Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

L’Estall. Viacamp i Lliterà.

 

L’Estall, despoblat del municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça d’Osca) a la vessant meridional del Montsec d’Estall, dona nom al Montsec més occidental, el més oblidat dels tres ‘Montsecs’…

Església de Santa Maria, L'Estall. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Església de Santa Maria, L’Estall. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

L’ESTALL

Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ESTALL

El despoblat de l’Estall, situat al municipi de Viacamp i Lliterà (Ribagorça d’Osca), dona nom a la part més occidental de la Serra del Montsec, el Montsec de l’Estall,

El Montsec de l’Estall és el més oblidat dels tres ‘Montsecs’: és més petit i menys alt que els altres dos (el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies o de Meià), i amb un accés més complicat des de la vessant catalana.

Malgrat això, l’estructura i la bellesa del Montsec de l’Estall és semblant a la dels altres dos. Amb espadats espectaculars a la vessant sud i amb el vessant nord molt més suau.

Alguns l’anomenen impròpiament el Montsec d’Aragó, perquè administrativament es troba en terres de la província d’Osca a la comarca de la Ribagorça.

La llengua tradicional és la catalana (en la seva variant ribagorçana), que s’hi manté ben viva per aquestes zones de la franja.

El despoblament és molt important, agreujat pel cop mortal que va significar la construcció de l’embassament de Canelles, que va deixar els pobles aïllats del seu mercat tradicional cap a terres catalanes i sense les terres fèrtils d’horta.

 

 

 

 

Per una pista de muntanya que surt de Viacamp i que arriba fins a Montfalcó, accedim sense majors dificultats a les restes del despoblat de l’Estall.

L’Estall sempre ha estat un important encreuament de camins. Des d¡aquí, el sender PR-HU 201 descendeix a Montfalcó i l’alberg de Casa Batlle, mentre que l’antic camí de ferradura (PR-HU 200) es dirigeix cap el cim del Montsec de l’Estall a través del coll conegut com el Pas de Sant Miquel.

També, l’antic camí de ferradura PR-HU 45, principal eix senderista del Montsec de l’Estall, va des de l’Estall, passant per Fet, Finestres, el Pont de Penavera, Casserres del Castell, Estanya, fins al poble de Pilzà.

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE L’ESTALL

Es diu que el nom de l’Estall prové possiblement del llatí stabulum, o sigui ‘estable’ o ‘corral’. Tot i que Coromines, afirma que:

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Estall és un nom de molts paratges dels nostres Alts Pirineus, en particular el d’un poble de la Ribagorça, agregat al municipi de Viacamp […] És viu en aquella zona amb el sentit bàsic de ‘pleta petita, corralet muntanyenc’ […] d’un mot pre-romà indoeuropeu […]

És el poblet que dóna nom al sector més occidental del Montsec…, anomenat d’Aragó impròpiament per gent antinacional i col·laboracionista.

[…] En el mateix terme del poblet hi ha un paratge molt conegut, dit La Pleta, al mig d’un gran feixant o replà, més o menys conreat, suspès en el vessant sud del Montsec: és possible que essent anomenada també Estall, d’aquesta, per excel·lència, hagi vingut el nom del poble: car d’allí es puja a salvar la carena per un portell dit lo Pas de les Vaques

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE L’ESTALL

Cap a l’any 1057-1058, Ramir I d’Aragó va realitzar la primera campanya contra la plaça musulmana de Bolea, però va fracassar.

En una segona operació militar a l’any 1062, va ampliar el límit meridional de la Ribagorça amb la conquesta de Benavarri, Pilzà, l’Estall, i Viacamp.

Amb anterioritat els comtes d’Urgell i el comtes de Barcelona havien pres una sèrie de castells al sud de Benavarri, reconeixent la seva pertinença al comtat de la Ribagorça i per tant al regne de Ramir I d’Aragó.

 

 

Despoblat de l'Estall, situat a la vora del Barranc de Fet i a 850 mestres d'alçada. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Despoblat de l’Estall, situat a la vora del Barranc de Fet i a 850 mestres d’alçada. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

L’any 1845 es van fusionar els municipis de Lliterà i de Viacamp, i van quedar agrupades les poblacions de Girbeta, Montgai, Lliterà, Viacamp, Montfalcó, l’Estall i La Cerulla (la zona de Els Cunyols que compren el Mas de Quintillà, el Mas de Pere Piquer, el Mas de Gavarrella, el Mas de Xiquet, etc.)

Es va constituir així el nou municipi de Viacamp i Lliterà, amb capitalitat a Viacamp. Així, els nuclis que conformen el municipi són els anteriorment citats més Fet i Finestres. Per desgràcia, la majoria es troben deshabitats.

Però les restes de diferents dòlmens trobats a les rodalies de l’Estall, demostren que aquestes zones van ser habitades des de temps antiquíssims.

 

 

 

 


LES LLEGENDES CÒMIQUES DE L’ESTALL

Sembla ser que, l’ara despoblat de l’Estall, va ser una mena de Lepe al cor del Montsec, ja que a la seva població, se li atribueixen tota una gamma de fets còmics, llegendes i històries curioses de vis còmica.

Però ja se sap que els tòpics, com les llegendes, com a elements de transmissió oral, són estereotipades i són explicades amb una simbologia reiterativa al llarg del temps. Alguns exemples.

L’acudit dEl porquer, recrea la situació còmica que s’origina per la confusió entre la forma interrogativa castellana “por qué?” i la concreció fonètica, en català oriental, del substantiu porque[r] (‘pastor de porcs’):

 

El porquer

Un xicot de l’Estall va anar —Hera [sic] guardat sempre porcs. I quan se’n va anar al servici, pués li van preguntar, diu:
—¿Y usted qué hacía en su casa?
Diu: —Porque(r).
I no el van sacar d’astí.

 

El conte de A l’Estall parlen castellà, recrea la situació còmica que s’origina quan membres de la comunitat lingüística minoritzada elegeixen un representant per a comunicar-se amb una autoritat (o un forani), a la qual s’han d’adreçar en la llengua dominant. Aquest portaveu, que òbviament no domina bé la llengua en qüestió, protagonitza un acte de comunicació amb formes macarròniques i divertides incomprensions:

 

A l’Estall parlen castellà

Havia d’anar un home castellà a l’Estall i tots estaven amoïnats, perquè no en sabien, de parlar el castellà. I tots diven:
—Pos, com ho farem pa que mos entenga aquell home que vindrà? Pobres de naltros, no l’entendrem. No sabrem lo que dirà.
I va dir la mossa:
—No patigueu. Jo ja en sé, de parlar el castellà. Perqué vai ser un mes a Saragossa i allí en vai aprendre una mica […].
I quan va arribar este home castellà, se va trobar, a casa no estava mes que la mossa, i va dir:
—Buenos días, buenos días, —dice— soy un forastero que viene aquí a vivir. ¿Que no hay nadie aquí en la casa? ¿No está la ama?
—Diu: —Ha anat a l’hurt a buscá coles pa los purcos —la mossa.
—Bueno —aquell home va dir. Es donava per entés.
Conque a la nit, quan van arribar tots, pués el van convidar a sopar i mentres sopava, pués, l’home anava parlant. I no dia res ningú. Ningú no obria la boca. Com que no sabien parlar el castellà. I aquell home pensava:
—Esta gente, ¿serán todos imbéciles? Que no diuen res. Estan tots callats.
I va la mossa, que era l’única que li parlava i:
—Au, coma, coma señorito, hasta que esté ben farto.
I quina manera de parlar! I vinga parlar, l’home, i no li dava resposta ningú. Conque en acabar de sopar li va dir la mossa, diu:
—Señorito, el llito ya lo tiene feito. Y si quiere pixotear, a devall del llito tiene un pixotiro.

 

 


EL DESPOBLAT DE L’ESTALL

Existeix un antic refrany que diu: “A l’Estall i a Montfalcó, no hi va passar nostre sinyor” i és que realment és una zona plena de barrancs, àrida, difícil geogràficament, poc comunicada i autosuficient durant molt de temps.

Després de la reconquesta cristiana van proliferar nombrosos nuclis poblacionals en aquestes zones, i amb el pas del temps, l’augment de la demografia va fer que no tothom tingués cabuda en aquestes localitats, afavorint un tipus d’hàbitat molt dispers.

Els habitats dispersos, afavorits per l’escabrós terreny, van permetre, als petits propietaris, subsistir al costat de les seves propietats. Així van aparèixer el masos, la majoria de les vegades allunyats diverses hores del poble més proper, convertint-se en unitats de producció de subsistència, on s’obtenia tot el que es consumia i l’excedent es portava a vendre a fires i mercats.

El poble de l’Estall estava compost per, aproximadament, 11 cases que va arribar a tenir al començament del passat segle un centenar de veïns. Ara els carrers estan conquerits per la vegetació: enfiladisses, esbarzers, etc. No obstant això, encara és possible contemplar interessants mostres d’arquitectura rural.

Encara trobem sòlides portades amb dovelles de pedra, balconades i petits detalls per descobrir: baix relleus i altres ornaments, argolles, forrellats, etc. Entre les ruïnes dels habitatges es descobreixen també corrals, magatzems, cellers, alcoves, etc.

Els pobles del Montsec d’Estall han contemplat com en les darreres dècades s’ha reduït en més del 80% la seva població. Un cas especialment greu és el del municipi de Viacamp i Lliterà.

 

 


L’ÚLTIM HABITANT DE L’ESTALL: SANTIAGO PENA CAPDEVILA

L’èxode rural generalitzat en les zones de muntanya, les dificultats en les vies de comunicació, la major de les vegades inexistents, o representades per antiquíssims camins de ferradura, l’agresta i complicada orografia o la construcció de l’embassament de Canelles l’any 1960 van ser alguns dels factors que van influir en el progressiu aïllament, abandonament i despoblació d’aquesta zona del Montsec.

A partir de la Guerra Civil Espanyola de 1936, però especialment a partir dels anys 50 i 60 del segle XX, es va produir un fenomen de migració a ciutat que va condemnar a la despoblació la majoria dels nuclis perduts en aquests recòndits paratges ribagorçans.

Casserres del Castell, Fet, Finestres, Montgai, Montfalcó, Soriana, La Cerulla, Girbeta, i un llarg etcétera van ser testimonis de com les portes de les seves cases es tancaven per sempre.

Un cas digne de menció és la fèrria resistència de Santiago Pena Capdevila, l’últim habitant de L’Estall, que va passar més de 25 anys de vida en solitari en el lloc que el va veure néixer. Santiago Pena Capdevila (de Can Domingo), va abandonar l’Estall l’any 2003, havent estat l’únic habitant des de l’any 1974.

Les condicions de vida a l’Estall eren duríssimes, no va arribar a haver-hi mai ni aigua corrent ni llum elèctrica al poble mentre va estar habitat.

El 22 de Gener de 1922, el dia que en Santiago Pena obrí els ulls a la immensitat del Montsec d’Estall, ningú es podia imaginar que arribaria a convertir-se en el particular Robinson Crusoe del Montsec.

A Santiago Pena Capdevila va ser el primer en rebre els Guardons Félix de Azara, sinònim d’un profund afecte per Osca, i tots aquells que els han rebut formen part de la història recent de la província, territori al qual han contribuït a protegir. El primer guardonat, el 1996, va ser Santiago Pena Capdevila, com a lluitador per mantenir amb vida el petit lloc de l’Estall.

 

 

LA CASA DE SANTIAGO (l’ESTALL)

 

Tal com deia Alba Pifarré a la fotografia titulada a style=”color: #000000;” href=”https://www.flickr.com/photos/albapifarre/12504794353″ target=”_blank” rel=”noopener noreferrer”>’La casa de Santiago (L’Estall)’:

“L’Estall és un poble deshabitat. El seu últim habitant, Santiago Pena, va abandonar el poble l’any 2003 després de viure-hi sol des del 1974. (El seu cognom sembla una al·legoria a la nostàlgia).

Era curiós tafanejar pel que havia estat casa seva. Viure sol en un poble condemnat a la desaparició durant 24 anys té molt mèrit. Mèrit, valentia i resignació.

Qui voldria marxar de la seva llar per sempre més tan tranquil·lament?”

 

La Casa de Santiago (l'Estall). Fotografia de'Alba Pifarré.

La Casa de Santiago (l’Estall). Fotografia de’Alba Pifarré Amigó.

 

Alba Pifarré: a Twitter, a Instagram, i Web.

 

 

SOL A L’ESTALL

 

L’any 1994, Televisió de Catalunya (TV3) va emetre un reportatge sobre Santiago Pena Capdevila titulat Sol a l’Estall, a l’espai informatiu 30 minuts, on s’explicava el cas de Santiago Pena:

Santiago Pena Capdevila és l’unic habitant des de fa 20 anys d’Estall*, un poble del Montsec, a la Baixa Ribagorca. L’envelliment dels pocs habitants que queden als poblets de la zona pot significar la desertització si no es fixa la població al territori. L’atractiu del paisatge i els patrimonis naturals i arquitectònics a conservar podrien ser els factors de reactivació de la comarca. Santiago té família a ciutat, però no vol renunciar a la seva llibertat mentre es valgui per ell mateix…

* Encara hi va viure gairebé 10 anys més.

Sol a l'Estall. Santiago Pena Capdevila i l'Estall. Documental de TV3 de 1994 sobre Santiago Pena Capdevila i l'Estall. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Sol a l’Estall. Santiago Pena Capdevila i l’Estall. Documental de l’espai ’30 minuts’, de TV3, any 1994, sobre Santiago Pena Capdevila i l’Estall. Viacamp, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 

 

 

FONTS

 

  • J. BORJA I SANZ. Els relats humorístics d’arrel lingüística: («Malentesos entre parlants de diferents llengües»). Universitat d’Alacant
  • JAIME GÓMEZ i J.M. DE JAIME LORÉN. Refranero aragonés. Institución Fernando el Católico, 2002.
  • Quina la Fem?. Blog de Mir, J.M.
  • Viquipèdia.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

La Serra del Montsec és el nom que fem servir per anomenar una única serralada d’uns 50 quilòmetres de llarg que es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall (mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó), el menys conegut de tots, més deshabitat i més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec és Reserva Starlight declarada per la UNESCO, és un Espai d’Interès Natural Protegit i forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO a través de la figura del Geoparc Orígens.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (també anomenat Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament coneguda com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb; així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!