Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Ermita de la Mare de Déu del Congost. Girbeta.

 

L’ermita de la Mare de Déu del Congost, sota el Castell de Girbeta, la trobem a l’extrem de l’anomenada Feixa de Girbeta o Xiribeta…

Portal de l'ermita de la Mare de Déu del Congost. Al fons, el Congost de Mont-rebei. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Portal de l’ermita de la Mare de Déu del Congost. Al fons, el Congost de Mont-rebei. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

MARE DE DÉU DEL CONGOST

Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CONGOST

L’ermita de la Mare de Déu del Congost és una església romànica situada a la part aragonesa del Congost de Mont-rebei, al poble de Girbeta (o Xiribeta) dins del municipi de Viacamp i Lliterà, a la comarca de la Ribagorça d’Osca.

L’ermita, queda en una situació privilegiada en un contrafort de la muntanya, a la part dita Solana de la Torre, tot just abans de l’estretor de la boca nord Congost de Mont-rebei.

Se situa sota de la torre de guaita i Castell de Girbeta, la qual està comunicada visualment amb la torre d’Alsamora, Castissent, Castellnou del Montsec, Els Altimiris i la Torre de Viacamp.

Aquest temple, edificat vora el precipici, sobre el curs de la Noguera Ribagorçana, ara embassat en el Pantà de Canelles, es troba sobre una visera rocosa i allargada, anomenada la Feixa de Girbeta.

Si voleu tenir una visió meravellosa i poc coneguda de la cara nord del Congost de Mont-rebei des del Montsec de l’Estall, feu el recorregut de tota la Feixa de Girbeta partint del despoblat de Girbeta, fins arribar al Clot de l’Horta i el Barranc de Lliterà, passant per l’ermita de la Mare de Déu del Congost, la qual sempre resta oberta i visitable.

 

 

Ermita de Mare de Déu del Congost. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec.

Ermita de Mare de Déu del Congost. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec.

 

 

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga del Montsec d’Ares, al sud, i altres serralades més petites, com la Serra d’Alsamora, la Serra de l’Alzina, la Serra de Carboner, la Serra d’Estorm, etc, al nord.

Aquesta feixa també s’endinsa més enllà del riu Noguera Ribagorçana fins a l’anomenada Feixa de Girbeta i Montgai, travessant l’antic poblat de Girbeta (la Vella) i arribant fins el despoblat de Montgai.

Tota aquesta zona queda encapsulada entre l’Obaga de la Serra del Montsec de l’Estall, al sud, i la Serra de Montgai i la Serra de Girbeta al nord, ja dins de la Ribagorça d’Osca.

La Feixa, en tota la seva extensió, travessa els municipis de Castell de MurSant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles de Cellers, Guàrdia de Noguera, Moror, Estorm, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

 

Camí ral, empedrat i enfaixat amb marges de pedra seca i lloses, que unía Girbeta amb el Castell Girbeta i Montgai. Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó, Montsec de l'Estall.

Camí ral, empedrat i enfaixat amb marges de pedra seca i lloses, que unía Girbeta amb el Castell Girbeta i Montgai. Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó, Montsec de l’Estall.

 

 


ORIGEN DEL TOPÒNIM DE GIRBETA

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que:

‘Girbeta’ o ‘Gerbeta’ seria un diminutiu de ‘Gerbe’, que derivaria d’un compost basc AGÌRRE-BE, ‘sota els paratges oberts’: és a dir, AGIRRE, amb la postposició -BE, ‘sota’, prendria el sentit de ‘indret assolellat a peu de muntanya i/o exposat a migdia’.

Joan Coromines senyala que aquests topònims designen sempre llocs oberts generalment exposats cap el sud, en paratges mes aviat profunds i sense perspectives llunyanes.

 

 

 

 

Per alguns altres, el nom de Girbeta podria tenir un origen iberobasc, no perquè sigui la mateixa llengua (la basca i l’ibera), sinó perquè la veu ‘gir’ ja existia en la llengua ibera, i al mateix temps, en basc la paraula ‘txiri’ correspon al mot català ‘encenall’, en el sentit d’ondulació.

Per tant, segons aquests estudis que atribueixen l’origen iber, l’etimologia de Girbeta vindria de la barreja de ‘xiri’ + ‘beta’, en el sentit de ‘ondulacions de la faç’, fent referència a una clara descripció toponímica.

També es proposa una relació directa amb altres topònims del pirineu amb veu “Gerr-” (< agirr-/aierr-) equivalent a una descripció toponímica: ‘obert, exposat al vent’. Com Gerri, Algerri, Gerb, Girbeta, Ayerbe, Gírbia.

 

 

Restes d'antics habitatges a la Feixa de Girbeta, identificats amb l'antic poblat de Girbeta la Vella, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó, Montsec de l'Estall.

Restes d’antics habitatges a la Feixa de Girbeta, identificats amb l’antic poblat de Girbeta la Vella, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó, Montsec de l’Estall.

 

 

Totes les formulacions etimològiques fent referència a descripcions toponímiques (‘ondulacions de la faç’ o ‘obert, exposat al vent’ o ‘lloc assolellat a peu de muntanya’), podrien tenir un sentit descriptiu del lloc orogràfic on es troba el Castell de Girbeta així com les restes de l’antic poblat de Girbeta la Vella.

El Castell i Torre de Girbeta, es troba solitari sobre un tossal, exposat als quatre vents, aixecant-se 200 metres sobre el nivell de l’aigua del Pantà de Canelles, a menys de 500 metres de distància del pantà.

Així, l’antic assentament de Girbeta la Vella, queda assentat i protegit seguint les ondulacions de la Feixa de Girbeta i les barrancades que deriven del tossal del Castell de Girbeta. I de fet, l’ermita es troba a la partida anomenada Solana de la Torre.

Al llarg de l’història s’han documentar moltes formes del topònim referit a Girbeta: Girveta, Xirbeta, Gerueta, Chiribeta, Xiribeta, Giribeta de Montgai, etc..

 

 

 

 


ORIGEN DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CONGOST

En origen, Girbeta (o Xiribeta) pertanyia al Comtat de Pallars Jussà i per tant les esglésies eren atribuïdes a l’entorn del Bisbat d’Urgell formant part de l’antic Arxiprestat d’Areny.

La actual zona geogràfica de la Ribagorça d’Osca, al voltant del segle XIII, va quedar exclosa de les ‘Sobrejunterías’ (circunscripcions administratives) de governació típiques d’altres zones de l’Aragó.

Pel fet de pertànyer al comtat del Pallars i la seva decantació cap el fur català, aquesta àrea va assumir el títol de vegueria, que era la fórmula establerta als comptats catalans, sota el comandament d’un veguer, el qual venia a assumir les mateixes funcions que el sobrejuntero de l’Aragó.

I així consta que a mitjans del segle XIII la vegueria de Pallars s’estenia fins Casserres del Castell (fins el riu Guard) i continuava pel terme de l’actual Viacamp, comprenent Girbeta, Montanyana i Areny de Noguera, i seguia cap al nord fins el port de Vielha.

 

 

Ermita de Mare de Déu del Congost. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Ermita de Mare de Déu del Congost. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

L’església de la Mare de Déu del Congost, va ser lliurada al Bisbat d’Urgell a l’any 1140, posteriorment a l’any 1314 va ser visitada per l’arquebisbe de Tarragona i també a l’any 1372 va ser visitada per un representant papal.

Fins l’any 1790 va formar, conjuntament amb les esglésies de Monfalcó, Montgai, l’Espluga, Mont-rebei, l’Estall i Les Espones, una sola unitat eclesiàstica.

Les dades històriques no aclareixen si aquest temple fou la primitiva església parroquial de l’antic assentament de Girbeta la Vella, les restes de la qual correspondrien les ruïnes de construccions que encara poden observar-se a la Feixa de Girbeta.

O bé no va passar de ser la capella castellera i particular dels senyors del Castell de Girbeta. Tot i que la distància entre ambdues construccions posa en dubte que fos la capella del Castell de Girbeta.

 

 

Portal de l'ermita de la Mare de Déu del Congost. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Portal de l’ermita de la Mare de Déu del Congost. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


ADVOCACIONS DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CONGOST

Durant el segle XX, el temple estava dedicat a l’Ascensió, però actualment està dedicat a la Mare de Déu.

Aquí s’hi va traslladar la imatge de la Verge del Congost a causa de la ruïna de l’ermita original del mateix nom, ara anomenada ermita de la Mare de Déu del Congost Vella, i això va motivar el canvi d’advocació.

 

 

A l'entrada nord del Congost de Mont-rebei, encara es poden veure les ruïnes de l'antiga ermita i original anomenada ara ermita de la Mare de Déu del Congost Vella. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

A l’entrada nord del Congost de Mont-rebei, encara es poden veure les ruïnes de l’antiga ermita i original anomenada ara ermita de la Mare de Déu del Congost Vella. Girbeta, Viacamp i Lliterà. Ribagorça, Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

La talla gòtica de la Verge va ser traslladada, més tard a l’església parroquial de Pont de Montanyana i sembla que actualment es troba a Areny de Noguera.

Curiosament, l’ermita de la Mare de Déu del Congost (la nova), rep també el nom d’ermita de la Mare de Déu de la Llagosta o Mare de Déu Llagostera. Així es refereix Joan Amades en la seva obra Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya:

 

Joan Amades (1890 - 1959)
Joan Amades (1890 - 1959) Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya

Fou trobada allí, un any d’una terrible plaga de llagosta, que assolava tots els conreus. I, el mateix dia, després d’haver trobat la imatge, va desaparèixer tota la llagosta, fins al punt de ser impossible trobar-ne cap, quan un moment abans era difícil de transitar pels camps.

Aquesta circumstància la féu advocada contra la llagosta: hi ha qui diu que hi fou portada per aquests ortòpters. També se l’anomena Mare de Déu de la Llagosta i Mare de Déu Llagostera.

 

Per tant, segons Joan Amades, l’ermita de la Mare de Déu del Congost fou també advocada contra les plagues de llagostes per protegir les adversitats naturals que posaven en risc les collites i la fràgil economia rural de l’Edat Mitjana.

I així es pot llegir en els Goigs de la Mare de Déu del Congost.

 

 

Interior de l'ermita de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Interior de l’ermita de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

L’ermita de Nostra Senyora del Congost (la nova), també va ser coneguda anteriorment amb el nom d’Ermita de Sant Pere de Girbeta.

A 2 quilòmetres d’aquesta ermita trobem l’ermita de Nostra Senyora del Congost Vella, anomenada així per distingir-la d’aquesta que ens ocupa, ‘la nova’.

La vella, resta arruïnada, roman gairebé a nivell de l’aigua quan el pantà és ple, i encara manté dempeus el seu absis i part dels murs.

Hi ha una tradició popular que diu que la imatge de la Mare de Déu venerada a l’ermita Nostra Senyora del Congost Vella, miraculosament apareixia una vegada i una altra a l’ermita de Nostra Senyora del Congost Nova, tot i que cada vegada era retornada a l’ermita vella.

Això va motivar el seu trasllat definitiu a la nova, que a partir d’aquest moment va canviar d’advocació.

Llegendes a part, podria ser que l’ermita vella no hagués pertangut mai a Girbeta sinó al poble de Montgai, actualment despoblat. De fet, un antic camí conduïa directament des de Montgai fins a l’ermita vella.

 

 

TALLA DE LA MARE DE DÉU DEL CONGOST

 

La Verge del Congost, és una talla en fusta policromada, d’autor desconegut, que possiblement va ser realitzada al voltant del segle XI i té unes dimensions de 64 x 25 x 13 centímetres.

La imatge representa a la Verge sedent, sense nen. Podria haver estat remodelada després d’haver perdut els seus braços i el fill, però no es pot confirmar (possiblement es va cremar).

Posteriorment, en voler tornar-la al seu aspecte original, es van reestructurar les zones afectades a força d’estuc i policromia.

Després de la restauració realitzada el 1999, la imatge va ser col·locada a l’església parroquial de Sant Martí d’Areny

 

Talla de la Mare de Déu del Congost. Després de la restauració realitzada el 1999, la imatge va ser col·locada a l'església parroquial de Sant Martí d'Areny.

Talla de la Mare de Déu del Congost. Després de la restauració realitzada el 1999, la imatge va ser col·locada a l’església parroquial de Sant Martí d’Areny.

 

 

 


ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CONGOST

Es creu que l’ermita es va edificar alhora que la Torre de Girbeta, cap al 1070, i d’aquell moment són les filades de carreus que perduren com a sòcol de la capçalera absidal i d’alguns punts dels murs laterals.

Es tracta d’una construcció aixecada en dos moments clarament definits: el primer correspon quan es formen les primeres línies defensives, segons s’anava reconquerint el territori als àrabs, als voltants del segle XI.

D’aquest moment, queden els basaments de la ermita amb un aparell irregular, de carreus.

I el segon moment constructiu, voltants del segle XIII, de grans blocs de pedra perfectament escairada, correspon a tots els seus murs i a l’hemicicle.

 

 

Interior de l'ermita de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Interior de l’ermita de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

Cap a mitjan anys noranta va ser restaurada, es va eliminar el cor de fusta que hi havia als seus peus i es va deixar la pedra vista a l’interior, alhora que es va dotar de cobertes noves.

La execució de la obra només va ser possible utilitzant un helicòpter per transportar el material i els medis auxiliars.

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil lleugerament apuntat.

La nau és capçada a llevant per una absis semicircular amb una finestra d’arc de mig punt, i el qual, a l’interior és precedit per un arc presbiteral.

La porta s’obre a la façana de ponent i presenta un arc de mig punt de grosses dovelles. Al centre de l’arc s’obre una finestra de doble esqueixada, amb un arc retallat en una llinda monolítica.

A banda i banda de la porta hi ha, a l’exterior, dos grans sarcòfags que possiblement procedeixen de l’interior de l’església.

Per sobre de l’arc presbiteral s’obre un petit ull de bou i a la façana de ponent, damunt la porta, s’observa una altra finestra, també de doble esqueixada.

 

 

Exvot, objecte que s'ofereix a una divinitat en compliment d'un vot o promesa, o bé en acció de gràcies, trobat a l'interior de l'ermita de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Exvot, objecte que s’ofereix a una divinitat en compliment d’un vot o promesa, o bé en acció de gràcies, trobat a l’interior de l’ermita de la Mare de Déu del Congost, Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


GIRBETA LA VELLA O XIRIBETA LA VELLA

La Feixa de Girbeta protegeix amb les seves balmes una antiga població medieval que encara conserva bastants murs i estructures.

Alguns interpreten que seria l’antic poble de Girbeta (o Xiribeta) conegut com Girbeta la Vella (o Xiribeta la Vella).

Aquestes pletes conservades segurament amaguen el que foren restes d’antics habitatges perfectament protegits i encarats a migdia.

Un exemple d’hàbitat semitroglodita dels molts que es van desenvolupar en els segles medievals per tota la Serra del Montsec.

Cap al final de la Feixa de Girbeta, antigament hi havia una escala excavada a la roca que pujava des dels camps que hi havia a la vora del riu, ara ja desapareguts pel pantà, fins a la pròpia feixa.

Sembla ser que el propietari dels camps va manar destruir-la perquè ningú baixes als seus horts. En el seu origen, l’escala devia tenir una vintena de metres.

 

 

Restes de murs de l'antiga població medieval de Girbeta la Vella. Al fons, el Congost de Mont-rebei amb la silueta de la "cara de dona" ben marcada. Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Restes de murs de l’antiga població medieval de Girbeta la Vella. Al fons, el Congost de Mont-rebei amb la silueta de la “cara de dona” ben marcada. Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: No consta.

 

FONTS

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!