Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Dolmen de Sòls de Riu. Baronia de Rialb.

 

El Dolmen de Sòls de Riu es troba a la dreta del riu Rialb, un cop el riu ja és la cua del Pantà de Rialb, just davant de La Torre de Rialb, al municipi de La Baronia de Rialb…

Dolmen de Sòls de Riu, La Torre de Rialb, La Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Dolmen de Sòls de Riu, La Torre de Rialb, La Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

DOLMEN DE SÒLS DE RIU o DE L’ESPLUGA DELS TRES PILARS

La Torre de Rialb, La Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE SOLS DE RIU

L’Àrea del Dolmen de Sòls de Riu, antigament denominat Sòlsderiu, és un espai creat en territori de La Torre de Rialb, al terme municipal de la Baronia de Rialb, a la comarca de La Noguera.

L’objectiu de la creació d’aquest espai era recuperar i mantenir els monuments que havien de ser engolits pel Pantà de Rialb.

Es troba a la dreta del riu Rialb, un cop el riu ja és la cua del Pantà de Rialb, al costat del viaducte de la carretera de Politg.

Des d’aquesta posició s’observa part de la vall del riu Rialb, el poble de La Torre de Rialb i les serres de Politg.

El nom de l’espai, prové de l’antiga casa pairal anomenada Casa Sòls de Riu, assentada en una costa sobre la confluència del riu Rialb amb el riu Segre. Actualment aquest mas es troba sota les aigües del pantà de Rialb.

L’edifici havia estat propietat del senyor jurisdiccional i, per tant, es configurava com un dels masos més importants de la vall, que havia albergat fins i tot la presó de La Baronia de Rialb.

Dins d’aquesta àrea anomenada Àrea del Dolmen, es troben els tres monuments històrics més importants recuperats de ser cobertes per les aigües del pantà: el dolmen de Sòls de Riu, l’església de Santa Eulàlia de Pomanyons (o Puimanyons) i les cisternes d’agua.

A uns metres del dolmen, es troben les cisternes enormes de pedra del segle XI-XII, que formaven part de la casa forta de La Torre de Pomanyons (o Puimanyons), actualment desapareguda, que devien servir per emmagatzemar aigua o pot ser oli o vi.



 

 

Cisternes del segle XI-XII, que formaven part de la casa forta de La Torre de Pomanyons (o Puimanyons), actualment desapareguda, que devien servir per emmagatzemar oli o vi. Dolmen de Sòls de Riu. La Torre de Rialb. Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Cisternes del segle XI-XII, que formaven part de la casa forta de La Torre de Pomanyons (o Puimanyons), actualment desapareguda, que devien servir per emmagatzemar oli o vi. Dolmen de Sòls de Riu. La Torre de Rialb. Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE SÒLS DE RIU

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que l’origen etimològic de Sòls de Riu es:

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Del llati SOLUM: ‘base, sòl, fons, terra en què es viu’. I. En part es tracta de l’accepció antiga de ‘solar, cós de terreny’ II. Altres vegades és sòl ‘el capdavall d’un lloc’, ‘allò que, en un paratge mes gran, està al capdavall’ ‘Sòls de Riu’, partida del terme de Ponts, on desemboca el riu Bragós en el Segre.

 

Quan Coromines diu “riu bragós” es refereix al Riu Llobregós, ja que ‘Bragós’ és el nom originàri d’aquest riu, que al mateix temps deriva del català antic de la paraula brac, que vol dir ‘fang, brutícia, podrimenta…’, o sigui rius que en part dels seus recorreguts acumulen fangs i detritus.

En aquest cas, Joan Coromines no encerta ben bé la situació de la partida de Sòls de Riu que ens ocupa en aquest cas, tot i que podria ser que fos un topònim repetit, que de fet així és.

No consta cap partida anomenada ‘Sòls de Riu’ al terme de Ponts, on desemboca el riu Llobregós que ell anomena, però en canvi sí que consta al terme de Coll de Nargó.

 

 

Imatge del trasllat del Dolmen de Sòls de Riu abans de ser engolit per les aigües del pantà de Rialb. La Torre de Rialb, La Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec.

Imatge del trasllat del Dolmen de Sòls de Riu abans de ser engolit per les aigües del pantà de Rialb. La Torre de Rialb, La Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec.

 

 

Respecte a l’origen etimològic de Pomanyons (o Puimanyons), Coromines indica que té origen en dues paraules agregades: per un costat ‘Pu’, ‘puig’ o ‘pui’ en referència a terreny elevat i, per altre costat, el nom propi d’origen germànic ‘Manno’, ‘Mannon’ en genitiu ‘Mannons’.

Per tant a la paraula ‘puig’ d’arrel llatina se li afegeix l’antropònim germànic, Manno, probablement el nom del senyor feudal propietari de la casa forta o conjunt fortificat que donà nom al Mas de Pomanyons (o de Puimanyons) i que a més senyorejava aquestes terres.

El topònim Pomanyons no es documenta fins al principi del segle XIV, sota la forma Puigmanyons.

 

 

 

 


EL DOLMEN DE SÒLS DE RIU

El Dolmen de Solsderiu, que és com el va anomenar el seu descobridor i excavador, mossèn Joan Serra i Vilaró, curiosament ha aparegut citat posteriorment com Dolmen de l’Espluga dels Tres Pilars i d’aquesta manera apareix a les vitrines del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

El propietari del lloc on es trobava el dolmen, abans de ser traslladat, havia anivellat i artigat el camp veí i havia eliminat les possibles restes del peristil a l’est, com també altres evidències com un gran bloc que segons l’esmentat propietari, es trobava al costat del megàlit.

En el seu lloc original va quedar en evidència l’existència d’un túmul format per petits blocs i pedres de riu, túmul que no tenia més d’1,5 metres des dels ortòstats exteriors.

El dolmen havia estat totalment excavat i havia ofert materials propis d’un sepulcre calcolític (o eneolític): una destral polida, una gran fletxa de peduncle i aletes, restes d’un vas de ceràmica llisa i restes de dos individus.

Aparegueren altres restes, com dos vasos de ceràmica llisa feta a mà, dos puntes de fletxa foliàcea, una destral polida i aplanada amb senyals de carbonats (incrustacions calcàries) i un molí barquiforme partit, amb senyals de haver sofert els efectes del foc.

Els materials del dolmen són propis de l’aixovar funerari, l’estudi estratigràfic resulta quelcom més interessant, ja que ens mostra la base del sòl de període Neolític.

En quant a les puntes de fletxa trobades indiquen una cronologia calcolítica i els enterraments dobles, que són els menys freqüents, són també considerats els més recents.

 

 

 

 

Malgrat que un dels noms pel que es conegut aquest dolmen es Dolmen de l’Espluga dels Tres Pilars, no es tracta pas d’una espluga (cova o gran balma), sinó d’una cambra dolmènica poligonal de 3 metres de longitud per 2,30 metres d’ample, que presenta un vestíbul amb dos muntants, pedres clavades a terra, i una obertura superior.

Aquesta obertura superior ocasionada per la pedra que tanca a sol ixent, conforma l’espai d’una possible ‘finestra’, decorada a la part interior per un gravat rupestre que ha estat interpretat pels historiadors com un gravat lineal esgrafiat.

L’interessant d’aquest dolmen és que tota la llosa de coberta presenta una uniformitat llisa i plana, i tant sols presenta en un extrem, un únic element gravat, possiblement d’us ritual, en forma cupuliforme.

Aquest cupuliforme es localitza a la seva vora i orientat a l’Est, en el lloc on hi ha l’obertura superior ocasionada per una pedra que tanca a sol ixent.

Si entenem aquesta com la porta d’accés, el cupuliforme faria de receptacle d’ofrenes, ens queda a l’alçada de la mà i en un nivell òptim per a dipositar-hi quelcom i davant l’accés al dolmen.

 

 

Cupuliforme que es localitza a una de les vores de la llosa superior orientat a l'Est, en el lloc on hi ha l'obertura superior ocasionada per una pedra que tanca a sol naixent. La Torre de Rialb, Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec.

Cupuliforme que es localitza a una de les vores de la llosa superior orientat a l’Est, en el lloc on hi ha l’obertura superior ocasionada per una pedra que tanca a sol naixent. La Torre de Rialb, Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec.

 

 


EL GRAVAT RUPESTRE DEL DOLMEN DE SÒLS DE RIU

El gravat rupestre que presenta un soliforme, és a dir un cavall solar, s’ha interpretat, a l’Edat de Bronze, com un cavall vinculat amb el sol i aquest simbolisme solar del cavall pot explicar-se amb els motius de rodes o discs astrals.

Aquest gravat forma part de la pedra vertical que tancava l’accés a la cambra funerària i per la seva posició i dimensions, la part superior de la pedra no tanca perfectament amb coberta, sinó que conforma l’espai d’una obertura orientada a sol ixent.

La llosa on està el gravat i l’obertura reben cada dia, a l’alba, els primers raigs del sol, els quals entren a la mateixa cambra funerària.

Tot i rebre els primers raigs diaris del sol, aquests incideixen a l’esquena del gravat, ja que es troba situat a l’interior de la cambra funerària. Els raigs del sol el sobrepassen pel damunt però no l’il·luminen.

 

 

En una de les lloses verticals del dolmen de l'Espluga dels Tres Pilars (o de Sòls de Riu), s'hi troba un gravat rupestre que s'ha interpretat com la representació d'un cavall solar. La Torre de Rialb, Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec.

En una de les lloses verticals del dolmen de l’Espluga dels Tres Pilars (o de Sòls de Riu), s’hi troba un gravat rupestre que s’ha interpretat com la representació d’un cavall solar. La Torre de Rialb, Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec.

 

 

És a dir, aquest gravat no ha estat concebut per a ser vist des de l’exterior pels vius, sinó que forma part d’un llenguatge adreçat als morts que varen ser enterrats dins el dolmen.

Les línies del gravat han estat fetes amb la tècnica de fricció. Però al mig del gravat hi ha un cupuliforme vertical que ha estat picat.

A la dreta del gravat s’hi pot veure quatre línies de forma radial que surten del centre de la imatge, amb certs paral·lels amb representacions solars irradiades de la primera Edat del Ferro, on el disc solar apareix com la faç de la divinitat.

El cercle solar amb un cupuliforme o cercle al seu interior, el trobem representat a través del sincretisme religiós durant el llarg de la història i en tota la mediterrània.

El gravat del dolmen de Sòls de Riu no representa exactament un cercle irradiat o un cercle amb un punt al bell mig. Sinó una forma allargada que recorda el cap d’un animal, el qual, en no presentar senyals de cornamenta hem de suposar un cavall.

 

 

gravat de la llosa on es troba el cavall solar. Dolmen de Sòls de Riu. La Torre de Rialb. Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Montsec de Rúbies (o de Meià).

gravat de la llosa on es troba el cavall solar. Dolmen de Sòls de Riu. La Torre de Rialb. Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Si fusionem la simbologia solar, i la simbologia d’un cavall, el resultat d’aquesta fusió d’elements conformaria el símbol d’un Cavall Solar i estaria relacionat amb el món dels difunts.

Per l’home prehistòric el cavall terrestre seria un animal molt important en la concepció global del seu món i se’l vincularia pels seus atributs físics al servei de divinitats màgiques.

En aquest cas amb l’astre sol i amb el seu periple solar, ja que diàriament recorre el cel que se sosté damunt nostre. Mobilitat i rapidesa del cavall terrestre podria vincular-se amb el moviment del sol pel cel terrestre i es podria associar per idiosincràsia a la divinitat solar.

Hi ha multitud d’exemples de cavalls solars, des de l’Egipte faraònic de la IV Dinastia de l’Imperi Antic (2500 a.C.) a figures de l’Edat de Bronze que representen un cavall i un carro amb el disc solar, i que reprodueix la manifestació més evident del sol, en la forma d’un disc transportat per un carro i cavalls.

Aquests exemples ens parlen d’una estructuració cultural d’un símbol ancestral i místic, relacionat amb el sol i en la creença del ‘més enllà’.

Es pot connectar el Cavall Solar i els ritus funeraris a través de la concepció del viatge al ‘més enllà’ del difunt i l’estructuració de la percepció de la immortalitat a través del cicle Solar.

En aquest aspecte el cavall terrestre s’associaria per la seva motricitat a la divinitat Solar com a vehicle del seu desplaçament diari i cíclic pel cel. En quant al cavall, sembla que està relacionat amb les ànimes dels difunts i amb el viatge al ‘més enllà’.

 

 

Santa Eulàlia de Pomanyons (o Puimanyons), capella particular de la casa forta de Mas Pomanyons. La Torre de Rialb. Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Santa Eulàlia de Pomanyons (o Puimanyons), capella particular de la casa forta de Mas Pomanyons. La Torre de Rialb. Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ERMITA DE SANTA EULÀLIA DE POMANYONS

Uns metres més enllà del dolmen de Sòls de Riu, s’ubica l’ermita de Santa Eulàlia de Pomanyons (o Puimanyons), que també estava adossada a La Torre de Rialb.

La única referència d’aquesta capella de Santa Eulàlia de Pomanyons (o Puimanyons) es troba en un document de l’any 1073, en què Erumir i la seva muller Guidnel van vendre a Arnau una peça de vinya que es trobava dins el terme de Rialb, en el lloc anomenat Santa Eulàlia, dins del terme del castell de Tarabau.

Però per les afrontacions que es donen és impossible que aquesta referència correspongui a la capella de Santa Eulàlia de Pomanyons (o Puimanyons).

 

 

Església de Santa Eulàlia de Pomanyons (o Puimanyons)a la seva ubicació original abans de traslladar-la per evitar que quedés sota les aigües del Pantà de Rialb. La Torre de Rialb, Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Església de Santa Eulàlia de Pomanyons (o Puimanyons) a la seva ubicació original abans de traslladar-la per evitar que quedés sota les aigües del Pantà de Rialb. La Torre de Rialb, Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

La capella de la Torre de Rialb, tot i la seva proximitat, no era responsable de la capella de Santa Eulàlia de Pomanyons (o Puimanyons), ja que era que era la capella particular de la casa forta de Mas Pomanyons (o Puimanyons).

És un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular. L’accés s’efectua per la façana sud amb una porta que manté perfectament l’arc interior.

L’edifici no presenta cap tipus de decoració i la seva senzillesa estructural i constructiva fan que sigui una obra concebuda i executada sense grans pretensions arquitectòniques, però perfectament integrada en les formes constructives de la primeria del segle XII, ancorades en la tradició del segle XI.

Per reubicar l’ermita es va buscar un emplaçament actual anomenat ‘Àrea del Dolmen’, un lloc que fos el més a prop possible de l’original, pròxim al Molí de Guàrdia i de l’ermita de Sant Girvés i mantenint la seva orientació original.

Degut al seu estat de conservació no va ser possible traslladar la bòveda, i la coberta que no era la original, que va ser refeta en algun moment històric i tampoc complia el seu paper de taulada.

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: No consta.
  • Classificació: No consta.
  • Número de Registre: No consta.
  • Data de Publicació: No consta.

 

FONTS

 

  • Torres Benet, M. i Tarragona J. La Balma sepulcral de la Força i el Dolmen de Solsderiu.
  • Viquipèdia.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!