Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

DO Costers del Segre i el Montsec

 

La Denominació d’Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra. El Segrià, Raimat, Artesa de Segre, L’Urgell, El Pallars, Valls del Riu Corb i Garrigues, són les set subzones lleidatanes que integren la Denominació d’Origen Costers del Segre. El Consell Regulador de Costers del Segre va començar als voltants de l’any 1983….

Denominació d'Origen Costers del Segre i El Montsec

Denominació d’Origen Costers del Segre i El Montsec

 

DO COSTERS DEL SEGRE I EL MONTSEC

La Noguera i Pallars Jussà. Lleida, Catalunya.

 

 

La Tradició Vitivinícola

La tradició vitivinícola de les Terres de Lleida es remunta a l’època dels Ibers, on trobem les primeres llavors de Vitis Vinifera, en el poblat Iber dels Vilars d’Arbeca. No obstant, és durant el període de la romanització de les Terres de Ponent que s’introdueix el cultiu de vinya, convertint-se en uns dels cultius més importants durant el segle XIX, on hi havia plantades un total de 119.000 hectàrees de vinya.

Malauradament, amb l’aparició de la fil·loxera la superfície va reduir-se dràsticament fins a 15.000 hectàrees. No obstant aquest lamentable fet, i gràcies a l’acció emprenedora del cellers com Castell del Remei i Raimat, els quals vàrem apostar per renovar les vinyes fil·loxades i realitzar noves plantacions amb l’implantació de varietats innovadores com el Cabernet Sauvignon entre d’altres, han contribuint a que la D.O. Costers del Segre es caracteritzi per la utilització de tecnologia de primera línia, moderna i innovadora.

La Denominació d’Origen Costers del Segre abasta terrenys de les comarques del Pallars Jussà, el Segrià, l’Urgell, les Garrigues, la Noguera i la Segarra. El Segrià, Raimat, Artesa de Segre, L’Urgell, El Pallars, Valls del Riu Corb i Garrigues, són les set subzones lleidatanes que integren la Denominació d’Origen Costers del Segre. El Consell Regulador de Costers del Segre va començar als voltants de l’any 1983.

Jaume Ciurana director aleshores de l’INCAVI, i Manuel Raventós Artés, director general de Codorniu i del Celler Raïmat varen considerar que l’excel·lent qualitat vitivinícola que les comarques lleidatanes i la tradició de zona calia que fos vetllada per un consell regulador a la vegada que liderés la promoció de la regió aprofitant el gran èxit manifest dels vins de Raïmat.

Arran d’aquestes converses es varen reunir al Casal de la Caixa a Tàrrega: Miquel Cabestany, Bernat de l’Albí, Santacreu d’Artesa, en Pujol d’Extensió Agrària i gent de les Garrigues, les Valls del Riu Corb, Artesa de Segre i Raïmat. A partir d’aquest moment es va anar donant forma i es va configurar el que és l’actual Consell Regulador. Finalment, la Denominació d’Origen és constituïda per Ordre del 28-5-86 (DOGC núm. 701 de 17-6-86) i ratificada per Ordre del 11-5-88.

 

 

Varietats de Raïm

L’arribada de la fil·loxera a Catalunya va ser a l’any 1.879, tot i que a la comarca de Lleida no va arribar fins al 1.895 (l’any 1.893 es van començar a trobar indicis de l’insecte). L’any 1.893 es parla que afecta el partit de la Seu d’Urgell. Però fou al 1.895 que a Agramunt, Balaguer, Castell del Remei i, progressivament, a tot el territori occidental les vinyes anaren restant afectades. Al 1.986 la part alta de la Segarra ja eren víctimes de la fil·loxera. A la Conca de Tremp arribà al juny de 1.900 i tingué uns efectes ràpids i devastadors. El 1.901 ja s’havia estès notablement.

Després de la fil·loxera, el conreu de la vinya va disminuir molt. D’aquesta forma, l’any 1.909 la superfície plantada amb vinya americana (resistent a la fil·loxera) assolia a la província de Lleida 15.161 hectàrees, de les quals 13.343 eren replantació de terres fil·loxerades i 1.818 eren terres que abans no estaven dedicades a la vinya. Les 102.920 hectàrees no reconstituïdes, es van dedicar majoritàriament al cultiu de l’olivera. A la zona de ponent, les varietats destruïdes per la fil·loxera van ser: Pinós, Samsó, Sumoll i Garnatxa. Les varietats empeltades en ceps americans foren: Monastrell, Macabeu, Trepat, Garnatxa i Sumolll. En aquest moment va ser quan també es van importar les varietats franceses, com el Cabernet Sauvignon.

Varietats Blanques Recomanades:

  • Macabeu
  • Xarel·lo
  • Parellada
  • Chardonay
  • Garnatxa Blanca
  • Riesling
  • Sauvignon Blanc
  • Moscatell d’Alexandria
  • Malvasia o subirat parent
  • Gewurztraminer
  • Albarinho

 

Varietats Blanques Autoritzades:

  • Albarinho
  • Moscatell de gra petit

 

Varietats Negres Recomanades:

  • Garnatxa Negra
  • Ull de llebre
  • Cabernet Saugvinon
  • Merlot
  • Monastrell o Morastrell
  • Trepat
  • Mazuela o Samsó
  • Pinot noir
  • Syrah

 

 

Denominació d'Origen Costers del Segre

Denominació d’Origen Costers del Segre

 

 

Pràctiques de Cultiu i Producció

Tots els treballs culturals respectaran l’equilibri fisiològic de la planta, resultaran respectuosos amb el medi ambient i s’aplicaran els coneixements agronòmics que tendeixin a l’obtenció d’un raïm en condicions òptimes per a la seva vinificació, amb una densitat de plantació màxima de 4.500 vinyes per hectàrea i una densitat mínima de 1.500 vinyes per hectàrea. La producció màxima admesa serà de 120 hectolitres de vi per hectàrea, tant en varietats blanques com en varietats negres.

En la producció de most se seguiran les pràctiques tradicionals aplicades amb una tecnologia moderna orientada a la millora de la qualitat dels vins. S’aplicaran pressions adients per a l’extracció del most o del vi i la seva separació de la brisa, de manera que el seu rendiment no sigui superior a 75 litres de most o vi per cada 100 Kg de verema.

 

 

Tipus de Vins

Els vins elaborats i embotellats, emparats per la Denominació d’ Origen Costers del Segre, responen als tipus i graduacions alcohòliques volumètriques adquirides següents:

– Blanc: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,5 % vol. màxim 14,5%.
– Rosat: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,5 % vol. màxim 13,5%.
– Negre: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 11 % vol. màxim 14,5%.
– Vi Escumòs de qualitat: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10,80% vol. màxim 12,80%.

Els vins qualificats per la Denominació d’Origen Costers del Segre podran utilitzar-se com vins base per a l’elaboració de vins escumosos de qualitat. S’elaboraran segons el mètode tradicional amb segona fermentació en l’ampolla amb una durada de 9 mesos d’envelliment, a comptar des de la data de tiratge fins el degorge.

– Vi de licor: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 15 % vol. màxim 22%.
– Vi d’agulla: Grau alcohòlic volumètric adquirit mínim 10 % vol. màxim 12,5%.

 

Subzona Artesa (comarca de La Noguera)

Se situa als contraforts de la Serra del Montsec de Rúbies, un territori accidentat que travessa el riu Segre d’est a oest. Aquesta comarca vitivinícola es caracteritza per un clima molt extremat, d’hiverns especialment rigorosos i perllongats, el que obliga a conrear varietats a cicle curt: Macabeo, Monastrell i Cabernet Sauvignon. S’elaboren blancs, tintos, i rosats. El municipis són: Algerri, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Balaguer, Castelló de Farfanya, Foradada, Menàrguens, l’entitat menor Montclar ubicada al terme municipal d’Agramunt, Cubells i Ós de Balaguer.

 

DO Costers del Segre. Subzona Artesa (comarca de La Noguera).

DO Costers del Segre. Subzona Artesa (comarca de La Noguera).

 

 

Subzona de Pallars Jussà

Se situa a la banda nord de la Serra del Montsec especialment a la zona del Montsec de Meià (o de Rúbies) i Sant Mamet i la Conca de Tremp amb els antics agregats dels termes municipals següents: del terme de Castell de Mur, els agregats de Cellers i Guàrdia de Tremp; del terme de Gavet de la Conca i els agregats de Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall; del terme d’Isona i Conca Dellà, els agregats de Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau-Basturs i Sant Romà d’Abella; del terme de Llimiana, la part nord; del terme de Talarn, la part sud; i les pedanies de Tremp anomenades Gurp, Palau de Noguera, Puigcercós, Suterranya, Vilamitjana i l’antic terme municipal de Tremp.

 

D.O. Costers del Segre. Subzona de Pallars Jussà.

D.O. Costers del Segre. Subzona de Pallars Jussà.

 

Consell Regulador de la D.O. Costers del Segre

 

Pàgina Web: http://www.costersdelsegre.es/

Complex de la Caparrella, nº 97 25192 – Lleida Tel./ Fax: 973 264 583 secretari@costersdelsegre.es

 

La Ruta del Vi

 

Tenint en compte aquesta llarga tradició vitivinícola de les Terres de Lleida, una de les millors formes per conèixer i descobrir aquestes terres mitjançant la seva cultura, tradició i paisatges, es sense cap mena de dubte amb l’Enoturisme. La Ruta del Vi es desglossa en diferents itineraris i permet al viatger compaginar els atractius paisatgístics i monumentals de diverses comarques de Ponent amb visites als principals cellers lleidatans i restaurants amb interès culinari. Un viatge enològic en què els vins tradicionals o de nova factura dibuixen un paisatge on passat, present i futur s’encavalquen.

Associació de la Ruta del Vi de Lleida C/ Major 31 25007 Lleida Tel. 902 250 050 info@rutadelvidelleida.com

www.rutadelvidelleida.com

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca