Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Dòlmens de l’Estall

 

Al sud del despoblat de l’Estall, a la partida anomenada de Les Salteres, es troben les restes dels anomenats Dòlmens de l’Estall

Dolmen d'Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Dolmen d’Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

DÒLMENS DE L’ESTALL

(o DÒLMENS DE LES SALTERES)

L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ESTALL

El despoblat de l’Estall, situat al municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça d’Osca), dona nom a la part més occidental de la Serra del Montsec, el Montsec de l’Estall,

El Montsec de l’Estall és el més oblidat dels tres ‘Montsecs’: és més petit i menys alt que els altres dos (el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies o de Meià), i amb un accés més complicat des de la vessant catalana.

Malgrat això, l’estructura i la bellesa del Montsec de l’Estall és semblant a la dels altres dos. Amb espadats espectaculars a la vessant sud i amb el vessant nord molt més suau.

Alguns l’anomenen impròpiament el Montsec d’Aragó, perquè administrativament es troba en terres de la província d’Osca a la comarca de la Ribagorça.

La llengua tradicional és la catalana (en la seva variant ribagorçana), que s’hi manté ben viva per aquestes zones de la franja.

El despoblament és molt important, agreujat pel cop mortal que va significar la construcció de l’embassament de Canelles, que va deixar els pobles aïllats del seu mercat tradicional cap a terres catalanes i sense les terres fèrtils d’horta.

 

 

 

 

Per una pista de muntanya que surt de Viacamp i que arriba fins a Montfalcó, accedim sense majors dificultats a les restes del despoblat de l’Estall.

L’Estall sempre ha estat un important encreuament de camins. Des d¡aquí, el sender PR-HU 201 descendeix a Montfalcó i l’alberg de Casa Batlle, mentre que l’antic camí de ferradura (PR-HU 200) es dirigeix cap el cim del Montsec de l’Estall a través del coll conegut com el Pas de Sant Miquel.

També, l’antic camí de ferradura PR-HU 45, principal eix senderista del Montsec de l’Estall, va des de l’Estall, passant per Fet, Finestres, el Pont de Penavera, Casserres del Castell, Estanya, fins al poble de Pilzà.

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE L’ESTALL

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de <a href=”https://ca.wikipedia.org/wiki/Joan_Coromines_i_Vigneaux” target=”_blank” rel=”noopener noreferrer”>Joan Coromines</a>, aquest afirma:

 

que l’Estall prové possiblement del llatí stabulum, o sigui ‘estable’ o ‘corral’:

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

que l’Estall prové possiblement del llatí stabulum, o sigui ‘estable’ o ‘corral’:

Estall és un nom de molts paratges dels nostres Alts Pirineus, en particular el d’un poble de la Ribagorça, agregat al municipi de Viacamp […] És viu en aquella zona amb el sentit bàsic de ‘pleta petita, corralet muntanyenc’ […] d’un mot pre-romà indoeuropeu *ESTALLO-, probablement sorotàptic.

És el poblet que dóna nom al sector més occidental del Montsec…, anomenat d’Aragó impròpiament per gent antinacional i col·laboracionista.

Tot aquell tros de Montsec és terra molt pastoral, travessada per diverses carrerades que pugen de Llitera i Baixa Ribagorça cap al Pirineu En el mateix terme del poblet hi ha un paratge molt conegut, dit ‘La Pleta’, al mig d’un gran feixant o ‘replà’, més o menys conreat, suspès en el vessant sud del Montsec: és possible que essent anomenada també Estall, d’aquesta, per excel·lència, hagi vingut el nom del poble: car d’allí es puja a salvar la carena per un portell dit ‘lo Pas de les Vaques’; i la barrancada que puja de Casserres cap a L’Estall es diu, segons IGC, «barranco de la Solana de las Pietas».

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE L’ESTALL

Cap a l’any 1057-1058, Ramir I d’Aragó va realitzar la primera campanya contra la plaça musulmana de Bolea, però va fracassar.

En una segona operació militar a l’any 1062, va ampliar el límit meridional de la Ribagorça amb la conquesta de Benavarri, Pilzà, l’Estall, i Viacamp.

Amb anterioritat els comtes d’Urgell i el comtes de Barcelona havien pres una sèrie de castells al sud de Benavarri, reconeixent la seva pertinença al comtat de la Ribagorça i per tant al regne de Ramir I d’Aragó.

 

 

Despoblat de l'Estall, situat a la vora del Barranc de Fet i a 850 mestres d'alçada. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Despoblat de l’Estall, situat a la vora del Barranc de Fet i a 850 mestres d’alçada. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

L’any 1845 es van fusionar els municipis de Lliterà i de Viacamp, i van quedar agrupades les poblacions de Girbeta, Montgai, Lliterà, Viacamp, Montfalcó, l’Estall i La Cerulla (la zona de Els Cunyols que compren el Mas de Quintillà, el Mas de Pere Piquer, el Mas de Gavarrella, el Mas de Xiquet, etc.)

Es va constituir així el nou municipi de Viacamp i Lliterà, amb capitalitat a Viacamp. Així, els nuclis que conformen el municipi són els anteriorment citats més Fet i Finestres. Per desgràcia, la majoria es troben deshabitats.

Però les restes de diferents dòlmens trobats a les rodalies de l’Estall, demostren que aquestes zones van ser habitades des de temps antiquíssims.

Aquests monuments funeraris megalítics, anomenats dòlmens,  propis del neolític o calcolític (també dit eneolític), es constitueixen, bàsicament, de dues pedres verticals amb una d’horitzontal al damunt (anomenada cista, és a dir “caixa”).

Si el dolmen central en té un altre de més petit que li serveix d’entrada, rep el nom de sepulcre de corredor: passat el corredor d’entrada, s’arriba al dolmen major o galeria coberta a manera de cambra.

Sovint, els límits dels túmuls que formaven les cambres, es marcaven amb un cercle de pedres aixecades (dit cromlech) i de vegades amb pedres ajagudes en cercle (dit peristàtil).

 

 

 

 


DOLMEN DE LES SALTERES I (O DE L’ESTALL NORD)

Al sud del despoblat de l’Estall, a la partida anomenada de Les Salteres, es troben les restes del dolmen dit de “l’Estall Nord” o també dit dolmen de “Les Salteres I“, un dels dòlmens de l’Estall identificats.

No hi ha camí directe per arribar al dolmen i un bon troç s’ha de fer camp a través. L’aproximació s’ha de fer per la pista de muntanya que surt de Viacamp, que arriba fins a Montfalcó que també és el sender PR-HU 201.

Des de Viacamp i després d’uns 8 quilòmetres arribem a el despoblat de l’Estall, el passem i continuem per la pista prop de dos quilòmetres, fins a arribar a un punt on surt una pista a l’esquerra que té un cadenat sense apertura.

Seguim per aquesta pista uns 600 metres i aleshores s’ha d’abandonar la pista per entrar cap a la dreta, dins la pineda, durant uns 500 metres més cap a l’oest.

El dolmen queda situat en terreny lleugerament inclinat on creix molt la vegetació arbustiva i alguns pins propers.

No queda res del túmul ni de peristàtil, només hi ha la cambra dolmènica que mesura 1,70 m de llarg per 1,20 m d’ample. Conserva les quatre lloses i la coberta que es troba desplaçada a causa dels saquejadors de monuments.

Va ser localitzat per Josep Agustí i Prat, el 9 de setembre de 2003 i no ha estat excavat mai, encara que ha estat buidat per espoliadors i violadors de monuments.

 

 

 

 

La llosa número 1 mesura 1,25 m. de llarg, 0,75 m. d’alt i 0,12 m. de gruix, està orientada a 35º. Es troba al lloc original i inclinada cap a dins.

La llosa número 2 mesura 1,20 m. de llarg, 0,75 m. d’alt i 0,15 m. de gruix, està orientada a 130º i es troba al lloc original.

La llosa número 3 mesura 1,20 m. de llarg, 0,70 m. d’alt i 0,15 m. de gruix, orientada a 35º es troba al lloc original.

La llosa número 4 mesura 0,60 m. de llarg, 0,50 m. d’alt i 0,30 m. de gruix, està orientada a 170º i es troba al lloc original però inclinada cap a dins.

La llosa de coberta mesura 1,70 m. de llarg, 0,85 m. d’ample i 0,25 m. de gruix i resta desplaça.

 

 

Esquema del dolmen de l'Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Esquema del dolmen de l’Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


DOLMEN DE LES SALTERES II (O DE L’ESTALL SUD)

Al sud del despoblat de l’Estall, a la partida anomenada de Les Salteres, es troben les restes del dolmen dit de “l’Estall Nord” o també dit dolmen de “Les Salteres II“, un dels dòlmens de l’Estall identificats.

No hi ha camí directe per arribar al dolmen i un bon troç s’ha de fer camp a través. De fet, per arribar-hi s’han de seguir les mateixes instruccions com si volguesim anar al dolmen de l’Estall Nord (o dolmen de Les Salteres I), d’un a l’altre hi ha una distància de 15 metres.

El dolmen queda situat en terreny lleugerament inclinat on creix molt la vegetació arbustiva i alguns pins propers.

No queda res del túmul ni de peristàtil, només hi ha la cambra dolmènica que mesura 1,90 m de llarg per 1,10 m d’ample. Conserva les quatre lloses, tot i que la lateral nord està trencada en dos i li falta la coberta.

Va ser localitzat per Josep Agustí i Prat, el 9 de setembre de 2003 i no ha estat excavat mai, encara que ha estat buidat per espoliadors i violadors de monuments.

 

 

Dolmen de l'Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Dolmen de l’Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

La llosa número 1 mesura 0,75 m. de llarg i 0,30 m. d’alt y 0,15 m. de gruix, orientada a 110º. es troba al seu lloc però inclinada cap a dins.

La llosa número 2 mesura 0,95 m .de llarg i 0,10 m. d’alt i 0,15 m. de gruix, orientada a 80º es troba al seu lloc però inclinada cap a dins.

La llosa número 3 (E) mesura 1,70 m. de llarg i 0,50 m. de d’alt i 0,35 m. de gruix, orientada a 10º es troba al seu lloc.

La llosa número 4 (S) mesura 1,8 m. de llarg i 0,30 m. de d’alt i 0,25 m. de gruix, orientada a 90º es troba al seu lloc.

La llosa número 5 (W) mesura 0,50 m. i 0,05 m. de d’alt i 0,05 m. de gruix, orientada a 320º es troba al seu lloc.

 

 

Esquema del dolmen de l'Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Esquema del dolmen de l’Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


SITUACIÓ EN EL MAPA DELS DÒLMENS DE LES SALTERES

Mapa de situació dels dòlmens de Les Salteres. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Mapa de situació dels dòlmens de Les Salteres. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: No consta
  • Classificació: No consta
  • Número de Registre: No consta
  • Data de Publicació: No consta

 

FONTS

 

  • EUSKAL-HERRIA.ORG
  • VIDAL, LLUIS MARIÀ. Les Coves Prehistòriques de la Província de Lleyda.
  • ALEXANDRI, FERRAN. Excursions a l’interior de la terra. 22 itineraris espeleològics

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!