Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Gravats Rupestres de Mas de n’Olives. Torreblanca.

 

Al santuari prehistòric de Mas de n’Olives s’hi representen diverses escenes figuratives i esquemàtiques on destaquen figures humanes en posició orant amb els braços alçats i les mans obertes…

Gravats rupestres de Mas de n'Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

Gravats rupestres de Mas de n’Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

GRAVATS RUPESTRES DE MAS DE n’OLIVES

Torreblanca, Ponts. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

 

 


ASITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MANS DE N’OLIVES

Els gravats rupestres de Mas de n’Olives es troben en el terme de Torreblanca, que avui pertany al municipi de Ponts.

Malgrat que la ubicació dels gravats forma part del municipi de Ponts, l’accés és molt més fàcil des del terme d’Artesa de Segre, seguint la L-512 fins al punt quilomètric 5, on es gira a la dreta i es continua per la LV-5122 que porta cap la vila d’Anya.

Des d’aquesta localitat s’ha de continuar, aquesta vegada per una pista sense asfaltar, en direcció a Torreblanca.

Una vegada ja hem passat el Mas de n’Olives, s’ha d’agafar una pista que surt a la dreta que porta fins al riu, davant de la presa d’Anya, on es troba la roca amb els gravats.

El lloc està senyalitzat i protegit amb una coberta i una pasarel·la per poder observar les pintures.

 

 

Situació de la roca dels gravats de Mas de n'Olives durant les voledures. Torreblanca, Ponts. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Situació de la roca dels gravats de Mas de n’Olives durant les voledures. Torreblanca, Ponts. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

ESPAI PROTEGIT DE L’ARENY DEL SEGRE

 

Els Gravats Rupestres de Mas de n’Olives es troben al meandre del Segre, l’Areny del Segre, i queda dins de l’àrea de L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, dins de la comarca de La Noguera.

El meandre del riu Segre a la partida agrícola de l’Areny, és una zona humida producte de la dinàmica fluvial que ocupa unes 10 hectàrees de superfície. En aquesta zona el riu ha anat dipositant materials al·luvials que, juntament amb els braços del riu, es tradueixen en un ventall d’hàbitats que permeten l’establiment d’una variada fauna i flora.

La vegetació dels marges fluvials i de la zona d’inundació del meandre està formada per boscos de ribera.

És un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat.

Consta de Zones Especials de Conservació, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 


DESCOBRIMENT DELS GRAVATS DE MAS DE N’OLIVES

El dia 15 d’abril de 1981, Josep Lluís Peña Monné, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, quan efectuava una visita a la masia de Mas de N’Olives, el seu parent Francesc Rei Farré, li va indicar que al costat del riu Segre, hi havia una gran roca inclinada que presentava algunes ratlles superficials.

Era una de les roques que quedaven sense retirar després de la tasca de voladura que s’estava realitzant per a l’obtenció de material destinat a la construcció de la nova presa d’aigua de la sèquia d’Anya.

En Francesc Rei Farré va acompanyar, amb el tractor, a Josep Lluís Peña fins el lloc.

A Josep Lluís Peña li va semblar molt interessant i dos dies després va tornar en companyia de la seva esposa, Lourdes Riera Rei, un veí de Anya, l’Emili Eroles, i en Francesc Rei Clotet, pare de Francesc Rei Farré.

Amb les eines necessàries per procedir a la seva neteja va eliminar la vegetació i el material detrític que recobria la part inferior de la roca, van apareixent nous gravats.

Van decidir anomenar els gravats amb el nom de Gravats de Mas de n’Olives, en mèrit al seu descobridor, Francesc Rei Farré, gràcies al qual es van salvar després de la intervenció de Josep Lluís Peña.

Els gravats estan sobre una gran roca inclinada sobre el riu Segre, en el seu marge dret, que té unes mides de 9 metrees en sentit vertical i uns 7,20 metres en la seva part més ample.

De fet ja s’havien volat unes roques pròximes que contenien gravats, tal i com es podia veure en alguns blocs solts amuntegats, havent-se salvat aquesta per haver-se acabat, en aquell just moment, els explosius.

Malgrat tot, aquests blocs solts amuntegats a la llera del riu, van restar al menys un any en el seu lloc, però una gran riada al 1982 va provocar el seu desplaçament de tal forma que avui en dia és impossible identificar-les.

 

 

Dibuix complert dels gravats rupestres de Mas de n'Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

Dibuix complert dels gravats rupestres de Mas de n’Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 


DESCRIPCIÓ DELS GRAVATS DE MAS DE N’OLIVES

S’han identificat fins a 81 figures les quals estan agrupades i representen diverses escenes.

S’han agrupat els gravats en dos tipus segons la seva antiguitat, segons el tipus de figura i segons la tècnica.

Ambdós tipus són esquemàtics i estan superposats. Només els gravats mes moderns són figuratius i representen figures humanes.

Els gravats estan bàsicament en dues zones de la roca, una en la part alta i l’altre en la part dreta.

Als gravats d’aquestes zones se’ls va identificar com a gravats de l’agrupació A i gravats de l’agrupació B. Entre ambdues agrupacions hi ha unes quantes figures, que han estat identificades com gravats de l’agrupació C. Les regates i cassoletes de la part inferior han estat anomenades com gravats de l’agrupació D.

Pel que fa a les fases cronològiques de realització dels gravats, els més antics, son restes de figures esquemàtiques, no figuratives i estan molt desgastats.

D’altres són més moderns (es superposen als anteriors), i en general es pot dir que tenen una bona conservació, encara que algun s’està perdent per l’erosió de la roca.

Són figuratius i la majoria representen figures humanes amb els braços aixecats.

Les figures que formen l’Agrupació A estan en la part superior de la roca. S’han identificat 27 figures, entre les que es troben les més interessants, amb 7 figures, varies cassoletes, i n’hi ha 10 representacions humanes senceres, set començades i altres repicats sense forma.

L’Agrupació B, és densa en gravats, hi ha també una figura i tres cassoletes. Aquesta agrupació està situada en la part superior dreta de la meitat inferior de la roca. S’han de destacar 23 figures humanes complertes.

Les figures de l’Agrupació C estan situades entre les agrupacions més importants A i B.

Segons l’estudi de Lluís Díez-Coronel Montull (gran impulsor de l’arqueologia a les terres de Lleida), les figures són atribuïbles, cronològicament, al Calcolític o al Bronze Antic, mentre que d’altres s’ubicarien a finals de l’Edat del Bronze.

Per tant, els gravats d’aquesta roca, juntament amb els altres ja perduts, s’identifiquen com un conjunt que formaria un autèntic santuari prehistòric.

 

 

 

 


ELS HOMES ORANTS DE MANS DE N’OLIVES

Les figures humanes en posició orant, amb els braços alçats, son símbols arquetips que es troben repetits en el decurs dels segles i en totes les religions i cultures.

Entre les 34 figures humanes orants que s’hi poden veure en els gravats de l’anomenada segona fase, existeixen gravats d’unes unes escales que alguns interpreten com metàfora de la distància que separa l’espai terrenal de l’espai del més enllà.

D’altra banda, alguns interpreten aquestes figures amb grans mans i braços oberts com figures en acte d’alegria i joia més que d’oració. Però és ben cert que ambdues actituds, oració i alegria poden arribar a ser comunes en actes religiosos i rituals.

Aquests suposats homes orants, recorden a d’altres trobats a jaciments de la península ibèrica com per exemple els petròglifs de Valderrey o, també els de la zona del Montsec d’Estall, prop de Benavarri, concretament al poble d’Aler, on es troben les pintures rupestres de l’abric de Mas de l’Aspra.

 

 

Detall de homes orants i escales dels gravats rupestres de Mas de n'Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Detall de homes orants i escales dels gravats rupestres de Mas de n’Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


RECUPERACIÓ I MUSEÏTZACIÓ DELS GRAVATS DE MAS DE N’OLIVES

L’any 2013 es va dur a terme una intervenció arqueològica important.

L’objectiu principal va ser tant posar al descobert tota la superfície de la roca com i adequar l’entorn immediat per evitar l’impacte directe de les aigües d’escorrentiu i dels arbres situats a escassos centímetres.

Tot plegat no sense problemes amb el propietari de la finca on es troba la roca.

El sanejament de la pedra va comportar la recuperació d’aproximadament 23 metres quadrats de la seva superfície, que romania parcialment reblerta de sediment des de l’any 1981.

Al mateix temps s’ha descobert i documentat 2 metres quadrats de l’extrem occidental (superior), inèdit fins aleshores.

La intervenció realitzada l’any 2015, de neteja i consolidació dels gravats de la pedra, va permetre posar al descobert el grup de gravats localitzats a l’extrem sud-est de la roca que havien quedat tapats durant anys per la vegetació.

Així mateix, la neteja ha estat bàsicament, l’eliminació dels líquens que havien crescut a la roca, i la consolidació de les descamacions de la pedra provocats per les condicions climatològiques.

Aquesta roca, d’uns 51 metres quadrats, i un pes de més de 300 tones, és de gres o pedra sorrenca, molt porosa, i queda molt afectada per l’aigua de pluja, tant per penetració com per lliscament.

L’aigua de pluja, s’endú les sals que formen la roca podent arribant a trencar-la.

 

 

ESPAI PROTEGIT DELS GRAVATS RUPESTRES DE MAS DE n’OLIVES

 

Els gravats rupestres de Mas de n’Olives (també coneguts com Gravats de Mas de’n Cel) son considerats zona arqueològica amb una protecció BCIN (Bén Cultural d’Interès Nacional).

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 


ENTORN DE MAS DE N’OLIVES

Mas de n’Olives es troba assentat en un indret agrícola molt ric a la vora del riu Segre i potser per això hi ha una important concentració de monuments arqueològics, que denoten l’assentament humà mil·lenari en la zona.

A les rodalies de Mas de n’Olives s’hi han trobat sarcòfags i petits llençols de mur de l’època visigòtica.

Probablement, aquesta zona fou abandonada amb l’arribada dels àrabs i posteriorment durant la reconquesta cristiana es mantingué el lloc com a centre religiós aixecant-se la curiosa capella de Santa Cecília.

Es creu que una possible vila romana es troba als voltants, ja que s’han trobat nombrosos fragments ceràmics i elements esculpits d’època tardoromana i visigòtica (sivelles i fíbules), els quals es conserven al Museu del Montsec, a Artesa de Segre.

Els antics llocs sagrats prehistòrics i la seva llarga tradició entre els pobladors, elegits com a llocs predilectes de culte acaben constituint veritables santuaris, i arribat el Cristianisme, no desarrelen de les creences religioses, el que es tradueix en una cristianització del lloc, en part per desterrar els cultes pagans.

Aquest caràcter de persistència d’un santuari és ben palesa en els gravats rupestres de Mas de n’Olives a Torreblanca, on juntament a la continuïtat dels gravats en diferents èpoques prehistòriques, s’uneix la continuïtat de lloc proper de culte en època antiga i medieval.

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona arqueològica
  • Número de Registre: 4047-ZA
  • Data de Publicació: 25/06/1985

 

FONTS

 

  • DIEZ-CORONEL I MONTULL, L.Los grabados rupestres prehistóricos de Mas de N’Olives, en Torreblanca (Lérida). 1982. llerda, XLIII.
  • Viquipèdia.
  • El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera). Tribuna d’Arqueologia. Generalitat de Catalunya.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

La Serra del Montsec és el nom que fem servir per anomenar una única serralada d’uns 50 quilòmetres de llarg que es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall (mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó), el menys conegut de tots, més deshabitat i més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec és Reserva Starlight declarada per la UNESCO, és un Espai d’Interès Natural Protegit i forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO a través de la figura del Geoparc Orígens.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (també anomenat Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament coneguda com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb; així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!