Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Cova Negra de Tragó. Os de Balaguer.

 

La Cova Negra de Tragó (o Cova del Pi Negre o també Cova Negra de Canelles), es troba al costat esquerra del riu Noguera Ribagorçana i la Presa de Canelles…

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

COVA NEGRA DE TRAGÓ

Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

La Cova Negra de Tragó, queda situada a l’extrem occidental de la Serra de Blancafort i ha estat coneguda també amb els noms de Cova del Pi Negre o Cova Negra de Canelles.

Se situa a la llera esquerra del riu Noguera Ribagorçana, a uns 75 metres per sobre del llit del riu, i a uns 515 metres sobre el nivell del mar, a l’anomenada Vall de Canelles, just abans de que el riu s’engorgi pel Pas de la Sabina.

La cova s’obre cap a la sortida del congost, a una alçada similar a la part superior de la resclosa del Pantà de Canelles. Des de la resclosa, s’obre un túnel d’uns 100 metres que travessa un esperó de roca, i a continuació hi ha un sender d’uns 150 metres.

Aquesta petita vall era coneguda d’antic per l’extracció de sal de les Salines de Tragó, situades al costat dret del riu Noguera Ribagorçana, just a l’entrada del Pas de la Sabina.

 

 

 

 

De fet, a uns centenars de metres de fondària, on es troben les salines, hi ha un immens dipòsit de sal, producte del llarg procés de sedimentació de l’Ocea de Tetis.

Aquest salí és de tan grans dimensions, que, segons el geòlegs, comunica amb la Muntanya de sal de Cardona.

Fa un temps, empresa extractora va voler extreure aquesta sal, i va realitzar prospeccions de mostreig, però per l’oposició dels veïns i el greu impacte ambiental que ocasionaria l’extracció amb fracturació hidràulica (fracking), finalment el projecte es va abandonar.

 

 

LA PRESA DE CANELLES

La presa de Canelles disposa del Centre d’Interpretació de l’Energia i la Geologia, un nexe entre el públic i el coneixement científic i tècnic, acostant el món de l’Energia, la Geologia i del Medi Natural…

Presa de Canelles. Os de Balaguer (La Noguera) i Estopanyà (Ribagorça). Serra del Montsec.

 

 

Aquesta zona pertany al municipi d’Os de Balaguer, a la comarca de La Noguera, i queda just al límit amb la Ribagorça d’Osca i el municipi d’Estopanyà. És el riu Noguera Ribagorçana el que fa de límit entre ambdues comarques i la Presa de Canelles la que fa de pont entre elles.

El noms de ‘Salines de Tragó’ i ‘Cova Negra de Tragó’ venen donats pel despoblat proper de Tragó de Noguera, el qual va quedar enfonsat (en part) per les aigües del Pantà de Santa Anna.

 

 

 

 

Actualment, la cova té restringit l’accés i només es permeten les visites guiades conjuntament amb una visita molt interessant a les instal·lacions de la Presa de Canelles.

Des del costat català, l’accés fins la presa es pot fer des de Vilamajor, partint de la carretera C-12 a l’alçada del quilòmetre 189, per una pista de muntanya bastant malmesa que porta fins a la Presa de Canelles.

Des del costat aragonès, l’accés fins la presa es pot fer des de Camporrells o des d’Estopanyà, agafant la carretera HU-V-9301 fins a la Presa de Canelles.

Aquesta cova es coneguda de molt antic per la gent de l’entorn i va servir d’amagatall, en diferents moments històrics, i es va convertir en un lloc per anar a passar un dia d’esbarjo, d’excursió i amb la família.

Es considera que aquesta cova ha estat habitada per els humans durant mil·lennis des del Bronze Mig.

A la Cova Negra de Tragó s’han trobat restes lítiques, destacant les pedres de molí, percussors, destrals de cornubianita, ganivets, rascadors de sílex, agulles, culleres, braçalets, puntes de sageta i punxons, així com ceràmica treballada.

 

 

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE TRAGÓ

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que en mencions antigues i anteriors, Tragó de Noguera apareix amb els noms de Drogon (1063 i 1094), Trogoné (1162), Trasgon (1279), Drago (1279 i 1280), Trago (1359), etc.

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Ara queda assegurada la que ja vaig publicar en el DCEC i E.T.C., s. v. ‘tragar’ […] lligant-lo amb els orígens del verb castellà ‘tragar’, i el menys freqüent català ‘dragar’ ‘engolir’ […] Els engolidors i avencs que perillaven l’embassament de Sta Anna […], em feren compendre que podia venir de l’ètimon del verb ‘tragar / dragar’. El verb és un derivat del llatí DRACO, -ONIS ‘dragó’, ‘gran serpent’ que ho devora tot, amb DR- canviat en TR-, com s’esdevé sovint en les llegües romàniques […].

Altres factors fonètics alteraren en part la vocal de la síl·laba inicial, de vegades en ‘e’ (Tregó), més encara en ‘o’ (assimilació) com ho veiem ja en formes molt antigues…

Els engolidors que xuclaven les aigües de la Noguera Ribagorçana, arran del poble de ‘Tragó’ causaren la comparació metafòrica amb un drac ocult, subterrani, engolidor que les tragava o dragava, i podem estar segurs que no faltaven engolidors o xucladors a la vora, tots ells en terra fragosa plena de balmes i cavitats…

 

A Tragó de Noguera hi havia un punt on el corrent del riu Noguera Ribagorçana que es dirigia contra una roca i formava una mena d’engolidor. Concretament, això tenia lloc en l’anomenada Cova de l’Estretet, la qual quedava parcialment sota l’aigua al costat dret del riu, molt a prop del pont colgant i en front del molí de l’Estretet.

A Tragó també trobem el Congost del Forat, amb un nom que podria tenir a veure amb l’etimologia descrita per Joan Coromines. Un altre candidat seria el Congost del Pas de la Sabina, que vist des de la Presa de Canelles pot donar la falsa sensació d’un mur de roca que s’empassa les aigües de la Noguera Ribagorçana.

 

 


PINTURA ESQUEMÀTICA DE LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

L’any 2009 es va documentar l’existència d’una pintura rupestre esquemàtica, catalogada dins del grup Art Esquemàtic de l’Arc Mediterrani, una expressió dels habitants del Neolític (6.500 – 3.200 abans de la nostra era).

Aquest art rupestre esquemàtic és present en bona part del territori lleidatà: Bellver de Cerdanya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Tremp, Camarasa, Alfés, Les Borges Blanques, L’Albi, La Granja d’Escarp i El Cogul.

També s’estén per les províncies de Barcelona, Tarragona, Almeria, Jaén, Alacant, Castelló, València, Múrcia, Osca, Terol, Saragossa, Albacete, Conca, Guadalajara, etc.

Totes aquestes pintures rupestres van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO el desembre de l’any 1998.

La figura documentada a la Cova Negra de Tragó correspon a una representació d’un quadrúpede i la tècnica emprada és un traç d’un centímetre.

Es pot observar una figura de 5 traços verticals i un horitzontal que podria representar una cua. Podria tractar-se d’una pintura pròpia de la cultura de finals del Neolític i principis de l’Edat dels Metalls.

També s’han trobat altres grafits antics, com per exemple un trobat per un espeleòleg que va visitar i documentar la cova; alguns fets per feixistes posteriors a la Guerra Civil Espanyola, d’altres que podrien correspondre a maquis que temporalment s’haguessin amagat aquí durant la Guerra Civil Espanyola, etc…

La primera cita la trobem a través de Lluís Marià Vidal en el seu treball Coves Prehistòriques de la Provincia de Lleyda de l’any 1894.

El 2 de setembre de l’any 1910 és visitada pels biospeleòlegs Jeannel i Racovitza en una de les seves excursions d’aquell estiu al Pirineu català en la recerca de fauna.

No és fins l’any 1967 en que la SIE del CE Àliga realitza la primera topografia de la cavitat. Posteriorment es realitzen noves topografies, però no és fins aquest segle en que en Toni Asensio de la SEO del CE Vallirana, realitza entre els anys 2003 i 2006 una nova i completa topografia de la cavitat.

 

 

Pintura esquemàtica de la Cova Negra de Tragó. Una figura de 5 traços verticals i un horitzontal que podria ser una cua. Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec. Foto: Elisa Sarrià.

Pintura esquemàtica de la Cova Negra de Tragó. Una figura de 5 traços verticals i un horitzontal que podria ser una cua. Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec. Foto: Elisa Sarrià.

 

 


ORIGEN DE LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

La Cova de Tragó té el seu origen en l’evacuació d’aigua provinent de la Serra de Blancafort que exercia una pressió de tal magnitud que va anar excavant la roca de la muntanya poc a poc.

Això va conferir a les parets de la cova una textura polida de colors i formes esplèndides que correspondria a l’època del Juràssic, període en què l’Oceà de Tetis cobria gairebé tot Europa.

Quan el mar va retrocedir, es va anar filtrant aigua calcària que va donar lloc a les profuses estalactites, estalagmites i columnes que omplen la cova.

El sinuós traçat de la Cova Negra de Tragó és transitable uns 915 metres, en un ferm pràcticament pla i sense perill, i està dotat amb diversos focus de llum. La cova té 1.415 metres de llargada, però arribar al final queda reservat només als experts.

A les parets de la cova s’endevinen fòssils d’animals marins de forma molt evident que tenen un valor científic molt important.

Dins de la cova també hi viuen animals vius com uns gripaus d’una espècie endèmica que només habita aquí vivint a la foscor. També es troben fins a 13 espècies diferents de muricecs que es poden observar penjats dels sostres mentre caminem sota els seus caps.

 

 

 

 


LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

Una vegada finalitzada la construcció de la Presa de Canelles, entre els anys 1953-1959, l’embassament va tenir problemes amb greus bloquejos degut a les fuites d’aigua pels marges de la presa i es va haver de procedir a una complexa tasca d’impermeabilització.

Durant les obres d’impermeabilització de la presa es van trobar tres grans coves: la Cova del Gat, la Cova de la Tortuga i la Cova Negra de Tragó que, enllaçades, formaven un laberint de molts quilòmetres.

Les dues primeres van ser completament tapades amb formigó per evitar les fuites d’aigua, però la tercera, la Cova Negra de Tragó, es va poder salvar parcialment.

Aquestes obres d’impermeabilització posteriors van afectar la Cova Negra de Tragó. Va ser necessari construir un túnel que travessa la pròpia cova a 170 metres de l’entrada. Això provoca corrent d’aire que desseca les galeries més immediates.

També, una part del terra de l’inici de la cova va ser pavimentat i s’instal·là llum elèctrica. A banda d’aquestes intervencions, les visites que va rebre durant molts anys per tota mena de gent, van ajudar a degradar encara més la cavitat.

 

 

Boca de la Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

Boca de la Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

Ara la Cova Negra de Tragó es visitable, sense necessitat de cap equip tècnic ni coneixements d’espeleologia, un tram de 900 metres, que inclou l’anomenada Sala Neolítica, la Sala d’ Estalactites i Columnes, la Sala dels Fòssils, les Cascades i el Pou. Cal, això sí, posar-se un casc amb frontal per evitar accidents.

La cavitat posseeix dues grans boques, a diferent nivell, i és la boca superior la normalment utilitzada per accedir-hi. Té una forma semicircular amb blocs caiguts que l’emmascaren parcialment.

A pocs metres s’inicia a l’esquerra una rampa de fort pendent que comunica amb la boca inferior i amb una galeria de direcció nord-oest d’uns 45 metres de recorregut.

Més endavant, a la galeria principal comencen a tenir un cert protagonisme els enderrocs clàstics, especialment dominants a un eixamplament de la galeria situat a 80 metres de l’entrada.

A uns 200 metres observem ja unes formacions importants, i trobem el túnel que tallen la cavitat. El nivell de la plataforma del túnel està una mica per sobre del ferm de la cavitat, per la qual cosa hi ha unes escales metàl·liques per salvar l’obstacle.

A partir d’aquí entrem en el sector amb abundants formacions que emmascaren parcialment la morfologia primitiva, estant el terra cimentat artificialment.

 

 

 

 

Després d’un gir a l’esquerra, la morfologia canvia totalment, arribem a un eixamplament on s’observa un important procés clàstic.

La cavitat continua estructurada al llarg d’una diàclasi que origina un corredor rigorosament recte, alt i estret d’uns 80 metres de llargada i amb formes erosives que ja no ens abandonaran en el que resta de cavitat.

Paral·lelament al corredor es desenvolupen unes petites però interessants cambres d’alta volta, i en una d’elles, situada a l’esquerra, hi trobem una escalada de 35 metres que ens situa en una galeria superior, aquesta escalada remunta fins a més de 52 metres.

Observem que el terra està ocupat per sorra, al sector final de la galeria, que es tanca davant un pou de 4,50 metres de fondària excavat al sediment, sembla ser que artificialment.

Just aquí s’inicia el “laberint”, un conjunt de gatoneres i petites galeries de traçat caòtic, d’un centenar de metres de recorregut.

El recorregut total de la cavitat és de 1.032 metres, dels quals 730 són lineals, i el desnivell és de 78 metres. La resta de metres fins arribar al final (1.415 metres), només son aptes per espeleòlegs experts.

 

 

VISITAR LA COVA NEGRA DE TRAGÓ I LA PRESA DE CANELLES

 

Per fer visites guiades al Centre d’Interpretació de l’Energia i la Geologia, la Cova Negre de Tragó  i la Presa de Canelles podeu anar a la web d’Os Aventura on trobareu Informació i reserves.

Les visites es fan els dissabtes, diumenges i festius, al matí i a la tarda, i tenen una durada aproximada de 4 hores:

 

 

 

 

La visita guiada, que dura unes 4 hores, ofereix una experiència única, conèixer un espai natural espectacular i conèixer la tecnologia emprada a la central hidroelèctrica de caverna.

La visita explica el procés geològic de formació de la Cova Negra de Tragó, sobre els fòssils marins, sobre la fauna que hi ha a la cova i sobre aspectes històrics i tecnològics.

 

 


L’ANTIC POBLE DE BLANCAFORT

L’anomenat pont de Blancafort, un pont espectacular que creuava la Noguera Ribagorçana, formava part del camí entre Fet i Balaguer, unint també Estopanyà, era un accés espectacular al poble de Blancafort, que pertanyia al terme de Tragó de Noguera.

Aquest pont es situava a uns 2 kilòmetres de l’actual presa de Canelles i la seva construcció datava de 1911, on abans només hi havia passarel·les de fusta fràgils que calia reconstruir sovint.

El pantà de Canelles ho va inundar tot, el pont, el poble de Blancafort, el camí i tota la rica horta dels voltants.

 

 

L'Antic Pont de Blancafort que unía el camí de Balaguer a Fet i Estopanyà abans de la creació del Pantà de Canelles. Fotografia posterior al 1911 d'origen desconegut.

L’Antic Pont de Blancafort que unia el camí de Balaguer a Fet i Estopanyà abans de la creació del Pantà de Canelles. Fotografia posterior al 1911 d’origen desconegut.

 

 

Blancafort era un poblet d’un sol carrer que acabava en una plaça sense sortida on hi era el forn.

Les restes l’antiga vila i castell de Blancafort, a la quadra de Vilavella, normalment les cobreix l’embassament de Canelles. Les fortificacions del seu castell s’enfilaven cingle amunt i deurien caure sobre la vila en el terratrèmol del 3 de Març de 1373.

Pel costat de ponent arribava el riu Guart, pel nord la Noguera Pallaresa i per l’est l’aigua del Barranc de Blancafort, el Barranc de la Xollada i el Barranc del Llop. Unes terres molt productives pel conreu.

Gairebé tothom tenia com primer o segon cognom el de “Gesé”. Com a curiositat, a l’avui desaparegut poble de Blancafort, nasqué Rosa Mateu Gesé a l’any 1910, besàvia del jugador de futbol Leo Messi, que amb 18 anys va decidir començar una nova vida a l’Argentina.

 

 

 

 

Durant el trajecte marítim va conèixer a Josep Pérez Solé (nascut a Bellcaire d’Urgell) amb el qual acabaria casant-se i tenint tres filles. Una d’elles, Rosa Maria Pérez, contrauria matrimoni amb un italià, emigrant com ella, anomenat Eusebio Messi.

Entre els fills d’aquesta parella estava Jorge Horaci Messi Pérez, pare del pare de Leo Messi.

 

 

Antic poble de Blancafort, després del seu abandonament, als anys 60 (d'autor desconegut). Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

Antic poble de Blancafort, després del seu abandonament, als anys 60 (d’autor desconegut). Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

 

 


ESPAI D’INTERÈS NATURAL DELS VESSANTS DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA

 

La Cova Negra de Tragó es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DELS VESSANTS DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA, dins la comarca de a la comarca de La Noguera.

També es troba dins de l’anomenada Xarxa Natura 2000 a l’àrea definida dels Vessants de la Noguera Ribagorçana.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals, històrics, arqueològics i paleontològics estan protegits i són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona arqueològica
  • Número de Registre: 4278-ZA
  • Data de Declaració: 25/06/1985

 

FONTS

 

  • CARDONA, FERRAN. Grans Cavitat de Catalunya. Volum I. La Serralada Pirenenca (1989).
  • VIDAL, LLUIS MARIÀ. Les Coves Prehistòriques de la Província de Lleyda.
  • ALEXANDRI, FERRAN. Excursions a l’interior de la terra. 22 itineraris espeleològics

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!