Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Ermita i Castell d’Oroners

 

En una estreta balma de 150 m i a una alçada de 110 m sobre el Pantà de Camarasa trobem l’ermita, el castell d’Oroners, i restes d’antics…

Restes del Castell d'Oroners (al fons) i absis de l'ermita de la Mare de Déu del Remei d'Oroners. La Baronia de Sant Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

 

ERMITA i CASTELL D’ORONERS

Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA D’ORONERS


L’antic vilot d’Oroners, l’ermita del remei i les ruïnes del Castell d’Oroners es troben dins el municipi de Camarasa (fins el 1970 antic municipi de Fontllonga) dins de la comarca de La Noguera, a la dreta del riu Noguera Pallaresa, just davant del poblet de La Baronia de Sant Oïsme.

L’ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners, el castell d’Oroners i les restes d’antics habitatges, queden situats a l’extrem oriental de la Serra de Montclús, en una posició estratègica i espectacular, assentats adaptant-se de forma troglodítica a les formes d’una balma.

Al llarg d’una balma de 150 metres es troben, a la part més elevada, les restes del castell, a llevant l’església i entre aquestes dues edificacions i a l’oest del castell poden veure’s les restes de les antigues estances.

Un estret corredor ran del marge exterior, i el barranc, de la balma permetia la comunicació dels habitatges, amb el castell i l’església.

 

 

Castell d'Oroners (esquerra) i Santuari de la Mare de Déu del Remei d'Oroners. Baronia de Sant Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Castell d’Oroners (esquerra) i Santuari de la Mare de Déu del Remei d’Oroners. Baronia de Sant Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Aquests habitatges medievals han estat aprofitats secularment per tancar-hi bestiar, fet que dificulta determinar quines estructures són originals i quines són construïdes amb aquesta darrera finalitat.

Entre el segle XIII i segle XV, la població es traslladà cap a la vora del riu Noguera Pallaresa, a prop de la Baronia de Sant Oïsme, que finalment també fou abandonat durant la dels anys 20 del segle XX.

Encara actualment s’observen restes de cases i restes d’una església romànica dedicada a Sant Salvador que sobresurten del Pantà de Camarasa quan les aigües son baixes.

En el passat, en nou poble d’Oroners degué tenir una certa població ja que, en el seu moment, les esglésies de l’Ametlla de Montsec i de Sant Just depenien de la nova església de Sant Salvador d’Oroners..

Certament, el camí que pujava cap el Pallars Jussà, travessant el Congost de Terradets passava per la petita vila d’Oroners, fet que li conferia certa importància comunicativa i de fet, semba ser que disposva d’un molí fariner i un molí d’oli.

Tot començà a acabar-se quan, l’any 1917, La Canadenca inicià les obres de la presa de Camarasa per embassar el riu Noguera Pallaresa abans de la seva unió amb el riu Segre.

Oroners va quedar condemnat, ja que la seva horta, que era el seu mitjà de subsistència, quedà totalment inundada.

 

 

El Pantà de Camarasa inundant el poble abandonat d'Oroners a l'any 1920 (dreta). A l'esquerra l'avui encara dempeus poblet de la Baronia de Sant Oïsme. Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

El Pantà de Camarasa inundant el poble abandonat d’Oroners a l’any 1920 (dreta). A l’esquerra l’avui encara dempeus poblet de la Baronia de Sant Oïsme. Fotografia de Manuel Pinilla i Campoamor. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC D’ORONERS


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Llogaret de la Noguera, agre, al te. de Fontllonga, uns 25 k. al N. de Balaguer, entre aquell poble i Àger.

PRON.: ‘oronés’ a Àger i a La Règola, Casac. 1920. També crec haver-ho oït en les enqs. de 1956, a Àger o Tartareu (xv, 183ss.). ‘Oronés’, Porcioles, ‘Notes Folklòriques de la Vall d’Àger’, p. 14. ‘Oranés’ J.Condò (que va ser rector de Gavasa), ‘BCEC’ viii, 138.

MENCIONS ANT. 1041: ‘Aroneners’; 1066: «— decimis de Oronariis»; 1162: «ecclesiam Arundinan»; 1179. eccl. de ‘Orononers’; 1359. ‘Oreners’; aquesta última és la mateixa forma que consigna J.Condò… Aquesta resulta de l’etim. HARUNDINARIOS, derivât del llatí HARUNDO, -DINIS ‘canya’ derivat amb un significat, com ‘canyars, canyers’.

En part, les mencions antigues encara conserven el nom amb la síl·laba interna ‘-nen-‘ que després sofrí síncope (‘Aronners’); més tard hi hagué també assimilació entre les vocals primera ‘a-‘ assimilada a la ‘o’ medial, o bé en part metàtesi entre elles.

 

 

Restes dels habitatges de l'antic vilot d'Oroners. Baronia de Sant Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Restes dels habitatges de l’antic vilot d’Oroners. Baronia de Sant Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

EL CASTELL D’ORONERS


La conquesta del castell d’Oroners, duta a terme per Arnau Mir de Tost, fou possiblement entre 1035 i 1042, en el moment que es conquerien els llocs d’Àger, Santa Linya, Cas, Montclús, etc…

Apareix per primer cop documentat en un carta de franquícia concedida per Arnau Mir de Tost a la família de cavallers Exabel i Garoca, senyors del Castell de Pedra i de Cas.

Tot el conjunt s’estableix sobre una gran feixa i sota una balma que fa que sigui inaccessible per la part sud, origen possible del major perill, i la seva alçada li permetia vigilar el curs del Noguera Pallaresa.

 

 

Restes del Castell d'Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Restes de la porta d’accés del Castell d’Oroners. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

El Castell d’Oroners es compon de diferents estances afegides de planta rectangular que constaven de dos pisos i sembla clar que aquest casalot va patir diferents modificacions durant l’Edat Mitjana.

El fet que les edificacions estiguin construïdes dintre d’una balma condiciona la seva forma i dimensions. Queda adossat a la roca i dividit en quatre cambres que formen una planta allargada i rectangular, tot i que la paret occidental és corba.

De les quatre estances, la més oriental fou inicialment un recinte exterior de la fortificació i fou bastida més tard que la resta. Les tres cambres restants tenien un pis superior des del segle XIII, tal com mostren la presència d’encaixos de biga.

Aquestes devien estar disposades d’est a oest i totes les estances tenen una amplada de 8 metres i una longitud variable que oscil·la entre els 8 i els 4 metres.

Malgrat les esllavissades de roca caigudes que han trencat la majoria de murs, encara es reconeixen una porta adovellada (desapareguda) i finestres d’espitllera.

Els murs exteriors podrien ser del segle XI encara que l’amuntegament de runes han variat l’estat original del castell.

La identificació i descoberta del Castell d’Oroners va ser relativament recent i es dugué a terme per Francesc Fité i LLevot l’any 1986 arrel de la seva tesi doctoral.

 

 

Restes del Castell d'Oroners i ermita de la Mare de Déu del Remei d'Oroners. Baronia de Sant Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares. Dibuix de Enric Sànchez-Cid.

Restes del Castell d’Oroners i ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners. Baronia de Sant Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares. Dibuix de Enric Sànchez-Cid.

 

 

ELS GRAFITS DEL CASTELL D’ORONERS


A l’interior del castell, la cambra central conserva part de l’arrebossat on hi ha uns grafits de temàtica bèl·lica i cavalleresca, que poden datar-se a inicis del segle XIV.

Avui en dia diríem grafitis o graffitis però aquestes dues paraules son neologismes que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) encara les té en observació i per tant no son acceptades normativament encara.

Destaca un fris de cavalls en esbós, amb diversos cavallers amb gualdrapes i escuts. Hi ha també entre els grafits peons armats, figures dansant i elements florals i geomètrics.

El conjunt dels grafits es va realitzar sobre una capa irregular de guix que cobria de roca natural a la primera planta del castell.

El gruix del guix és molt irregular ja que tenia com a finalitat allisar la paret del fons de la planta segona del castell, paret que era la roca viva que corresponia a la planta noble.

 

 

Conjunt del grafits sobre una capa irregular de guix que cobria de roca natural a la primera planta del castell d'Oroners. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Conjunt del grafits sobre una capa irregular de guix que cobria de roca natural a la primera planta del castell d’Oroners. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

La superfície de l’arrebossat és fina i allisada, però presenta molts trossos esquarterats i fragments arrencats en època recent. La observació dels dibuixos fa suposar l’existència d’almenys tres mans diferents i moments temporals diferents, si bé no massa llunyans en el temps.

Tot i no semblar que hi hagi una relació de dependència ni de temps ni de contingut en el conjunt escenogràfic, les figures s’han classificat en 5 grups: cavallers, cavalls, dansaires, altres personatges i motius decoratius.

Els cavallers són els grafits més abundosos i apareixen dibuixats els cossos superiors. Alguns porten ballestes, carregades o a l’espatlla, i d’altres amb la llança, però cap curiosament, porta espasa malgrat la importància d’aquesta arma.

 

 

Representació d'un cavaller a les restes de guix del Castell d'Oroners. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Representació d’un cavaller a les restes de guix del Castell d’Oroners. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

També apareixen cavalls representats en onze grafits, bé sencers o fragmentats, dibuixats en direcció a l’oest i amb poc detall.

 

 

Representació d'un cavall a les restes de guix del Castell d'Oroners. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Representació d’un cavall a les restes de guix del Castell d’Oroners. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Existeixen dibuixades també 11 figures aixecades i amb les mans unides a les altres figures dels costats i mantenen un ram de flors de lis.

Algunes porten beina i corretja al cantó esquerra, cosa que fa pensar en figures masculines.

La ornamentació del cap fa pensar en algun tipus de corones commemoratives que son diferents en cada figura, encara que no totes les figures la porten.

 

 

Representació de figures en posició de dança a les restes de guix del Castell d'Oroners. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Representació de figures en posició de dança a les restes de guix del Castell d’Oroners. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Apareixen moltes altres figures isolades com un trobador amb barret goliardesc, tocant el llaüt que recolza damunt l’espatlla i el senyal heràldic de la tercera casa d’Urgell, els vescomtes d’Àger: l’escac a la dreta i els quatre pals exactes a l’esquerra. Això situa el dibuix a partir del segle XIV.

 

 

Representació d'un trobador a les restes de guix del Castell d'Oroners. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Representació d’un trobador a les restes de guix del Castell d’Oroners. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

ERMITA DE LA MARE DE DÉU D’ORONERS


Aquesta església, datada del segle XI, va ser el temple casteller del propi Castell d’Oroners i el aplec se celebra l’ultim diumenge de Maig.

Es tracta d’una capella semitroglodítica romànica amb absis d’arcuacions i bandes llombardes.

Pel seu estil llombard, adossat al mur nord i la puresa d’estil la distingeix de la resta dels voltants de la Vall d’Àger. Tant pel tipus d’aparell com per la resolució de les finestres, les arcuacions i lesenes de l’absis.

És interessant també la ubicació de les fornícules d’ofrenes en el mur de ponent que queden a la part baixa.

 

 

Interior de l'ermita de la Mare de Déu del Remei d'Oroners i al fons les fornícules d'ofrenes. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Interior de l’ermita de la Mare de Déu del Remei d’Oroners i al fons les fornícules d’ofrenes. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

El mur nord té a cada tram un arc de reforç de la volta que va configurant veritables capelles laterals, quedant la dels peus cegada per l’escala del cor que va se afegit posteriorment.

La coberta de l’ermita és de llosa, tal i com acostumava a ser, així com els bancs de pedra que envolten els murs de la nau, igual que altres ermites com la de La Pertusa o Tartareu.

Dins de l’església existeix un grafits a l’extradós de l’arcada de la capella lateral del tram central de la nau. Unes sanefes que probablement anirien pintades. També existeix un grafits d’una figura humana en el segon tram del mur septentrional, així com representacions de números romans i lletres en el primer tram.

 

Sanefes dibuixades (esquerra) i figura humana orant (dreta) a l'interior de Mare de Déu del Remei d'Oroners. Rèplica de Francesc Fité. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Sanefes dibuixades (esquerra) i figura humana orant (dreta) a l’interior de Mare de Déu del Remei d’Oroners. Rèplica de Francesc Fité. Baronia de asnt Oïsme. Camarasa, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 


ESPAI D’INTERÈS NATURAL SERRA DEL MONTSEC

 

Aquesta zona es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC. És un Espai Natural Protegit, Xarxa Natura 2000 (àrea definida de la Serres del Montsec, Serra de Sant Mamet i Serra Mitjana) amb Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA).

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals, històrics, arqueològics i paleontològics estan protegits i són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs l’Ermita i el Castell d’Oroners en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

 

 

PROTECCIÓ:


  • Protecció: cap
  • Classificació: cap
  • Número de Registre: cap
  • Data de Publicació: cap

 

FONTS:


  • Dos pobles perduts. Oroners. La Noguera. Masvidal, Cristina. A Els pobles oblidats. Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya. La Bisbal d’Empordà: Edicions Sidillà. 2014.
  • Vells Pobles i Temples de Catalunya. Sanchez-Cid, Enric.
  • Primera Aproximació a la ceràmica grisa i als “graffiti” del Castell d’Oroners. Fité Llevot, F. i Bertran i Roigé.

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA DEL MONTSEC


 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com