Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d'uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d'Ares; i el Montsec de l'Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d'Aragó, que en realitat és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible. Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d'Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l'UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l'UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d'interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d'influència trobem l'Espai d'Interès Natural l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera. La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però la Serra del Montsec també engloba subzones com: El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l'Espai d'Interès Natural l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa. Veure situació en el mapa. La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com 'La Vall', que va des de l'antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa. La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l'anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d'altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d'Orcau, al voltant de la vila i municipi d'Isona i de Gavet de la Conca, entre d'altres. Veure situació en el mapa. La Feixa, es com s'anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l'Obaga de la Serra del Montsec d'Ares i el Montsec de l'Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d'Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa. La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d'Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa.
Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d'uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d'Ares; i el Montsec de l'Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d'Aragó, que en realitat és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible. Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d'Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l'UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l'UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d'interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d'influència trobem l'Espai d'Interès Natural l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera. La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però la Serra del Montsec també engloba subzones com: El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l'Espai d'Interès Natural l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa. Veure situació en el mapa. La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com 'La Vall', que va des de l'antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa. La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l'anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d'altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d'Orcau, al voltant de la vila i municipi d'Isona i de Gavet de la Conca, entre d'altres. Veure situació en el mapa. La Feixa, es com s'anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l'Obaga de la Serra del Montsec d'Ares i el Montsec de l'Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d'Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa. La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d'Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa.
