Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Cova Gran de Santa Linya

 

Com una boca gegant disposada a revelar els seus secrets, la Cova Gran de Santa Linya es un pol d’atracció per als millors escaladors del món i un jaciment arqueològic de primera magnitud…

Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

COVA GRAN DE SANTA LINYA

Santa Linya, La Noguera. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA COVA GRAN DE SANTA LINYA

Dins del municipi de Les Avellanes i Santa Linya, a tocar del poble de Santa Linya, la Cova Gran ha esdevingut un punt de referència mundial pels escaladors, i actualment disposa de més de 40 vies de vuitè grau i més de 7 vies de novè grau.

S’arriba per la carretera C-12 entre Balaguer i Àger, desviant-se a la dreta per la carretera LV-9042 en direcció al poble de Santa Linya.

Uns metres abans d’arribar al poble, existeix un desviament a la dreta, que ens porta fins una zona senyalitzada d’aparcament situada a 500 metres de la cova.

La Cova Gran es troba en una zona calcària que està rodejada de forts turons, d’entre 500 i 800 metres, que conformen la Solana del Mont-roig.

La petita vall del barranc de Sant Miquel, on es troba la Cova Gran, té un recorregut de 6 quilòmetres i serveix de desguàs natural del barranc de la Conqueta i del barranc de Tordeganda.

El corredor del barranc de Sant Miquel, connecta transversalment una part de l’interior de les valls conformades per les serralades marginals que s’estenen entre la Serra Llarga i la Serra del Montsec.

L’any 2002 es descobreix al món de l’arqueologia degut a una visita on es van descobrir artefactes, en superfície, que permetien identificar un registre arqueològic important.

L’any 2004 comencen les primeres actuacions en el jaciment, i apareixen les primeres prohibicions d’escalar a l’estiu mentre es porten a terme les campanyes d’excavació, comportant algunes desavinences entre arqueòlegs i escaladors.

 

 

 

Vista aèria de la immensa cavitat de la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec. Foto de <a href="http://cepap.uab.cat/" target="_blank">CEPAP-UAB</a>.

Vista aèria de la immensa cavitat de la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec. Foto de CEPAP-UAB.

 

 


COVA GRAN DE SANTA LINYA

Es tracta d’un abric de grans proporcions, de forma semiesfèrica i orientat al sud, amb un pòrtic de 90 metres d’amplada per 25 metres d’alçada i fins a 50 metres de fons que abasta una superfície de més de 2.500 metres quadrats, a una alçada de 385 metres s.n.m.

La seva forma, la seva situació i la seva magnitud fa que resulti difícil de fotografiar i de copsar de forma ràpida la seva magnificiència i enormitat.

La forma de la cova es deu en part, a l’acció erosiva des de temps immemorials de l’aigua del barranc de Sant Miquel, un afluent estacional que desemboca al Noguera Pallaresa.

La seva posició, al fons del barranc, fa difícil anticipar la presència d’animals o humans i per tant poc estratègica, fet que fa sospitar que el seu ús va ser d’ocupació puntual i de trànsit.

Des del punt de vista arqueològic, la cova presenta una important seqüència cultural amb nivells d’ocupació que inclouen esdeveniments com la transició Paleolític Mitjà al Paleolític superior, el Neolític, el Calcolític, l’extinció dels neandertals i la seva relació amb la presència dels primers humans moderns.

 

 

Topologia de la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

Topologia de la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

 

 

El jaciment de la Cova Gran de Santa Linya es divideix en tres sectors:

1. Rampa, a l’extrem oest semidescobert, a uns 9 metres d’alçada relativa respecte a la llera de la riera. S’ha excavat una seqüència d’uns quants metres de gruix sense aconseguir-ne el substrat, en la qual es diferencien dues unitats litoestratigràfiques:

1.a Unitat superior que corresponen al Paleolític Superior Inicial, on s’ha recuperat fauna i ornaments marins.

1.b Unitat inferior, formada per sediments angulars o molt angulars, on s’han recuperat làmines i estelles que permeten la seva adscripció al Paleolític Superior Inicial, ornaments marins i s’han reconegut més de 5 ocupacions corresponents al Paleolític Mitjà, cadascuna d’elles amb un gruix mitjà d’entre 10 i 15 cm. Aquests nivells contenen abundant indústria lítica elaborada en sílex i roques metamòrfiques, i restes de fauna.

2. Transició, dins de la cavitat, amb indicis d’ocupacions del Magdalenià Mitjà i Superior.

3. Plataforma, dins de la cavitat, detectant una ocupació a partir del Neolític Antic, amb un moment més intens durant el Neolític Final i fins al Calcolític / Bronze Inicial. També, es va detectar presència humana en l’Últim Màxim Glacial. En d’altres nivells es va trobar indústria lítica del Magdalenià Antic.

 

 

Costat oest de Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

Costat oest de Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

 

 

En una intervenció de control degut a la millora del camí que porta a la Cova Gran es va poder documentar, prop de la Cova Gran, una estructura circular retallada al subsòl.

Aquesta estructura podria tractar-se de les restes d’un forn de calç. També s’ha documentat una sitja en les tasques de rebaix del camí.

El material trobat associat al farciment es pot associar a la cultura material del Neolític Final i es van poder recuperar fragments de sílex retocat així com fragments de ceràmica a mà.

També s’han detectat 4 noves estructures d’emmagatzematge parcialment destruïdes.

A la zona de Transició s’ha confirmat, la presència de nivells prehistòrics recents de la superfície protegida per la visera de la cova vinculats a l’estabulació de ramats

Les excavacions han revelat que Neandertals i Homo Sàpiens, dues espècies que van conviure en el temps, van ocupar aquest lloc però sense barrejar-se entre ells.

Aquesta dada, per a res intranscendent, és una de les grans discussions i incògnites de la Prehistòria i gira entorn al tipus de relació que van poder mantenir, si realment va existir.

I segons les dades arqueològiques recollides a la Cova Gran de Santa Linya, la resposta és clara.

Com si es tractés d’una boca gegant disposada a revelar els seus secrets més íntims, la Cova Gran de Santa Linya no deixa de parlar als arqueòlegs que, des de fa quinze anys, excaven aquest important jaciment arqueològic.

Actualment, és l’únic de Catalunya amb una seqüència ininterrompuda d’ocupació des del 50.000 aC al 3.000 aC, és com dir que es troba tota la Prehistòria en un mateix jaciment.

 

 

 

 


GRAVATS RUPESTRES DE LA COVA GRAN DE SANTA LINYA

L’any 2017, l’equip d’excavació dirigit per Rafael Mora, arqueòleg i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va decidir alçar la vista del terra i per uns dies, centrar-se en les parets de l’abric.

I va ser així que, gairebé per atzar, van topar amb una gran troballa: uns gravats rupestres paleolítics, els primers documentats a Catalunya d’aquest període, que els converteix en la manifestació artística més antiga del país.

Es tracta de signes poc explícits, però que no resten importància, ja que hi ha un buit de manifestacions d’art paleolític a Catalunya.

Alguns afirmen que aquesta troballa, corresponent al Paleolític Superior, només és la punta d’un gran iceberg.

Cal tenir en compte que sota els gravats, que es troben a poca alçada, entre mig metre i 1’5 metres, hi ha una important capa de sediments i per tant a mesura es vagi intervenint i excavant, podrien aparèixer més.

 

 

Gravats rupestres trobats a la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

Gravats rupestres trobats a la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

 

 

La posició dels gravats és un tema que preocupa als investigadors, perquè coincideix amb vies d’escalada, ja que la zona on es troba l’abric i els voltants atrau nombrosos aficionats i professionals d’aquest esport.

L’informe realitzat pels experts identifiquen desgastos i escantells de la paret que són el resultat de l’activitat esportiva de l’escalada.

Per això, tot i la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional i la protecció que això comporta, la seva preservació es troba en perill si no hi ha una actuació per part de les administracions públiques implicades per protegir-los.

Els gravats rupestres trobats a la Cova Gran de Santa Linya mostren retícules, una figura zoomorfa, feixos de línies, restes de fusos i un motiu en forma de vulva. En aquest vídeo del diari La Vanguardia, Jezabel Pizarro (arqueòloga) ho explica:

 

 

 

 


ARQUEOLOGIA VS ESCALADA A LA COVA GRAN DE SANTA LINYA

La Cova Gran de Santa Linya s’ha convertit en un pol d’atracció per als millors escaladors del món, ja que té vies que es consideren de les més exigents del planeta.

Ja fa temps que el desenvolupament de les dues activitats, l’arqueològica i l’escalada, s’han convertit en un focus de conflicte.

Per protegir el jaciment, el Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va decidir tancar part de la cova, encara que també hi ha àrees d’excavació fora del perímetre tancat.

A més, els gravats es troben a la zona de lliure accés on es practica l’escalada suposant una seriosa amenaça per a la seva preservació.

La polèmica sobre com compaginar l’escalada esportiva d’alt nivell i la preservació del patrimoni arqueològic ve de molt lluny. Ara que s’han trobat els gravats rupestres a la Cova Gran, es veu encara més agreujada.

 

 

 

 

ESPAI PROTEGIT DE LA COVA GRAN DE SANTA LINYA

 

La Cova Gran de Santa Linya és un espai declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Actualment no hi ha cap restricció d’accés i per tant es pot visitar en qualsevol moment del dia i de l’any lliurement.

Aquest jaciment està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

 

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció: Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
  • Classificació: Zona Arqueològica.
  • Tipus de Jaciment: Cova natural d’habitació i lloc amb representació gràfica sobre pedra gravat.

 

FONTS:

 

  • Paleoantropología Hoy.
  • Halladas las manifestaciones artísticas más antiguas de Catalunya. La Vanguardia. 10/10/2017.
  • Cova Gran de Santa Linya, La Història dels Últims 50.000 anys al vessant sud dels Pirineus</>. Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent. 17 i 18 d’abril de 2015.
  • La Cova Gran de Santa Linya i el poblament humà del vessant sud dels Pirineus al Plistocè superior i a l’Holocè. Martínez-Moreno, J., Mora Torcal, R., De la Torre, I. Tribuna d’Arqueologia 2007.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca