Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Ermita de Sant Medard. Benavarri.

 

A l’ermita de Sant Medard, molt a prop de les ruïnes del monestir de la Mare de Déu de Llinars, s’arriba per l’antic camí que porta a Lasquarri des de Benavarri…

Ermita de Sant Medard. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Ermita de Sant Medard. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

ERMITA DE SANT MEDARD

Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ERMITA DE SANT MEDARD

La vila de Benavarri, conjuntament amb Graus es considerada co-capital històrico-cultural de la Ribagorça (província d’Osca, a l’Aragó).  Forma un nucli compacte al vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell dels comtes de Ribagorça, d’on fou la capital des del segle XIV.

Es troba a 90 quilòmetres de la ciutat d’Osca i 65 quilòmetres de la ciutat de Lleida, a una altitud de 782 metres, en un petit sinclinal entre els rius Éssera i Queixigar.

La major part del territori del municipi de Benavarri pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana. Al nord hi ha la Serra del Castell de Llaguarres i al sud-est la Serra del Montsec de l’Estall.

Benavarri se situa doncs a la Franja (passà a formar part de la província d’Osca l’any 1834) i sempre ha estat un lloc de pas, de convergència de cultures i cruïlla de camins.

L’ermita de Sant Medard i la seva famosa font de dos bous, està situada a 2 quilòmetres de Benavarri, en un paratge natural excepcional de vegetació frondosa.

Pel fet d’estar condicionat com a parc i un àrea d’esbarjo, és molt freqüentat pels veïns de Benavarri (anomenats tradicionalment ‘guineuers’).

L’ermita de Sant Medard queda situada a la Vall de Llinars, molt rica antigament, segons la tradició, en el cultiu de lli, molt a prop de les ruïnes del monestir de la Mare de Déu de Llinars.

Per arribar-hi s’ha de partir del cementiri de Benavarri agafant una pista en direcció nord que segueix l’antic camí cap a Lasquarri.

 

 

Ruïnes del Monestir de la Mare de Déu de Llinars, a la Vall de Llinars. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Ruïnes del Monestir de la Mare de Déu de Llinars, a la Vall de Llinars. Antic camí de Benavarri a Lasquarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE BENAVARRI

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Nom de la població més rellevant de la baixa Ribagorça, centre històric de capital importància durant tota l’Edat Mitjana i encara avui nucli organitzador de la vida econòmica, política i cultural de la comarca.

Existeix un homònim de menor importància, una partida de muntanya entre Castellciutat i Bellestar (Urgellet). Hi ha també alguns parònims guiadors. El més suggeridor és ‘Navarri’, llogaret en el marge dret del riu Ésera entre Campo i Morillo de Liena, en domini lingüístic aragonès. ‘Navarri’ és també el nom d’una casa ben coneguda a Bonansa (Alta Ribagorça).

Probablement d’un antic basc ribagorçà BENABARRI, amb l’element ‘nabarri’ ‘pedregar’, testimoniat encara pel basc actual…

[J. Coromines va revisar críticament a E. T. C. pp. 60-61 les diverses propostes adduïdes fins aleshores i descarta una etimologia àrab basada en el nom propi ‘Aben-Auar’. En aquella ocasió va acceptar que el topònim podia ser un postantroponímic; i, si no podia basar-se en un nom aràbic, que amb raó havia rebutjat, va creure que hi havia prou motius per proposar una etimologia basca. Tenint en compte que ‘Benafarro’ és el nom actual de la Baixa-Navarra i que ‘nabarr’ era en basc antic el gentilici corresponent al català ‘navarrès’, va imaginar que d’alguna persona que es digués ‘*Benabarr’ ‘el baix navarrès’ podia sortir el nom del poble Benavarri, com qui diu ‘el poblé del baix navarrès’.]

 

Però les interpretacions d’aquest topònim han estat variades i les propostes més importants son aquestes:

  • A partir de la segmentació del topònim i l’obtenció d’elements lingüístics bascos: be i navarri.  S’addueix que els noms d’accidents geogràfics no acostumen a derivar del nom propi d’una persona, com al contrari passa amb en els noms de masos i els pobles, i que en aquest cas existeixen llocs con la ‘Serra de Benavarri’ i per tant l’origen probable sigui navarri equivalent a ‘pedregal’ o ‘lloc pedregòs’ que en ribagorçà dirien ‘lloc ple de pigalls’, ‘lloc pigallat. La partícula be, faria referència a la ‘part baixa’ o ‘sòl’ o ‘allò de baix’ que usat com a sufix indicaria la part baixa d’un indret. D’aquesta forma s’interpretaria Benavarri com ‘el pedregar de baix’.

 

  • També existeix una explicació de l’origen del topònim Benavarri partint de la onomàstica ibera. La major part dels noms personals ibers són noms compostos bisíl·labs i, amb menor freqüència, monosilàbics. Entre els cent quaranta elements formatius plenament identificats en l’onomàstica ibera es troben bene i abaŕ. Aquests elements antroponímics poden funcionar indistintament com primer i segon membre de la composició. En definitiva, el topònim Benavarri es correspondria, sota l’estudi de la onomàstica ibera, molt probablement amb un antropònim (nom de persona) d’origen iber que comptaria amb dos formants bisíl·labs (bene i abaŕ) ben identificats.

 

  • Finalment, altres autors proposen un nom d’origen àrab a partir de Aben-Auar, és a dir, Ibn-‘Awâr, potser el primer cacic àrab de Benavarri. Però en aquest cas el resultat evolutiu de la partícula de filiació ‘Ibn’ és ‘Vin’ tant a la toponímia catalana com a l’aragonesa (Vinaròs, Vinaixa, Binaced, Binèfar, Binacet, etc.).

 

 

 

 


EL MAS DE PINIÉS

La llegenda de l’ermita de Sant Medard parteix de la propera masia anomenada Mas de Piniés, també coneguda com Mas de Pudiola fins l’any 1414, i posteriorment nomenada també Mas de Ferrer degut a l’estada que va fer Sant Vicent Ferrer durant els seus viatges apostòlics entre els anys 1350-1419.

A la masia conservaven la sala i el llit que va ocupar el frare i un pergamí emmarcat amb el següent text, datat de segle XVIII, a jutjar per la seva redacció:

 

Va venir Sant Vicent Ferrer transitant per aquest país i, com Déu mudant el nom d’Abraham va beneir la seva casa, així va fer aquí el sant, doncs cridant-se de molt antic Mas de Pudiola, va ordenar que d’ara endavant es digués de Ferrer, amb el nom del seu cognom fins avui, i li va llançar la seva benedicció que mai es veuria captaire.

 

Però la història d’aquesta pròspera i gran masia no acaba aquí. El Mas de Piniés és un gran mas senyorial que actualment pertany al terme municipal de Capella, tot i que està just a la frontera dels municipis de Benavarri i Capella.

El Mas de Piniés, va ser bressol de polítics importants: aquí tenia les arrels Vicent Piniés i Bayona, advocat, diputat i senador del Partit Conservador, vicepresident primer del Congrés dels Diputats i ministre del rei Alfons XIII.

També el recordat Jaume de Piniés, ambaixador a diversos països, representant d’Espanya davant les Nacions Unides entre 1968 i 1985, i president de la XL Assemblea General de l’ONU, fill de Vicent Piniés, passava els estius al Mas de Piniés.

Des d’antic que el Mas de Piniés ha estat una masia molt important i de renom pera aquí, entre altres coses es coneix que la missa a Benavarri no començava fins que eren arribats els amos de Mas de Piniés.

Fins i tot, el fundador de l’empresa catalana de productes dietètics Santiveri, Jaume Santiveri Piniés, formava part de la família Piniés.

 

 

Imatge antiga de l'Ermita de Sant Medard molt abans de convertir-se en un parc i àrea d'esbarjo. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Imatge antiga de l’Ermita de Sant Medard molt abans de convertir-se en un parc i àrea d’esbarjo. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE L’ERMITA DE SANT MEDARD

Tot i que hi ha diferents versions, diu la llegenda que en el lloc on s’enclava l’ermita de Sant Medard, uns bous del proper Mas de Piniés, una vegada alliberats del jou després de treballar, acostumaven sempre a encaminar-se cap allà.

Els amos intrigats de Mas de Piniés, s’acostaren i descobriren amb gran sorpresa que els bous havien desenterrat amb les potes una caixa que contenia ossos humans juntament amb una certificació de pertinença a Sant Medard.

Alguns creuen que aquesta llegenda podria tenir certa veritat, ja que Carlemany, o potser el seu fill, en una incursió contra els musulmans per la Ribagorça va haver de retrocedir precipitadament deixant les relíquies enterrades, amagant-les dels infidels, pensant en tornar a conquerir el territori més endavant

Durant l’Edat Mitja era costum portar reliquiaris de sants a les batalles per tal de protegir-se dels enemics i en aquest cas, Sant Medard havia estat un bisbe francès, igual que el seu germà Sant Gerard, de gran devoció pels francesos.

Però seguint amb la llegenda, s’explica que en el moment d’extreure el cofre amb les relíquies del seu lloc d’enterrament, va començar a brollar una deu d’aigua que encara avui existeix.

Aquesta font d’aigua que avui en dia es troba dins de l’ermita, treu a l’exterior el seu cabal per les boques d’uns caps de bou de bronze.

Després d’aquestes troballes, segueix la llegenda, i d’aquests successos, Sant Medard va ser declarat Patró de Benavarri i de La Ribagorça d’Osca, i per això mateix, amb el temps va esdevenir un nom comú entre els veïns de la zona.

Medard, és un nom propi masculí, d’origen saxó. Acostuma a interpretar-se com la llatinització del nom germànic ‘Machthard’, antropònim compost de les arrels macht (poder) i hard (fort, valent). Per tant, ‘Machthard’ significa ‘fort (o valent) en el seu poder’.

 

 

Arqueta reliquiari de Sant Medard. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Arqueta reliquiari de Sant Medard. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 


EL RELIQUIARI DE SANT MEDARD

Les relíquies es van traslladar al monestir de la Mare de Déu de Llinars i van ser custodiades pel monjos d’aleshores. Posteriorment es van traslladar a l’església de Santa Maria (al castell de Benavarri).

Al segle XVI, es va encarregar a un orfebre una arqueta de plata i a l’interior es va dipositar l’original de fusta amb les restes de Sant Medard.

Aquesta arqueta de plata porta gravats els misteris de la vida de Sant Medard i la tapa corona una imatge del sant en or. Una autèntica joia d’argenteria del renaixement del segon terç del segle XVI.

Les quatre escenes destaquen per la seva minuciosa execució: el naixement de Sant Medard i del seu germà bessó Sant Gerard, la consagració com a bisbes dels dos germans i el miracle de Sant Medard.

Posteriorment, de l’església de Santa Maria, al castell de Benavarri, va ser traslladada a la nova església parroquial de la Mare de Déu de Valldeflors a l’any 1844.

L’any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, es va destruir tot l’interior del temple de la Mare de Déu de Valldeflors i l’arqueta va ser profanada, es va cremar la de fusta primitiva així com les relíquies de Sant Medard que hi havia al seu interior.

A causa del seu valor, l’arqueta de plata no va ser destruïda però sí venuda per les autoritats municipals d’aquells dies convulsos, a la Generalitat de Catalunya l’any 1937.

Acabada la Guerra Civil Espanyola, el bisbe de Lleida va rescatar l’arqueta i la va retornar a Benavarri sent rector Monsenyor Jerònim Riu.

 

 

 

 


ERMITA DE SANT MEDARD

Entre les curiositats de l’ermita de Sant Medard, trobem que se li atribueix el caràcter miraculós del forrellat de l’ermita, ja que es diu que qui el toca pot recuperar la fertilitat perduda.

Es tracta d’una construcció del segle XVII, d’estil barroc, de cadirat de planta octogonal dividida en dos cossos separats per impostes.

El cos principal està obert en quatre dels seus costats amb parelles de grans finestres geminades en arcades de mig punt que recolzen en columnes.

Un altre dels arcs acull la porta dovellada oberta en arc de mig punt. La rematada és una teulada de pissarra amb vuit aigües de gran pendent.

A l’interior hi ha un pou excavat que ocupa el centre del recinte i aboca aigua a la font situada a l’exterior (Font dels Dos Bous). Al costat de l’ermita hi ha un edifici que va servir antigament d’habitatge a l’ermità.

Aquest tipus de planta centralitzada, de forma octogonal, és del més pur estil paleocristià i bizantí, el qual s’havia utilitzat per custodiar importants relíquies religioses.

 

 

Cartell de la Fira de Sant Medard de l'any 2018. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall

Cartell de la Fira de Sant Medard de l’any 2018. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall

 

 


LA FIRA DE SANT MEDARD

La Fira de Sant Medard, festa patronal de Benavarri, té els seus orígens a mitjans el segle XIII, quan el pas de pastors transhumants pels cèntrics carrers de Benavarri, antiga cabanera, va originar un mercat d’intercanvis de bestiar i productes artesanals.

L’any 1990, gràcies als comerciants locals, va recuperar-se la Fira de Sant Medard. Des de llavors, s’ha anat adaptant i transformant fins convertir-se en un referent per a productors agroalimentaris i artesans locals.

Dels inicis de fira ramadera a passat a ser oberta a tot el sector empresarial de Benavarri, ha anat acollint firaires de diferents territoris, i avui s’ha especialitzat en l’artesania de proximitat i fomentant els circuits curts de comercialització.

La festa i Fira de Sant Medard se celebra entre finals de Maig i principis de Juny i s’inicia amb la romeria que va fins a l’ermita de Sant Medard, a la Vall de Llinars.

El dia central de les celebracions és el diumenge, quan té lloc una missa en honor de Sant Medard, que és portat en processó fins a l’interior de l’església.

La pastorada es representa davant la imatge de Sant Medard: enfront d’ella se situen els dos actors principals, el majoral i el repatán, que mantenen un peculiar diàleg precedit per una lloa del sant que fa el repatán.

Després, el repatán comença a xerrar amb el majoral sobre els successos més importants esdevinguts a Benavarri i sobre altres situacions més o menys jocoses que s’han viscut al llarg dels últims mesos.

La representació de La Pastorada va precedida del segon element a destacar d’aquesta festa, el Ball dels Palitrocs, també anomenat Ball dels Totxets, després de la celebració de la missa.

La Dansa de Palitrocs, és un ball de bastons que va ser recuperat l’any 1953, acompanyat de música amb diverses coreografies, com la Cardelina, l’Arrastrat, l’Encreuament, el Ràpid o el Quadre.

 

 


LES ROGATIVES A SANT MEDARD

Les rogatives són pregàries solemnes que demanen protecció per la fertilitat dels camps.

Antigament, en temps de sequera, s’acostumava a portar l’arqueta, amb les relíquies de Sant Medard, en processó des de Benavarri, i col·locar-la sobre el pou de l’interior de l’ermita mentre es feien rogatives per pluja.

A Sant Medard sempre se’l relaciona amb els fenòmens referits a l’aigua. A Occitània, Sant Medard, és patró dels paraigüers i aquí encara es conserven moltes dites referides a Sant Medard:

  • Si plou per Sant Medard, plou quaranta dies massa tard.
  • Si plou per Sant Medard, plou sis setmanes cap el tard.
  • Si plou per Sant Medard, plourà quaranta dies més tard.

 

 

 

 

FONTS

 

  • Broto Salanova, J. El Santo Cristo y San Vicente Ferrer, Patronos de Graus. Graus. 2013.
  • Serna Montalbo, C. El Monasterio de Nuestra Señora de Linares. Universidad de Zaragoza. 2004
  • Valle Melendo, J. i Espona Vila, J. La Comarca de la Ribagorza. Diputación de Aragón. 2006.
  • Fira de Sant Medard
  • Cortés Valenciano, M. Notas Sobre Algunos Topónimos con la Terminación -RR- en el Alto Aragón

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!