Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Cova Negra de Tragó. Os de Balaguer.

 

La Cova Negra de Tragó, coneguda també com Cova del Pi Negre o Cova Negra de Canelles, es troba al vessant est de la Noguera Ribagorçana i de la resclosa de la Presa de Canelles…

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

COVA NEGRA DE TRAGÓ

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

Aquesta cova queda situada a l’extrem occidental de la Serra de Blancafort i ha estat coneguda durant el temps també amb els noms de Cova del Pi Negre o Cova Negra de Canelles.

Se situa a la llera esquerra del riu Noguera Ribagorçana, uns 75 metres per sobre del llit del riu i a 515 metres sobre el nivell del mar, a l’anomenada Vall de Canelles, just abans de que el riu s’engorgi pel Pas de la Sabina.

La boca de la cova s’obre cap a la sortida del congost, a una altura similar a la part superior de la resclosa, on s’obre un túnel d’uns 100 metres que travessa un esperó i al que segueix un sender d’uns 150 metres.

Aquesta petita vall era coneguda d’antic per l’extracció de sal de les anomenades Salines de Tragó, situades al costat dret del riu Noguera Ribagorçana.

De fet, a uns centenars de metres de fondària, es troba un immens dipòsit de sal, producte del llarg procés de sedimentació de l’Ocea de Tetis que s’anava retirant.

El salí és tan gran que comunica amb la Muntanya de sal de Cardona.

Una empresa va voler extreure aquesta sal, per la qual va realitzar unes prospeccions de mostreig, però per l’oposició dels veïns i el greu impacte ambiental que ocasionaria l’extracció amb fracturació hidràulica (fracking), el projecte es va abandonar.

Aquesta zona actualment pertany al municipi d’Os de Balaguer, a la comarca de La Noguera, i queda just al límit amb la Ribagorça d’Osca i el municipi d’Estopanyà.

 

 

 

 

Actualment, la cova té restringit l’accés i només permet visites guiades conjuntament amb la visita a les instal·lacions de la Presa de Canelles.

Des del costat català, l’accés fins la presa es pot fer des de Vilamajor, partint de la carretera C-12 a l’alçada del quilòmetre 189, per una pista de muntanya bastant malmesa que porta fins a la Presa de Canelles.

Des del costat aragonès, l’accés fins la presa es pot fer des de Camporrells o des d’Estopanyà, agafant la carretera HU-V-9301 fins a la Presa de Canelles.

Aquesta cova es coneguda de molt antic per la gent de l’entorn i va servir d’amagatall en diferents èpoques, així com també un lloc d’excursió on anar a passar un dia festiu amb la família.

També s’han trobat restes lítiques, destacant les pedres de molí, percussors i destrals de cornubianita, ganivets i rascadors de sílex i nuclis també de sílex, agulles, culleres, braçalets, puntes de sageta i punxons, així com ceràmica treballada.

Es considera que aquesta cova va estar habitada durant mil·lennis des del Bronze Mig.

 

 

 

 


PINTURA ESQUEMÀTICA DE LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

L’any 2009 es va documentar l’existència d’una pintura esquemàtica, que quedaria dins del grup Art Esquemàtic, una expressió dels grups del neolític (6.500 – 3.200 abans de la nostra era).

És present en bona part del territori lleidatà: Bellver de Cerdanya, Vilanova de Meià, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Os de Balaguer, Tremp, Camarasa, Alfés, Les Borges Blanques, L’Albí, La Granja d’Escarp y El Cogul.

A més s’estén per les províncies de Barcelona, Tarragona, Almeria, Jaén, Alacant, Castelló, València, Múrcia, Osca, Terol, Saragossa, Albacete, Conca, Guadalajara, etc.

Totes elles declarades Patrimoni Mundial per la UNESCO el desembre 1998.

La figura documentada a la Cova Negra de Tragó correspon a un quadrúpede i la tècnica emprada és el traç d’un centímetre.

Descriptivament veiem una figura de 5 traços verticals i un horitzontal que podria ser una cua. Podria tractar-se d’una pintura pròpia de la cultura de finals del Neolític i principis de l’Edat dels Metalls.

També es troben grafits antics d’un espeleòleg que va visitar i documentar la cova, algun fet per feixistes d’altres que podrien correspondre a maquis que temporalment s’haguessin amagat aquí durant la Guerra Civil Espanyola.

 

 

Pintura esquemàtica de la Cova Negra de Tragó. Una figura de 5 traços verticals i un horitzontal que podria ser una cua. Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec. Foto: Elisa Sarrià.

Pintura esquemàtica de la Cova Negra de Tragó. Una figura de 5 traços verticals i un horitzontal que podria ser una cua. Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec. Foto: Elisa Sarrià.

 

 


ORIGEN DE LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

L’origen es deu a l’evacuació d’aigua de la Serra de Blancafort, que exercia una pressió de tal magnitud que va anar excavant la roca de la muntanya.

Això va conferir a les parets de la cova una textura polida de colors i formes esplèndides que correspondria al Juràssic, període en què l’Oceà de Tetis cobria gairebé tot Europa.

Quan el mar va retrocedir, es va anar filtrant aigua calcària que va donar lloc a les profuses estalactites, estalagmites i columnes que omplen la cova.

El sinuós traçat de la Cova Negra de Tragó és transitable 915 metres, en un ferm pràcticament pla i sense perill, i està dotat amb diversos focus de llum. La cova té 1.415 metres de llargada, però arribar al final queda reservat als experts.

A les parets de la cova s’endevinen fòssils d’animals marins molt evidents d’un valor científic molt important.

Dins de la cova també hi viuen animals vius com uns gripaus d’una espècie endèmica que només habita aquí vivint a la foscor. També es troben fins a 13 espècies diferents de muricecs que es poden observar penjats dels sostres.

 

 

 

 


LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

Una vegada finalitzada la construcció de la Presa de Canelles, entre els anys 1953-1959, l’embassament va tenir problemes amb greus bloquejos per les fuites d’aigua pels marges de la presa i es va haver de procedir a una complexa tasca d’impermeabilització.

Durant les obres d’impermeabilització de la presa es van trobar tres grans coves: la Cova del Gat, la Cova de la Tortuga i la Cova Negra de Tragó que, enllaçades, formaven un laberint de molts quilòmetres.

Les dues primeres van ser completament tapades amb formigó per evitar les fuites, però la tercera, la Cova Negra de Tragó, es va poder salvar parcialment.

Totes aquestes obres posteriors també van afectar la cova, es va construir un túnel que travessa la cova a 170 metres de l’entrada i el corrent d’aire que provoca desseca les galeries més immediates.

Una part del terra de l’inici va ser pavimentat i s’instal·là llum elèctrica en aquest primer tram. A banda d’aquestes intervencions, les visites que va rebre durant molts anys per tota mena de gent, van ajudar a degradar encara més la cavitat.

 

 

Boca de la Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

Boca de la Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

Ara es pot visitar, sense necessitat de cap equip tècnic, un tram de 900 metres, que inclou la Sala Neolítica, la Sala d’ Estalactites i Columnes, la Sala dels Fòssils, les Cascades i el Pou. Cal, això sí, posar-se un casc amb frontal per evitar accidents.

La cavitat posseeix dues grans boques, a diferent nivell, i és la superior la normalment utilitzada per accedir-hi. Té una forma semicircular amb blocs que l’emmascaren parcialment.

A pocs metres s’inicia a l’esquerra una rampa de fort pendent que comunica amb la boca inferior i amb una galeria de direcció nord-oest d’uns 45 metres de recorregut.

Més endavant, a la galeria principal comencen a tenir un cert protagonisme els enderrocs clàstics, especialment dominants a un eixamplament de la galeria situat a 80 metres de l’entrada.

A uns 200 metres observem ja unes formacions importants, i trobem la carretera i el túnel que tallen la cavitat.

El nivell de la carretera està una mica per sobre del terra de la cavitat, per la qual cosa hi ha unes escales metàl·liques per salvar l’obstacle.

A partir d’aquí entrem en el sector amb abundants formacions que emmascaren parcialment la morfologia primitiva, estant el terra cimentat artificialment. Podem observar algunes formacions erosionades.

 

 

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 

Després d’un gir a l’esquerra, la morfologia canvia totalment, arribem a un eixamplament on s’observa un important procés clàstic.

La cavitat continua estructurada al llarg d’una diàclasi que origina un corredor rigorosament recte, alt i estret d’uns 80 metres de llargada i amb formes erosives que ja no ens abandonaran en el que resta de cavitat.

Paral·lelament a ell es desenvolupen unes petites però interessants cambres d’alta volta, en una d’elles situada a l’esquerra hi trobem una escalada de 35 metres que ens situa en una galeria superior, aquesta escalada remunta fins a més de 52 metres.

Observem que el terra està ocupat per sorra al sector final de la galeria, que es tanca davant un pou de 4,50 metres de fondària excavat al sediment, sembla ser que artificialment.

Just aquí s’inicia el “laberint”, aquest es tracta d’un conjunt de gatoneres i petites galeries de traçat caòtic, d’un centenar de metres de recorregut.

El recorregut total de la cavitat és de 1.032 metres, dels quals 730 són lineals, i el desnivell és de 78 metres.

 

 

VISITAR LA PRESA DE CANELLES I LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

 

Per fer visites guiades al Centre d’Interpretació de l’Energia i la Geologia, la Cova Negre de Tragó  i la Presa de Canelles podeu anar a la web d’Os Aventura on trobareu Informació i reserves.

Les visites es fan els dissabtes, diumenges i festius, al matí i a la tarda, i tenen una durada aproximada de 4 hores:

 

Turbina de la Presa de Canelles en les quals es transforma energia cinètica de l’aigua en energia de rotació. Os de Balaguer (La Noguera) i Estopanyà (Ribagorça). Serra del Montsec.

Turbina de la Presa de Canelles en les quals es transforma energia cinètica de l’aigua en energia de rotació. Os de Balaguer (La Noguera) i Estopanyà (Ribagorça). Serra del Montsec.

 

 

 

La visita guiada, que dura unes 6 hores, ofereix una experiència única, conèixer un espai natural espectacular i conèixer la tecnologia emprada a la central hidroelèctrica de caverna.

El visita explica el procès geològic de formació de la Cova Negra de Tragó, sobre els molts fòssils marins, sobre la fauna que hi ha a la cova i sobre aspectes històrics.

 

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona arqueològica
  • Número de Registre: 4278-ZA
  • Data de Declaració: 25/06/1985

 

FONTS:

 

  • CARDONA, FERRAN. Grans Cavitat de Catalunya. Volum I. La Serralada Pirenenca (1989).
  • VIDAL, LLUIS MARIÀ. Les Coves Prehistòriques de la Província de Lleyda.
  • ALEXANDRI, FERRAN. Excursions a l’interior de la terra. 22 itineraris espeleològics

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús a serradelmontsec@gmail.com.

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Aquest contingut no està diponible!

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca