Pages Menu
Categories Menu

Ermita i Castell d’Oroners. Camarasa

 

En una estreta balma de 150 metres i a una alçada de 110 metres sobre el nivell de les aigües del Pantà de Camarasa es troben les restes del Castell d’Oroners, restes d’alguns antics habitatges i l’ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners…

Castell d'Oroners (esquerra) i Santuari de la Mare de Déu del Remei d'Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Castell d’Oroners (esquerra) i Santuari de la Mare de Déu del Remei d’Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

ERMITA I CASTELL D’ORONERS

Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA D’ORONERS

El despoblat d’Oroners i les ruïnes del Castell d’Oroners es troben dins el municipi de Camarasa, fins el 1970 depenia de l’antic municipi de Fontllonga, dins de la comarca de La Noguera, a la dreta de la Noguera Pallaresa, davant de la Baronia de Sant Oïsme.

Queda situat a l’extrem oriental de la Serra de Montclús, en una posició estratègica i espectacular, adaptant-se a una balma, on s’alça el castell, la seva església (l’actual ermita de la la Mare de Déu del Remei d’Oroners) i les cases del poble.

 

 

Castell d'Oroners (esquerra) i Santuari de la Mare de Déu del Remei d'Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Castell d’Oroners (esquerra) i Santuari de la Mare de Déu del Remei d’Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Al llarg d’una balma de 150 metres es troben, a la part més elevada, les restes del castell, a llevant l’església i entre aquestes dues edificacions i a l’oest del castell poden veure’s les restes de les antigues cases.

Un estret corredor ran del marge exterior de la balma permetia la comunicació de les cases entre si i amb el castell i l’església.

Aquests antics habitatges han estat aprofitats secularment per tancar-hi bestiar, fet que dificulta determinar quines estructures són originals i quines són construïdes amb aquesta darrera finalitat.

 

 

Antic camí empedrat que unia la Vall d'Àger amb Santa Linya. A sota el riu Noguera Pallaresa, i a la dreta el poble de la Baronia de Sant Oïsme i el Montsec de Rúbies. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Antic camí empedrat que unia la Vall d’Àger amb Santa Linya. A sota el riu Noguera Pallaresa, i a la dreta el poble de la Baronia de Sant Oïsme i el Montsec de Rúbies. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Entre el segle XIII i segle XV, la població es traslladà cap a la vora de la Noguera Pallaresa, a prop de la Baronia de Sant Oïsme, el qual finalment també fou abandonat a principis del segle passat.

Encara actualment s’observen restes de cases i les restes d’una església romànica dedicada a Sant Salvador que sobresurten del pantà.

En el passat, en nou poble d’Oroners degué tenir una certa població ja que, en el seu moment, les esglésies de l’Ametlla del Montsec i de Sant Just depenien de la nova església de Sant Salvador d’Oroners.

Tot començà a acabar-se quan, l’any 1917, la Canadenca inicià les obres de la presa de Camarasa per embassar la Noguera Pallaresa abans de la seva unió amb el riu Segre.

Oroners va quedar condemnat, doncs la seva horta, el seu mitjà de subsistència, quedà totalment inundada.

 

 

Restes dels habitatges de l'antic vilot d'Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Restes dels habitatges de l’antic vilot d’Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 


EL CASTELL D’ORONERS

La conquesta d’aquest castell d’Oroners, duta a terme per Arnau Mir de Tost, fou possiblement entre 1035 i 1042, en el moment que es conquerien els llocs d’Àger, Santa Linya, Cas, Montclús, etc…

Apareix per primer cop documentat en un carta de franquícia concedida per Arnau Mir de Tost a la familia de cavallers Exabel i Garoca, senyors del Castell de Pedra i de Cas.

Tot el conjunt s’estableix sobre una gran feixa i sota una balma que fa que sigui inaccessible per la part sud, origen possible del major perill, i la seva alçada li permetia vigilar el curs del Noguera Pallaresa.

 

 

Restes del Castell d'Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Restes de la porta d’accés del Castell d’Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

El Castell d’Oroners es compon de diferents estances afegides de planta rectangular que constaven de dos pisos i sembla clar que aquest casalot va patir diferents modificacions durant l’Edat Mitjana.

El fet que les edificacions estiguin construïdes dintre d’una balma condiciona la seva forma i dimensions. Queda adossat a la roca i dividit en quatre cambres que formen una planta allargada i rectangular, tot i que la paret occidental és corba.

De les quatre estances, la més oriental fou inicialment un recinte exterior de la fortificació i fou bastida més tard que la resta. Les tres cambres restants tenien un pis superior des del segle XIII, tal com mostren la presència d’encaixos de biga.

Aquestes devien estar disposades d’est a oest i totes les estances tenen una amplada de 8 metres i una longitud variable que oscil·la entre els 8 i els 4 metres.

Malgrat les esllavissades de roca caigudes que han trencat la majoria de murs, encara es reconeixen una porta adovellada (desaparescuda) i finestres d’espitllera.

Els murs exteriors podrien ser del segle XI encara que l’amuntegament de runes han variat l’estat original del castell.

La identificació i descoberta del Castell d’Oroners va ser relativament recent i es dugué a terme per Francesc Fité i LLevot l’any 1986 arrel de la seva tesi doctoral.

 

 

Restes del Castell d'Oroners (al fons) i ermita de la Mare de Déu del Remei d'Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Restes del Castell d’Oroners (al fons) i ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 


ELS GRAFITS DEL CASTELL D’ORONERS

A l’interior del castell, la cambra central conserva part de l’arrebossat on hi ha uns grafits de temàtica bèl·lica i cavalleresca, que poden datar-se a inicis del segle XIV.

Destaca un fris de cavalls en esbós, amb diversos cavallers amb gualdrapes i escuts. Hi ha també entre els grafits peons armats, figures dansant i elements florals i geomètrics.

El conjunt dels grafits es va realitzar sobre una capa irregular de guix que cobria de roca natural a la primera planta del castell.

El gruix del guix és molt irregular ja que tenia com a finalitat allisar la paret del fons de la planta segona del castell, paret que era la roca viva que corresponia a la planta noble.

 

 

Conjunt del grafits sobre una capa irregular de guix que cobria de roca natural a la primera planta del castell d'Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Conjunt del grafits sobre una capa irregular de guix que cobria de roca natural a la primera planta del castell d’Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

La superfície de l’arrebossat és fina i allisada, però presenta molts trossos esquarterats i fragments arrencats en època recent. La observació dels dibuixos fa suposar l’existència d’almenys tres mans diferents i moments temporals diferents, si bé no massa llunyans en el temps.

Tot i no semblar que hi hagi una relació de dependència ni de temps ni de contingut en el conjunt escenogràfic, les figures s’han classificat en 5 grups: cavallers, cavalls, dansaires, altres personatges i motius decoratius.

Els cavallers són els grafits més abundosos i apareixen dibuixats els cossos superiors. Alguns porten ballestes, carregades o a l’espatlla, i d’altres amb la llança, però cap curiosament, porta espasa malgrat la importància d’aquesta arma.

 

 

Representació d'un cavaller a les restes de guix del Castell d'Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Representació d’un cavaller a les restes de guix del Castell d’Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

També apareixen cavalls representats en onze grafits, bé sencers o fragmentats, dibuixats en direcció a l’oest i amb poc detall.

 

 

Representació d'un cavall a les restes de guix del Castell d'Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Representació d’un cavall a les restes de guix del Castell d’Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Existeixen dibuixades també 11 figures aixecades i amb les mans unides a les altres figures dels costats i mantenen un ram de flors de lis.

Algunes porten beina i corretja al cantó esquerra, cosa que fa pensar en figures masculines.

La ornamentació del cap fa pensar en algun tipus de corones commemoratives que son diferents en cada figura, encara que no totes les figures la porten.

 

 

Representació de figures en posició de dança a les restes de guix del Castell d'Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Representació de figures en posició de dança a les restes de guix del Castell d’Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Apareixen moltes altres figures isolades com un trobador amb barret goliardesc, tocant el llaüt que recolza damunt l’espatlla i el senyal heràldic de la tercera casa d’Urgell, els vescomtes d’Àger: l’escac a la dreta i els quatre pals exactes a l’esquerra. Això situa el dibuix a partir del segle XIV.

 

 

Representació d'un trobador a les restes de guix del Castell d'Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Representació d’un trobador a les restes de guix del Castell d’Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 


ERMITA DE LA MARE DE DÉU D’ORONERS

Aquesta església, datada del segle XI, va ser el temple casteller del propi Castell d’Oroners i el aplec se celebra l’ultim diumenge de Maig.

Es tracta d’una capella semitroglodítica romànica amb absis d’arcuacions i bandes llombardes.

Pel seu estil llombard, adossat al mur nord i la puresa d’estil la distingeix de la resta dels voltants de la Vall d’Àger.

Tant pel tipus d’aparell com per la resolució de les finestres, les arcuacions i lesenes de l’absis.

És interessant també la ubicació de les fornícules d’ofrenes en el mur de ponent que queden a la part baixa.

 

 

Interior de l'ermita de la Mare de Déu del Remei d'Oroners i al fons les fornícules d'ofrenes. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Interior de l’ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners i al fons les fornícules d’ofrenes. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

El mur nord té a cada tram un arc de reforç de la volta que va configurant veritables capelles laterals, quedant la dels peus cegada per l’escala del cor que va se afegit posteriorment.

La coberta de l’ermita és de llosa, tal i com acostumava a ser, així com els bancs de pedra que envolten els murs de la nau, igual que altres ermites com la de La Pertusa o Tartareu.

Dins de l’església existeix un grafits a l’extradós de l’arcada de la capella lateral del tram central de la nau. Unes sanefes que probablement anirien pintades. També existeix un grafits d’una figura humana en el segon tram del mur septentrional, així com representacions de números romans i lletres en el primer tram.

 

Sanefes dibuixades (esquerra) i figura humana orant (dreta) a l'interior de Mare de Déu del Remei d'Oroners. Rèplica de Francesc Fité. Camarasa, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Sanefes dibuixades (esquerra) i figura humana orant (dreta) a l’interior de Mare de Déu del Remei d’Oroners. Rèplica de Francesc Fité. Camarasa, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 

 

 

ESPAI PROTEGIT D’ORONERS

 

El Castell i Ermita d’Oroners es troba dins de l’àrea d’influència de L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, dins de la comarca de La Noguera.

És un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat.

Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció: cap
  • Classificació: cap
  • Número de Registre: cap
  • Data de Publicació: cap

 

FONTS:

 

  • Dos pobles perduts. Oroners. La Noguera. Masvidal, Cristina. A Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà. 2014.
  • Vells Pobles i Temples de Catalunya. Sanchez-Cid, Enric.
  • ElPrimera Aproximació a la ceràmica grisa i als “graffiti” del Castell d’Oroners. Fité Llevot, F. i Bertran i Roigé.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús a serradelmontsec@gmail.com.

 

 


 





SerradelMontsec.cat

error: ! Aquest contingut no està diponible!