Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Ermita de la Mare de Déu del Congost. Girbeta.

 

L’ermita de la Mare de Déu del Congost, edificada vora el precipici, sobre el curs de la Noguera Ribagorçana, ara embassat en el Pantà de Canelles, es troba sobre una visera allargada rocosa, anomenada la Feixa de Girbeta…

Ermita de Mare de Déu del Congost. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec.

Ermita de Mare de Déu del Congost. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec.

 

ERMITA de la MARE DE DÉU del CONGOST

Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


Situació de l’Ermita de la Mare de Déu del Congost

Nostra Senyora del Congost és una església romànica situada a la part nord i aragonesa del Congost de Mont-rebei, al poble de Girbeta (o Xiribeta) dins del municipi de Viacamp i Lliterà, a la comarca de la Ribagorça d’Osca.

L’ermita, queda en una situació privilegiada en un contrafort de la muntanya, a la part dita Solana de la Torre, tot just abans de l’estretor de la boca nord Congost de Mont-rebei, sota de la torre de guaita i castell de Girbeta, la qual està comunicada visualment amb la torre d’Alsamora, Castissent, Castellnou del Montsec, i Els Altimiris i la torre de Viacamp.

Aquest temple, edificada vora el precipici, sobre el curs de la Noguera Ribagorçana, ara embassat en el Pantà de Canelles, es troba sobre una visera allargada rocosa, anomenada la Feixa de Girbeta.

Si voleu tenir una visió meravellosa i poc coneguda de la cara nord del Cogost de Mont-rebei i el Pantà de Canelles des del Montsec d’Estall, feu el recorregut de tota la Feixa de Girbeta partint del despoblat de Girbeta, fins el Clot de l’Horta i el Barranc de Lliterà, passant per l’ermita de la Mare de Déu del Congost, oberta i visitable.

 

 

 

 


Origen del Topònim de Girbeta

Hi ha documentades moltes formes del topònim referit a Girbeta: Girveta, Xirbeta, Gerueta, Chiribeta, Xiribeta, Giribeta de Mongay, etc..

No queda clar el seu origen etimològic però podria tenir un origen iberobasc, no perquè sigui la mateixa llengua, la basca i l’ibera, sinó perquè no se sap ben bé l’origen. La veu “gir” existia en la llengua ibera, i en basc la paraula “txiri” correspon al mot català “encenall”, en el sentit d’ondulació.

Per tant, segons alguns estudis, l’etimologia de Girbeta vindria de “xiri” + “beta”, en el sentit de “ondulacions de la faç“, fent referència a una clara descripció toponímica.

D’altra banda, també es proposa una relació directa amb altres topònims del pirineu de veu “Gerr-” (< agirr-/aierr-) equivalent a una descripció toponímica d'”obert, exposat al vent“. Com Gerri, Algerri, Gerb, o Girbeta.

Joan Coromines senyala que aquests topònims designen sempre llocs oberts generalment exposats cap el sud, en paratges mes aviat profunds i sense perspectives llunyanes.

Ambdues formulacions toponímiques (“ondulacions de la faç” o “obert, exposat al vent“), podrien tenir un sentit descriptiu del medi físic a l’hora de descriure el Castell de Girbeta així com les restes de l’antic poblat de Girbeta la Vella.

El castell i torre de Girbeta, es troba solitari sobre un tossal, exposat als quatre vents, aixecant-se 200 metres sobre el nivell de l’aigua del Pantà de Canelles, en menys de 500 metres de distància del pantà.

Així, l’antic assentament de Girbeta la Vella, queda assentat i protegit seguint les ondulacions de la Feixa de Girbeta i les barrancades que deriven del tossal del Castell de Girbeta.

 

 

Restes d'antics habitatges a la Feixa de Girbeta, identificats amb l'antic poblat de Girbeta la Vella, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó, Montsec d'Estall.

Restes d’antics habitatges a la Feixa de Girbeta, identificats amb l’antic poblat de Girbeta la Vella, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó, Montsec d’Estall.

 

 


Girbeta la Vella o Xiribeta la Vella

La Feixa de Girbeta protegeix una antiga població medieval que encara conserva bastants murs. Alguns interpreten que seria l’antic poble de Girbeta (o Xiribeta) que s’acostuma a anomenar com Girbeta la Vella o Xiribeta la Vella.

Aquestes pletes segurament amaguen el que foren restes d’antics habitatges perfectament protegits i encarats a migdia, un exemple d’hàbitat semitroglodita dels molts que en aquesta zona es van desenvolupar en els segles medievals.

Cap al final de la Feixa de Girbeta, antigament hi havia una escala excavada a la roca que pujava des dels camps que hi ha a la vora del riu fins a la feixa.

Sembla ser que el propietari dels camps manar destruir-la perquè ningú baixes als seus horts. En el seu origen, l’escala devia tenir una vintena de metres.

 

 

Restes de murs de l'antiga població medieval de Girbeta la Vella. Al fons, el Congost de Mont-rebei amb la silueta de la "cara de dona" ben marcada. Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Restes de murs de l’antiga població medieval de Girbeta la Vella. Al fons, el Congost de Mont-rebei amb la silueta de la “cara de dona” ben marcada. Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


Origen de l’Ermita de la Mare de Déu del Congost

En el seu orirgen, Girbeta (o Xiribeta) pertanyia al Comtat de Pallars Jussà i per tant les esglésies eren atribuïdes al Bisbat d’Urgell formant part de l’Arxiprestat d’Areny.

La actual Ribagorça d’Osca, en el seu moment, va quedar exclosa de les “Sobrejunterías” de governació típiques d’altres zones de l’Aragó, i per la seva decantació al fur català va assumir el títol de vegueria, que era la fórmula establerta als comptats catalans, sota el comandament d’un veguer, el qual venia a assumir les mateixes funcions que el “sobrejuntero” a l’Aragó.

I així consta que a mitjans del segle XIII la vegueria de Pallars s’estenia fins Casserres del Castell (fins el riu Guard) i continuava pel terme de l’actual Viacamp, comprenent Girbeta, Montanyana i Areny de Noguera, i seguia cap al nord fins al port de Vielha.

Va ser lliurada al bisbat d’Urgell en 1140, i l’any 1314 va ser visitada per l’arquebisbe de Tarragona i l’any 1372 per l’enviat papal. Fins l’any 1790 forma conjuntament amb les esglésies de Monfalcó, Montgai, l’Espluga, Mont-rebei, l’Estall i Les Espones una unitat.

Les dades històriques no aclareixen si aquest temple fou la primitiva església parroquial de Girbeta o bé no va passar de ser una capella castellerea i particular dels senyors del Castell de Girbeta.

Però hi ha dubtes de que aquesta ermita fos la capella del Castell de Girbeta per la distància que hi ha entre tots dos llocs.

O bé es va construir ja com ermita o bé en un principi va poder pertànyer a la petita fortificació o nucli de població anomenada Girbeta la Vella, les restes de la qual correspondrien les ruïnes de construccions que encara poden observar-se a la Feixa de Girbeta.

 

 

Ermita de Mare de Déu del Congost. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d'Estall.

Ermita de Mare de Déu del Congost. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


Advocacions de l’Ermita de la Mare de Déu del Congost

Durant el segle XX, el temple estava dedicat a l’Ascensió, però actualment està dedicat a la Mare de Déu del Congost, des que s’hi va traslladar la imatge d’aquesta Verge a causa de la ruïna de l’ermita original del mateix nom, ara anomenada ermita de la Mare de Déu del Congost Vella, motivant el canvi d’advocació.

La talla gòtica de la Verge va ser traslladada, més tard a l’església parroquial de Pont de Montanyana i actualment està a Areny de Noguera. L’ermita de la Mare de Déu del Congost (la nova), rep també el nom de Mare de Déu de la Llagosta o Mare de Déu Llagostera. Així es refereix Joan Amades en la seva obra Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya:

Fou trobada allí, un any d’una terrible plaga de llagosta, que assolava tots els conreus. I, el mateix dia, després d’haver trobat la imatge, va desaparèixer tota la llagosta, fins al punt de ser impossible trobar-ne cap, quan un moment abans era difícil de transitar pels camps.

Aquesta circumstància la féu advocada contra la llagosta: hi ha qui diu que hi fou portada per aquests ortòpters. També se l’anomena Mare de Déu de la Llagosta i Mare de Déu Llagostera.

Per tant, segons Joan Amades, l’ermita de Nostra Senyora del Congost fou també advocada contra les plagues de llagostes per protegir les adversitats naturals que posaven en risc les collites a la fràgil economia rural de l’Edat Mitjana. I així es pot llegir en els Goigs de la Mare de Déu del Congost:

 

 

Goigs de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Goigs de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

L’ermita de Nostra Senyora del Congost, també era coneguda anteriorment amb el nom d’Ermita de Sant Pere de Girbeta.

A 2 quilòmetres d’aquesta ermita trobem l’ermita de Nostra Senyora del Congost Vella, anomenada així per distingir-la d’aquesta que ens ocupa, la “nova”.

La vella, resta arruïnada, roman gairebé a nivell de l’aigua quan el pantà és ple, i manté dempeus el seu absis i part dels murs.

Hi ha una tradició popular que diu que la imatge de la Mare de Déu venerada a l’ermita Nostra Senyora del Congost Vella, miraculosament apareixia una vegada i una altra a l’ermita de Nostra Senyora del Congost Nova, la situada sota el tossal de la Torre de Girbeta, tot i que cada vegada era retornada a l’ermita vella.

Això va motivar el seu trasllat definitiu a l’altra, que a partir d’aquest moment va canviar d’advocació.

Llegendes a part, podria ser que aquesta ermita (la vella) no va pertànyer mai a Girbeta sinó al poble de Montgai, actualment despoblat, des d’on un antic camí conduïa directament a ella.

 

 

Interior de l'ermita de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Interior de l’ermita de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


Ermita de la Mare de Déu del Congost

Es creu que l’ermita es va edificar alhora que la Torre de Girbeta, cap al 1070, i d’aquell moment són les filades de carreus que perduren com a sòcol de la capçalera absidal i d’alguns punts dels murs laterals.

Es tracta d’una construcció aixecada en dos moments clarament definits: el primer correspon al moment en què es formen les primeres línies defensives, segons s’anava reconquerint el territori als àrabs, als voltants del segle XI.

D’aquest moment, queden els basaments de la ermita amb un aparell irregular, de carreus. I el segon moment constructiu, voltants del segle XIII, de grans blocs de pedra perfectament escairada, correspon a tots els seus murs i a l’hemicicle.

Cap a mitjan anys noranta va ser restaurada, es va eliminar el cor alt de fusta que hi havia als seus peus i es va deixar la pedra vista a l’interior, alhora que es va dotar de cobertes noves. La execució de la obra només va ser possible utilitzant un helicòpter per transportar el material i els medis auxiliars.

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat. La nau és capçada a llevant per una absis semicircular amb una finestra d’arc de mig punt, i el qual, a l’interior és precedit per un arc presbiteral.

La porta s’obre a la façana de ponent i presenta un arc de mig punt de grosses dovelles. Al centre de l’arc s’obre una finestra de doble esqueixada, amb un arc retallat en una llinda monolítica.

A banda i banda de la porta hi ha, a l’exterior, dos grans sarcòfags que possiblement procedeixen de l’interior de l’església.

Per sobre de l’arc presbiteral s’obre un petit ull de bou i a la façana de ponent, damunt la porta, s’observa una altra finestra, també de doble esqueixada.

 

 

Porta de l'ermita de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Porta de l’ermita de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció: No es coneix cap tipus de protecció.
  • Classificació: No es coneix cap tipus de classificació.

 

FONTS:

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca