica.

 

25 anys de recerca arqueològica a la Cova del Parco
L’estiu del 2012 s’ha fet la vint-i-cinquena campanya d’excavacions a la cova del Parco. La perspectiva d’un quart de segle de treballs i publicacions ens permet reconèixer una seqüència clau en el desenvolupament del paleolític i de l’epipaleolític a l’àrea pirinenca. Centrant-nos en les novetats dels darrers anys corresponents al magdalenià, els nombrosos estudis especialitzats fets des del SERP han permès una millor percepció històrica del jaciment i del seu entorn. L’excavació en extensió ha tret a la llum un registre excepcional a la península ibèrica. Tot plegat ens està servint per arribar a una reconstrucció cultural, socio econòmica i paleoambiental dels grups humans de caçadors-recol·lectors que habitaren a la zona fa entre 15.000 i 11.500 anys.

Independentment de la llarga estratigrafia arqueològica del jaciment, que abasta des de l’edat del bronze fins al magdalenià, i en la que destaquen fases tan interessants com la del neolític, o la dels darrers caçadors-recol·lectors holocènics; la veritat és que l’estratigrafia magdaleniana de la cova del Parco representa una aportació clau, al mostrar-nos una seqüència d’ocupacions llarga i ben datada; alhora l’excavació en extensió del jaciment ens ha permès evidenciar un nombre d’estructures de combustió – que supera la quarantena- que permet aproximar-nos a l’estudi de l’articulació de l’espai i d’organització de les tasques. Pensem que el nombre i varietat d’estructures de la Cova del Parco no té parió a la resta de jaciments peninsulars d’aquesta mateixa cronologia.

D’altra banda, els estudis interdisciplinaris ens mostren la diversitat de tasques desenvolupades en el jaciment. La documentació dels processos de fabricació i refacció tant d’utillatge lític com ossi permeten valorar la natura d’unes ocupacions rellevants. Mereix també que destaquem els nombrosos objectes d’ornament recuperats, que ens serveixen per parlar del món simbòlic d’aquestes poblacions i en ocasions evoquen mobilitat i/o relacions més enllà dels territoris econòmics immediats.

 

 

Recordeu que aquest és un espai protegit i fràgil. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 


Fotografies de Tribuna 2012-2013 – ‘Aportacions clau de la cova del Parco (Alòs de Balaguer, Noguera) al magdalenià: vint-i-cinc anys de recerca arqueològica’


 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

0 Comments

Trackbacks/Pingbacks

  1. El Congost de Mur. Alòs de Balaguer, La Noguera | Serra del Montsec - [...] Solà, si mirem a la nostra dreta podrem observar les anomenades Roques Prenyades on es troba el Jaciment de…
error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca