Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Mare de Déu de Fabregada. Sant Esteve de la Sarga.

 

L’ermita de Fabregada formava part d’un assentament siderúrgic que aprofitava la força hidràulica del Barranc de Coma-roia per a una farga de producció de ferro…

Ermita romànica de la Mare de Déu de la Fabregada. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Ermita romànica de la Mare de Déu de la Fabregada. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

MARE DE DÉU DE FABREGADA

Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE FABREGADA

A la comarca del Pallars Jussà es troba l’ermita de la Mare de Déu de Fabregada així com l’antic poblat de Fabregada.

La seva situació és a la vessant nord del Montsec d’Ares, en un punt de confluència de camins i carrerades, ja documentades al segle XI.

Aquest confluència de camins es concreta amb el Camí Ral que segueix tota la Vall de Sant Esteve que pel Coll de Fabregada comunica les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

L’altre via de comunicació confluent, és el camí-carrerada que, procedent d’Àger, a la cara sud del Montsec d’Ares, salta la carena pel Coll d’Ares i va cap a Sant Esteve de la Sarga, per continuar cap el nord, en direcció el Meüll seguint camí dels Pirineus.

La seva situació en la part més meridional de la comarca del Pallars Jussà, a redós de la serra del Montsec d’Ares, converteix aquest lloc en una veritable zona de frontera natural, i sovint també cultural, i imprimeix a aquests paratges un caràcter molt particular.

 

 

 

 

L’antic assentament de Fabregada forma part dels pobles anomenats de La Feixa, una sèrie de terres vigilades per castells i torres de vigilància situades en línia recta que van des de Guàrdia de Tremp fins a Alsamora, al vessant nord del Montsec, també conegut com l’Obaga del Montsec.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares, al sud, i altres serralades més petites, com la Serra d’Alsamora, la Serra de l’Alzina, la Serra de Carboner, la Serra d’Estorm, etc, al nord.

Aquesta feixa també s’endinsa més enllà del riu Noguera Ribagorçana fins a l’anomenada Feixa de Girbeta i Montgai, travessant l’antic poblat de Girbeta (la Vella) i arribant fins el despoblat de Montgai.

Tota aquesta zona queda encapsulada entre l’Obaga de la Serra del Montsec de l’Estall, al sud, i la Serra de Montgai i la Serra de Girbeta al nord, ja dins de la Ribagorça d’Osca.

La Feixa travessa els municipis de Castell de MurSant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles de Cellers, Guàrdia de Noguera, Moror, Estorm, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

Fabregada pertanyia a una línia defensiva al nord de la Serra del Montsec, que era formada per, almenys, Viacamp, Girbeta, Moror, Castellnou de Montsec, Alzina, Estorm, Llimiana, Castell de Sant Gervàs (a Sant Miquel de la Vall), el Castell de Montllor (a l’Hostal Roig), i Toló.

 

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE FABREGADA

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Del llatí FABRICA ‘la farga o l’edifici on treballa el ‘faber’ (‘ferrer’, ‘fuster’).

‘Fabregada’ < FABRICĀTA-. Nom d’un antic alou, de qual resta avui una capella al terme de St. Esteve de la Sarga (Conca de Tremp), a l’Oest de Coma Roja (1957; XVIII, 127): ‘ipsa Fabricata’ 1044 (BABL VI, 113). Es coneixen mencions antigues de dos noms llatins homônims: l’un prop de Pont de Suert (Alta Ribagorça): ‘Fabrigada’ 955 (Abadal, ‘Pallars i Ribagorça’, 370), i l’altre al Baix Llobregat vora Sant Feliu de Llobregat: ‘Fabregada’ 1172 (‘Cart. St. Cugat’ III, 241).

 

Fabregada va ser un assentament siderúrgic (tal i com indica el seu nom d’Ipsa Fabricata) que aprofitava la força hidràulica del torrent que baixava pel Barranc de Coma-roia per una farga per a la producció de ferro, tal i com ho indiquen les restes arqueològiques trobades.

 

 

Ermita romànica de la Mare de Déu de la Fabregada. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Ermita romànica de la Mare de Déu de la Fabregada. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE FABREGADA

L’ermita de la Mare de Déu de la Fabregada és una capella aïllada, però a l’època alt-medieval fou l’església parroquial del vilot de Fabregada i, en un primer moment, més important que Sant Esteve de la Sarga, actual seu del municipi homònim.

Hi ha un document de l’any 1010 en que Apó, abat del monestir d’Alaó, ven a un tal Altemir, fill d’Ató l’església de Sant Esteve amb totes les seves terres i dotacions per pagar el rescat de cristians caiguts en mans dels musulmans. Segons aquest document, l’església de Sant Esteve, queda situada en un lloc anomenat illa Farga dins un territori que defineix com Orritense (relatiu  al castell d’Orrit).

Aquesta seria la primera referència documental conservada de Fabregada. Tot i això els historiadors s’inclinen a que el poblat de Fabregada devia existir molt abans de l’any 1000.

Cap a l’any 1038, el comte Ramon IV de Pallars Jussà, donava a Bertran Ató de Montanyana, milites i castlà de Castellnou de Montsec i fidel vasall, l’honor d’Ipsa Fabricata (Fabregada). Això vol dir que aleshores el poblat de Fabregada ja estava sota domini del Castell de Mur.

Posteriorment, aquest Ató, o un successor seu, i la seva muller Ermengarda, finançaven l’església de Sant Esteve al lloc de La Sarga, dotant-la amb una tercera part del delme de l’església de la Fabregada i amb la mateixa vila.

A partir d’aquest moment Sant Esteve de la Sarga va agafar preponderància sobre la vila de la Fabregada.

En un moment determinat, desconegut però cap el segle XIV, Fabregda deixa d’existir i quedà reduïda a una simple capella, amb la seva devoció intacta que arriba fins els nostres dies.

El seu probable abandonament es deuria a l’esgotament dels dipòsits d’òxids de ferro propers i de fàcil extracció i la necessitat de trobar terres amb més recursos agrícoles i ramaders en zones més baixes.

 

 

Arquivolta en degradació i dovelles extradossades per motllura bisellada llisa, amb alguns elements geomètrics de boles o mitjos cilindres. Mare de Déu de la Fabregada, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec d'Ares.

Arquivolta en degradació i dovelles extradossades per motllura bisellada llisa, amb alguns elements geomètrics de boles o mitjos cilindres. Mare de Déu de la Fabregada, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec d’Ares.

 

 

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE FABREGADA

L’ermita de la Mare de Déu de Fabregada és un edifici romànic del segle XII, amb nau amb coberta de canó, lleugerament apuntada, absis semicircular i una petita espadanya sobre la paret de ponent.

A l’interior, un arc toral parteix la nau, que és de planta lleugerament irregular, en dos trams.

La porta té una ornamentació molt senzilla, amb una arquivolta en degradació i les dovelles extradossades per una motllura bisellada llisa, amb alguns elements geomètrics com boles o mitjos cilindres.

L’absis té una finestra de doble esqueixada, i a la façana de ponent, n’hi ha una altra, però aquesta és de traçat recte. L’aparell de tot l’edifici és de carreus llisos, regulars i bastant grossos, que mostren una obra del segle XII.

L’obra no és ben bé igual: la nau presenta uns carreus més ben polits, posats alternativament del dret i de través, mentre que l’absis presenta uns carreus menys polits, posats de manera més irregular.

Aquest és un fragment dels goigs de la Mare de Déu de Fabregada, que es canten durant l’aplec del darrer diumenge de maig, quan s’apleguen a l’ermita de la Fabregada els habitants de la Feixa:

 

 

« Del Montsec a mitja altura vostra imatge coronada és dels pobles venerada, preuat tresor i ventura; puix de tots els mals ens cura un raig de vostra mirada: Socorreu-nos, poderosa, oh, Verge de Fabregada. » —Goig popular

 

 

Restes de l'antic poblat medieval de Fabregada, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Part de les restes de l’antic poblat medieval de Fabregada, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

ANTIC POBLAT DE FABREGADA

A ponent de l’ermita de la Mare de Déu de Fabregada, s’aixeca un turó en el que se situen les restes de l’antic poblat de Fabregada, a 840 metres d’alçada sobre el nivell del mar.

Fabregada era un poblat fortificat amb un doble sistema de muralles i fossat. La datació del jaciment ha estat establerta, a través de l’arqueologia i documentalment, entre els segles XI-XIII

Es troba cobert per un bosc de roures i alzines entre el que es poden observar els murs de diverses habitacions i el seu enderroc corresponent.

La planta del poblat és ovalada amb un radi màxim i mínim de 50 metres i 30 metres aproximadament. A migdia, dominant el torrent de Sant Esteve, trobem un rengle de cases de les que es conserva una bona alçada dels seus murs, ja que foren emprades com a corrals fins a mitjans del segle XX.

Cap d’elles conserva la teulada que ha estat reutilitzada pels habitants de la vall en construccions posteriors.

A uns 25 metres del poblat en direcció sud oest, trobem el sector que correspon amb la zona industrial o farga, situada sobre el llit del torrent canalitzat adequadament.

Sorprèn la bona factura dels murs de pedra seca que van ser construïts en temps immemorials per canalitzar el torrent del Barranc de Coma-roia i aprofitar la seva força hidràulica.

 

 

Reconstrucció ideal de la farga de l'antic poblat de Fabregada. Amb un sistema de retenció d'aigua i una roda motriu que acciona el mall. Dibuix de Ferran Compte. Font: "Ús i aprofitament de l'aigua en l'àmbit domèstic i industrial". Estudis d'Història Agrària, 2012. Marta Sancho.

Reconstrucció ideal de la farga de l’antic poblat de Fabregada. Amb un sistema de retenció d’aigua i una roda motriu que acciona el mall. Dibuix de Ferran Compte. Font: “Ús i aprofitament de l’aigua en l’àmbit domèstic i industrial”. Estudis d’Història Agrària, 2012. Marta Sancho.

 

 

L’excavació del jaciment de Fabregada confirma la importància que tingueren les fargues al Pallars en relació a la fabricació d’armes de ferro de gran qualitat, que al segle X serien objecte de comerç amb els musulmans.

Posteriorment, una vegada es va abandonar l’assentament siderúrgic, aquest aterrassament al voltant de la llera del torrent, va ser aprofitat per camps de conreu, probablement d’horta fins a principis del segle XX.

Aquest poblat medieval va ser un assentament siderúrgic (tal i com indica el seu nom d’Ipsa Fabricata) que aprofitava la força hidràulica del torrent que baixava pel Barranc de Coma-roia per una farga per a la producció de ferro.

Uns 250 metres en direcció nord, trobem el sector que correspon amb l’abocador de les escòries, actualment situat entre uns camps de conreu.

S’hi han localitzat també les restes d’un forn de reducció de cup baix i un dipòsit de mineral d’òxids de ferro. Entre el material arqueològic recuperat, destaquen les peces de ferro per la seva quantitat, qualitat i bon estat de conservació.

L’establiment siderúrgic de la Fabregada era situat en una zona fronterera amb l’Àndalus, és a dir, en una zona de conquesta i repoblació. Per a aquestes activitats era imprescindible disposar de ferro per a armament i utillatge.

De fet, a diferents llocs  de La Feixa hi ha constància d’afloraments i concentracions ferruguinoses, com per exemple fonts d’aigua i minerals presents com la pirita, goethita, calcita i quars.

 

 

El barranc de Coma-roia canalitzat i aterrassat al llarg del temps per aprofitar el seu potèncial hidràulic. Fabregada, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec d'Ares.

El barranc de Coma-roia canalitzat i aterrassat al llarg del temps per aprofitar el seu potèncial hidràulic. Fabregada, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec d’Ares.

 

 


ESPAI D’INTERÈS NATURAL SERRA DEL MONTSEC

 

Aquesta zona es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC, dins la comarca del Pallars Jussà.

I també es troba dins de l’anomenada Xarxa Natura 2000 dins de l’àrea Serres del Montsec, Serra de Sant Mamet i Serra Mitjana.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals, històrics, arqueològics i paleontològics estan protegits i són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: no consta
  • Classificació: no consta
  • Número de Registre: no consta
  • Data de Publicació: no consta

 

FONTS

 

  • Sancho, M. Ús i aprofitament de l’aigua en l’àmbit domèstic i industrial a través de les fonts arqueològiques: quatre exemples d’època medieval i moderna. Estudis d’Història Agrària, n. 24 (2012), p. 329-346. ISSN 0210-4830
  • Viquipèdia.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!