Jaciment d’Icnites de la Maçana, Camarasa.

 

 

 

Aproximació Geogràfica al Jaciment d’Icnites de La Maçana

Aquest jaciment es troba situat a La Maçana, al terme municipal de Camarasa, comarca de La Noguera, just a un costat de la Carretera del Doll.

Concretament es troba a la partida anomenada com La Solana dels Mallols, a mig camí entre Camarasa i Fontllonga a la carretera C-13, en el tram que anomenat “carretera del Doll”.

Aquest espai està molt ben situat, ja que queda a peu de carretera, en una corba fàcilment identificable. Hi ha un lloc on es pot estacionar el vehicle just davant de l’aflorament, que és situat l’altra banda de la carretera.

Per seguretat, el cartell indicatiu només és visible quan s’arriba al lloc conduint en el sentit sud, de Tremp cap Camarasa, ja que el lloc per estacionar està en el costat dret enmig de una pujada. A l’altre costat del estacionament de cotxe, a l’altra banda de la carretera, es troba el jaciment

Per desgràcia el cartell indicatiu de la carretera només indica “Jaciment”, sense indicar de quin tipus de jaciment és tracta (arqueològic, paleontològic o geològic) i a més indica l’estacionament per cotxes però no pas el jaciment.

 

 

 

 

El Jaciment Paleontològic de La Maçana

Aquesta zona de La Maçana, és el sostre d’un estrat calcari d’origen lacustre, i es conserven nombroses petjades de dinosaure.

Les calcàries pertanyen al Campanià, la sèrie estratigràfica del qual enregistra un cicle transgressió – regressió en aquesta geozona.

El nombre d’icnites conservades en aquest jaciment s’estima en unes 900. Es tracta d’icnites circulars que es presenten en dues tipologies de mesures diferents.

El jaciment de La Maçana consisteix en la superfície d’un estrat del qual actualment n’afloren uns 1200 m2. Fou donat a conèixer per Antonio Lacasa Ruiz (Institut d’Estudis Ilerdencs) el 1993. L’edat del jaciment és de Campanià superior (Cretaci superior).

Les petjades petites s’ha interpretat que podrien correspondre a la impressió deixada per les extremitats anteriors d’exemplars adults o a individus joves.

Aquestes petjades tenen una profunditat d’uns 10 cm i han estat atribuïdes a dinosaures sauròpodes. A més a més de les icnites, l’estrat ha estat fortament bioturbat per l’acció d’invertebrats.

Aquest jaciment destaca, en comparació amb d’altres, per l’important nombre de petjades.

El jaciment d’icnites de La Maçana, ha estat inclòs a l’ “Inventario de Icnitas de la Península Ibèrica” (IPDI), el qual ha estat proposat per a la seva declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Hi consta la seva consideració com a Jaciment Paleontològic en aplicació de la llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català, juntament amb les petjades, també de dinosaures, dels jaciments de la Mata de Viudà, al terme d’Àger, el jaciment de la Masia del Marull, a Figuerola de Meià, al terme de Camarasa, el jaciment de Perauba, al terme de Vilanova de Meià i el jaciment de La Vall d’Ariet, en el terme municipal d’Artesa de Segre.

 

 

 

 

Els Últims Dinosaures dels Pirineus

Els jaciments amb petjades de dinosaure de La Noguera es troben en formacions del cretaci com del paleozoic. El trànsit entre aquestes dues unitats temporals abraça l’extinció dels dinosaures.

Aquestes formacions del prepirineu són el resultat del farcit de les conques sedimentàries que flanquejaven la vessant sud dels Pirineus quan aquests estaven en plena formació.

Aquestes conques connectaven amb un braç d’aigua del oceà Atlàntic, que en aquells moments s’estenia per part dels actuals Pirineus.

Les icnites de dinosaures són evidències del pas d’aquests animals sobre substrats tous, que eren bàsicament planures fangoses o l’interior de llits fluvials o aiguamolls.

En les roques que trobem a la La Noguera hi ha escrita la història dels dinosaures durant els set milions d’anys que van precedir la seva extinció (entre 72 i 65 milions d’anys), per tant estem davant dels últims dinosaures europeus.

Els dinosaures coneguts pels jaciments de La Noguera, pertanyen a tres grups per ordre d’importància: sauròpodes (els més comuns), ornitòpodes i teròpodes (més poc comunes).

 

 

 

---