Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Ermita de la Pertusa. Corçà.

 

L’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa és un mirador excepcional sobre l’embassament de Canelles, Mont-rebei i la Serra del Montsec…

Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

 

ERMITA DE LA PERTUSA

Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA PERTUSA

L’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa és un edifici construït en un lloc impossible i només accessible amb dificultat pel seu costat Nord, mentre que el seu costat Sud està construït a plom sobre l’espadat.

L’ermita de la Pertusa és una ermita romànica situada a Corçà (al municipi d’Àger, entre el Collet de la Pertusa i la Noguera Ribagorçana, i és un mirador excepcional sobre l’embassament de Canelles i la Serra del Montsec.

La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i les restes del castell són emplaçats en un lloc completament impressionant.

 

 

 

 

En el cim d’una roca, s’alça dominant el curs del riu Noguera Ribagorçana així com la cara sud del Congost de Mont-rebei amb el Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall al davant.

El conjunt format pel relleu rocós i l’ermita és un dels racons més estimats, valorats i fotografiats pels habitants i visitants del Montsec.

Tot el conjunt és molt singular i configura un entorn dominat pel relleu de gran valor paisatgístic, dels cingles de la Pertusa, que presenten el valor afegit d’aquesta ermita romànica situada, com si fes equilibri, sobre el sec del penya-segat.

 

 

ESPAI PROTEGIT DE L’ERMITA DE LA PERTUSA

 

Aquest paratge al voltant de l’Ermita de la Pertusa, pertany a l’Espai de Interès Natural del Montsec i a l’Espai de Xarxa Natura 2000 “Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana” així com ZEPA (zona especial de protecció d’aus).

Els Cingles de la Pertusa són un relleu inclòs a l’inventari d’Espais de Interès Geològic de Catalunya a causa de la especial importància de les seves formacions sedimentàries i la presència de fòssils que permeten una precisa atribució cronoestratigràfica.

Als cingles de la Pertusa i a les seves proximitats hi nia l’àliga daurada, hi ha una important colònia de voltors i és territori de cria de l’aufrany, el falcó pelegrí i el trencalòs.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

 

 


ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA PERTUSA

La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral, que com la volta absidal, arrenca d’una imposta bisellada.

La porta, és resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana nord. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, i un altre finestra del mateix tipus és al mur nord.

L’aparell en la part de la nau és de carreu sense polir, disposat en filades irregulars. Els arcs de les portes són resolts amb dovelles de pedra tosca i no hi ha cap tipus d’ornamentació a les façanes, que son totalment llises.

A la part de la capçalera, a llevant, i a la part superior dels murs de la nau, l’aparell és molt diferent, format per carreus ben tallats i polits disposats en filades molt uniformes i regulars.

A l’absis s’observa un degruix del mur a l’alçada de la finestra, i la part baixa, que forma l’assentament sobre la roca, i és construïda amb un aparell encara més rústec que el de la nau.

Per l’estructura dels paraments sembla clar que en la seva forma actual, que l’església de la Pertusa respon a dues fases constructives, una entre la fi del segle XI o principi del segle XII, a la que correspondria el cos de la nau, i una segona fase, construïda en el segle XII, a la qual correspondria el sobre alçament de la nau i el cos del l’absis.

 

 

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE L’ERMITA DE LA PERTUSA

Dominada la Vall d’Àger i amb un control efectiu de la ribera de la Noguera Pallaresa, Arnau Mir de Tost va dirigir el seu àmbit de conquestes cap la Ribagorça d’Osca buscant el domini efectiu de la ribera de la Noguera Ribagorçana.

En aquest sentit, va constituir, més enllà del curs del riu, els llocs de Bellmunt i l’Espluga de Fet, sobre la qual s’erigiria un castell, avui ja desaparegut.

A la banda del riu de l’actual comarca de La Noguera, s’haurien aixecat els llocs de l’Espluga de Portaclusa (avui anomenada Torre de les Conclues), el castell de Corçà i el Castell d’Espadella (lloc de l’actual Ermita de la Mare de Deu de la Pertusa), que se situarien com a punt de protecció i vigilància de la ribera del Noguera Ribagorçana.

A prop, trobem el Congost de Mont-rebei i a sobre mateix de l’ermita de la Pertusa, el castell de Sant Llorenç d’Ares o Sant Llorenç de la Roca, situat en un dels llocs de pas natural per penetrar a la Vall d’Àger (entre el barranc de Sant Llorenç i el barranc de la Pardina).

Tots aquests castells i torres se situaven com elements de protecció i vigilància davant de qualsevol possible invasió que s’organitzés des de la banda de la Ribagorça, aleshores encara en poder sarraí.

 

 

Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

 

 

La funció del Castell d’Espadella (o de Pertusa), del qual es conserva poc més enllà de la fonamentació d’una torre, era la de vigilància per barrar el pas a la Vall d’Àger i controlar el Congost de Mont-rebei.

S’ha de recordar que pel seu costat passa el camí que mena cap a La Pardina, Mas de Carlets i Mont-rebei, i un ramal condueix a Sant Llorenç d’Ares.

L’ermita de la Pertusa, topònim llatí que significa ‘foradat’, probablement va ser el temple castral del petit catell-torre d’Espadella, tot i que el nom potser tindria el seu origen pel petit coll on travessa el camí cap el Portell.

Com que no hi ha cap referència documental antiga del topònim ‘Pertusa’, cal suposar que aquest indret s’identifica amb el lloc de rupem Espatellam que apareix termenejant amb Corçà en distintes donacions a l’abadia d’Àger.

Concretament en posseïm dues referències del segle XI. La primera en la dotació de l’abadia d’Àger que feren el 1060 Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda.

Tot seguit d’atorgar el Castell de Corçà, es menciona la rupem seu castellum nomine Spa-tella, concedit a l’abadia amb la seva església, el seu terme i altres pertinences.

Donació que veurem ratificar a l’any 1065. A més, en la repartició de béns de l’abadia del 1066 s’assigna a la mensa abacial el delme de la dominicatura de Corcano et in Spatella.

Al segle XII, però, el topònim Espadella va desaparèixer substituït pel de la Pertusa, tal com es comprova en la butlla del papa Alexandre III de l’any 1162. En aquest cas apareix amb el nom de Petrapertusa.

Que existí al lloc un petit nucli d’hàbitat que posteriorment es dispersà en masos, ho demostren l’existència l’any 1209 d’un molí, llegat en testament per Guillem de Montfalcó a Sant Pere d’Àger, com també la donació l’any 1390 a la mateixa abadia per part de na Margarida, vídua de Ponç de Corçà, del castell i poble de la Pertusa.

El Castell de la Pertusa doncs barrava el pas a la vall pel Portell de la Pertusa, com ho certifica el mateix significat del topònim.

A la primeria del segle XI, sobretot, esdevingué una fortalesa avançada per a la defensa del castell de Sant Llorenç del Montsec, situat en un pla més elevat i equidistant.

 

 

 

 


LA LLEGENDA DE L’ERMITA DE LA PERTUSA

Mentre pasturava el ramat per aquestes contrades un pastor va fer troballa d’aquesta imatge. El bon pastor va dur-la a la població de Corcà però en anar a ensenyar-la havia desaparegut.

Tornà l’endemà a aquell mateix lloc i va fer el mateix, però altre cop la imatge havia desaparegut en arribar a casa. Per tercer cop va succeir el mateix l’endemà.

Es va decidir aixecar una ermita propera al lloc de la troballa i quan aquesta estigué feta i s’hi portà la imatge de la Mare de Déu que romania en aquest cim, també de l’ermita va fugir tantes vegades com s’hi va portar i, infal·liblement la tornaven a trobar en aquest cim.

Fou llavors quan, a pesar de les dificultats, es va decidir aixecar l’ermita al lloc de la troballa, que és on es troba actualment i d’on no n’ha fugit cap vegada. La Mare de Déu es troba a gust en aquest cim contemplant tota la bellesa que s’estén als seus peus.

Es deia que aquell que aconseguia donar el tomb complet a l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, un fet molt difícil car ja hem esmentat el seu emplaçament sobre el cingle, aquesta persona aconseguia els favors celestials que demanés.

També es deia que la noia que aconseguia introduir el dit petit de la mà en el forat del pany de la porta de l’ermita es casaria aquell any mateix, ja que la Mare de Déu li faria avinent trobar un bon noi.

 

 

RESTAURACIÓ DE L’ERMITA DE LA PERTUSA DURANT EL 2018

 

Cal esmentar el cobriment de la taulada a base de lloses com era habitual fins no fa molt. Unes lloses assentades en sec que se situaven sobre un llit de terra.

Aquest tipus de taulada ha estat utilitzada fins el segle XX en l’arquitectura popular i en les esglésies d’aquesta època, també a les comarques de La Ribagorça on s’anomenen ‘llenats’ o ‘llenades’, així com al Pallars Jussà.

Son exemple d’aquest tipus de taulada enllosada, les ermites de Torres de Cas, Oroners, La Baronia de Sant Oïsme, entre d’altres del Montsec.

En aquest vídeo de TV3 es pot veure el procés de restauració que es va dur a terme durant l’any 2018 a l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa.

Vídeo de TV3 sobre les obres de restauració dutes durant l'any 2018 a l'ermita de La Pertusa, Corçà. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec d'Ares.

Vídeo de TV3 sobre les obres de restauració dutes durant l’any 2018 a l’ermita de La Pertusa, Corçà. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec d’Ares.

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
  • Classificació: Monument romànic
  • Número de Registre: 14179-I
  • Data de Publicació: 21/12/2016. Acord Ple Consell Comarcal

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!