Jaciment d’Icnites de La Maçana.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL JACIMENT D’ICNITES DE LA MAÇANA

EL Jaciment d’Icnites de la Maçana es troba situat a la zona del despoblat de La Maçana, al terme municipal de Camarasa, comarca de La Noguera, just a un costat de l’anomenada Carretera del Doll (carretera C-13).

Concretament, es troba a la partida anomenada com La Solana dels Mallols, a mig camí entre la vila de Camarasa i de Fontllonga, a l’alçada del kilòmetre 55 aproximadament.

Aquest jaciment d’icnites queda a peu de carretera i és de molt fàcil accés. Hi ha un espai per estacionar vehicles a la carretera.

 

 

UN JACIMENT OBLIDAT I ABANDONAT

El cartell indicatiu, que hi ha la Carretar del Doll, només és visible quan s’arriba conduint en sentit sud, direcció a Camarasa, ja que l’espai per estacionar vehicles està en el costat dret enmig d’una pujada i entre dues corbes.

Entenem que això s’ha fet així per evitar que els vehicles provinents, en sentit nord (des de Camarasa), creuïn a l’altre costat de la carretera en una zona perillosa.

Per desgràcia el cartell indicatiu de la carretera només indica “Jaciment”, sense indicar de quin tipus de jaciment és tracta (arqueològic, paleontològic o geològic) ni tampoc el nom del lloc.

A més a més, indica que hi ha un jaciment, però en realitat el que indica és el lloc d’estacionament per cotxes. Si no es coneix la situació exacta del jaciment pot donar a confusió.

Les petjades de dinosaure es troben a l’altre costat de la carretera, al costat contrari on senyalitza el cartell indicatiu.

Una vegada hem aconseguit acostar-nos al jaciment, un petit panell informatiu ens indica on estem i que estem veient. Per desgràcia aquest panell està cremat pel sol, la pluja, i el fred i s’ha convertit en un pedestal completament illegible.

Apart d’aquest inconvenient en la senyalització tant a la carretera com al propi jaciment, les roques on se situen les petjades de dinosaures es troben en una forta pendent on els corrents carregats de fangs produïts per pluges dipositen pedres i fangs.

Això ha fet que l’observació de molts espais d’icnites quedin tapats per fangs i pedres amb el pas del temps. Fins al punt que en la majoria no es pot apreciar les dimensions exactes de les petjades.

Per tot això diem que s’ha convertit en un jaciment oblidat i deteriorat malgrat que s’hagi proposat com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

 

 

 

 

EL JACIMENT PALEONTOLÒGIC DE LA MAÇANA

Aquesta zona de La Maçana és el sostre d’un estrat calcari d’origen lacustre on es conserven nombroses petjades de dinosaure.

Aquestes roques calcàries pertanyen al Campanià (estatge faunístic del Cretaci Superior), que comprèn el període entre 83,5  milions d’anys i 70,6 milions d’anys).

 

 

El nombre d’icnites conservades en aquest jaciment s’estima en unes 900 i es tracta d’icnites circulars que es presenten en dues tipologies de mesures diferents. Aquest jaciment destaca, en comparació amb d’altres, per l’important nombre de petjades.

El jaciment de La Maçana consisteix una superfície d’uns 1200 m2. Fou donat a conèixer per Antonio Lacasa Ruiz (investigador i membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs) l’any 1993.

Aquestes petjades tenen una profunditat d’uns 10 cm i han estat atribuïdes a dinosaures sauròpodes, i s’interpreta que les petjades petites podrien correspondre a la impressió deixada per les extremitats anteriors d’exemplars.

A més a més de les icnites, l’estrat ha estat fortament bioturbat per l’acció d’invertebrats (alteracions produïdes en el sediment per l’activitat dels éssers vius).

El jaciment d’icnites de La Maçana, ha estat inclòs a l’ “Inventario de Icnitas de la Península Ibèrica” (IPDI), el qual ha estat proposat per a la seva declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Hi consta la seva consideració com a Jaciment Paleontològic en aplicació de la llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català, juntament amb les petjades, també de dinosaures, dels jaciments de la Mata de Viudà, al terme d’Àger, el jaciment de la Masia del Marull, a Figuerola de Meià, al terme de Camarasa, el jaciment de Perauba, al terme de Vilanova de Meià i el jaciment de La Vall d’Ariet, en el terme municipal d’Artesa de Segre.

 

 

 

 

ELS ÚLTIMS DINOSAURES DELS PIRINEUS

Els jaciments amb petjades de dinosaure de La Noguera estan datades en el trànsit entre l’era Mesozoica a la Cenozoica. El trànsit entre aquestes dues unitats temporals engloba l’extinció dels dinosaures.

Aquestes formacions del prepirineu són el resultat del farcit de les conques sedimentàries que flanquejaven la vessant sud dels Pirineus quan aquests estaven en plena formació.

Aquestes conques connectaven amb un braç d’aigua del oceà Atlàntic, que en aquells moments s’estenia per part dels actuals Pirineus.

Les icnites de dinosaures són evidències del pas d’aquests animals sobre substrats tous, que eren bàsicament planures fangoses o l’interior de llits fluvials o aiguamolls.

En les roques que trobem a la La Noguera hi ha escrita la història dels dinosaures durant els set milions d’anys que van precedir la seva extinció (entre 72 i 65 milions d’anys), per tant estem davant dels últims dinosaures europeus.

Els dinosaures coneguts pels jaciments de La Noguera, pertanyen a tres grups per ordre d’importància: sauròpodes (els més comuns), ornitòpodes i teròpodes (molt rars).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

---