Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Cova Negra de Tragó. Os de Balaguer.

 

La Cova Negra de Tragó, coneguda també com Cova del Pi Negre o Cova Negra de Canelles, es troba al costat esquerra de la Noguera Ribagorçana i de la Presa de Canelles…

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

COVA NEGRA DE TRAGÓ

Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

La Cova Negra de Tragó, queda situada a l’extrem occidental de la Serra de Blancafort i ha estat coneguda també amb els noms de Cova del Pi Negre o Cova Negra de Canelles.

Se situa a la llera esquerra del riu Noguera Ribagorçana, a uns 75 metres per sobre del llit del riu, i a uns 515 metres sobre el nivell del mar, a l’anomenada Vall de Canelles, just abans de que el riu s’engorgi pel Pas de la Sabina.

La cova s’obre cap a la sortida del congost, a una alçada similar a la part superior de la resclosa del Pantà de Canelles. Des de la resclosa, s’obre un túnel d’uns 100 metres que travessa un esperó de roca,  i a continuació hi ha un sender d’uns 150 metres.

Aquesta petita vall era coneguda d’antic per l’extracció de sal de les anomenades Salines de Tragó, situades al costat dret del riu Noguera Ribagorçana, just a l’entrada del Pas de la Sabina.

 

 

 

 

De fet, a uns centenars de metres de fondària, on es troben les salines, hi ha un immens dipòsit de sal, producte del llarg procés de sedimentació de l’Ocea de Tetis quan s’anava retirant.

Aquest salí és tan grans dimensions, que, segons el geòlegs, comunica amb la Muntanya de sal de Cardona.

Una empresa extractora va voler extreure aquesta sal, i va realitzar prospeccions de mostreig, però per l’oposició dels veïns i el greu impacte ambiental que ocasionaria l’extracció amb fracturació hidràulica (fracking), finalment el projecte es va abandonar.

Aquesta zona pertany al municipi d’Os de Balaguer, a la comarca de La Noguera, i queda just al límit amb la Ribagorça d’Osca i el municipi d’Estopanyà.

 

 

 

 

Actualment, la cova té restringit l’accés i només es permeten les visites guiades conjuntament amb una visita molt interessant a les instal·lacions de la Presa de Canelles.

Des del costat català, l’accés fins la presa es pot fer des de Vilamajor, partint de la carretera C-12 a l’alçada del quilòmetre 189, per una pista de muntanya bastant malmesa que porta fins a la Presa de Canelles.

Des del costat aragonès, l’accés fins la presa es pot fer des de Camporrells o des d’Estopanyà, agafant la carretera HU-V-9301 fins a la Presa de Canelles.

Aquesta cova es coneguda de molt antic per la gent de l’entorn i va servir d’amagatall, en diferents moments històrics, així com també es va convertir en un lloc  on anar a passar un dia festiu, d’excursió i amb la família.

Es considera que aquesta cova va estar habitada durant mil·lennis des del Bronze Mig. A la Cova Negra de Tragó s’han trobat restes lítiques, destacant les pedres de molí, percussors, destrals de cornubianita, ganivets, rascadors de sílex, agulles, culleres, braçalets, puntes de sageta i punxons, així com ceràmica treballada.

 

 

 

 


PINTURA ESQUEMÀTICA DE LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

L’any 2009 es va documentar l’existència d’una pintura rupestre esquemàtica, considerada dins del grup Art Esquemàtic de l’Arc Mediterrani, una expressió dels habitants del Neolític (6.500 – 3.200 abans de la nostra era).

Aquest art rupestre esquemàtic és present en bona part del territori lleidatà: Bellver de Cerdanya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Tremp, Camarasa, Alfés, Les Borges Blanques, L’Albí, La Granja d’Escarp y El Cogul.

A més s’estén per les províncies de Barcelona, Tarragona, Almeria, Jaén, Alacant, Castelló, València, Múrcia, Osca, Terol, Saragossa, Albacete, Conca, Guadalajara, etc.

Totes elles van ser declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO el desembre de l’any 1998.

La figura documentada a la Cova Negra de Tragó correspon a un quadrúpede i la tècnica emprada és el traç d’un centímetre.

Descriptivament veiem una figura de 5 traços verticals i un horitzontal que podria ser una cua. Podria tractar-se d’una pintura pròpia de la cultura de finals del Neolític i principis de l’Edat dels Metalls.

També es s’han trobat altres grafits antics, com per exemple el d’un espeleòleg que va visitar i documentar la cova, algun fet per feixistes, d’altres que podrien correspondre a maquis que temporalment s’haguessin amagat aquí durant la Guerra Civil Espanyola, etc…

 

 

Pintura esquemàtica de la Cova Negra de Tragó. Una figura de 5 traços verticals i un horitzontal que podria ser una cua. Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec. Foto: Elisa Sarrià.

Pintura esquemàtica de la Cova Negra de Tragó. Una figura de 5 traços verticals i un horitzontal que podria ser una cua. Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec. Foto: Elisa Sarrià.

 

 


ORIGEN DE LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

L’origen de la Cova de Tragó es deu a l’evacuació d’aigua provinent de la Serra de Blancafort, que exercia una pressió de tal magnitud que va anar excavant la roca de la muntanya poc a poc.

Això va conferir a les parets de la cova una textura polida de colors i formes esplèndides que correspondria al Juràssic, període en què l’Oceà de Tetis cobria gairebé tot Europa.

Quan el mar va retrocedir, es va anar filtrant aigua calcària que va donar lloc a les profuses estalactites, estalagmites i columnes que omplen la cova.

El sinuós traçat de la Cova Negra de Tragó és transitable uns 915 metres, en un ferm pràcticament pla i sense perill, i està dotat amb diversos focus de llum. La cova té 1.415 metres de llargada, però arribar al final queda reservat només als experts.

A les parets de la cova s’endevinen fòssils d’animals marins de forma molt evident que tenen un valor científic molt important.

Dins de la cova també hi viuen animals vius com uns gripaus d’una espècie endèmica que només habita aquí vivint a la foscor. També es troben fins a 13 espècies diferents de muricecs que es poden observar penjats dels sostres mentre caminem sota els seus caps.

 

 

 

 


LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

Una vegada finalitzada la construcció de la Presa de Canelles, entre els anys 1953-1959, l’embassament va tenir problemes amb greus bloquejos degut a les fuites d’aigua pels marges de la presa i es va haver de procedir a una complexa tasca d’impermeabilització.

Durant les obres d’impermeabilització de la presa es van trobar tres grans coves: la Cova del Gat, la Cova de la Tortuga i la Cova Negra de Tragó que, enllaçades, formaven un laberint de molts quilòmetres.

Les dues primeres van ser completament tapades amb formigó per evitar les fuites d’aigua, però la tercera, la Cova Negra de Tragó, es va poder salvar parcialment.

Aquestes obres d’impermeabilització posteriors van afectar la Cova Negra de Tragó. Va ser necessari construir un túnel que travessa la pròpia cova a 170 metres de l’entrada. Això provoca corrent d’aire que desseca les galeries més immediates.

També, una part del terra de l’inici de la cova va ser pavimentat i s’instal·là llum elèctrica. A banda d’aquestes intervencions, les visites que va rebre durant molts anys per tota mena de gent, van ajudar a degradar encara més la cavitat.

 

 

Boca de la Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

Boca de la Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

Ara la Cova Negra de Tragó es visitable, sense necessitat de cap equip tècnic ni coneixements d’espeleologia, un tram de 900 metres, que inclou l’anomenada Sala Neolítica, la Sala d’ Estalactites i Columnes, la Sala dels Fòssils, les Cascades i el Pou. Cal, això sí, posar-se un casc amb frontal per evitar accidents.

La cavitat posseeix dues grans boques, a diferent nivell, i és la boca superior la normalment utilitzada per accedir-hi. Té una forma semicircular amb blocs caiguts que l’emmascaren parcialment.

A pocs metres s’inicia a l’esquerra una rampa de fort pendent que comunica amb la boca inferior i amb una galeria de direcció nord-oest d’uns 45 metres de recorregut.

Més endavant, a la galeria principal comencen a tenir un cert protagonisme els enderrocs clàstics, especialment dominants a un eixamplament de la galeria situat a 80 metres de l’entrada.

A uns 200 metres observem ja unes formacions importants, i trobem el túnel que tallen la cavitat. El nivell de la plataforma del túnel està una mica per sobre del ferm de la cavitat, per la qual cosa hi ha unes escales metàl·liques per salvar l’obstacle.

A partir d’aquí entrem en el sector amb abundants formacions que emmascaren parcialment la morfologia primitiva, estant el terra cimentat artificialment.

 

 

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

Després d’un gir a l’esquerra, la morfologia canvia totalment, arribem a un eixamplament on s’observa un important procés clàstic.

La cavitat continua estructurada al llarg d’una diàclasi que origina un corredor rigorosament recte, alt i estret d’uns 80 metres de llargada i amb formes erosives que ja no ens abandonaran en el que resta de cavitat.

Paral·lelament al corredor es desenvolupen unes petites però interessants cambres d’alta volta, i en una d’elles, situada a l’esquerra, hi trobem una escalada de 35 metres que ens situa en una galeria superior, aquesta escalada remunta fins a més de 52 metres.

Observem que el terra està ocupat per sorra, al sector final de la galeria, que es tanca davant un pou de 4,50 metres de fondària excavat al sediment, sembla ser que artificialment.

Just aquí s’inicia el “laberint”, un conjunt de gatoneres i petites galeries de traçat caòtic, d’un centenar de metres de recorregut.

El recorregut total de la cavitat és de 1.032 metres, dels quals 730 són lineals, i el desnivell és de 78 metres.

 

 

VISITAR LA PRESA DE CANELLES I LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

 

Per fer visites guiades al Centre d’Interpretació de l’Energia i la Geologia, la Cova Negre de Tragó  i la Presa de Canelles podeu anar a la web d’Os Aventura on trobareu Informació i reserves.

Les visites es fan els dissabtes, diumenges i festius, al matí i a la tarda, i tenen una durada aproximada de 4 hores:

 

 

Turbina de la Presa de Canelles en les quals es transforma energia cinètica de l’aigua en energia de rotació. Os de Balaguer (La Noguera) i Estopanyà (Ribagorça). Serra del Montsec.

Turbina de la Presa de Canelles en les quals es transforma energia cinètica de l’aigua en energia de rotació. Os de Balaguer (La Noguera) i Estopanyà (Ribagorça). Serra del Montsec.

 

 

La visita guiada, que dura unes 6 hores, ofereix una experiència única, conèixer un espai natural espectacular i conèixer la tecnologia emprada a la central hidroelèctrica de caverna.

La visita explica el procés geològic de formació de la Cova Negra de Tragó, sobre els fòssils marins, sobre la fauna que hi ha a la cova i sobre aspectes històrics i tecnològics.

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona arqueològica
  • Número de Registre: 4278-ZA
  • Data de Declaració: 25/06/1985

 

FONTS

 

  • CARDONA, FERRAN. Grans Cavitat de Catalunya. Volum I. La Serralada Pirenenca (1989).
  • VIDAL, LLUIS MARIÀ. Les Coves Prehistòriques de la Província de Lleyda.
  • ALEXANDRI, FERRAN. Excursions a l’interior de la terra. 22 itineraris espeleològics

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUI SOM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d’Ares, el Montsec d’Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l’Espai d’Interès Natural Protegit de la Serra del Montsec, els seus paisatges, els seus Espais d’Interès Geològics, l’Espais de Xarxa Natura 2000, l’Espai Natural Protegit de Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, La Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etc.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida, Catalunya), la comarca del Pallars Jussà (Lleida, Catalunya) i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!