Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Cova Gran de Santa Linya

 

La Cova Gran de Santa Linya és una boca gegant disposada a revelar els seus secrets als millors escaladors del món i és un jaciment de primera magnitud…

Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

COVA GRAN DE SANTA LINYA

Santa Linya, La Noguera. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA COVA GRAN DE SANTA LINYA


Dins del municipi de Les Avellanes, a tocar del poble de Santa Linya, la Cova Gran ha esdevingut un punt de referència mundial pels escaladors, i actualment disposa de més de 40 vies de vuitè grau i més de 7 vies de novè grau.

Uns metres abans d’arribar al poble, existeix un desviament a la dreta, que ens porta fins una zona senyalitzada d’aparcament situada a 500 metres de la cova.

La Cova Gran es troba en una zona calcària que està rodejada de forts turons, d’entre 500 i 800 metres, que conformen la Solana del Mont-roig.

La petita vall del barranc de Sant Miquel, on es troba la Cova Gran, té un recorregut de 6 quilòmetres i serveix de desguàs natural del barranc de la Conqueta i del barranc de Tordeganda.

El corredor del barranc de Sant Miquel, connecta transversalment una part de l’interior de les valls conformades per les serralades marginals que s’estenen entre la Serra Llarga i la Serra del Montsec.

L’any 2002 es descobreix al món de l’arqueologia degut a una visita on es van descobrir artefactes, en superfície, que permetien identificar un registre arqueològic important.

L’any 2004 comencen les primeres actuacions en el jaciment, i apareixen les primeres prohibicions d’escalar a l’estiu mentre es porten a terme les campanyes d’excavació, comportant algunes desavinences entre arqueòlegs i escaladors.

I ja sabeu, tal i com va recollir Joan Amades, Roser Carol, Anna Parés del de Santa Linya s’acostuma a dir:

 

Santa Linya, foc i tinya; tanquen les fonts: mala gent són.

 

Dents de cipella, no us fieu d’ella; dents de cipell, no us fieu d’ell

 

 

Topos d'algunes de les vies d'escalada de la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec. Foto de https://climbapedia.org/

Topos d’algunes de les vies d’escalada de la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec. Foto de https://climbapedia.org/.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE SANTA LINYA


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva. L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc.

Han quedat documentades altres formes històriques d’anomenar el lloc de Santa Linya, i algunes de ben curioses. com per exemple: Santa Licinia (any 1036), Sancta Elzinia (any 1048), Sabalicinia (any 1050), Sanctae Liciniae (any 1068), Scta. Lidinia (any 1071), Salta Lizenia (any 1085), Saltelzinie (any 1093), Saltus Elziniae (any 1116), Sanctalezinia (any 1126), Sancta lenia (1206). Però a partir de l’any 1208 es generalitza la forma amb ‘Sancta’.

Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que:

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

[…] aquest nom local no ha contingut cap nom de sant, sino el mot comú SALTUS, que significa ‘boscuria’, ‘bosc humit’. Cosa que ja veié el gran erudit Pare Pascual, del monestir de Les Avellanes…

Però el que ell no veié és que en realitat no seria compost amb el nom propi LICINIA, sino SALTUS ILÏCÏNËAE, ‘boscuries d’alzines… i així ho prova el grup b) de mencions antigues: 1048 (‘santa Elzinia’), 1085-6 (‘sait alizenia’), 1093 (‘Saltelzinie’), repetit 3 vegades, 1116 (‘saltus Elziniae’), les butlles de 1151 i 1180 (‘saltu Ezinie’ i ‘Oldinie’), i àdhuc l’acta de 1163 (‘Saltuliciniae’) (on probablement s’ha Ilegit malament ‘u’ per ‘a’ uncial i calia ‘saltalicinie’).

Ja es comprèn el que va passar després: ‘saltelezinia’ es va canviar en Sant- per una dissimilació: que en aquesta posició, ja mecànicament, era inevitable

Cal recordar, però,  que l’ara desaparegut enorme castell de Santa Linya era originàriament un hisn islàmic que formava part de la línia fronterera establerta en aquesta zona entre els segles X i XI. La seva posició estratègica mantingué la seva importància fins la conquesta de Balaguer per part de les tropes cristianes.

 

 

Vista aèria de la immensa cavitat de la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec. Foto de CEPAP-UAB.

Vista aèria de la immensa cavitat de la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec. Foto de CEPAP-UAB.

 

 

LA COVA GRAN DE SANTA LINYA


Es tracta d’un abric de gegantines proporcions, de forma semiesfèrica i orientat al sud, amb un pòrtic de 90 metres d’amplada per 25 metres d’alçada i fins a 50 metres de fons que abasta una superfície de més de 2.500 metres quadrats, a una alçada de 385 metres s.n.m.

La seva forma, la seva situació en un barranc relativament estret, i la seva magnitud fa que resulti difícil de fotografiar i de copsar de forma ràpida la seva magnificiència i enormitat.

La forma de la cova es deu en part, a l’acció erosiva des de temps immemorials de l’aigua del barranc de Sant Miquel, un afluent estacional que desemboca al Noguera Pallaresa.

La seva posició, al fons del barranc, fa difícil anticipar la presència d’animals o humans i per tant és poc estratègica, fet que fa sospitar que el seu ús va ser d’ocupació puntual i de trànsit.

Des del punt de vista arqueològic, la cova presenta una important seqüència cultural amb nivells d’ocupació que inclouen esdeveniments com la transició del Paleolític Mitjà al Paleolític Superior, del Neolític, del Calcolític, l’extinció dels neandertals, i la seva relació amb la presència dels primers humans moderns.

 

 

Topologia de la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

Topologia de la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

 

 

El jaciment de la Cova Gran de Santa Linya es divideix en tres sectors:

  • Rampa, a l’extrem oest semidescobert, a uns 9 metres d’alçada relativa respecte a la llera de la riera. S’ha excavat una seqüència d’uns quants metres de gruix sense aconseguir-ne el substrat, en la qual es diferencien dues unitats litoestratigràfiques:

    1.a Unitat superior que corresponen al Paleolític Superior Inicial, on s’ha recuperat fauna i ornaments marins.

    1.b Unitat inferior, formada per sediments angulars o molt angulars, on s’han recuperat làmines i estelles que permeten la seva adscripció al Paleolític Superior Inicial, ornaments marins i s’han reconegut més de 5 ocupacions corresponents al Paleolític Mitjà, cadascuna d’elles amb un gruix mitjà d’entre 10 i 15 cm. Aquests nivells contenen abundant indústria lítica elaborada en sílex i roques metamòrfiques, i restes de fauna.

  • Transició, dins de la cavitat, amb indicis d’ocupacions del Magdalenià Mitjà i Superior.
  • Plataforma, dins de la cavitat, detectant una ocupació a partir del Neolític Antic, amb un moment més intens durant el Neolític Final i fins al Calcolític / Bronze Inicial. També, es va detectar presència humana en l’Últim Màxim Glacial. En d’altres nivells es va trobar indústria lítica del Magdalenià Antic.

 

 

Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

En una intervenció de control degut a la millora del camí que porta a la Cova Gran es va poder documentar, prop de la cova, una estructura circular retallada al subsòl.

Aquesta estructura podria tractar-se de les restes d’un forn de calç. També s’ha documentat una sitja en les tasques de rebaix del camí.

El material trobat associat al farciment es pot associar a la cultura material del Neolític Final i es van poder recuperar fragments de sílex retocat així com fragments de ceràmica a mà.

També s’han detectat 4 noves estructures d’emmagatzematge parcialment destruïdes.

A la zona de Transició s’ha confirmat, la presència de nivells prehistòrics recents de la superfície protegida per la visera de la cova vinculats a l’estabulació de ramats

Les excavacions han revelat que Neandertals i Homo Sàpiens, dues espècies que van conviure en el temps, van ocupar aquest lloc però sense barrejar-se entre ells.

Aquesta dada, per a res intranscendent, és una de les grans discussions i incògnites de la Prehistòria i gira entorn al tipus de relació que van poder mantenir, si realment va existir.

 

 

Detall de les restes del coxal i el fèmur dret de la Linya. Autor de la fotografia: CEPARQ-UAB.

Detall de les restes del coxal i el fèmur dret de la Linya. Autor de la fotografia: CEPARQ-UAB.

 

 

Les restes d’ossos d’una Homo Sàpiens de fa 14.100 anys, anomenada Linya, són l’última de les moltes troballes que s’han fet a la Cova Gran de Santa Linya després de vint anys d’excavacions.

S’hi ha documentat la presència dels últims neandertals, els primers humans moderns i els primers agricultors i ramaders en aquest abric del passat.

Els primers Homo Sàpiens que s’hi van aixoplugar, fa entre 37.000 i 30.000 anys; dels que van viure l’última glaciació, fa 20.000 anys, o els primers agricultors, en fa 7.000, tots van deixar indicis de la seva activitat, de la seva forma de vida: ossos d’animals esquarterats, restes de fogueres gegants, puntes de sílex i fems acumulats pel bestiar.

De l’Homo Sàpiens, anomenada Linya, hi han sobreviscut dos fèmurs, un d’ells connectat a la pelvis, així com ossos llargs de les extremitats superiors (húmer, ràdio i cúbit) i inferiors (tíbia i peroné).

Linya pot aportar informació important sobre l’anatomia dels humans arcaics i el moviment de les comunitats humanes després de l’Últim Màxim Glacial.

Com si es tractés d’una boca gegant disposada a revelar els seus secrets més íntims, la Cova Gran de Santa Linya no deixa de parlar als arqueòlegs que, des de fa quinze anys, excaven aquest important jaciment arqueològic.

Actualment, és l’únic jaciment de Catalunya amb una seqüència ininterrompuda d’ocupació des del 50.000 aC al 3.000 aC, és com dir que es troba tota la Prehistòria en un mateix jaciment.

 

 

 

 

GRAVATS RUPESTRES DE LA COVA GRAN DE SANTA LINYA


L’any 2017, l’equip d’excavació dirigit per Rafael Mora, arqueòleg i catedràtic de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va decidir alçar la vista del terra i per uns dies, centrar-se en les parets de l’abric.

I va ser així que, gairebé per atzar, van topar amb una gran troballa: uns gravats rupestres paleolítics, els primers documentats a Catalunya d’aquest període, que els converteix en la manifestació artística més antiga del país.

Es tracta de signes poc explícits, però que no resten importància, ja que hi ha un buit de manifestacions d’art paleolític a Catalunya.

Alguns afirmen que aquesta troballa, corresponent al Paleolític Superior, només és la punta d’un gran iceberg.

Cal tenir en compte que sota els gravats, que es troben a poca alçada, entre mig metre i 1’5 metres, hi ha una important capa de sediments i per tant a mesura es vagi intervenint i excavant, podrien aparèixer més.

 

 

Gravats rupestres trobats a la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

Gravats rupestres trobats a la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Aspres del Montsec.

 

 

La posició dels gravats és un tema que preocupa als investigadors, perquè coincideix amb vies d’escalada, ja que la zona on es troba l’abric i els voltants atrau nombrosos aficionats i professionals d’aquest esport.

L’informe realitzat pels experts identifiquen desgastos i escantells de la paret que són el resultat de l’activitat esportiva de l’escalada.

Per això, tot i la declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional i la protecció que això comporta, la seva preservació es troba en perill si no hi ha una actuació per part de les administracions públiques implicades per protegir-los.

Els gravats rupestres trobats a la Cova Gran de Santa Linya mostren retícules, una figura zoomorfa, feixos de línies, restes de fusos i un motiu en forma de vulva. En aquest vídeo del diari La Vanguardia, Jezabel Pizarro (arqueòloga) ho explica:

 

 

Vídeo del diari La Vanguardia, on Jezabel Pizarro (arqueòloga) explica la trobada d'art rupestres a la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

Vídeo del diari La Vanguardia, on Jezabel Pizarro (arqueòloga) explica la trobada d’art rupestres a la Cova Gran de Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

LA PLAQUETA AMB GRAVATS DEL PALEOLÍTIC SUPERIOR

Durant les excavacions dutes a terme durant la campanya del 2022 es va descobrir una plaqueta amb unes dimensions d’11 centímetres de llarg per 8 centímetres d’ample sobre un suport de roca margo-calcària.

Aquesta plaqueta hi conté gravats, per tots dos costats, que constitueixen el primer registre arqueològic d’aquestes característiques identificat en un jaciment del Prepirineu català.

Els gravats reprodueixen figures amb un alt contingut simbòlic per als primers pobladors del nord-est peninsular. Per tal de poder estudiar amb detall aquests gravats s’han fet diferents anàlisis tècnics, entre els quals un escanejat 3D d’alta precisió. L’escanejat, juntament amb altres tècniques visuals, han servit per desentranyar el desenvolupament, direcció, gruix dels solc i la seva simbologia.

La plaqueta, de fa 14.000 anys (final del paleolític superior) presenta diferents gravats, a la cara frontal hi ha dues representacions d’un mascle d’herc (una cabra pirinenca ja extinta) en posició de repós i incorporat. A la cara posterior una línia corba podria representar el perfil de l’entrada de l’abric.

La descoberta de la plaqueta s’ha fet en el mateix sector de l’excavació on es va trobar l’esquelet parcial de l’Homo sapiens Linya, la dona de La Noguera, però en un nivell d’ocupació que es va produir uns segles abans.

El fet d’haver estat recuperada en un context arqueològic en què es van recuperar carbons analitzats mitjançant la tècnica del Carboni 14 n’ha permès la datació.

La cara A mostra nombrosos traços distribuïts per la superfície del suport on es reconeix una primera figura, a partir del que sembla una petita cara de perfil sobre la qual s’assenta una imponent cornamenta. A partir del cap, un traç gruixut dissenya les línies del llom i el ventre, al qual s’adossen diversos apèndixs que es corresponen amb les extremitats. Aquesta disposició suggereix un animal en repòs. Les grans banyes que exhibeix permeten identificar-lo com un mascle d’herc, la cabra pròpia del Pirineu extinta l’any 2000.

A més, s’ha pogut determinar que aprofitant alguns solcs d’aquesta composició es van traçar noves línies que configuren una altra figura que se superposa sobre l’anterior. Aquest disseny, reconegut a partir d’una mínima cara sobre la qual està la cornamenta, està connectat amb una línia dors vertical que representa a l’animal alçat sobre unes estilitzades extremitats posteriors. La composició suggereix un intent per capturar al mateix animal en una posició de descans que s’incorpora.

Els gravats de la cara B s’escoren cap a una de les vores del suport, amb un ampli buit deixat premeditadament. A partir d’escassos solcs, un gran traç còncau que es tanca en la seva base per dues línies paral·leles en ziga-zaga configura el que els investigadors consideren la primera representació del paisatge de la Cova Gran, que combina la silueta de la volta de l’abric i el llit del torrent de Sant Miquel als seus peus.

De les figures esquemàtiques, intencionalment reduïdes a simples traços, en deriven missatges sorprenents, segons l’equip de recerca. D’una banda, el «truc» visual utilitzat en el dibuix de l’herc, a través de la superposició de dues figures, expressa un moviment captat amb gran perícia i de gran singularitat, molt rarament utilitzat en gravats sobre pedra. De l’altra, la representació de la Cova Gran, en combinar una corba i dues línies en ziga-zaga, recrea un paisatge important per a aquestes gents amb una economia de traços que recorda el disseny d’un logotip actual.

 

 

 

 

ARQUEOLOGIA VS ESCALADA A LA COVA GRAN DE SANTA LINYA


La Cova Gran de Santa Linya s’ha convertit en un pol d’atracció per als millors escaladors del món, ja que té vies que es consideren de les més exigents del planeta.

Ja fa temps que el desenvolupament de les dues activitats, l’arqueològica i l’escalada, s’han convertit en un focus de conflicte.

Per protegir el jaciment, el Servei de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya va decidir tancar part de la cova, encara que també hi ha àrees d’excavació fora del perímetre tancat.

A més, els gravats es troben a la zona de lliure accés on es practica l’escalada suposant una seriosa amenaça per a la seva preservació.

La polèmica sobre com compaginar l’escalada esportiva d’alt nivell i la preservació del patrimoni arqueològic ve de molt lluny. Ara que s’han trobat els gravats rupestres a la Cova Gran, es veu encara més agreujada.

 

 

 

 

ESPAI PROTEGIT DE LA COVA GRAN DE SANTA LINYA


La Cova Gran de Santa Linya és un espai declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Actualment no hi ha cap restricció d’accés i per tant es pot visitar en qualsevol moment del dia i de l’any lliurement.

Aquest jaciment està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs la Cova Gran de Santa Linya en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Mieà-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

PROTECCIÓ


  • Protecció: Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN).
  • Classificació: Zona Arqueològica.
  • Tipus de Jaciment: Cova natural d’habitació i lloc amb representació gràfica sobre pedra gravat.

 

FONTS


  • Paleoantropología Hoy.
  • Halladas las manifestaciones artísticas más antiguas de Catalunya. La Vanguardia. 10/10/2017.
  • Cova Gran de Santa Linya, La Història dels Últims 50.000 anys al vessant sud dels Pirineus. Primeres Jornades d’Arqueologia i Paleontologia de Ponent. 17 i 18 d’abril de 2015.
  • MARTINEZ-MORENO, J., MORA TORCAL, R., DE LA TORRE, I. La Cova Gran de Santa Linya i el poblament humà del vessant sud dels Pirineus al Plistocè superior i a l’Holocè. Tribuna d’Arqueologia 2007.
  • MILLÁN, A. Tots els secrets de la Cova Gran. Publicat el 12 de juliol de 2021 Núm. 1935.
  • CAROL, R. Frases fetes dels Països Catalans (comentats) «Catalunya. Noguera. Les Avellanes i Santa Linya. Santa Linya».. Manuscrit 1978.
  • AMADES, J. Folklore de Catalunya. Cançoner «Refranys geogràfics. Catalans».. Editorial Selecta-Catalonia, 1951.

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

MAPA DEL MONTSEC


 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com