Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Dòlmens de l’Estall



Al sud del despoblat de l’Estall, a la partida anomenada de Les Salteres, es troben les restes dels anomenats Dòlmens de l’Estall

Dolmen d'Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

 

DÒLMENS DE L’ESTALL

L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ESTALL


El despoblat de l’Estall, situat al municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça d’Osca), dona nom a la part més occidental de la Serra del Montsec, el Montsec de l’Estall,

El Montsec de l’Estall és el més oblidat dels tres ‘Montsecs’: és més petit i menys alt que els altres dos (el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies o de Meià), i amb un accés més complicat des de la vessant catalana.

Malgrat això, l’estructura i la bellesa del Montsec de l’Estall és semblant a la dels altres dos. Amb espadats espectaculars a la vessant sud i amb el vessant nord molt més suau.

Alguns l’anomenen impròpiament el Montsec d’Aragó, perquè administrativament es troba en terres de la província d’Osca a la comarca de la Ribagorça.

La llengua tradicional és la catalana (en la seva variant ribagorçana), que s’hi manté ben viva per aquestes zones de la franja.

El despoblament és molt important, agreujat pel cop mortal que va significar la construcció de l’embassament de Canelles, que va deixar els pobles aïllats del seu mercat tradicional cap a terres catalanes i sense les terres fèrtils d’horta.

Per una pista de muntanya que surt de Viacamp i que arriba fins a Montfalcó, accedim sense majors dificultats a les restes del despoblat de l’Estall.

L’Estall sempre ha estat un important encreuament de camins. Des de l’Estall, el sender PR-HU 201 descendeix a Montfalcó i l’alberg de Casa Batlle, mentre que l’antic camí de ferradura (PR-HU 200) es dirigeix cap el cim del Montsec de l’Estall a través del coll conegut com el Pas de Sant Miquel.

També, l’antic camí de ferradura PR-HU 45, principal eix senderista del Montsec de l’Estall, va des de l’Estall, passant per Fet, Finestres, el Pont de Penavera, Casserres del Castell, Estanya, fins al poble de Pilzà.

 

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE L’ESTALL


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma:

 

que l’Estall prové possiblement del llatí stabulum, o sigui ‘estable’ o ‘corral’:

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

que l’Estall prové possiblement del llatí stabulum, o sigui ‘estable’ o ‘corral’:

Estall és un nom de molts paratges dels nostres Alts Pirineus, en particular el d’un poble de la Ribagorça, agregat al municipi de Viacamp […] És viu en aquella zona amb el sentit bàsic de ‘pleta petita, corralet muntanyenc’ […] d’un mot pre-romà indoeuropeu *ESTALLO-, probablement sorotàptic.

És el poblet que dóna nom al sector més occidental del Montsec…, anomenat d’Aragó impròpiament per gent antinacional i col·laboracionista.

Tot aquell tros de Montsec és terra molt pastoral, travessada per diverses carrerades que pugen de Llitera i Baixa Ribagorça cap al Pirineu En el mateix terme del poblet hi ha un paratge molt conegut, dit ‘La Pleta’, al mig d’un gran feixant o ‘replà’, més o menys conreat, suspès en el vessant sud del Montsec: és possible que essent anomenada també Estall, d’aquesta, per excel·lència, hagi vingut el nom del poble: car d’allí es puja a salvar la carena per un portell dit ‘lo Pas de les Vaques’; i la barrancada que puja de Casserres cap a L’Estall es diu, segons IGC, «barranco de la Solana de las Pietas».

 

 

Despoblat de l'Estall, situat a la vora del Barranc de Fet i a 850 mestres d'alçada. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Despoblat de l’Estall, situat a la vora del Barranc de Fet i a 850 mestres d’alçada. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE L’ESTALL


Cap a l’any 1057-1058, Ramir I d’Aragó va realitzar la primera campanya contra la plaça musulmana de Bolea, però va fracassar.

En una segona operació militar a l’any 1062, va ampliar el límit meridional de la Ribagorça amb la conquesta de Benavarri, Pilzà, l’Estall, i Viacamp.

Amb anterioritat els comtes d’Urgell i el comtes de Barcelona havien pres una sèrie de castells al sud de Benavarri, reconeixent la seva pertinença al comtat de la Ribagorça i per tant al regne de Ramir I d’Aragó.

L’any 1845 es van fusionar els municipis de Lliterà i de Viacamp, i van quedar agrupades les poblacions de Girbeta, Montgai, Lliterà, Viacamp, Montfalcó, l’Estall i La Cerulla (la zona de Els Cunyols que compren el Mas de Quintillà, el Mas de Pere Piquer, el Mas de Gavarrella, el Mas de Xiquet, etc.)

Es va constituir així el nou municipi de Viacamp i Lliterà, amb capitalitat a Viacamp. Així, els nuclis que conformen el municipi són els anteriorment citats més Fet i Finestres. Per desgràcia, la majoria es troben deshabitats.

Però les restes de diferents dòlmens trobats a les rodalies de l’Estall, demostren que aquestes zones van ser habitades des de temps antiquíssims.

Aquests monuments funeraris megalítics, anomenats dòlmens,  propis del neolític o calcolític (també dit eneolític), es constitueixen, bàsicament, de dues pedres verticals amb una d’horitzontal al damunt (anomenada cista, és a dir “caixa”).

Si el dolmen central en té un altre de més petit que li serveix d’entrada, rep el nom de sepulcre de corredor: passat el corredor d’entrada, s’arriba al dolmen major o galeria coberta a manera de cambra.

Sovint, els límits dels túmuls que formaven les cambres, es marcaven amb un cercle de pedres aixecades (dit cromlech) i de vegades amb pedres ajagudes en cercle (dit peristàtil).

 

 

 

 

DOLMEN DE LES SALTERES I (O DE L’ESTALL NORD)


Al sud del despoblat de l’Estall, a la partida anomenada de Les Salteres, es troben les restes del dolmen dit de ‘l’Estall Nord‘ o també dit dolmen de ‘Les Salteres I‘, un dels dòlmens de l’Estall identificats.

No hi ha camí directe per arribar al dolmen i un bon troç s’ha de fer camp a través. L’aproximació s’ha de fer per la pista de muntanya que surt de Viacamp, que arriba fins a Montfalcó que també és el sender PR-HU 201.

Des de Viacamp i després d’uns 8 quilòmetres arribem a el despoblat de l’Estall, el passem i continuem per la pista prop de dos quilòmetres, fins a arribar a un punt on surt una pista a l’esquerra que té un cadenat sense apertura.

Seguim per aquesta pista uns 600 metres i aleshores s’ha d’abandonar la pista per entrar cap a la dreta, dins la pineda, durant uns 500 metres més cap a l’oest.

El dolmen queda situat en terreny lleugerament inclinat on creix molt la vegetació arbustiva i alguns pins propers.

No queda res del túmul ni de peristàtil, només hi ha la cambra dolmènica que mesura 1,70 m de llarg per 1,20 m d’ample. Conserva les quatre lloses i la coberta que es troba desplaçada a causa dels saquejadors de monuments.

Va ser localitzat per Josep Agustí i Prat, el 9 de setembre de 2003 i no ha estat excavat mai, encara que ha estat buidat per espoliadors i violadors de monuments.

Situació en el mapa del Dolmen de Les Salteres I (o de l’Estall Nord).

 

 

 

 

La llosa número 1 mesura 1,25 m. de llarg, 0,75 m. d’alt i 0,12 m. de gruix, està orientada a 35º. Es troba al lloc original i inclinada cap a dins.

La llosa número 2 mesura 1,20 m. de llarg, 0,75 m. d’alt i 0,15 m. de gruix, està orientada a 130º i es troba al lloc original.

La llosa número 3 mesura 1,20 m. de llarg, 0,70 m. d’alt i 0,15 m. de gruix, orientada a 35º es troba al lloc original.

La llosa número 4 mesura 0,60 m. de llarg, 0,50 m. d’alt i 0,30 m. de gruix, està orientada a 170º i es troba al lloc original però inclinada cap a dins.

La llosa de coberta mesura 1,70 m. de llarg, 0,85 m. d’ample i 0,25 m. de gruix i resta desplaça.

 

 

Esquema del dolmen de l'Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Esquema del dolmen de l’Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

DOLMEN DE LES SALTERES II (O DE L’ESTALL SUD)


Al sud del despoblat de l’Estall, a la partida anomenada de Les Salteres, es troben les restes del dolmen dit de ‘l’Estall Nord‘ o també dit dolmen de ‘Les Salteres II‘, un dels dòlmens de l’Estall identificats.

No hi ha camí directe per arribar al dolmen i un bon troç s’ha de fer camp a través. De fet, per arribar-hi s’han de seguir les mateixes instruccions com si volguesim anar al dolmen de l’Estall Nord (o dolmen de Les Salteres I), d’un a l’altre hi ha una distància de 15 metres.

El dolmen queda situat en terreny lleugerament inclinat on creix molt la vegetació arbustiva i alguns pins propers.

No queda res del túmul ni de peristàtil, només hi ha la cambra dolmènica que mesura 1,90 m de llarg per 1,10 m d’ample. Conserva les quatre lloses, tot i que la lateral nord està trencada en dos i li falta la coberta.

Va ser localitzat per Josep Agustí i Prat, el 9 de setembre de 2003 i no ha estat excavat mai, encara que ha estat buidat per espoliadors i violadors de monuments.

Situació en el mapa del Dolmen de Les Salteres II (o de l’Estall Sud).

 

 

Dolmen de l'Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Dolmen de l’Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

La llosa número 1 mesura 0,75 m. de llarg i 0,30 m. d’alt y 0,15 m. de gruix, orientada a 110º. es troba al seu lloc però inclinada cap a dins.

La llosa número 2 mesura 0,95 m .de llarg i 0,10 m. d’alt i 0,15 m. de gruix, orientada a 80º es troba al seu lloc però inclinada cap a dins.

La llosa número 3 (E) mesura 1,70 m. de llarg i 0,50 m. de d’alt i 0,35 m. de gruix, orientada a 10º es troba al seu lloc.

La llosa número 4 (S) mesura 1,8 m. de llarg i 0,30 m. de d’alt i 0,25 m. de gruix, orientada a 90º es troba al seu lloc.

La llosa número 5 (W) mesura 0,50 m. i 0,05 m. de d’alt i 0,05 m. de gruix, orientada a 320º es troba al seu lloc.

 

 

Esquema del dolmen de l'Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Esquema del dolmen de l’Estall Sud o dolmen de Les Salteres II. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

DOLMEN DE LA COLLADA DE BRANYAL


Al nord del despoblat de l’Estall, a la partida de Santa Magdalena, entre el Tossal de Santa Magdalena i la Font de Santa Magdalena, i concretament a la Collada de Branyal, es troben les restes del dolmen anomenat de ‘La Collada de Branyal‘, un dels dòlmens de l’Estall identificats.

L’accés és a peu des de la pista de muntanya que surt de Viacamp i que arriba fins a Montfalcó, i el podem trobar al costat est d’una torre d’alta tensió, amagat i rodejat de carrascar, just a la Collada de Branyal, punt on conflueix la pista de Viacamp a Montfalcó amb la pista que porta fins el pic de Lo Graller (1330 metres), al cim del Montsec de l’Estall.

Aquest dolmen no ha estat excavat mai, encara que de ben segur han passat per aquí  espoliadors i violadors de monuments.

Situació en el mapa del Dolmen de La Collada de Branyal.

 

 

Dolmen de la Collada de Branyal. L'Estall, Viacamp. Montsec de l'Estall. Ribagorça, Osca. Aragó.

Dolmen de la Collada de Branyal. L’Estall, Viacamp. Montsec de l’Estall. Ribagorça, Osca. Aragó.

 

 

TÚMUL DELS CUNYOLS


Al nord del despoblat de l’Estall, a la partida dels Cunyols, i concretament a Cunyols Curt, es troba el túmul anomenat de ‘Túmul dels Cunyols‘, un dels monuments funeraris al voltant del despoblat de l’Estall identificats fins ara.

L’accés és a peu des de la pista de muntanya que surt de Viacamp i que arriba fins a Montfalcó, i el podem trobar al costat dret de la pista, en direcció a l’Estall, envoltat i rodejat de bosc, un quilòmetre abans d’arribar a la Collada de Branyal, punt on conflueix la pista de Viacamp a Montfalcó amb la pista que porta fins el pic de Lo Graller (1330 metres), al cim del Montsec de l’Estall,

Aquest túmul, aparentment, no ha estat excavat mai i té u diàmetre de 11 metres i 1,50 metres d’alçada. Va ser descobert per Iñigo Txintxurreta Díaz a l’any 2018.

Situació en el mapa del Túmul dels Cunyols.

 

 

Túmul dels Cunyols. L'Estall, Viacamp. Montsec de l'Estall. Ribagorça, Osca. Aragó.

Túmul dels Cunyols. L’Estall, Viacamp. Montsec de l’Estall. Ribagorça, Osca. Aragó.

 

 

PROTECCIÓ


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquests llocs estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs els DÒLMENS DE L’ESTALL en una de les rutes de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Mieà-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

Dolmen d'Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L'Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Dolmen d’Estall Nord o dolmen de Les Salteres I. L’Estall, Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

FONTS


  • EUSKAL-HERRIA.ORG
  • VIDAL, LLUIS MARIÀ. Les Coves Prehistòriques de la Província de Lleyda.
  • ALEXANDRI, FERRAN. Excursions a l’interior de la terra. 22 itineraris espeleològics

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com