Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Espai Natural de la Serra del Montsec

 

L’Espai Natural de la Serra del Montsec format per la Serra del Montsec i les seves vessants,  constitueix una barrera natural entre les comarques de La Noguera i del Pallars Jussà…

Ramat circulant per l'obaga del Montsec de Rúbies a la Vall de Barcedana, prop de l'Hostal Roig, Gavet de la Conca. Pallars Jussà, Lleida. Catallunya.

Ramat circulant per l’obaga del Montsec de Rúbies a la Vall de Barcedana, prop de l’Hostal Roig, Gavet de la Conca. Pallars Jussà, Lleida. Catallunya.

 

ESPAI NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC

La Noguera, El Pallars Jussà i La Ribagorça d’Osca

 

 

 

 


DADES BÀSIQUES DE L’ESPAI NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC

L’Espai Natural de la Serra del Montsec és la unitat prepirinenca central i, en especial, de les serres exteriors que presenta més diversitat i representativitat dels paisatges d’aquest territori.

Els elements dels seus sistemes naturals (geologia, flora i fauna) determinen un conjunt de notable interès i de gran singularitat dins de Catalunya.

La serra del Montsec constitueix una barrera natural entre la Conca Dellà, la Conca Deçà (també dita Conca de Tremp), les serres interiors del Prepirineu central i els primers contraforts que s’obren a la Depressió Central.

En realitat, és un espai de transició entre el caràcter pirinenc i prepirinenc al nord i el mediterrani continental al sud.

El relleu és molt singular i abrupte, amb diversos elements de gran rellevància geològica (congosts, gresos submareals, etc.), i constitueix un dels més importants contraforts del Prepirineu, amb uns 42 km de cingleres (el sistema acinglerat més llarg de Catalunya).

Es tracta de l’espai prepirinenc amb més riquesa de paisatges i amb la presència de determinats endemismes de la flora i fauna invertebrada i rareses de la flora i fauna superior.

 

 

 

 

Superfície total de l’Espai: 30.857,78 ha. Superfície administrativa:

Superfície (ha) %
Noguera 17.660,31 57,23
Àger 6.084,06 19,72
Vilanova de Meià 4.259,59 13,80
Camarasa 3.019,75 9,79
Alòs de Balaguer 2.454,16 7,95
Artesa de Segre 1.656,67 5,37
les Avellanes i Santa Linya 186,09 0,60
Pallars Jussà 13.197,46 42,77
Sant Esteve de la Sarga 7.492,06 24,28
Llimiana 2.012,59 6,52
Gavet de la Conca 1.660,23 5,38
Castell de Mur 1.469,84 4,76
Tremp 403,38 1,31
Isona i Conca Dellà 113,89 0,37
Talarn 45,47 0,15

 

 

 

 


MEDI FÍSIC DE LA SERRA DEL MONTSEC 

El relleu de la Serra del Montsec, format per un potent massís de materials calcaris que alternen amb materials margoargilosos, constitueix un dels més importants contraforts del Pirineu.

Els seus vessants presenten una notable dissimetria, amb els vessants meridionals abruptes, tallats amb rocams i cingleres, i els vessants septentrionals molt més suaus.

Malgrat que el Congost de Terradets, pel qual travessa el riu Noguera Pallaresa, i el Congost de Mont-rebei, pel qual travessa el riu Noguera Ribagorçana, divideixen la serra en tres subunitats (el Montsec de Rúbies a llevant, el Montsec d’Ares al mig, i el Montsec de l’Estall a ponent), cal considerar aquesta serra com una sola unitat estructural.

Geològicament, cal remarcar la singularitat dels gresos submareals de la Vall d’Àger, les Alteres (Coll d’Orenga), representants de diversos tipus de fàcies sedimentològiques de deltes mareals i platges).

Finalment, pel seu interès paleontològic, cal considerar la Pedrera de Rúbies: un jaciment juràssic superior dels més importants del país i a escala mundial.

 

 

 

 


IMPACTES I VULNERABILITAT NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC

Un dels principals impactes és la sobrefreqüentació d’algunes zones com Sant Alís, la Pedrera de Meià, el Congost de Mon-trebei o la Cova dels Muricecs.

A conseqüència d’això, es produeix espoliació i degradació dels jaciments paleontològics en alguns indrets i la degradació ecològica de l’entorn per l’afluència massiva de gent a fer esports d’aventura, especialment al Pantà de Canelles, entre Corçà i Pont de Montanyana.

Tota la Serra del Montsec és susceptible de patir incendis forestals. Per la seva posició biogeogràfica extrema, cal remarcar la fragilitat de les comunitats vegetals eurosiberianes i d’algunes biocenosi faunístiques de caràcter pirinenc i centreeuropeu.

La fauna rupícola, així com la dels jaciments paleontològics, és vulnerable a la degradació. Cal afegir que hi ha un alt risc geològic per esllavissades en tota la Serra del Montsec i especialment al Congost de Mont-rebei.

 

 

 

 

FIGURES DE PROTECCIÓ DE L’ESPAI NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC

 

XARXA NATURA 2000

  • Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana
  • Tipus: espais del Prepirineu
  • Àmbit: terrestre
  • Superfície total: 32.419,91 ha
  • Percentatge dins ENP: 95,2 %

 

ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus)

  • Codi: ES5130015
  • Superfície: 32.419,91 ha

 

ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL (ENPE) DE LA SERRA DEL MONTSEC

Els espais naturals de proteccció especial (els ENPE) son un tipus “especial” d’espais naturals protegits, designats específicament pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu, amb l’objectiu de dotar-los d’uns règims de protecció i de gestió adequats a aquestes característiques.

  • Reserva Natural Parcial de Noguera Ribagorçana-Montrebei
  • Percentatge d’ENP corresponent a RNP: 0,184%

 

INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE LA SERRA DEL MONTSEC

Geozona

  • 127- Congost de Mont-rebei – la Pertussa
  • 128 – Calcàries litogràfiques del Montsec
  • 130 – Serra del Montsec: Àger – Colobor – Sant Alís
  • 131 – La Règola – vall d’Àger
  • 132 – Límit Cretaci-Terciari a la carretera del Doll

Geòtop

  • 13101 – Camí de Can Xató
  • 13103 – Tubany – Marge esquerre del riu Fred
  • 13104 – Les Altreres de la Baronia

 

 

 

 


BIODIVERSITAT DE LA SERRA DEL MONTSEC

La funció principal dels espais naturals protegits de Catalunya és conservar mostres representatives de la fauna, la flora i els hàbitats propis del territori, de manera que s’hi puguin desenvolupar els processos ecològics que donen lloc a la biodiversitat (l’àmplia varietat d’ecosistemes i éssers vius: animals, plantes, els seus hàbitats i els seus gens).

La serra del Montsec és l’espai més representatiu del Prepirineu central català. De la seva biodiversitat, en destaca la presència d’endemismes de la flora i fauna invertebrada i rareses de la flora i fauna superior.

 

 

 

 

    • Vegetació i FloraEntre els elements biològics figuren diverses unitats de vegetació tant per la seva representativitat com singularitat. El paisatge predominant és el de tipus mediterrani amb els obacs de caràcter submediterrani i, de forma molt localitzada, d’eurosiberià.El carrascar (Quercetum rotundifoliae) i, molt més localitzat, l’alzinar litoral típic (Quercetum ilicis galloprovinciale) ocupen una gran part del territori.

      A les obagues, cal esmentar les rouredes de roure valencià (Violo-Quercetum fagineae), les de roure martinenc (Buxo-Quercetum pubescentis), els bosquetons de til•lers, els aurons, els servers (Poo-Tilietum platyphylli) i, en especial, la fageda (Buxo- Fagetum) acompanyada d’un conjunt de plantes centreeuropees, que troben en aquesta serra el seu límit més meridional del Prepirineu.

      Entre les comunitats dels indrets especials, cal esmentar les oromediterrànies de les carenes (Ononidetalia striatae) i les rupícoles de les cingleres i parets rocoses (Asplenietea rupestria), on es refugien diverses plantes endèmiques com: Petrocoptis montsicciana, Aquilegia montsicciana, Brassíca repanda ssp. turbonensis var. montsicciana, Centaurea emigrantis, etc.

      Altres comunitats vegetals exclusives del territori són: Teucrío-Thymetum fontqueri, Vicio-Geranietum sanguinei.

 

 

 

 

    • Espècies de flora estrictament protegides pel PEINAquilegia montsicciana, Brassica repanda, Centaurea emigrantis. En el cas de l’ENP de la Serra del Montsec, les espècies presents són: Petrocoptis montsicciana

 

 

Petrocoptis Montsicciana

Petrocoptis Montsicciana

 

 

    • FaunaLa diversitat de paisatges permet la presència de nombrosos biòtops amb una gran riquesa faunística. La serra del Montsec presenta un poblament faunístic de gran interès, atesa la interacció entre els components mediterranis, predominants, i els eurosiberians.Aquest caràcter de transició i el fet de constituir el límit meridional de distribució per a moltes espècies pirinenques, com el tritó pirinenc (Euproctus asper) i la gralla de bec groc (Pyrrhocorax graculus), o el límit septentrional per a d’altres, com el còlit negre (Oenanthe leucura), determinen la composició de biocenosis singulars.

      En aquestes contrades conviuen, per exemple, espècies de característiques tant diferents com la fagina (Genetta genetta), de caràcter mediterrani, i la marta (Martes martes), de caràcter eurosiberià.

      Les comunitats de predadors (carnívors i rapinyaires) hi són molt ben representades. Per exemple, la llúdriga (Lutra lutra), la qual és present als dos rius que travessen aquest Espai.

      Cal assenyalar les comunitats higròfiles (canyissars) de l’embassament de Terradets, que són un important centre de nidificació i hivernada d’un gran nombre d’ocells aquàtics, com és el cas del corb marí gros (Phalacrocorax carbo).

      Pel que fa a la fauna ictiològica, hi és present una espècie molt interessant: el llop de riu (Noemacheilus barbatulus).

      L’abundància de cingleres, que són el medi vital per a una valuosa fauna rupícola, i de coves i avencs permeten el desenvolupament d’una notable fauna cavernícola, en alguns casos ben singular a Catalunya.

      En especial, acull més de la meitat de les espècies catalanes de quiròpters, com el ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) i el ratpenat de ferradura petit (Rhinolophus hipposideros).

      També constitueix una de les àrees d’hivernada més important a Catalunya del rat penat de cova (Miniopterus schrebersi).

      La fauna invertebrada és especialment rica en els biòtops cavernícoles i mostra una gran diversitat, amb nombroses espècies endèmiques: coleòpters cavernícoles del nucli prepirinenc del gènere Troglocharinus, lepidòpters rars i en perill d’extinció com Chemarina caligenaria, mol•luscs rars i endèmics com Moitessiera rollandiana, Xeroplexa ripacurcica ssp. montsicciana; miriàpodes, etc.

      Altres invertebrats protegits que hi ha al Montsec són el cranc de riu europeu (Austropotamobius pallipes), els cerambícids Cerambyx cerdo i Lucanus cervus i el lepidòpter Graellsia isabellae.

 

 

Vistes de la Roca Alta i Roca dels Arços que es descobreixen des del Puig de Meià Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Vistes de la Roca Alta i Roca dels Arços que es descobreixen des del Puig de Meià Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

  • Espècies de fauna estrictament protegides pel PEINEn el cas de l’ENP de la Serra del Montsec, les espècies presents són: Barbastella barbastellus, Chondrostoma miegii, Lutra lutra, Miniopterus schreibersi, Myotis blythii, Myotis capaccinii, Myotis emarginatus, Myotis myotis, Rhinolophus euryale, Rhinolophus ferrum-equinum, Rhinolophus hipposideros.En el cas de l’ENP de la Serra del Montsec, les espècies presents són: Pernis apivorus, Milvus migrans, Milvus milvus, Gypaetus barbatus, Neophron percnopterus, Gyps fulvus, Circaetus gallicus, Aquila chrysaetos, Hieraaetus pennatus, Hieraaetus fasciatus, Falco peregrinus, Tetrao urogallus, Bubo bubo, Caprimulgus europaeus, Alcedo atthis, Dryocopus martius, Galerida theklae, Lullula arborea, Anthus campestris, Oenanthe leucura, Sylvia undata, Lanius collurio Pyrrhocorax pyrrhocorax, Emberiza hortulana.

 

 

 

 


DECLARACIÓ, PLANIFICACIÓ I GESTIÓ DE LA SERRA DEL MONTSEC

L’Espai Natural Protegit de la Serra del Montsec va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual s’aprovava el PEIN.

Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC el 1997, ZEPA el 2005 i, posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735 de 6-10-2006).

Així mateix, mitjançant el Pla especial se’n va fer la delimitació definitiva. Aquest Pla complementa el règim normatiu bàsic de protecció establert pel PEIN amb determinacions específiques per a aquest Espai.

 

 

 

 


ASPECTES SOCIOECONÒMICS D’INTERÈS DE LA SERRA DEL MONTSEC 

Les característiques del relleu hi fan difícil un elevat desenvolupament agrícola, de manera que la superfície conreada és molt reduïda. En canvi, s’hi practica la ramaderia ovina i els aprofitaments silvícoles. La caça i la pesca esportives també hi tenen lloc.

El Montsec presenta petits nuclis disseminats i és penetrat per la línia fèrria Lleida – la Pobla de Segur, així com per dues carreteres principals (C-147 i C-1412), diverses vies locals asfaltades i pistes forestals.

Usos del sòl:

  • Boscos – 52,76 %
  • Vegetació arbustiva i herbàcia – 33,65 %
  • Terres agrícoles i àrees antròpiques – 7,19 %
  • Roques, tarteres, glaceres, coves – 4,30 %
  • Aigües continentals – 1,88 %
  • Molleres i aiguamolls – 0,21 %

 

 

 

 


DELIMITACIONS DE L’ESPAI NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC

 

Delimitacions de l’Espai Natural de la Serra del Montsec.

 

 

Delimitacions de l'Espai Natural Serra del Montsec i de la Xarxa Natura 2000 que envolten la Serra del Montsec.

Delimitacions de l’Espai Natural Serra del Montsec i de la Xarxa Natura 2000 que envolten la Serra del Montsec.

 

 

 

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!