Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Estorm. Sant Esteve de la Sarga.

 

Estorm és un dels pobles anomenats de la feixa, que va formar part de la baronia de Castellnou de Montsec, i el seu castell ja documentat l’any 1075 en el testament del senyor d’Estorm…

La Torre del castell d'Estorm. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

La Torre del castell d’Estorm. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

ESTORM

Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA D’ESTORM

Estorm és un dels pobles anomenats de la Feixa, i va formar part de la Baronia de Castellnou de Montsec fins a la fi de l’antic règim.

És un petit poble del municipi de Sant Esteve de la Sarga, a la comarca del Pallars Jussà. Es constituí en ajuntament l’any 1812, seguint les directrius de la Constitució de Cadis.

El febrer de l’any 1847 foren suprimits els ajuntaments que tenien menys de 30 veïns (caps de família), i Estorm fou unit a Alsamora, que l’any 1920 canviava de nom i capitalitat municipal, passant així a l’actual de Sant Esteve de la Sarga.

La seva església és romànica, i està advocada a Sant Salvador i en el terreny més elevat del poble trobem la Torre d’Estorm, una fortificació del segle XI.

Té encara una altra església romànica: Sant Salvador de la Serra, tot i que aquesta església originàriament era la d’un poble desaparegut arran de les pestes i malvestats de principis de l’edat moderna: Vilamolera.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares, al sud, i altres serralades més petites, com la Serra d’Alsamora, la Serra de l’Alzina, la Serra de Carboner, la Serra d’Estorm, etc, al nord.

Aquesta feixa també s’endinsa més enllà del riu Noguera Ribagorçana fins a l’anomenada Feixa de Girbeta i Montgai, travessant l’antic poblat de Girbeta (la Vella) i arribant fins el despoblat de Montgai.

Tota aquesta zona queda encapsulada entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Estall, al sud, i la Serra de Montgai i la Serra de Girbeta al nord, ja dins de la Ribagorça d’Osca.

La Feixa travessa els municipis de Castell de MurSant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles de Cellers, Guàrdia de Noguera, Moror, Estorm, Alzina, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la Vella) i Montgai.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC D’ESTORM

Etimològicament parlant, segons Joan Coromines, l’origen del nom d’Estorm podria derivar, per assimilació, de ‘Torm’, paraula que en llengua comú indica ‘penyal o elevació del terreny isolada’.

Topònims d’aquestes característiques n’existeixen alguns arreu: Valldetorm, a la Matarranya; Els Torms, a les Garrigues; Turbó, a l’Alta Ribagorça…

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Del mot ‘torm’ “penyal o roca isolada” amb l’article arcaic ‘es’ aglutinant, mot que és ben viu en aquesta rodalia. A L’Estall poc més a l’Oest, hi ha el gros penyal Lo Torm del Bobó [‘el duc’].

[…] hi ha mots com en francès antic ‘estormir’ “atacar”, i ‘estorm’ “tempesta”, d’etimologia ben diversa; són, però, mots ben estranys a les llengües hispàniques. En realitat l’etimologia ‘es torm’ “el penyal” és segura en aquest nom […]

 

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC D’ESTORM

La Torre d’Estorm és una torre medieval semicircular, en part derruïda, datada al segle XI i que formava part d’un castell.

Està situada al capdamunt del poble d’Estorm, coronant el poble, la part superior del qual presenta les característiques de poble clos.

L’alçada de la Torre d’Estorm és d’uns 12 metres, encara que abans disposava d’algun pis addicional, amb un diàmetre exterior de quasi 5 metres i uns murs de 140 centímetres d’ample.

L’interior estava distribuït probablement en tres plantes. L’inferior, com és habitual, no presentava obertures a l’exterior i es feia servir com a magatzem. A 5 metres d’alçada hi ha el trespol, on es situava el terra del primer pis.

Al primer pis s’obria la porta d’accés, que no s’ha conservat. Si que encara es poden veure dues finestres en forma d’espitllera (que recorden a les de Lluçars).

Gairebé a 4,5 metres per sobre trobem un altre trespol, per tant el nivell on hi havia el segon pis.

En aquesta planta també es conserva una altra espitllera. A la banda nord-occidental s’hi identifica una vall artificial que probablement es va construir per dificultar l’accés a l’enemic.

El comte Ramon IV de Pallars Jussà s’havia estès, a través de la Serra de Montllobar, per la zona septentrional del Montsec d’Ares, des d’abans del 1044, ocupant els castells de Mur, Estorm, la Clua, Moror, Sant Esteve de la Sarga, Beniure i Alsamora.

Depassant inclús la carena per Coll d’Ares, prop d’on ocuparia el castell de Sant Llorenç d’Ares, que de ben segur se situava en un indret habitat ja per colonitzadors.

La Torre d’Estorm ja queda documentada l’any 1075 en el testament del senyor d’Estorm i, posteriorment l’any 1099, quan Pere Ramon I de Pallars dotà a la Canònica de Santa Maria Mur amb el terme d’Estorm.

 

 

Contactes visuals amb altres llocs defensius des de la Torre del castell d'Estorm. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Contactes visuals amb altres llocs defensius des de la Torre del castell d’Estorm. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Forma part de la línia defensiva de la vessant nord del Montsec d’Ares i des de la torre es pot mantenir contacte visual amb:

  • El Poble de Llimiana.
  • El Castell de Sant GervàsSant Miquel de la Vall (Vall de Barcedana).
  • Santa Anna de la Vall de Barcedana.
  • Sant Martí de les Tombetes, poblat fortificat, just davant del poble de Moror, ocupat fins el segle IX-X.
  • Lo Castellot, muntanya encinglerada on podia haver-hi hagut un enclavament ibèric.
  • La vila closa de Moror, situada en un dels punts més alts de la Vall de Sant Esteve.

 

Des de la darreria del segle XVII i fins principis segle XIX, va pertànyer a la propietat de la família Portolà, barons de Castellnou de Montsec.

 

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument Històric
  • Número de Registre: 1448-MH
  • Data de Publicació: 05/05/1949 (BOE)

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


SerradelMontsec.cat


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!