Pages Menu
Categories Menu

Gaspar de Portolà: Primer Governador de Califòrnia

 

Gaspar de Portolà, originari del Montsec, comandà la Companyia de Voluntaris de Catalunya a Nova Espanya (Mèxic), per redescobrir l’alta Califòrnia arribant més tard a ser Governador de la baixa i alta Califòrnia…

Imatge de l'estàtua de Gaspar de Portolà, obsequi a Balaguer del poble californià, amb motiu de la celebració del seu bicentenari. Foto del cartell de la exposició a l'Institut d'Estudis Ilerdencs durant el 2017 a Lleida.

Imatge de l’estàtua de Gaspar de Portolà, obsequi a Balaguer del poble californià, amb motiu de la celebració del seu bicentenari. Foto del cartell de la exposició a l’Institut d’Estudis Ilerdencs feta durant el 2017 a Lleida.

 

GASPAR DE PORTOLÀ.

Primer Governador de Califòrnia


 

 


 

 
INTRODUCCIÓ

Gaspar de Portolà i de Rovira (1716 – 1786) fou un soldat, que més tard va arribar a ser Governador de la baixa i de l’alta Califòrnia (Les Califòrnies) del 1768 al 1770. Va ser explorador i fundador de San Diego i  Monterrey a la península de Califòrnia, als actuals Estats Units d’Amèrica.

Va néixer a Os de Balaguer (segons la partida de baptisme), de família noble, va fer de soldat a l’exèrcit espanyol a Itàlia, Portugal i Orà, i ascendí progressivament a lloctinent el 1743 i a capità el 1764.

El descobriment de l’actual Califòrnia (la porció que avui forma part d’Estats Units d’Amèrica) es un dels fets històrics menys conegut de tota la conquesta d’Amèrica, juntament amb el fet que tres quartes parts del territori nord-americà va ser espanyol.

Però a Califòrnia, tothom venera i lloa a Gaspar de Portolà. Hotels, teatres, clubs i fins i tot marques de productes comercials porten el seu nom.

Fins i tot s’hi celebra cada any, a Califòrnia, el popular Festival Portolà que, amb molt romanticisme, es reconstrueix el seguici de la seva famosa “marxa”.

Un centenar de genets, abillats com fa més de 200 anys vestia Portolà i els Voluntaris Catalans que l’acompanyaren, recorre fidelment el seu itinerari tot al llarg del Camí Reial, des de la badia de San Diego al port de San Francisco.

Segons les representacions del Camí Reial trobades l’any 1821, el recorregut unia 21 missions franciscanes de l’Alta Califòrnia i era un itinerari únicament apte per a animals de ferradura, encara que posteriorment va ser adaptat i millorat amb els anys.
 

 

SET CIUTATS D’OR

L’any 1955 es va estrenar el film d’aventures, inspirada en una novel·la d’Isabelle Gibson Ziegler, on s’explica la vida de Juníper Serra amb l’aparició de Gaspar de Portolà: un comandant militar espanyol amb unes idees contraposades a l’altruisme i el pacifisme del pare Serra. El film es va anomenar “Seven Cities of Gold” (Set Ciutats d’Or), i va ser protagonitzat per Anthony Queen.

El nom de “Set ciutats d’or”, fa referència a l’expedició de Francisco Vazquez de Coronado, que buscava els anomenats Set Regnes de Cíbola i que va travessar per primera vegada aquest territori. Els Regnes de Cíbola eren un lloc fictici que se suposava replet de riqueses i béns, de manera que despertava molt interès entre els exploradors per trobar-los.

La llegenda es va avivar en les primeres expedicions espanyoles al sud-oest nord-americà, ja que alguns exploradors van assegurar haver-les vist i això va propiciar diverses partides de recerca.

Podeu veure un tràiler del film aquí: Seven Cities of Gold

Imatge del film Seven Cities of Gold, protagonitzada per Anthony Queen.

Imatge del film ‘Seven Cities of Gold’, protagonitzada per Anthony Queen.


 

 

GASPAR DE PORTOLÀ, FILL DEL MONTSEC

L’origen noble de la família Portolà a la comarca del Pallars Jussà i La Noguera actuals, s’ha de buscar a la Baronia de Castellnou de Montsec. Els pobles que formen l’actual municipi de Sant Esteve de la Sarga, amb els seus termes, antigament es trobaren vinculats a diferents senyories i jurisdiccions.

Una d’aquestes fou la baronia de Castellnou de Montsec, de la qual, el 1687, Gaspar de Portolà i Pont n’era baró. Aquest Gaspar de Portolà era avantpassat del que seria l’explorador de Califòrnia, Gaspar de Portolà i de Rovira. Aleshores la baronia era formada pels llocs de Castellnou del Montsec, Beniure, Estorm i Sant Esteve de la Sarga.

La família tenia possessions senyorials a Àger, a Castellnou del Montsec, a Os de Balaguer, a Balaguer, a la Vall d’Aran, etc… i durant molt de temps s’ha mantingut viva la disputa sobre el seu lloc de naixement ja que no existia la prova de la partida de baptisme.
 

 

EL BAPTISME DE GASPAR DE PORTOLÀ

Xavier Mora i Giné ha trobat el document que acredita el seu baptisme a la parròquia d’Os de Balaguer, on diu:

(Al marge: “Fill de Don Francisco de Portulà.”)

“Als 26 de juny, jo Vicencs Vidal, segons rito de Nostra Santa Mara la Iglesia an batejat un fill del senyor Don Francisco de Portulà y Subirà y de Dona Teresa de Portulà y Rouira, cònjuges. Forna padrins lo senyor Jacinto Fontoua y Gerònima Fontoua, donsella, filla sua, de Os. Posaren-li nom Gaspar, Benet y Jacinto.”  

 

La partida de baptisme de Gaspar de Portolà i de Rovira.

La partida de baptisme de Gaspar de Portolà i de Rovira.

 

  Encara que aquesta partida no especifica l’any, les d’abans i després indiquen clarament que es tracta de l’any 1716. Els pares del batejat concorden perfectament amb els de l’explorador: Francesc de Portolà i de Subirà i Teresa de Rovira (i Sanispleda).

Potser Gaspar de Portolà no havia nascut a Os de Balaguer, però el que queda clar es que el baptisme es va fer a Os de Balaguer on la família sembla que va residir uns anys ja que hi tenia possessions.


 

 
El noble Francesc de Portolà va ser partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria i la victòria de Felip V no li va ser beneficiosa i probablement, Os de Balaguer es va convertir en un refugi fora de l’entorn de Balaguer i del seu domicili habitual.

També hi ha qui afirma que, degut a la por d’una possible repressió per part de Felip V i mentre les tropes franceses ocupen el Pallars amb la intenció d’expulsar els borbons d’Espanya (durant els anys 1716, 1717 i 1718), els Portolà es van amagar a Castellnou del Montsec i no pas a Os de Balaguer on neixèria el futur governador de Califòrnia.

Gaspar de Portolà i de Rovira s’integra a l’exèrcit, el 1734 fou nomenat alferes de dragons del regiment de Villaviciosa. Durant la guerra de successió d’Àustria, prengué part en les campanyes d’Itàlia (1744-48) i després fou traslladat al regiment de Numància, on fou tinent de dragons i granaders.

Lluità a la Guerra dels Set Anys (1756-63) amb l’exèrcit de Carles III d’Espanya. També participà en la campanya militar de Portugal (1762-63), i el 1764 fou ascendit a capità de dragons a Mèxic i, més tard, assolí el grau de coronel de dragons.

El full de serveis de Gaspar de Portolà, conservada a l’Arxiu de Simancas, el defineix com un oficial «que exerceix el que se li mana, i té valor i conducta».

Per tot això, José de Gálvez, Visitador especial de la Corona a la Nova Espanya, l’anomena Governador de la Baixa Califòrnia.
 

 

Monument commemoratiu de l'arribada de les expedicions de Gaspar de Portolà a San Diego el 1769. El monument es troba a prop d'on el vaixell 'Sant Antoni' va encorar a la badia de San Diego el 4 de maig de 1769.

Monument commemoratiu de l’arribada de les expedicions de Gaspar de Portolà a San Diego el 1769. El monument es troba a prop d’on el vaixell ‘Sant Antoni’ va ancorar a la badia de San Diego el 4 de maig de 1769.

 

 

EL PRIMER VIATGE A L’ALTA CALIFÒRNIA

La descoberta i colonització de l’Alta Califòrnia va esdevenir quan ja la desmesurada expansió d’Espanya havia iniciat la seva decadència i quan ja l’impuls imperial dels espanyols estava gairebé desinflat.

Aquest descobriment i exploració de Califòrnia es la darrera empresa portada a terme per Espanya a Amèrica, i Gaspar de Portolà pot ser considerat el darrer “conquistador”.

Gaspar de Portolà va liderar la “Santa Expedición a la Alta California”, nom que va rebre la missió a la qual Carles III va encarregar ocupar l’Alta Califòrnia al segle XVIII.

El 1769, Nova Espanya (avui Mèxic), s’estenia fins a l’istme del que avui s’anomena Península de Califòrnia.

Més al nord, hi havia l’Alta Califòrnia que romania inexplorada. Només, per mar, gairebé dos segles abans Rodríguez Cabrillo va descobrir l’any 1542 la badia de San Diego (definint-la com “puerto muy bueno yseguro”) i van arribar fins el 42º. Aquests van ser els primers europeus en trepitjar l’Alta Califòrnia.

Posteriorment, l’any 1596, el marí Sebastián Vizcaíno havia recorregut la costa i traçat un minuciós mapa amb tots els accidents de la costa.

Durant el 1602, Vizcaíno, va tenir com a missió establir llocs segurs a la costa californiana i cartografiar detalladament la costa. Des del 5 de maig de 1602, data de la seva partida, fins el 21 de febrer de 1603, Vizcaíno va comandar tres navilis amb els que va explorar la costa del pacífic d’Amèrica del Nord des del port d’Acapulco fins al cap Mendocino.

Durant aquest viatge van donar nom a diversos accidents geogràfics i van realitzar mapes i diari detallats de tota la costa. Aquests van ser de vital importància per al futur assentament espanyol a Califòrnia ja que Gaspar de Portolà i Juníper Serra, en la seva expedició de 1769 es van basar en aquests mapes per guiar-se en la seva ruta.

Llocs com la Badia de Monterrey, l’illa Santa Catalina, o Punta Lobos, van rebre el seu nom en aquest viatge de Vizcaíno.

Els mapes aixecats per Cabrillo i Vizcaíno van ser guardats en secret pel virrei Antonio de Mendoza, i l’interès espanyol per Califòrnia va decaure, fins que les expedicions de pirates com Drake i Cavendish, van progressar per la costa pacífica.
 

 

Mapa de la ruta d'exploració de Sebastián Vizcaíno, prèvia a la de Gaspar de Portolà.

Mapa de la ruta d’exploració de Sebastián Vizcaíno, prèvia a la de Gaspar de Portolà.

 

 
El 1767, Gaspar de Portolà fou enviat a Mèxic, amb l’encàrrec de practicar l’expulsió dels jesuïtes d’aquelles terres tal i com acabaven de ser expulsats de tots els territoris espanyols.

S’havia de portar a terme la tasca d’arrest i deportació de tots els jesuïtes en els col·legis i les 14 missions des de feia 72 anys, i lliurar-les als franciscans i més tard als dominicans.

L’any 1768, un grup de frares franciscans mallorquins va reunir-se amb Portolà. Entre ells, els pares Pare Joan Crespí, Fermí Francesc Lasuén, Francesc Palou i deu més, encapçalats per Pare Juníper Serra.

L’any 1769, es nomenà un responsable militar, Gaspar de Portolà, i un de religiós, Juníper Serra per dirigir una expedició a la recerca del port de “Monterrey”, expedició ordenada des de la Cort de Madrid i comunicada al visitador general José de Gálvez y Gallardo.

Va ser una combinació de soldats, colons i missioners amb l’intenció de crear bases a la costa de Califòrnia, a San Diego i Monterrey, a fi de trobar la badia de Monterrey descoberta, 167 anys abans per Sebastián Vizcaíno.

D’altra banda hi havia una intenció estratègica per escalar posicions cap a terres del nord i conèixer les intencions del russos que començaven a baixar des d’Alaska degut al comerç de la pell.

En 1768, l’ambaixador a Londres va informar secretament a rei Carles III que Rússia intentava annexionar Califòrnia, sota sobirania d’Espanya, però a la pràctica gairebé abandonada.

Rússia tenia fàcil accés des d’Alaska i ja havia instal·lat alguna base comercial a la costa de el Pacífic. I el rei va encarregar a José de Gálvez, visitador oficial de la Corona a la Nova Espanya, frenar Rússia.
 

 

Gaspar de Portolà, de l’escultor Josep Maria Subirachs, a Linda Mar Beach, Pacifica, California. Estats Units d'Amèrica. Esisteix un rèplica a Arties (Vall d'Aran).

Gaspar de Portolà, de l’escultor Josep Maria Subirachs, a Linda Mar Beach, Pacifica, California. Estats Units d’Amèrica. Esisteix un rèplica a Arties (Vall d’Aran).

 

 
Posteriorment un cos compost de 25 homes de la companyia franca de Voluntaris Catalans, sota el comandament del tinent Pere Fagès i Beleta embarcaren tot seguit cap a la Baixa Califòrnia per afegir-se a l’expedició.

L’expedició estava composta de quatre branques: dues per mar i dues per terra, totes sota el comandament de Gaspar de Portolà. La primera expedició marítima van començar al gener de 1769, amb la sortida del primer bergantí, el San Carlos, sota comandament de Vicenç Vila. La segona, viatjaria en el San Antonio acompanyat del San José, sota el comandament de Joan Perés, el famós navegant mallorquí.

Hi va haver dues expedicions de terra, una encapçalada pel capità Ferran Ribera i Montcada que constituiria una avançada de la segona expedició terrestre, que conduiria el propi Gaspar de Portolà i que incloïa el Pare Juníper Serra. Tots van reunir-se a San Diego.

La primera expedició en arribar a San Diego fou la del vaixell San Antonio, comandat pel mallorquí Joan Perés. Divuit dies més tard arribà el San Carlos. Al cap de dues setmanes, el 14 de maig de 1769, arriba la primera expedició per terra, capitanejada per Ferran Ribera i Montcada.

Sis setmanes més tard, a principis de juliol, arriba la darrera expedició per terra encapçalada pel governador Gaspar de Portolà.

Així, el 16 de Juliol de 1769, es va fundar la primera missió espanyola en el que és avui Estats Units d’Amèrica, El Presidi i la Missió de San Diego de Alcalá que va suposar l’origen de l’actual ciutat de San Diego a Califòrnia, una de les 10 ciutats més grans dels USA.

Portolà es va mostrar ansiós per seguir fins a Monterrey i juntament amb el Pare Joan Crespí i una partida de 63 homes van partir per terra el 14 de juliol de 1769.
 

 

Mapa de la ruta explorada per Gaspar de Portolà el 1769 y 1770.

Mapa de la ruta explorada per Gaspar de Portolà el 1769 y 1770.

 

 
Van arribar a Los Ángeles el 2 d’agost de 1769, a Santa Bàrbara el dia 19 de 1769, i l’àrea de Sant Simeó el 13 de Setembre de 1769. Assolint la badia de San Francisco el dia 31 d’octubre de 1769.

Però no va ser fins a 1782 quan Don Felipe de Neve va ordenar construir el Presidi de Santa Bàrbara, un dels diversos llocs militars destinats a protegir l’Alta Califòrnia.

Van tornar a San Diego sense haver trobat la Badia de Monterrey. Sens dubte van passar a un costat d’ella i les condicions meteorològiques els van impedir veure-la.

El viatge va durar sis mesos.
 

 

GENOCIDI A CALIFÒRNIA

L’historiador Jaume Sobrequés parla, en un article del diari El Punt Avui, de les conseqüències i el tracte que van rebre els indígenes tant per part dels militars espanyols com per part dels missioners eglesiastics, i el seu destí catastròfic: Genocidi a Califòrnia:  

 

“[…] Els efectes de la colonització espanyola sobre la població americana autòctona és un dels aspectes més rellevants de la conquesta d’Amèrica. L’arribada dels espanyols fou, des del punt de vista demogràfic, autènticament catastròfica. En arribar els nous colonitzadors, l’Alta Califòrnia oscil·lava entre 185.000 i 350.000 habitants. Hom ha calculat que, entre 1770 i 1900, davallà fins a només 20.000.”    


 

 

El SEGON VIATGE I FUNDACIÓ DE MONTERREY

Després d’un descans, Portolà va preparar una altre expedició marítima i terrestre. Amb fra Juníper Serra va partir a la recerca de Monterrey per establir la missió que els havia estat encomanada.

El pailebot San Antonio va partir de l’actual Badia de San Diego el dia 16 d’abril de 1770, a bord anaven el Pare Juníper Serra, Miquel Costansó (enginyer militar i cartògraf) i Pere Prat (cirurgià format al ‘Real Colegio de Cádiz’).

L’expedició per terra va partir l’endemà encapçalada pel propi Portolà, acompanyat per l’oficial Pere Fages i Beleta, dotze voluntaris catalans (els anomenats Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya), set soldats i cinc indis natius de la Baixa Califòrnia Sud. El pare Joan Crespí anava de capellà de l’expedició terrestre.

Després de 36 dies de viatge, l’expedició terrestre va arribar, ara sí, a Monterrey el 24 de maig de 1770. Una missa va ser oficiada prop del roure on els missioners que havien acompanyat Sebastian Vizcaíno havien donat gràcies al Senyor, 167 anys enrere, i s’havia pres possessió d’aquestes terres en nom de la Corona Espanyola.

El 3 de juny de 1770 es van iniciar la construcció de la Missió de San Carlos Borromeo de Carmelo (també coneguda com Carmel, d’on va ser batlle l’actor Clint Eastwood” rel=”noopener”>Presidi (fort) de Monterrey.

A partir d’aquesta fundació, Fra Juníper Serra va impulsar la fundació de fins a 21 missions californianes que s’aixecarien al llarg de la costa enllaçades per l’anomenat Camí Reial.

Segons les representacions del Camí Reial trobades l’any 1821, el recorregut unia 21 missions franciscanes de l’Alta Califòrnia i era un itinerari únicament apte per a animals de ferradura, encara que posteriorment va ser adaptat i millorat amb els anys.

La tasca del governador Gaspar de Portolà havia arribat a bon terme. Va lliurar el càrrec al seu subaltern el capità Pere Fages i Beleta, nascut a Guissona (província de Lleida), el 1734.

Pere Fages, era anomenat “l’Ós”, sobrenom que es va guanyar mentre caçava ossos, i va ser doncs el segon gobernador militar de la Nova California entre 1770–1774, i Gobernador de les Califòrnies de 1782 a 1791.
 

 

CATALANS A LA CONQUESTA D’AMÈRICA

El periodista Hèctor Oliva i l’historiador Oriol Junqueras, relaten el 18/11/2007, al programa “En Guàrdia” de Catalunya Radio, l’entorn històric de redescoberta de l’Alta Califòrnia i el paper de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya.

Podeu escoltar-lo en el programa de Catalunya Radio “En Guàrdia”: Els catalans a la conquesta d’Amèrica.


 

 

ElS ANYS FINALS DE LA VIDA DE GASPAR DE PORTOLÀ

Gaspar de Portolà, mai més tornaria a Califòrnia. A l’any 1776 va ser nomenat governador de Puebla (Mèxic) fins el 1784, quan retornà a Espanya, i el 1786 un reial decret li concedí l’agregació com a coronel del regiment de Numància.

El mateix any fou nomenat Tinent del Rei a Lleida. Una vegada mort, fou enterrat a l’església de Sant Francesc d’Assís (avui de Sant Pere) i deixà més de 300.000 rals per a les institucions com acte de caritat. Amb aquests diners es va construir un hospici que actualment és seu de la Diputació de Lleida.

Els hereus de la Casa de Portolà foren dones durant tres generacions. En contraure matrimoni, els seus esposos tingueren que acceptar el vincle creat pel noble Gaspar de Portolà i Pont, el qual els obligava a anteposar el cognom de la seva esposa al seu propi, per poder mantenir el títol i privilegis nobiliaris dels Portolà.

Amb els anys, foren perdent molts dels drets jurisdiccionals i prerrogatives i, mancats de mitjans de fortuna, acabaren marxant de la província de Lleida, per establir-se a Figueres i a Agullana, a la província de Girona.

Posteriorment, la família Portolà va quedar lligada la noble família Fontcoberta i Dalmases, de la Casa Marquesal de Vilallonga. Els últims Portolà de la branca directa, no reivindicaren el títol i desaparegué el seu cognom en tenir només filles fruit dels seus matrimonis.
 

 

TESTAMENTÀRIA DE GASPAR DE PORTOLÀ

L’historiador Isidre Puig, coautor del llibre “La testamentària de Gaspar de Portolà”, relata la polèmica al voltant d’unes últimes voluntats que acabarien finançant el desenvolupament urbanístic de Lleida.

Podeu escoltar-lo en el programa de Catalunya Radio “En Guàrdia”: Testamentària de Gaspar de Portolà.


 

 

Escultura homenatge a Gaspar de Portolà a Castellnou del Montsec. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Catalunya. Montsec d'Ares.

Escultura homenatge a Gaspar de Portolà a Castellnou del Montsec. Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 
Castellnou del Montsec és avui un lloc tranquil i solitari situat al nord de la serra del Montsec on s’hi troba una placa commemorativa i una escultura en record de Gaspar de Portolà.

Actualment, la capital del Segrià, Lleida, està agermanada amb la ciutat de Monterrey que va ser la capital de Califòrnia fins que aquest territori passà a dependre dels Estats Units d’Amèrica.

També a terres de Lleida trobem l’Associació d’Amics de Gaspar de Portolà, de la qual es portaveu l’actual Baró de l’Albí, Carles de Montoliu Carrasco, propietari del Castell de Montsonís, polític i empresari, el qual va va rebre el 1998 la Creu de Sant Jordi.

L’associació “Amics de Gaspar de Portolà” ha servit per establir vincles empresarials, institucionals, docents i personals entre Catalunya y Califòrnia. D’aquesta associació, també va ser president el científic Joan Oró fins el 2004. Actualment, el seu president és Àngel Ros i Domingo.
 

 

SOBRE L’ORIGEN DE LA PARAULA ‘CALIFÒRNIA’

¡Esto es una California!, Diari “El País”, 11 de Març de 2006. Jorge Wagensberg en un article escrit a diari ‘El País’ teoritza sobre l’origen de la paraula “Califòrnia”.

“[…] En Àger, un pueblo de Lleida al pie del macizo del Montsec, se llaman californias a los calurosos desvanes, especialmente a los desvanes de las iglesias. La primera fantasía es irresistible: la palabra nace en catalán, calor de forn (calor de horno) y cuando Gaspar de Portolá, nacido en Balaguer y con casa en Àger, llega en 1768 a la tórrida península de la Baja California exclama: ¡Esto es una California! Bonito pero falso: Hernán Cortés ya usa la palabra en 1536. La etimología es la misma pero en latín, callida fornax (horno caliente) y es Cortés (que estudió latín dos años en Salamanca) o algún marinero culto quien la acuña. Quizá ni siquiera proceda del latín, sino de una mezcla de latín y alemán (que Cortés chapurreaba en honor del emperador Carlos V) y la clave sea calit ferne, es decir, caliente y lejano. Al resto de la historia, sencillamente, le damos la vuelta: Gaspar de Portolà regresa de Indias y la primera vez que sube a un caluroso desván en Àger suelta: ¡Esto es una California!”

 

 

 
Actualment, podem trobar diferents topònims a la zona del Montsec que porten la paraula califòrnia inserida, encara que avui dia és molt difícil saber quin origen tenen, com per exemple “Los Califòrnios del Ferrer”, a la vora del riu Noguera Pallaresa al municipi de Camarasa.

Però la teoria més comunament acceptada és que deriva de l’obra Las sergas de Esplandián, continuació de l’obra anomenada Amadís de Gaula, escrite per Garci Rodríguez de Montalvo i publicada en 1510.

En el text apareix un lloc imaginari i idíl·lic anomenat Califòrnia, que estava ple de riqueses. Potser els descobridors de la regió van pensar que aquelles terres s’assemblaven molt a la descripció que oferia Garci Rodríguez de Montalvo i li van atorgar aquest nom. Literalment, en la seva obra defineix el territori d’aquesta manera: “Sàpiguen que a la dreta de Índies molt a prop del Paradís Terrenal … hi havia una illa anomenada Califòrnia”.

Una altra versió, també relacionada amb l’origen del terme, encara que amb menys acceptació, vincula el nom amb les expedicions d’Hernán Cortés, ja que explica que a l’arribar el conqueridor espanyol va definir la zona com “calenta com un forn” o calida fornax, segons els missioners, que la van denominar així en el llatí.

 

 

 

 

FONTS:

  • Viquipèdia.
  • JORGE WAGENSBERG ¡Esto es una California!. Diari “El País”, 11 de Març de 2006.
  • ISIDRE PUIG. Testamentària de Gaspar de Portolà. Article d’Isidre Puig. Programa: “En Guàrdia!” de Catalunya Radio.
  • Els catalans a la conquesta d’Amèrica. Programa: “En Guàrdia!” de Catalunya Radio.
  • XAVIER MORA. Gaspar de Portolà, l’explorador de Califòrnia, fill d’Os de Balaguer. Alberola, 16 de març de 2007
  • Gaspar de Portolà i l’empresa èpica de Califòrnia. Versió a Internet de l’exposició
  • BORJA CARDELÚS. Gaspar de Portolá y otros catalanes de la historia de España en Estados Unidos. The Hispanic Council. Enero 2020.

 

 






SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

2 Comments

  1. Hola,
    m´he llegit aquest text perquè he de fer un treball i m´ha semblat molt interessant.
    Explica moltes coses sobre això i m´ha servit bastant.
    Adeu!

  2. Lo de Calor de Forn es de Fray Ginebró (mallorquí) fundador de Califòrnia… Fray Juniper Serra. únic representant extranger al capitoli americà ! Per favor, no canvieu l´història.

Trackbacks/Pingbacks

  1. LOS PORTADORES DE LA ANTORCHA - […] Serra del Montsec […]
error: ! Aquest contingut no està diponible!