Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Gravats Rupestres de Mas de n’Olives. Torreblanca.

 

El gravats rupestres de Mas de n’Olives tenen fins a 81 figures, i representen diverses escenes figuratives i esquemàtiques destacant les figures humanes en posició orant amb els braços alçats i les mans obertes…

Gravats rupestres de Mas de n'Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

Gravats rupestres de Mas de n’Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

GRAVATS RUPESTRES DE MAS DE n’OLIVES

Torreblanca, Ponts. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 


ASITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MANS DE N’OLIVES

Els gravats rupestres de Mas de n’Olives es troben en el terme de Torreblanca, que avui pertany al municipi de Ponts.

Malgrat que la ubicació dels gravats forma part del municipi de Ponts, l’accés és molt més fàcil des del terme d’Artesa de Segre.

Millor arribar des d’Artesa de Segre seguint la L-512 fins al punt quilomètric 5, on es gira a la dreta i es continua per la LV-5122 que porta cap a Anya.

Des d’aquesta localitat s’ha de continuar, aquesta vegada per una pista sense asfaltar, en direcció a Torreblanca.

Una vegada ja hem passat el Mas de n’Olives, s’ha d’agafar una pista que surt a la dreta que porta fins al riu, davant de la presa d’Anya, on es troba la roca amb els gravats.

El lloc està senyalitzat i protegit amb una coberta i una pasarel·la per poder observar les pintures.

 

 

Situació de la roca dels gravats de Mas de n'Olives durant les voledures. Torreblanca, Ponts. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Situació de la roca dels gravats de Mas de n’Olives durant les voledures. Torreblanca, Ponts. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 


DESCOBRIMENT DELS GRAVATS DE MAS DE N’OLIVES

El dia 15 d’abril de 1981, Josep Lluis Peña Monné, de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, quan efectuava una visita a la masia de Mas de N’Olives, el seu parent Francesc Rei Farré, li va indicar que al costat del riu Segre, hi havia una gran roca inclinada que presentava algunes ratlles superficials.

Era una de les roques que quedaven sense retirar després de la tasca de voladura que s’estava realitzant per a l’obtenció de material destinat a la construcció de la nova presa d’aigua de la sèquia d’Anya.

En Francesc Rei Farré mateix va acompanyar, amb el tractor, a Josep Lluís Peña fins el lloc.

A Josep Lluís Peña li van semblar molt interessants i dos dies després va tornar en companyia de la seva esposa, Lourdes Riera Rei, un veí de Anya, Emili Eroles, i Francesc Rei Clotet, pare del que va acompanyar la primera vegada.

Amb les eines necessàries per procedir a la seva neteja i va eliminar la vegetació i el material detrític que recobria la part inferior de la roca, van apareixent nous gravats.

Van decidir anomenar els gravats amb el nom de Gravats de Mas de n’Olives, en mèrit al seu descobridor, Francesc Rei Farré, gràcies al qual es van salvar després de la intervenció de Josep Lluís Peña.

Els gravats estan sobre una gran roca inclinada sobre el riu Segre, en el seu marge dret. La roca té unes mides de 9 m en sentit vertical i uns 7,20 m en la seva part més ample.

De fet ja s’havien volat unes roques pròximes que contenien gravats, tal i com es podia veure en alguns blocs solts amuntegats, havent-se salvat aquesta per haver-se acabat, de moment, els explosius.

Malgrat tot, aquests blocs solts amuntegats a la llera del riu, van restar al menys un any en el seu lloc, però una gran riada al 1982 va provocar el seu desplaçament de tal forma que avui en dia és impossible identificar-les.

 

 

Dibuix complert dels gravats rupestres de Mas de n'Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

Dibuix complert dels gravats rupestres de Mas de n’Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 


DESCRIPCIÓ DELS GRAVATS DE MAS DE N’OLIVES

S’han identificat fins a 81 figures les quals estan agrupades i representen diverses escenes.

S’han agrupat els gravats en dos tipus segons la seva antiguitat, segons el tipus de figura i segons la tècnica.

Ambdós tipus són esquemàtics i estan superposats. Només els gravats mes moderns són figuratius i representen figures humanes.

Els gravats estan bàsicament en dues zones de la roca, una en la part alta i l’altre en la part dreta.

Als gravats d’aquestes zones se’ls va identificar com a gravats de l’agrupació A i agrupació B. Entre ambdues agrupacions hi ha unes quantes figures, que han estat identificades com agrupació C. Les regates i cassoletes de la part inferior han estat anomenades agrupació D.

Pel que fa a les fases cronològiques de realització dels gravats, els més antics, son restes de figures esquemàtiques, no figuratives i estan molt desgastats.

D’altres són més moderns (es superposen als anteriors), i en general es pot dir que tenen una bona conservació, encara que algun s’està perdent per l’erosió de la roca.

Són figuratius i la majoria representen figures humanes amb els braços aixecats.

Les figures que formen l’Agrupació A estan en la part superior de la roca. S’han identificat 27 figures, entre les que es troben les més interessants, amb 7 figures, varies cassoletes, i n’hi ha 10 representacions humanes senceres, set començades i altres repicats sense forma.

L’Agrupació B, és densa en gravats, hi ha també una figura i tres cassoletes. Aquesta agrupació està situada en la part superior dreta de la meitat inferior de la roca. S’han de destacar 23 figures humanes complertes.

Les figures de l’Agrupació C estan situades entre les agrupacions més importants A i B.

Segons l’estudi de Luis Díaz-Coronel, les figures són atribuïdes cronològicament al Calcolític o al Bronze Antic, mentre que altres s’ubicarien a finals de l’Edat del Bronze.

Per tant, els gravats d’aquesta roca, juntament amb els altres ja perduts, s’identifiquen com un conjunt que formaria un autèntic santuari prehistòric.

 

 

 

 


ELS HOMES ORANTS DE MANS DE N’OLIVES

La posició de les figures humanes en posició orant amb els braços alçats, son símbols arquetips que es troben repetits en el decurs dels segles i en totes les religions i cultures.

Entre les 34 figures humanes orants que s’hi poden veure en els gravats de l’anomenada segona fase, existeixen gravats d’unes unes escales que alguns interpreten com metàfora de la distància que separa l’espai terrenal de l’espai del més enllà.

Alguns interpreten aquestes figures amb grans mans i braços oberts com figures en acte d’alegria i joia més que d’oració. Però és ben cert que ambdues actituds, oració i alegria poden ser comunes en actes religiosos i rituals.

Aquests suposats homes orants, recorden a d’altres trobats a jaciments de la península ibèrica com per exemple els petròglifs de Valderrey o, aquesta vegada molt a prop del Montsec, a la zona de Benavarri, concretament al poble d’Aler, on es troben les pintures rupestres de l’abric de Mas de l’Aspra.

 

 

Detall de homes orants i escales dels gravats rupestres de Mas de n'Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Detall de homes orants i escales dels gravats rupestres de Mas de n’Olives, Torreblanca. Ponts, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


RECUPERACIÓ I MUSEÏTZACIÓ DELS GRAVATS DE MAS DE N’OLIVES

L’any 2013 es va dur a terme una intervenció arqueològica important.

L’objectiu principal va ser tant posar al descobert tota la superfície de la roca com i adequar l’entorn immediat per evitar l’impacte directe de les aigües d’escorrentiu i dels arbres situats a escassos centímetres.

Tot plegat no sense problemes amb el propietari de la finca on es troba la roca.

El sanejament de la pedra va comportar la recuperació d’aproximadament 23 metres quadrats de la seva superfície, que romania parcialment reblerta de sediment des de l’any 1981.

Al mateix temps s’ha descobert i documentat 2 metres quadrats de l’extrem occidental (superior), inèdit fins aleshores.

La intervenció realitzada l’any 2015, de neteja i consolidació dels gravats de la pedra, va permetre posar al descobert el grup de gravats localitzats a l’extrem sud-est de la roca que havien quedat tapats durant anys per la vegetació.

Així mateix, la neteja ha estat bàsicament, l’eliminació dels líquens que havien crescut a la roca, i la consolidació de les descamacions de la pedra provocats per les condicions climatològiques.

Aquesta roca, d’uns 51 metres quadrats, i un pes de més de 300 tones, és de gres o pedra sorrenca, molt porosa, i queda molt afectada per l’aigua de pluja, tant per penetració com per lliscament.

L’aigua de pluja, s’endú les sals que formen la roca podent arribant a trencar-la.

 

 

ESPAI PROTEGIT DELS GRAVATS RUPESTRES DE MAS DE n’OLIVES

 

Els gravats rupestres de Mas de n’Olives (també coneguts com Gravats de Mas de’n Cel) son considerats zona arqueològica amb una protecció BCIN (Bén Cultural d’Interès Nacional).

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 


ENTORN DE MAS DE N’OLIVES

Mas de n’Olives es troba assentat en un indret agrícola molt ric a la vora del riu Segre i potser per això hi ha una important concentració de monuments arqueològics, que denoten l’assentament humà mil·lenari en la zona.

A les rodalies de Mas de n’Olives s’hi han trobat sarcòfags i petits llençols de mur de l’època visigòtica.

Probablement, aquesta zona fou abandonada amb l’arribada dels àrabs i posteriorment durant la reconquesta cristiana es mantingué el lloc com centre religiós aixecant-se la curiosa capella de Santa Cecília.

Es creu que una possible vila romana es troba als voltants, ja que s’han trobat nombrosos fragments ceràmics i elements esculpits d’època tardoromana i visigòtica (sivelles i fíbules), els quals es conserven al Museu del Montsec, a Artesa de Segre.

No és d’estranyar que els gravats rupestres de Mas de n’Olives es considerin un autèntic santuari prehistòric.

Els antics llocs sagrats prehistòrics i la seva llarga tradició entre els pobladors, elegits com a llocs predilectes de culte acaben constituint veritables santuaris, i arribat el Cristianisme, no desarrelen de les creences religioses, el que es tradueix en una cristianització del lloc, en part per desterrar els cultes pagans.

Aquest caràcter de persistència d’un santuari és ben palesa en els gravats rupestres de Mas de n’Olives a Torreblanca, on a la continuïtat dels gravats en diferents èpoques prehistòriques, s’uneix la de lloc proper de culte en època antiga i medieval.

 

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció: Declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional).
  • Classificació: Zona Arqueològica.

 

FONTS:

 

  • Los grabados rupestres prehistóricos de Mas de N’Olives, en Torreblanca (Lérida). Díez-Coronel i Montull, Luis, 1982. llerda, XLIII.
  • Viquipèdia.
  • El projecte de recuperació dels gravats rupestres de Mas de n’Olives (Ponts, la Noguera). Tribuna d’Arqueologia. Generalitat de Catalunya.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca