Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Espai Natural dels Estanys de Basturs


L’Espai Natural dels Estanys de Basturs, a la Conca Dellà, és d’un valor ecològic i geològic excepcional dins de la comarca del Pallars Jussà…

Estany Gros de l'Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

ESPAI NATURAL DEL ESTANYS DE BASTURS

Basturs, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DELS ESTANYS DE BASTURS


Al sudest del poble de Basturs, a l’altra banda del riu d’Abella, dalt d’una plana uns 30 metres per damunt seu, hi ha l’Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs.

Són estanys d’origen càrstic, i el seu entorn és un dels llocs de passeig preferits de la comarca.

És una passejada absolutament recomanable ja que aquest racó és perfecte per passar un dia d’esbarjo, amb bon accés, una curta passejada, dos estanys singulars, cartells explicatius, amb un punt d’observació d’aus i taules per menjar.

Tot envoltat de plataners i pollancres, a la tardor és un espectacle d’ocres i grocs. Actualment, Basturs és un poble dins del municipi d’Isona i Conca Dellà, a la comarca del Pallars Jussà.

Caminar per aquest bosc pels camins marcats, es envoltar-se d’un silenci místic, amb llum filtrant-se entre les branques dels altíssims arbres, amb senders que envolten els estanys, amb el contrast del blau de l’aigua de l’estany gran, és sublim.

La Conca Dellà està envoltada per diferents serralades que la delimiten, a la vegada que la defineixen com una àrea concreta.

Així doncs, a l’oest ens trobem amb l’única ‘frontera’ oberta, el riu Noguera Pallaresa. Al nord ens trobem, forma continua, la Serra de Carrànima i la Serra de Carreu y Sant Corneli.

A l’est, l’Espai Natural de Serra Mitjana i el Roc de Benavent amb el coll de Comiols, de pas gairebé obligat per l’entrada a la Conca de Tremp des de l’antiguitat. A migdia ens trobem amb el imponent Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Ortofoto dels Estanys de Basturs. Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Ortofoto dels Estanys de Basturs. Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Conca de Tremp. Pallars Jussà. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE BASTURS


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons Joan Coromines:

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

DOCUMENTACIÓ ANTIGA: any 954: ‘Basturz’ (citat junt amb Carreu: Abadal, Pall, i R., 369); any 1010: «ilio collo de Uasturci, ad ipsa eclesiola» (citat junt amb Orcau i Gavet: SerranoS., NHRbg, 413); any 1056: ‘Basturç’ (CCandi, Mi. Hi Cat. II, 7); any 1097: els castells de ‘Conches’ i ‘Basturz’… El Nomenclátor C.E.C. donava com a variant una forma ‘Bastruç’ en la quai podríem suposar romanalla de la ‘r’ de l’antic ‘rç’, si bé no en tinc cap confirmació.

ETIMOLOGIA: Nom que recorda el de ‘Lladurs’ o ‘Ladurs’ del Solsonès (‘Ladurci’ a l’Acte SdUrg. 839), on la terminació indueix a veure-hi un nom ibèric. I verament el paisatge toponímic de tôt el Pallars ja ens decanta tot ell, no sols cap a una etimologia pre-romana, sinó de la familia ibero-basca.

[…] podríem suposar-hi una base BASTI-TURCI, que no sols podia contraure’s en ‘Bastúrs’ sinó que era el resultat de la síncope normal…

La via ibero-basca és la més natural. És cert que justament a la Conca de Tremp, hi ha un grup de restes indoeuropees o celtoides: ‘Tremp’, ‘Segan’, ‘Segú’, ‘Sellemana’, ‘Talarn’, ‘Salas’ (¿pot ser ‘Orcau’?) …

 

El topònim ‘Basturs’, sempre segons Coromines, derivaria d’arrel ibero-basca i concretament de ‘BASTI-TURCI’, on la primera paraula indica ‘bosc aspre o malesa’, i la segona (també present en altres topònims, com ‘Lladurs’) designaria castell i/o poblat.

Per tant podria arribar a significar en el seu origen alguna cosa semblant a “població/castell situat en l’aspre o en un lloc aspre’.

 

 

Escut del municipi d'Isona i Conca Dellà on s'hi representen dues fonts i l'aigua, una al·legoria a la multitud de surgències que es troben per tot el terme.

Escut del municipi d’Isona i Conca Dellà on s’hi representen dues fonts i l’aigua, una al·legoria a la multitud de surgències que es troben per tot el terme.

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE BASTURS


Del conjunt de camins ramaders que han creuat la Conca de Tremp i la Conca Dellà, unint les valls del Pirineu amb les planes de Lleida, Basturs era un punt d’enllaç d’aquestes cabaneres i no és d’estranyar tenint present que els Estanys de Basturs servirien com abeuradors pels ramats.

Aquesta circumstància particular indica la intenció de tenir un bon control d’aquest paratge per la seva funció estratègic de control de pas.

Una vegada mort Ramon III a l’any 1047, el Pallars Jussà passà a mans del seu fill, Ramon IV, qui governà el territori conjuntament amb el seu germà, Sunyer Ramon I.

Donada la impossibilitat d’expandir-se cap al sud, el 1055 Ramon IV es casà amb Valença, filla d’Arnau Mir de Tost, contracte amb el qual es garantí el control de la Conca de Tremp i la Conca Dellà, així com el suport polític i militar d’Arnau Mir de Tost.

Arnau Mir de Tost es comprometé a defensar-li els castells de Llimiana, Mur, Orcau, Basturs, Areny de Noguera i Montanyana. Poc després queda documentat un tal Isarn Sal·la de Basturs com a castlà de Basturs.

Des dels Estanys de Basturs, a un centenar de metres i a ponent de l’estany gran, es troben les restes de la capella de Sant Roc dels Estanys. Es localitza tan sols el tram d’un parament d’uns 4 m de llarg i 0’50 m d’ample, i conserva una alçada entre 1 i 1’50 m d’alt, que va en direcció E-W.

Encara, fins als anys 80 del segle XX hi hagué moltes parts de la capella dempeus i que foren acabades d’enderrocar per tal d’evitar que servissin d’aixopluc i dormitori de passavolants.

En el Diccionario geográfico… de Pascual Madoz apareix amb l’advocació a Sant Feliu i Sant Jaume el menor.

Mentre hi foren, les seves restes permetien veure clarament una església del segle XII, estil romànic, feta amb carreus regulars molt ben tallats, en un edifici que fou d’una sola nau coberta amb volta de canó.

 

 

Senders de descoberta que envolten els estanys marcats amb pedres als dos costats. Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Senders de descoberta que envolten els estanys marcats amb pedres als dos costats. Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ESPAI D’INTERÈS NATURAL DELS ESTANYS DE BASTURS


La zona humida dels Estanys de Basturs ocupa una superfície de gairebé 37 Ha.

Actualment consta de dos estanys ben constituïts: un de forma gairebé circular, més gran, amb la cubeta cònica, i un altre més petit, situat al nord-oest del primer, totalment envoltat per conreus i en part dessecat degut a l’obertura d’una rasa de drenatge.

Aquest espai és encara geològicament actiu i la darrera surgència va produir-se al 1998. Malauradament, el clot fou colgat i taponat.

Es calcula que l’Estany Gros té uns 75 m de diàmetre i una fondària màxima de 15 m, mentre que l’Estany Xic es d’uns 30 m de diàmetre i una fondària de 10 m.

Aquests estanys es troben molt lleugerament elevats sobre els camps, i no enfonsats, com li correspondria a un estany originat per col·lapse.

Això és provocat al fet de quan l’aigua sorgeix a l’exterior, diposita el carbonat formant un anell de pedra tosca que creix cap amunt i cap els costats, com un conus.

D’altra banda també es habitual que durant les èpoques més plujoses o de desglaç es produeixin surgències temporals que apareixen en diferents indrets als voltants.

Aquests nous estanys son totalment temporals i serveixen per alleujar la pressió dels aqüífers subterranis que existeixen a tota la Conca Dellà. Poden durar més o menys temps però acaben per desapareixent.

 

 

 

 

LES TOVES CALCÀRIES


Els toves calcàries són roques carbonatades formades a partir de la precipitació del carbonat càlcic que l’aigua subterrània porta en dissolució en forma de bicarbonat de calci.

La reacció que controla el sistema és la següent:

CaCO3 (s) + 2H2O + 2CO2 (g) = Ca(HCO3)2 (aq)

 

El bicarbonat de calci Ca(HCO3)2 és altament soluble en aigua i facilita la dissolució de la roca calcària. Quan l’aigua subterrània carregada en bicarbonat de calci aflora en superfície perd el CO2 i la reacció es desplaça cap a l’esquerra.

Aquest fet determina la formació de calcita, la qual precipita al voltant de la matèria vegetal que hi ha a l’entorn de la surgència de l’aigua. Aquest procés acabarà formant les toves calcàries.

L’elevada porositat de la roca està originada per la desaparició de les restes vegetals sobre les quals es va dipositar la calcita. Per tota la zona de Conques, hi trobem dipòsits de toves calcàries del mateix origen, evidenciant la presència d’estanys fòssils més antics.

La pedra tosca o tova, és una roca calcària de gran porositat, havent estat profusament utilitzada com a material de construcció, atès que es pot manipular fàcilment.

A l’Estany Gros de Basturs hi ha una cantera de pedra tosca d’uns 250 m2, a tocar del llac mateix, on es conserven l’emnprempta de l’extracció d’aquest tipus de pedra.

Per les seves qualitats, la pedra tosca s’utilitzava en la construcció a causa del seu poc pes i a la seva alta resistència, s’utilitzava especialment per fer les voltes dels cellers. Son exemple d’aquest tipus de construcció l’església parroquial de Sant Romà d’Abella o al Castell de Llordà.

Juntament amb l’Estany de Banyoles, els estanyols de la vall de Sant Miquel de Campmajor i l’Estany de Montcortès són les quatre zones humides d’origen càrstic més notables de Catalunya.

 

 

L'Estany Xic sobresortint dels camps llaurats. Al fons el poble i castell d'Orcau. Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

L’Estany Xic sobresortint dels camps llaurats. Al fons el poble i castell d’Orcau. Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ORIGEN DELS ESTANYS DE BASTURS


L’aigua prové de l’aqüífer subterrani més important de la Conca Dellà, del qual els estanys de Basturs representen el sobreeixidor.

Aquesta aigua ha anat foradant les roques calcàries del subsòl com un formatge, fent-hi conductes i cavitats.

Fins que un bon dia, per la mateixa dissolució de les capes de roca calcària i de les capes de guix, i posterior enfonsament dels terrenys sobre d’aquestes capes, l’aigua ha pogut arribar a la superfície al punt on hi ha els dos estanys actuals de Basturs, que tenen una forma gairebé cònica.

Els estanys de Basturs són l’aspecte més pintoresc d’una estructura geològica molt més gran i de rellevància geològica internacional, molt menys coneguda pel públic no especialitzat.

Es tracta de l’Isona Tufa Mount Complex, de la qual els estanys són la part activa surgent.

La part més gran de l’estructura forma un promontori de pedra tosca troncocònic aplanat, d’uns 9 km2 anomenat Mont de Conques (‘muntanya dels clots’).

S’eleva uns 100 m sobre la Conca de Tremp i conté una sèrie de depressions circulars amb vores sobre-elevades, a la manera de petits cràters volcànics, tècnicament anomenats “doms de toves”.

L’Isona tufa mount complex està generat per la baixada natural d’aigua subterrània procedent de l’aqüífer artesià de la Conca de Tremp, conegut com sistema Areny-Montsec.

El complex de doms de toves d’Isona constitueix un potencial anàleg per a l’estudi de formes construïdes per descàrregues d’aigües subterrànies al planeta Mart.

Des del seu descobriment en 2010, per part d’investigadors de Departament de Geologia de la UAB, ha estat i és objecte de diversos estudis en col·laboració amb investigadors de diverses universitats i centres de recerca.

 

 

Estany Gros de l'Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Estany Gros de l’Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs. Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

Recentment els treballs s’han centrat en la prospecció geofísica del subsòl d’aquesta espècie de turons construïts per l’aigua.

Això és degut al fet que l’exploració del planeta Mart està avançant no només en superfície, sinó també en profunditat, i es precisa de models anàlegs per poder calibrar la informació obtinguda mitjançant teledetecció i MERs (Mars Exploration Rover).

Investigadors de l’Institut de Ciències Planetàries de Tucson, a Arizona (EUA), especialistes en geologia hidrotermal de Mart, van visitar recentment la zona atrets per les curioses formacions.

No es coneixen gaires llocs a la Terra amb aquestes estructures i menys amb l’espectacularitat de Basturs.

En essència, la generació d’aquestes estructures es deguda a que l’aqüífer subterrani pressiona a la recerca d’una fuita. Finalment, aconsegueix foradar una xemeneia per on emergeix l’aigua a borbolls i forma un petit llac.

De fet, els estanys de Basturs són un dom en la seva primera fase. Finalment, l’aigua arrossega materials que, quan la pressió es debilita, acaben taponant el conducte de sortida i tallen el flux d’aigua.

Les pedres calcàries, molt solubles, afavoreixen el procés. Sembla un mecanisme senzill, però sí així fos hauria doms per tot arreu.

A Isona, segons l’anàlisi de la UAB, es produeix un context molt particular ja que es tracta d’un terreny pla però situat dins d’una gran fondalada per la qual l’aqüífer discorre molt superficial. La pressió és forta i el terreny és fràgil.

 

 

Estany Gros de l'Espai d'Interès Natural Estanys de Basturs, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Estany Gros de l’Espai d’Interès Natural Estanys de Basturs, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

EL TOSSAL DE LA CASSOLA


L’anomenat Tossal de la Cassola, el més gran de tots aquests promontoris de pedra tosca troncocònics i aplanats. Té una alçada de 46 metres i un diàmetre a la base de 178 metres (veure en el mapa).

La gent dels voltants en diuen ‘la muntanya de l’aigua’ perquè en els seus voltants les fonts són molt freqüents (Font de l’Amor, Estany del Marcel.lí, Font de Josep, Font del Cirer, Font de les esplugues -hi ha dues diferents-, Font del Pou, Font de l’Olla, Font de l’Horta, etc…

Degut aquesta manifestació de tantes surgències arreu del municipi d’Isona i Conca Dellà, al seu escut heràldic s’hi representen dues fonts i l’aigua, una al·legoria a la multitud de surgències que es troben per tot el terme.

Tenint l’escassetat de precipitacions a la zona, la presència de tanta aigua és sens dubte un tret destacable. A més, encara que l’aigua va deixar de rajar pel cràter (segons testifiquen diversos testimonis, no fa tant), han sorgit petites fonts o xemeneies als vessants.

Així es calma la pressió. Els científics no descarten que puguin sorgir nous llacs en un futur. L’últim, en un camp proper, va aparèixer el 1998.

 

 

Esbossos de monticles de toba d'Isona mostrades en 3-D i secció transversal. (A) desenvolupament de la barrera de toba anul·lar al llarg de les zones de desbordament perifèric. (B) repetides resultats de desbordament en aggradations verticals i progradante la pendent descendent del monticle. (C) l'activitat hidrològica cessa.

Esbossos de monticles de tova d’Isona mostrades en 3-D i secció transversal. (A) desenvolupament de la barrera de toba anul·lar al llarg de les zones de desbordament perifèric. (B) repetits resultats de desbordament en agregacions verticals i graduals de la pendent descendent del monticle. (C) l’activitat hidrològica cessa.

 

 

FLORA I FAUNA DELS ESTANYS DE BASTURS


La vegetació que es forma al seu voltant, sobretot de l’Estany Gros, és molt interessant.

Composta per canyissars i joncedes, també hi ha abundant presència de plantes aquàtiques, alguna de les quals són úniques a Catalunya, com dues espècies d’algues.

També és molt important la presència bacteriana en els llims del fons dels llacs.

Els pollancres, o clops, completen la vegetació del lloc, i donen peu a una important presència de fauna, des de libèl·lules a granotes, algunes varietats d’aus i ratpenats.

Es tracta d’un ecosistema molt fràgil, exposat a constants alteracions i canvis, tant pel fet de ser geològicament actiu com per la proximitat dels usos agrícoles i ramaders en el seu entorn immediat.

Tot al voltant d’un dels dos estanys s’ha condicionat una zona de passeig amb un punt d’observació d’aus que permeten una agradable visita a tot l’entorn.

L’elevat contingut de calç de les seves aigües condiciona que hi visquin espècies vegetals i animals que no es troben en altres espais aquàtics del nostre país.

A l’entorn dels estanys també hi ha espècies vegetals que són molt poc freqüents a Catalunya.

Degut a la seva singularitat natural i a la seva fragilitat, els Estanys de Basturs estan inclosos dins el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.

 

 

 

 

Entre els vegetals hidròfils predominen les caràcies i altres espècies molt adaptades a viure en aigües amb un alt grau d’alcalinitat.

Alguns elements d’aquests estanys són únics a Catalunya o només es tornen a trobar en alguns dels altres estanys càrstics (com les carals Chara aspera i Nitella tenuissima, o la lentibulariàcia Utricularia vulgarisuna planta carnívora que viu sense arrels surant a l’aigua).

Algunes de les espècies que es varen citar fa anys, com la caral Nitellopsis obscura, no s’han tornat a trobar els darrers anys, i és molt possible que s’hagi produït un empobriment greu de la biodiversitat de l’espai, degut a la sobreexplotació de l’aqüífer i als canvis sobtats de nivell de les aigües.

De la vegetació helofítica, menys singular, cal destacar la dominància de Cladium mariscus, Phragmites australis i Scirpus holoschoenus, que formen un cinyell de vegetació ben extens.

Per la naturalesa càrstica dels estanys, cal remarcar l’interès extraordinari dels sistemes limnològics bacterians, els quals han estat objecte d’estudis específics, centrant-se especialment en els bacteris verds i vermells del sofre.

Entre els poblaments planctònics algals destaca la presència de Ceratium cornutumEs tracta de 120 espècies d’algues unicel·lulars a l’Estany Gros i 80 a l’Estany Xic, una de les quals, (la Ceratium cornutum), només es troba als Estanys de Basturs.

Respecte a la fauna, hi ha una comunitat nidificant d’abellerol (Merops apiaster) als voltants de la zona. Alguns elements biològics de gran interès són molt rars a Catalunya i només es tornen a trobar en algun altre estany càrstic. A més s’ha constatat la presència de cranc de riu (Austropotamobius pellipes).

 

 

DEBILITATS DE L’ESPAI NATURAL PROTEGIT DELS ESTANYS DE BASTURS


Les captacions d’aigües existents molt a la vora o dintre del mateix estany gran, determinen que el nivell de les aigües estigui molt per sota del que seria natural i que presenti a més fluctuacions importants.

L’ús agrícola tradicional de tota la zona origina també altres impactes (crema de canyissar, cremes de marges amb el consegüent risc d’incendi associat, etc.), a més d’haver determinat l’obertura de rases i derivacions d’aigua per a ús agrícola, que han afectat sobretot l’estany Xic.

Al voltant de l’estany gran hi ha una plantació de pollancres, molts dels quals en deficient estat i que podrien estar contribuint a la seva dessecació.

Una possible contaminació de les aigües per herbicides podria fer perillar la reduïda població de Nitella tenuissima, únicament citada a l’Estany Xic.

El seu valor ecològic i geològic no deixa cap dubte i per això estan catalogats dins dels Espais d’Interès Geològic.

A més a més, formen part del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) Estanys de Basturs i de la Xarxa Natura 2000. És una destacada zona humida d’origen càrstic.

La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que es puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat: la àmplia varietat d’ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i les seves gens.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs els Estanys de Basturs en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

FONTS


 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com