Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Cova del Parco. Alòs de Balaguer.

 

La cova del Parco fou descoberta per a la ciència l’any 1974, quan el veí d’Artesa de Segre, Rafel Gomà (‘el Parco’), la va fer conèixer a Joan Maluquer de Motes, director del Museu del Montsec…

Les Roques Prenyades. Lloc on es troba la Cova del Parco, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Les Roques Prenyades. Lloc on es troba la Cova del Parco, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

LA COVA DEL PARCO

Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA COVA DEL PARCO

La Cova del Parco es troba en el terme municipal d’Alòs de Balaguer a la comarca de La Noguera, a la partida coneguda amb el nom de Les Roques Prenyades.

El dom de Sant Mamet, en el que s’obre la cavitat, constitueix un paisatge litològic de calcàries i conglomerats, terciaris residuals, que donen lloc a uns relleus de formes abruptes i escarpades per l’encaix del curs del riu Segre.

Al sinclinal de La Maçana-Alòs de Balaguer, juntament amb les calcàries, són les formacions amb més importància càrstica, cosa que ha afavorit la formació de cavitats i abrics d’interès arqueològic com la Cova del Parco.

 

 

Jaciment de la Cova del Parco durant les excavacions. Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Jaciment de la Cova del Parco durant les excavacions. Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

En aquesta zona, el riu Segre abandona la direcció nord – sud  per prendre la direcció est – oest, travessant les serralades marginals del Prepirineu, abans de reprendre de nou a l’Aiguabarreig amb el Nogera Pallaresa, la direcció nord – sud, que es dirigeix vers la gran plana del Segrià.

La cova se situa a 420 metres de distància del riu i a 120 metres sobre el riu Segre. És una cavitat formada per una galeria única de planta triangular i de mides reduïdes: 10,5 metres de llarg per 4,5 metres d’amplada màxima en la zona de l’entrada, que comunica en direcció oest amb un gran abric de 5,5 metres per 30 metres el qual es troba tancat per un mur de pedra seca, fruit del seu ús com a cleda pel bestiar en altres períodes.

L’àrea d’excavació oberta és de 16 metres quadrats pel que fa al sector cova i de gairebé 30 metres quadrats en el sector abric.

La cova fou descoberta per a la ciència l’any 1974, quan el veí d’Artesa de Segre, en Rafel Gomà, conegut com “el Parco”, la va donar a conèixer al Joan Maluquer de Motes, professor de la Universitat de Barcelona i director del Museu-Arxiu del Montsec d’Artesa de Segre.

 

 

Els Habitants de la Cova del Parco, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Els Habitants de la Cova del Parco, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


ELS HABITANTS DE LA COVA DEL PARCO

Fa 10.000 anys una banda de Sapiens Sapiens (humans moderns) va aixecar un campament temporal. Les neus perpètues del Pirineu s’havien fos. Era la fi de les glaciacions i el clan es va adaptar al nou clima molt més benigne.

Els boscos de pi i ginebró s’estenien, les truites de riu, els mol·luscs i el crancs completaven la dieta. En definitiva, sobreviure ja no era una empresa tan difícil. I aquests humans eren cada vegada més presumits, sofisticats, innovadors.

Van aprendre a matar a distància amb la fletxa i la javelina llançada amb propulsor. És a dir, utilitzaven el principi de la palanca per multiplicar la força i reduir els riscos.

És a distància com maten la cabra salvatge i la cova del Parco, un amagatall foradat al cingle, és el seu refugi de cacera.

Els ocupants de la Cova del Parco eren grans inventors. D’un nucli de sílex ara en treuen dotzenes d’eines: petites, precises i tallants. Amb un mànec de fusta i una punta de banya van crear l’arpó. Tallen, poleixen i foraden l’os. El resultat és l’agulla de cosir i la confecció de polaines, mocassins, pantalons, faldilles i abrics.

 

 

Peces trobades a la Cova del Parco, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Peces trobades a la Cova del Parco, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


LA COVA DEL PARCO

Una de les peces més importants trobades, és la gran tenalla de l’edat de bronze (inicial), trobada per en Rafel Gomà (el Parco), la primera vegada que va entrar a la cova.

Es dona la circumstància que en Rafel Gomà, per encàrrec de Joan Maluquer (director del Museu del Montsec), cercava la Cova de l’Aigua (Camarasa), que li havien dit que es trobava en el terme d’Alòs de Balaguer. En Rafel Gomà va recórrer tot el terme d’Alòs de Balaguer i va entrar en múltiples coves i balmes.

Va ser a l’actual Cova del Parco on en Rafel va veure que afloraven alguns fragments de ceràmica i que en desenterrar-los es va convertir en aquesta gran tenalla avui restaurada i exposada al Museu del Montsec.

Aquesta tenalla (tal com es pot veure a la foto) te una forma ovoïdal, amb el fons pla, circular i de petites dimensions comparada amb la resta (això la fa bastant inestable).

Està decorada en el coll amb tres cordons paral·lels a la vora. El cos de la tenalla està profusament decorat amb cordons afegits i impresos, formant uns motius decoratius de forma ortogonal.

L’excavació en extensió, ha permès trobar una connexió entre la part interior de la Cova del Parco i la zona de l’abric, les quals presenten unes característiques diferenciades, tant respecte a llur dinàmica d’ocupació com a la funcionalitat.

En ambdues zones s’han trobat llars de foc. Associat a les estructures de combustió, s’ha recuperat material vegetal carbonitzat i nombroses peces lítiques, que semblen indicar l’existència d’una cadena operativa de producció.

 

 

Peces trobades a la Cova del Parco del periòde Magdalenià, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Peces trobades a la Cova del Parco del periòde Magdalenià, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


LES EXCAVACIONS A LA COVA DEL PARCO

La campanya d’excavacions que es va fer durant l’estiu de 2007 va permetre localitzar una agulla de cosir de fa 15.000 anys, una època que correspon a finals del paleolític.

Fins ara s’han trobat vuit agulles d’os en aquest jaciment, fet que el converteix en únic en la troballa d’aquest tipus d’estri en el nord est peninsular.

Les restes d’eines i utensilis que s’han trobat a la Cova del Parco des de fa 21 campanyes corresponen a un grup de caçadors que de manera estacional s’hi instal·laven per caçar sobretot cabres. De moment no s’hi han trobat restes humanes.

Des del 1987 el SERP ha excavat el jaciment de la Cova del Parco. Aquest jaciment presenta una llarga seqüència sedimentària que correspon a diferents ocupacions humanes que van des del Paleolític Superior Final, el Magdalenià,  fins a l’Edat del Bronze.

Durant el Magdalenià s’observen àmbits d’activitats diferenciades, que es jerarquitzen al voltant d’estructures de combustió de diversa tipologia. Les tasques relacionades amb la cuina es troben clarament situades dins la cova.

A l’abric es desenvolupen tasques de talla, de probable fumat, es senyalitza l’indret amb il·luminació, i es llencen restes tecnològiques i fauna als racons. A aquestes activitats de dipòsit de deixalles tampoc no és aliena la cova.

 

 

Peces trobades a la Cova del Parco, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Peces trobades a la Cova del Parco, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 

S’han definit les ocupacions del Magdalenià Final de la Cova del Parco com campaments o estatges de caràcter temporal, però d’una certa durada, segurament estacional. Les intervencions arqueològiques s’han desenvolupat en una seqüència cultural que a hores d’ara presenta tres etapes:

 

  • En primer lloc, s’identificà una estructura d’emmagatzematge, datada a partir de restes de carbó. El material ceràmic aparegut dins d’aquesta estructura corresponia a l’Epicardial. La seva amortització mostrava, tant per les anàlisis micromorfològiques com de fitòlits, que el rebliment corresponia a fems d’ovicaprins, cendres i tiges de vegetals, la qual cosa fa pensar en neteges periòdiques d’una cleda.

 

  • En segon lloc, l’excavació dels nivells epipaleolítics es produí entre 1993 i el 1999. S’han pogut establir la seqüència cronològica i cultural datada a partir de carbons que provenen de dues estructures de combustió, i una indústria en la que es documenten microburins i geomètrics de caire sauveterrià (triangles i segments), apareix un epipaleolític microlaminar, caracteritzat per l’absència d’indústria òssia i algun element lític.

 

  • En tercer lloc, es documentà una fase estratigràficament molt precisa, que s’ha relacionat amb un moment terminal del Magdalenià superior final i anomenat Magdalenià Epigonal.

 

Aquest jaciment ha resultat ser un jaciment únic, no tan sols de les terres de ponent, sinó dels Països Catalans i d’Europa. Aquests jaciments ens permeten conèixer i reconstruir la vida i el medi (clima, vegetació, fauna, etc.) d’aquest període tan allunyat de nosaltres com és el paleolític superior. Es tracta d’un periode de trànsit entre les últimes glaciacions i l’inici de la bonança climàtica.

 

 

Juny 2010. Rafel Gomà al peu de l’entrada de la Cova del Parco. Joan Maluquer de Motes li va posar el renom del Rafel Gomà, anomenat el Parco, en honor a la seva tasca de difusió d’aquest jaciment. Alòs de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Recordeu que aquest és un espai protegit i fràgil. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

Aquesta cova no és visitable actualment.

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

La Serra del Montsec és el nom que fem servir per anomenar una única serralada d’uns 50 quilòmetres de llarg que es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall (mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó), el menys conegut de tots, més deshabitat i més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec és Reserva Starlight declarada per la UNESCO, és un Espai d’Interès Natural Protegit i forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO a través de la figura del Geoparc Orígens.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (també anomenat Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament coneguda com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb; així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!