Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Gaspar de Portolà: Primer Governador de Califòrnia

 

 

 

 

 

GASPAR DE PORTOLÀ I CALIFÒRNIA


Gaspar de Portolà i de Rovira (1716 – 1786) fou un soldat, que més tard va arribar a ser Governador de la baixa i de l’alta Califòrnia (Les Califòrnies) del 1768 al 1770. Va ser explorador i fundador de San Diego i  Monterrey a la península de Califòrnia, als actuals Estats Units d’Amèrica.

Va néixer a Os de Balaguer, de família noble, va fer de soldat a l’exèrcit espanyol a Itàlia, Portugal i Orà, i ascendí progressivament a lloctinent l’any 1743 i a capità l’any 1764.

El ‘descobriment’ de l’actual Califòrnia (la porció que avui forma part d’Estats Units d’Amèrica) es un dels fets històrics menys conegut de tota la conquesta d’Amèrica, juntament amb el fet que tres quartes parts del territori nord-americà va ser espanyol.

Però a Califòrnia, es venera i lloa a Gaspar de Portolà. Hotels, teatres, clubs i fins i tot marques de productes comercials porten el seu nom.

Fins i tot s’hi celebra cada any, a Califòrnia, el popular Festival Portolà que, amb molt romanticisme, es reconstrueix el seguici de la seva famosa ‘marxa’.

Un centenar de genets, abillats com fa més de 200 anys vestia Gaspar de Portolà i els Voluntaris Catalans que l’acompanyaren, recorre fidelment el seu itinerari tot al llarg del Camí Reial, des de la badia de San Diego fins al port de San Francisco.

Segons les representacions del Camí Reial trobades l’any 1821, el recorregut unia 21 missions franciscanes de l’Alta Califòrnia i era un itinerari únicament apte per animals de ferradura, encara que posteriorment va ser adaptat i millorat amb els anys.

 

 

 

 

SET CIUTATS D’OR


L’any 1955 es va estrenar el film d’aventures, inspirada en una novel·la d’Isabelle Gibson Ziegler, on s’explica la vida de Juníper Serra amb l’aparició de Gaspar de Portolà: un comandant militar espanyol amb unes idees contraposades a l’altruisme i el pacifisme del pare Juníper.

El film es va anomenar Seven Cities of Gold (Set Ciutats d’Or), i va ser protagonitzat per Anthony Queen, com el Capità Gaspar de Portolà.

El nom de “Set ciutats d’or”, fa referència a l’expedició de Francisco Vazquez de Coronado, que buscava els anomenats Set Regnes de Cíbola. La ciutat de Cíbola eren un lloc inventat per Fray Marcos de Niza, i era una suposada ciutat plena d’or i plata a 40 dies de marxa al nord de Culiacán, actual estat de Sinaloa, Mèxic.

Van anomenar a la hipotètica ciutat de Cíbola com els Set Regnes de Cíbola (o Set Ciutats de Cíbola), influenciats per la lectura de la famosa novel·la de cavalleries Amadís de Gaula.

La llegenda es va avivar en les primeres expedicions espanyoles al sud-oest nord-americà, ja que alguns exploradors van assegurar haver-les vist i això va propiciar diverses partides de recerca. Ningú s’imaginava que es tractava d’un engany majúscul de Marcos de Niza amb el propòsit d’evangilitzar noves ànimes.

Cíbola, efectivament existia però no més enllà d’un conjunt de petits pobles de pedra i adob que no tenien les riqueses esperades segons la llegenda i la novel.la d’Amadís de Gaula.

Podeu veure un tràiler del film aquí: Seven Cities of Gold

 

 

Imatge del film 'Seven Cities of Gold', protagonitzada per Anthony Queen, en el paper de Gaspar de Portolà.

Imatge del film ‘Seven Cities of Gold’, protagonitzada per Anthony Queen, en el paper de Gaspar de Portolà.

 

 

GASPAR DE PORTOLÀ, FILL DEL MONTSEC


L’origen noble de la família Portolà s’ha de buscar a la Baronia de Castellnou de Montsec. Els pobles que formen l’actual municipi de Sant Esteve de la Sarga, amb els seus termes, antigament es trobaren vinculats a diferents senyories i jurisdiccions.

Una d’aquestes fou la baronia de Castellnou de Montsec, de la qual, l’any 1687, Gaspar de Portolà i Pont n’era baró. Aquest Gaspar de Portolà era avantpassat del que seria l’explorador de Califòrnia, Gaspar de Portolà i de Rovira.

Aleshores la baronia era formada pels llocs de Castellnou de Montsec, Beniure, Estorm i Sant Esteve de la Sarga.

La família Portolà tenia possessions senyorials a diferents llocs de la Serra del Montsec com ara a Àger, a Castellnou de Montsec, a Os de Balaguer, a Balaguer i també a llocs com la Vall d’Aran, etc… i durant molt de temps s’ha mantingut viva la disputa sobre el seu lloc de naixement ja que no existia la prova de la partida de baptisme.

 

 

SALINES DE VILANOVA DE LA SAL


Vila closa fortificada, va ser la seu de la Baronia de Castellnou de Montsec, propietat de la família de la qual va sorgir Gaspar de Portolà i Rovira, primer Governador de Califòrnia…

Castellnou de Montsec, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

 

 

 

EL BAPTISME DE GASPAR DE PORTOLÀ


Xavier Mora i Giné va trobat el document que acreditava el baptisme de Gaspar de Portolà a la parròquia d’Os de Balaguer, on diu literalment, al marge del full “Fill de Don Francisco de Portulà.”:

 

Als 26 de juny, jo Vicencs Vidal, segons rito de Nostra Santa Mara la Iglesia an batejat un fill del senyor Don Francisco de Portulà y Subirà y de Dona Teresa de Portulà y Rouira, cònjuges. Forna padrins lo senyor Jacinto Fontoua y Gerònima Fontoua, donsella, filla sua, de Os. Posaren-li nom Gaspar, Benet y Jacinto.

 

Encara que aquesta partida no especifica l’any, les d’abans i després indiquen clarament que es tracta de l’any 1716. Els pares del batejat concorden perfectament amb els de l’explorador: Francesc de Portolà i de Subirà i Teresa de Rovira (i Sanispleda).

Potser Gaspar de Portolà no havia nascut a Os de Balaguer, però el que queda clar es que el baptisme es va fer a Os de Balaguer on la família sembla que va residir uns anys ja que hi tenia possessions.

La família Portolà va ser partidari de l’arxiduc Carles d’Àustria i la victòria de Felip V no li va ser beneficiosa des del punt de vista polític i, probablement, Os de Balaguer es va convertir en un refugi fora de l’entorn polític de Balaguer i fora del seu domicili habitual.

També hi ha qui afirma que, degut a la por d’una possible repressió per part de Felip V i mentre les tropes franceses ocupen el Pallars amb la intenció d’expulsar els borbons d’Espanya (durant els anys 1716, 1717 i 1718), els Portolà es van amagar a Castellnou de Montsec i no pas a Os de Balaguer, on seria possible que nasqués el futur governador de Califòrnia.

Gaspar de Portolà i de Rovira s’integraria a l’exèrcit, l’any 1734 sent nomenat alferes de dragons del Regiment de Villaviciosa. Durant la guerra de successió d’Àustria, prengué part en les campanyes d’Itàlia (1744-48) i després fou traslladat al Regiment de Numància, on fou tinent de dragons i granaders.

Mes tard, lluità a la Guerra dels Set Anys (1756-63) amb l’exèrcit de Carles III d’Espanya. També participà en la campanya militar de Portugal (1762-63), i l’any 1764 fou ascendit a capità de dragons a Nova Espanya (actual Mèxic) i, més tard, assolí el grau de coronel de dragons.

El full de serveis de Gaspar de Portolà, conservada a l’Arxiu de Simancas, el defineix com un oficial «que exerceix el que se li mana, i té valor i conducta».

Per tot això, José de Gálvez, Visitador especial de la Corona Espanyola a la Nova Espanya, l’anomena Governador de la Baixa Califòrnia.

 

 

La partida de baptisme de Gaspar de Portolà i de Rovira, trobada a la parròquia d'Os de Balaguer, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

La partida de baptisme de Gaspar de Portolà i de Rovira, trobada a la parròquia d’Os de Balaguer, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida, Catalunya.

 

 


EL PRIMER VIATGE A L’ALTA CALIFÒRNIA

La descoberta i colonització de l’Alta Califòrnia va esdevenir quan ja la desmesurada expansió d’Espanya havia iniciat la seva decadència i quan ja l’impuls imperial dels espanyols estava gairebé desinflat.

Aquest descobriment i exploració de Califòrnia es la darrera empresa portada a terme per Espanya al continent americà, i per això a Gaspar de Portolà de vegades se’l considera el darrer gran conquistador.

Gaspar de Portolà va liderar l’anomenada Santa Expedición a la Alta California, nom que va rebre la missió que Carles III va encarregar per ocupar l’Alta Califòrnia al segle XVIII.

A l’any 1769, Nova Espanya (avui anomenat Mèxic), s’estenia fins a l’istme del que avui s’anomena Península de Califòrnia, o Baixa Califòrnia.

Més al nord, hi havia l’Alta Califòrnia que romania inexplorada. Només, per mar, gairebé dos segles abans (a l’any 1542) Juan Rodríguez Cabrillo (portuguès al servei de la corona espanyola) va descobrir l’any 1542 la badia de San Diego (definint-la com “puerto muy bueno y seguro”) i van arribar fins els 42º, avui en dia territori de l’estat d’Oregon. Van ser els primers europeus en trepitjar l’Alta Califòrnia.

Posteriorment, el mariner i explorador Sebastián Vizcaíno havia recorregut la costa i traçat un minuciós mapa amb tots els accidents de la costa.

Durant l’any 1602, Sebastián Vizcaíno, va tenir com a missió establir llocs segurs a la costa californiana i cartografiar-la detalladament. Des del 5 de maig de l’any 1602, data de la seva partida, fins el 21 de febrer de l’any 1603, Sebastián Vizcaíno va comandar tres navilis amb els que va explorar la costa del pacífic d’Amèrica del Nord des del port d’Acapulco (Mèxic) fins al cap Mendocino (Califòrnia).

Durant aquest viatge van donar nom a diversos accidents geogràfics i van realitzar mapes i diari detallats de tota la costa. Aquests van ser de vital importància per al futur assentament espanyol a Califòrnia, ja que Gaspar de Portolà i Juníper Serra, en la seva expedició de l’any 1769, es van basar en aquests mapes per guiar-se en la seva ruta.

Llocs com la Badia de Monterrey, l’illa Santa Catalina, o Punta Lobos, van rebre el seu nom durant el viatge de Sebastián Vizcaíno.

Els mapes aixecats per Juan Rodríguez Cabrillo i Sebastián Vizcaíno van ser guardats en secret pel virrei Antonio de Mendoza, i l’interès espanyol per Califòrnia va decaure, fins que les expedicions de pirates com Drake o Cavendish, van progressar per la costa pacífica fent incursions.

Aquests pirates de seguida es van reclamar com descobridors de l’Alta Califòrnia i aleshores va ser en aquest moment quan Espanya recupera l’interès per la costa pacífica i torna a buscar les cartes nàutiques de Juan Rodríguez Cabrillo i Sebastián Vizcaíno.

 

Mapa de la ruta d'exploració de Sebastián Vizcaíno, prèvia a la de Gaspar de Portolà.

Mapa de la ruta d’exploració de Sebastián Vizcaíno, prèvia a la de Gaspar de Portolà.

 

 

A l’any 1767, Gaspar de Portolà fou enviat a Mèxic (aleshores anomenat Nueva Espanya), amb l’encàrrec de practicar l’expulsió dels jesuïtes d’aquelles terres tal i com acabaven de ser expulsats de tots els territoris espanyols.

S’havia de portar a terme la tasca d’arrest i deportació de tots els jesuïtes dels col·legis i de les 14 missions que gestionaven des de feia 72 anys, i lliurar-les als franciscans i més tard als dominicans.

L’any 1768, un grup de frares franciscans mallorquins va reunir-se amb Gaspar de Portolà. Entre ells, els pares Pare Joan Crespí, Fermí Francesc Lasuén, Francesc Palou i deu més, encapçalats per Pare Juníper Serra.

L’any 1769, es nomenà un responsable militar, Gaspar de Portolà, i un de religiós, Juníper Serra per dirigir una expedició a la recerca del port de Monterrey, expedició ordenada des de la cort de Madrid i comunicada al visitador general José de Gálvez y Gallardo.

Va ser una combinació de soldats, colons i missioners amb l’intenció de crear bases a la costa de Califòrnia, a San Diego i Monterrey, a fi de trobar la badia de Monterrey, descoberta 167 anys abans per Sebastián Vizcaíno.

D’altra banda hi havia una intenció estratègica per escalar posicions cap a terres del nord i conèixer les intencions del vaixells russos que començaven a baixar des d’Alaska degut al comerç de la pell.

L’any 1768, l’ambaixador a Londres va informar secretament a rei Carles III que Rússia intentava annexionar-se Califòrnia, sota sobirania d’Espanya, però a la pràctica gairebé abandonada.

Rússia tenia fàcil accés des d’Alaska i ja havia instal·lat alguna base comercial a la costa del Pacífic, i el rei va encarregar a José de Gálvez, visitador oficial de la Corona a la Nova Espanya, frenar Rússia.

 

 

aspar de Portolà, de l’escultor Josep Maria Subirachs, a Linda Mar Beach, Pacifica, Califòrnia. Estats Units d'Amèrica. Existeix un rèplica a Arties (Vall d'Aran).

Gaspar de Portolà, de l’escultor Josep Maria Subirachs, a Linda Mar Beach, Pacifica, Califòrnia. Estats Units d’Amèrica. Existeix un rèplica a Arties (Vall d’Aran).

 

 

Posteriorment un cos compost de 25 homes de la Companyia Franca de Voluntaris Catalans, sota el comandament del tinent Pere Fagès i Beleta embarcaren tot seguit cap a la Baixa Califòrnia per afegir-se a l’expedició.

L’expedició estava composta de quatre branques: dues per mar i dues per terra, totes sota el comandament de Gaspar de Portolà. La primera expedició marítima van començar al gener de 1769, amb la sortida del primer bergantí, el San Carlos, sota comandament de Vicenç Vila. La segona, viatjaria en el San Antonio acompanyat del San José, sota el comandament de Joan Perés, el famós navegant mallorquí.

Hi va haver dues expedicions de terra, una encapçalada pel capità Ferran Ribera i Montcada que constituiria una avançada de la segona expedició terrestre, que conduiria el propi Gaspar de Portolà i que incloïa el Pare Juníper Serra. Tots van reunir-se a San Diego.

La primera expedició en arribar a San Diego fou la del vaixell San Antonio, comandat pel mallorquí Joan Perés. Divuit dies més tard arribà el San Carlos. Al cap de dues setmanes, el 14 de maig de 1769, arriba la primera expedició per terra, capitanejada per Ferran Ribera i Montcada.

Sis setmanes més tard, a principis de juliol, arriba la darrera expedició per terra encapçalada pel governador Gaspar de Portolà.

Així, el 16 de Juliol de 1769, es va fundar la primera missió espanyola en el que és avui Estats Units d’Amèrica, El Presidi i la Missió de San Diego de Alcalá que va suposar l’origen de l’actual ciutat de San Diego a Califòrnia, una de les 10 ciutats més grans dels USA.

Portolà es va mostrar ansiós per seguir fins a Monterrey i juntament amb el Pare Joan Crespí i una partida de 63 homes van partir per terra el 14 de juliol de 1769.

 

 

Mapa de la ruta explorada per Gaspar de Portolà el 1769 y 1770.

Mapa de la ruta explorada per Gaspar de Portolà el 1769 y 1770.

 

 

Van arribar a Los Ángeles el 2 d’agost de 1769, a Santa Bàrbara el dia 19 de 1769, i a l’àrea de Sant Simeó el 13 de Setembre de 1769. Assolint la badia de San Francisco el dia 31 d’octubre de 1769.

Però no va ser fins a 1782 quan Don Felipe de Neve va ordenar construir el Presidi de Santa Bàrbara, un dels diversos llocs militars destinats a protegir l’Alta Califòrnia.

Van tornar a San Diego sense haver trobat la Badia de Monterrey. Sens dubte van passar a un costat d’ella i les condicions meteorològiques els van impedir veure-la.

El viatge va durar sis mesos.

 

 

Monument commemoratiu de l'arribada de les expedicions de Gaspar de Portolà a San Diego l'any 1769. El monument es troba a prop d'on el vaixell 'Sant Antoni' va encorar a la badia de San Diego el 4 de maig de 1769.

Monument commemoratiu de l’arribada de les expedicions de Gaspar de Portolà a San Diego l’any 1769. El monument es troba a prop d’on el vaixell ‘Sant Antoni’ va ancorar a la badia de San Diego el 4 de maig de 1769.

 

 

EL GENOCIDI A CALIFÒRNIA


L’historiador Jaume Sobrequés parla, en un article del diari El Punt Avui, de les conseqüències i el tracte que van rebre els indígenes tant per part dels militars espanyols com per part dels missioners eglesiastics, i el seu destí catastròfic. Genocidi a Califòrnia:

Jaume Sobrequés i Callicó
Jaume Sobrequés i Callicó Genocidi a Califòrnia. El Punt Avui. 8.06.2029

[…] Els efectes de la colonització espanyola sobre la població americana autòctona és un dels aspectes més rellevants de la conquesta d’Amèrica. L’arribada dels espanyols fou, des del punt de vista demogràfic, autènticament catastròfica. En arribar els nous colonitzadors, l’Alta Califòrnia oscil·lava entre 185.000 i 350.000 habitants. Hom ha calculat que, entre 1770 i 1900, davallà fins a només 20.000.

 

 

El SEGON VIATGE I FUNDACIÓ DE MONTERREY


Després d’un descans, Gaspar de Portolà va preparar una altre expedició marítima i terrestre. Amb fra Juníper Serra va partir a la recerca de Monterrey per establir la missió que els havia estat encomanada.

El pailebot San Antonio va partir de l’actual Badia de San Diego el dia 16 d’abril de 1770, a bord anaven el pare Juníper Serra, Miquel Costansó (enginyer militar i cartògraf) i Pere Prat (cirurgià format al Real Colegio de Cádiz).

L’expedició per terra va partir l’endemà encapçalada pel propi Gaspar de Portolà, acompanyat per l’oficial Pere Fages i Beleta, dotze voluntaris catalans (els anomenats Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya), set soldats i cinc indis natius de la Baixa Califòrnia Sud. El pare Joan Crespí anava de capellà de l’expedició terrestre.

El grup de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya estava format per gent de la superpoblada muntanya catalana del segle XVIII, que s’allistaven en aquest tipus de regiments colonials, escapant de la misèria que imperava en els seus llocs d’origen, i a la recerca d’aventures i d’un enriquiment ràpid.

En el cas dels Voluntaris Catalans de Califòrnia, les fonts documentals ens revelen que van ser reclutats directament pel tinent Pere Fages (Guissona, 1734 – Mèxic, 1794), a les comarques de la Catalunya central i de les planes de Lleida.

Després de 36 dies de viatge, l’expedició terrestre va arribar, aquesta vegada sí, a Monterrey el 24 de maig de 1770. Una missa va ser oficiada prop del roure on els missioners que havien acompanyat Sebastian Vizcaíno havien donat gràcies al Senyor, 167 anys enrere, i s’havia pres possessió d’aquestes terres en nom de la Corona Espanyola.

El 3 de juny de 1770 es van iniciar la construcció de la Missió de San Carlos Borromeo de Carmelo (també coneguda actualment com Carmel, d’on va ser batlle l’actor Clint Eastwood.

A partir d’aquesta fundació, Fra Juníper Serra va impulsar la fundació de fins a 21 missions californianes que s’aixecarien al llarg de la costa enllaçades per l’anomenat Camí Reial.

Segons les representacions del Camí Reial trobades l’any 1821, el recorregut unia 21 missions franciscanes de l’Alta Califòrnia i era un itinerari únicament apte per a animals de ferradura, encara que posteriorment va ser adaptat i millorat amb els anys.

La tasca del governador Gaspar de Portolà havia arribat a bon terme. Va lliurar el càrrec al seu subaltern el capità Pere Fages i Beleta, nascut a Guissona (província de Lleida), l’any 1734.

Pere Fages i Beleta, anomenat “l’Ós”, sobrenom que es va guanyar mentre caçava ossos, va ser doncs el segon gobernador militar de la Nova California entre 1770–1774, i Gobernador de les Califòrnies de 1782 a 1791.

 

 

La 'Misión San Carlos Borromeo de Carmelo', ubicada a la ciutat de Carmel, al comtat de Monterrey, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica.

La ‘Misión San Carlos Borromeo de Carmelo’, ubicada a la ciutat de Carmel, al comtat de Monterrey, Califòrnia, Estats Units d’Amèrica. Foto de Wikipèida.

 

 

CATALANS A LA CONQUESTA D’AMÈRICA


El periodista Hèctor Oliva i l’historiador Oriol Junqueras, relaten al programa En Guàrdia, del 18/11/2007 (un programa d’Enric Calpena, de Catalunya Radio), l’entorn històric de redescoberta de l’Alta Califòrnia i el paper de la Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya:

 

Programa En Guàrdia de Catalunya Radio d'Enric Calpena: Els Catalans a la Conquesta d'Amèrica.

Programa En Guàrdia de Catalunya Radio d’Enric Calpena: Els Catalans a la Conquesta d’Amèrica.

 

 

ELS ANYS FINALS DE LA VIDA DE GASPAR DE PORTOLÀ


Gaspar de Portolà mai més tornaria a Califòrnia. A l’any 1776 va ser nomenat governador de Puebla (actual Mèxic) fins l’any 1784, quan retornà a Espanya, i el 1786 un reial decret li concedí l’agregació com a coronel del Regiment de Numància.

El mateix any fou nomenat Tinent del Rei a Lleida. Una vegada mort, fou enterrat a l’església de Sant Francesc d’Assís (avui de Sant Pere) i deixà més de 300.000 rals per a les institucions com acte de caritat. Amb aquests diners es va construir un hospici que actualment és seu de la Diputació de Lleida.

Els hereus de la Casa de Portolà foren sempre dones durant tres generacions. En contraure matrimoni, els seus esposos tingueren que acceptar el vincle creat pel noble Gaspar de Portolà i Pont, el qual els obligava a anteposar el cognom de la seva esposa al seu propi, per poder mantenir el títol i privilegis nobiliaris dels Portolà.

Amb els anys, foren perdent molts dels drets jurisdiccionals i prerrogatives i, mancats de mitjans de fortuna, acabarien marxant de la província de Lleida, per establir-se a Figueres i a Agullana, a la província de Girona.

Posteriorment, la família Portolà va quedar lligada la noble família Fontcoberta i Dalmases, de la Casa Marquesal de Vilallonga. Els últims Portolà de la branca directa, no reivindicaren el títol i desaparegué el seu cognom en tenir només filles fruit dels seus matrimonis.

 

 

TESTAMENTÀRIA DE GASPAR DE PORTOLÀ


L’historiador Isidre Puig, coautor del llibre La testamentària de Gaspar de Portolà, relata la polèmica al voltant d’unes últimes voluntats de Gaspar de Portolà que acabarien finançant el desenvolupament urbanístic de la ciutat de Lleida, al programa En Guàrdia, del 13/01/2013, un programa d’Enric Calpena, de Catalunya Radio:

 

Programa En Guàrdia de Catalunya Radio d'Enric Calpena: Testamentària de Gaspar de Portolà.

Programa En Guàrdia de Catalunya Radio d’Enric Calpena: La Testamentària de Gaspar de Portolà.

 

 

Castellnou de Montsec és avui un lloc tranquil i solitari situat a l’obaga de la Serra del Montsec on s’hi troba una placa commemorativa i una escultura en record de Gaspar de Portolà.

El monument commemoratiu a Gaspar de Portolà i Rovira és de 6 metres d’alçada, obra de Jaume Perelló i Miró (Torrefarrera, 1927 – Bellpuig, 2015), i s’alça damunt d’un pedestal des de l’any 1999. L’obra és un conjunt modern de figures humanes en contacte, de mides i alçades diferents, de ferro i ceràmica de color terrós.

Actualment, la capital del Segrià, Lleida, està agermanada amb la ciutat de Monterrey que va ser la capital de Califòrnia fins que aquest territori passà a dependre dels Estats Units d’Amèrica.

També a terres de Lleida trobem l’Associació d’Amics de Gaspar de Portolà, de la qual era portaveu fins l’any 2021 el Baró de l’Albí, Carles de Montoliu Carrasco, propietari del Castell de Montsonís, polític i empresari, el qual va va rebre, l’any 1998, la Creu de Sant Jordi.

L’Associació d’Amics de Gaspar de Portolà ha servit per establir vincles empresarials, institucionals, docents i personals entre Catalunya y Califòrnia. D’aquesta associació, també va ser president el científic Joan Oró fins l’any 2004. Actualment, el seu president és Àngel Ros i Domingo.

 

 

 

 

SOBRE L’ORIGEN DE LA PARAULA ‘CALIFÒRNIA’


Jorge Wagensberg en un article escrit a diari ‘El País’, teoritza sobre l’origen de la paraula “Califòrnia”. ¡Esto es una California!, Diari “El País”, 11 de Març de 2006.

Jorge Wagensberg
Jorge Wagensberg ¡Esto es una California!. Diari El País. 11.03.2006

[…] En Àger, un pueblo de Lleida al pie del macizo del Montsec, se llaman californias a los calurosos desvanes, especialmente a los desvanes de las iglesias. La primera fantasía es irresistible: la palabra nace en catalán, calor de forn (calor de horno) y cuando Gaspar de Portolá, nacido en Balaguer y con casa en Àger, llega en 1768 a la tórrida península de la Baja California exclama: ¡Esto es una California! Bonito pero falso: Hernán Cortés ya usa la palabra en 1536. La etimología es la misma pero en latín, callida fornax (horno caliente) y es Cortés (que estudió latín dos años en Salamanca) o algún marinero culto quien la acuña. Quizá ni siquiera proceda del latín, sino de una mezcla de latín y alemán (que Cortés chapurreaba en honor del emperador Carlos V) y la clave sea calit ferne, es decir, caliente y lejano. Al resto de la historia, sencillamente, le damos la vuelta: Gaspar de Portolà regresa de Indias y la primera vez que sube a un caluroso desván en Àger suelta: ¡Esto es una California!”

 

 

Actualment, podem trobar diferents topònims a la zona del Montsec que porten la paraula califòrnia inserida, encara que avui dia és molt difícil saber quin origen tenen, com per exemple “Los Califòrnios del Ferrer”, a la vora del riu Noguera Pallaresa al municipi de Camarasa.

Però la teoria més comunament acceptada és que deriva de l’obra Las sergas de Esplandián, continuació de l’obra anomenada Amadís de Gaula, escrita per Garci Rodríguez de Montalvo i publicada l’any 1510.

En el text apareix un lloc imaginari i idíl·lic anomenat Califòrnia, que estava ple de riqueses. Potser els descobridors de la regió van pensar que aquelles terres s’assemblaven molt a la descripció que oferia Garci Rodríguez de Montalvo i li van atorgar aquest nom.

Literalment, en la seva obra defineix el territori de ficció d’aquesta manera: “Sàpiguen que a la dreta de Índies molt a prop del Paradís Terrenal … hi havia una illa anomenada Califòrnia”.

Una altra versió, també relacionada amb l’origen del terme, encara que amb menys acceptació, vincula el nom amb les expedicions d’Hernán Cortés, ja que explica que a l’arribar el conqueridor espanyol va definir la zona com “calenta com un forn” o calida fornax, segons els missioners, que la van denominar així en el llatí.

 

 

Signatura de Gaspar de Portolà.

Signatura de Gaspar de Portolà.

 

 

FONTS:


  • Viquipèdia.
  • JORGE WAGENSBERG ¡Esto es una California!. Diari “El País”, 11 de Març de 2006.
  • ISIDRE PUIG. Testamentària de Gaspar de Portolà. Article d’Isidre Puig. Programa: “En Guàrdia!” de Catalunya Radio.
  • Els catalans a la conquesta d’Amèrica. Programa: “En Guàrdia!” de Catalunya Radio.
  • XAVIER MORA. Gaspar de Portolà, l’explorador de Califòrnia, fill d’Os de Balaguer. Alberola, 16 de març de 2007
  • Gaspar de Portolà i l’empresa èpica de Califòrnia. Versió a Internet de l’exposició
  • BORJA CARDELÚS. Gaspar de Portolá y otros catalanes de la historia de España en Estados Unidos. The Hispanic Council. Enero 2020.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com