Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

L’enigma de Montclús, Santa Linya, La Noguera

 

Ermita de Sant Urbà. Castell de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

Ermita de Sant Urbà. Castell de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

 

Els habitants del poble de Montclús eren gent molt pecadora. Sempre pecaven, tenien molt oblidats els manaments de Déu. És per això que Déu decidí infringir-los un càstig sever: va provocar un intens moviment de terra que comportà l’esfondrament de la majoria de les cases del poble i la mort del seus habitants. Arrel d’un esdeveniment catastròfic, del qual només se’n va salvar una pobra vella que en aquell moment es trobava resant a l’església, va esfondrà el poble i l’església va ser l’únic edifici que romangué dempeus. Aquesta es la llegenda que s’explica del misteri del poble de Montclús. És versemblant que quan es va produir un fort terratrèmol, que probablement reactivà una esllavissada, encara hi hagués algun habitant al poble, ja força despoblat.

El conjunt arqueològic de Montclús forma part del municipi de Les Avellanes i Santa Linya, a la comarca de La Noguera. Està situat a uns 7 quilòmetres del poble Santa Linya i permet tenir unes vistes espectaculars sobre el Pantà de Camarasa, la Baronia de Sant Oïsme i el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el Congost de Terradets al mig. És un poble en ruïnes, abandonat fa molts anys: hi trobem un castell de frontera entre musulmans i cristians, restes de parets que corresponen a grups de cases o barriades del poble, i encara dempeus, una petita església romànica, l’església del poble. Una joia del romànic, convertida en ermita dedicada a Sant Urbà.

Està situat en una suau obaga que forma part de la Serra Grossa i limitada de la Serra Palomera pel torrent avui anomenat de Montclús, afluent pel marge dret de la Noguera Pallaresa. Avui el pantà de Camarasa cobreix bona part d’aquest zona de profunds i espectaculars congostos com el Congost de la Vall, limitat per les cingleres del Coscoll a llevant i les de la Morrera a ponent.

L’home que cercava refugi, en un lloc protegit, de pau, de tranquil·litat, una mica apartat del bel·licós món islàmic fronterer, va trobar aquest amfiteatre natural, limitat per un cingle molt vertical. Dins, s’hi troben el gegantins blocs en forma de prismes i agulles de roca calcària, drets, inclinats, ajupits o tombats, i entre el blocs, hi han els estrets i laberíntics carrerons. Tot plegat conseqüència d’un esdeveniment geològic de tipus catastròfic.

Va ser declarat monument històric per la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

 

Mapa de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

Mapa de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

 

 

Els Esllavissaments i Terratremols

El primer moviment va ser conseqüència de la inestabilització d’una massa de roques per una forta fase erosiva causada per la Noguera Pallaresa que va descalçar les calcàries de Montclús. Va trencar, desenganxar i lliscar un bloc de calcàries en direcció al riu. L’home, en la part habitada, va reblir aquestes esquerdes amb pedres uniformitzant el relleu, pel perill que suposava transitar-hi per damunt. Aquest primer esllavissament semblar tenir correlació amb el de la Vall d’Àger que va deformar sediments i es podria atribuir a un terratrèmol regional important.

El segon esllavissament, segurament producte del terratrèmol del 3 de Març de 1373, originà un moviment en massa i desestabilitzar de nou el terreny descalçant els materials de la massa esllavissada anteriorment. Aquest segon moviment es va esberlar i el turó de Tramuntana va viatjar en direcció al barranc, deixant aguts monòlits aïllats i depressions profundes que el separen de la cicatriu principal i del turó de l’església. L’epicentre d’aquest sisme es va situar a les muntanyes de la Ribagorça prop de la Val d’Aran. Es calcula que la intensitat epicentral fou de VIII-IX en l’escala MSK (Mercali), i a la zona de Montclús degué tenir una intensitat prop de VII, intensitat considerada catastròfica.

 

Ermita de Sant Urbà i Castell de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

Ermita de Sant Urbà i Castell de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

 

 

El Poble de Montclús

El poble de Montclús era un llogaret adossat a un petit castell de frontera i fortificacions annexes que defensaven un grup de cases on vivien camperols. Durant molts anys va ser una zona en la qual s’establí la frontera entre el món islàmic i el cristià entre 1060 i 1084. Aquesta fortificació tenia la responsabilitat de vigilar i defensar un dels pocs ponts que existien en aquesta època que travessaven la Noguera Pallaresa, quan els rius eren autèntiques fronteres naturals territorials. Montclús es va convertir en un obligat lloc de pas i el seu pont queda documentat des del segle XIII per una donació testamentària i més tard ja en el segle XVIII, el 1724, encara es reconeix el seu dret de pontatge.

El poble tenia tres nuclis o barris, dos dels quals construïts sobre els turons de Tramuntana i de Migjorn. Uns escarpats turons formats per conjunts de monòlits adossats i relligats. Eren punts estratègics per a la seva defensa: zones altes limitades per cingles i, a vegades, protegides per una tosca muralla. els dos barris més importants són el Sobirà i el Jussà, situats respectivament al nord i al sud de l’església. El tercer el de llevant, és el més petit i desprotegit.

Per passar d’un turó a l’altre, quan les esquerdes eren molt amples i per passar de la part que es podria anomenar de “terra ferma” al bloc esllavissat, l’home devia construir passarel.les de troncs que es podrien treure amb facilitat per tal de quedar aïllats en cas d’atacs.

El barri de Llevant està format per quatre o cinc cases afilerades al peu d’un cingle que mira cap a l’est. Aquestes cases dominaven visualment la zona del riu, el pont que el travessava i l’altre costat de la vall. Era fàcilment descobert l’enemic que arribava costa amunt i malgrat ser una zona desprotegida servia de com primer obstacle pels escamots musulmans.

El barri Jussà, damunt del turó de Migjorn, al peu del castell cap a l’est i al peu de l’església. Està conservat tal qual es va construir, amb els sostres desapareguts i les parets malmeses, fins i tot es podrien reconstruir els carrers. El poble i l’església estan en zona planera formada per diferents monòlits separats per esquerdes i relligats per l’home amb pedregam. Tenia un únic i dificultós accés, igual que avui en dia, que facilitava el seu aïllament i defensa. Les vuit o deu cases, amb parets de pedra seca, eren d’una o dues estances. Només es preserven restes d’una paret de pedra seca en la qual les pedres estan disposades en opus spicatum, un tipus de paret que probablement data del segle X o XI, forma constructiva de reforç que té una llarga tradició des d’època romana.

El barri Sobirà, constituït per set o vuit cases de pedra seca, està construït al cim del turó allargat de Tramuntana, s’adapta a la morfologia del terreny i té forma allargada. Cap a ponent s’endevina un edifici singular que podria identificar-se amb un aljub que indicaria l’aprovisionament d’aigua per una guarnició. Es conserva també uns arcs de pedra que servien de finestral de guaita i defensa com a sortida d’una mena de túnel. En aquella època es bastant segur que aquest turó estigués unit a la zona l’ermita per lògica abans del terratrèmol de 1373.

Com afegit a la visita del barri Sobirà, és l’observació d’un jaciment d’empremtes de petjades de dinosaures (dinoicnites), atribuïbles a sauròpodes.

 

Ermita de Sant Urbà i Castell de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

Ermita de Sant Urbà i Castell de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

 

 

El Castell de Montclús

Va quedar sota domini cristià cap el 1047, quan Arnau Mir de Tost conquerí definitivament la Vall d’Àger que per segona vegada havia estat dominada pels sarraïns. El document més antic que parla del castell de Montclús data de l’any 1060, on es fa esment de la donació que Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda feren a l’abadia de Sant Pere d’Àger de la meitat del castell de Montclús (Castelli Montis Clusi).

La fortalesa es va construir adaptant-se a les irregularitats del relleu, uniformitzant les irregularitats provocades per les esquerdes que separen els monòlits, de vegades de més d’un metre d’ample. És probable que la construcció més antiga hagués estat una torre de defensa rodona i més tard aprofitant els materials de les primeres edificacions s’hauria construït l’edifici poligonal, més semblant a una casa forta. Aquest castell s’amplià en diferents fases construint-lo amb carreus petits i ben afilerats característics del segle XI. Un parell o tres de sales i un aljub eren tots els habitacles d’aquest petit castell, protegit per una passarel·la mòbil de troncs que el separava la “terra ferma” de les cingleres.

El castell de Montclús era el límit fronterer del comtat d’Urgell, infeudat pel comte d’Urgell a Arnau Mir de Tost juntament amb el de Santa Linya, el qual fou conquerit del domini musulmà l’any 1036. Mort Arnau Mir de Tost, la seva filla Letgarda i el seu espòs el vescomte Ponç de Guerau de Cabrera, donaven la meitat en feu a Arnau Isern i al seu fill Guillem, tot afirmant que el castell era in extremis finibus marchiarum iuxta Hispaniarum inter castrum Sante Licine et castrum de Casso”, assenyalant com afrontacions, a orient la Noguera Pallaresa, a migdia els termes del Castell de Cas i al nord els termes de Cas i Oroners.

A començaments del segle XVI (1501) el castell, probablement deshabitat i malmès, fou venut per Bernat Andreu Meüll, senyor d’Artesa de Segre, a un mercader de Balaguer de nom Guillem de Girona. A les afrontacions també s’esmenta un castell proper de nom Castellnou, que segons Xavier Mora, seria l’actual masia dels Vassalls. Al 1538 es van vendre ambdós castells als ajuntaments de Santa Linya i de Fontllonga.

 

Ermita de Sant Urbà i Castell de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

Ermita de Sant Urbà i Castell de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

 

 

L’Ermita de Sant Urbà de Montclús

S’esmenta cap el 1066 per primer cop com domini de Sant Pere d’Àger. Més tard però, cap el segle XII, apareix dins del domini de la canònica de Solsona. És una església romànica petita, d’una sola nau, característica dels petits nuclis del segle XI. La planta és irregular ja que es va haver d’adaptar al seu assentament rocós, és a dir, conseqüència de la morfologia de la del monòlit prismàtic on s’assenta.

A ponent, la limiten dues parets formant un diedre, obtús i de costats desiguals. El costat més al nord, te una finestra en forma de creu, que devia il·luminar el cor, simbòlica que s’observa en altres temples coetanis com el de Sant Jaume de Cas. A llevant hi ha l’absis principal i una petita absidiola enganxada, ambdós de planta semicircular, amb finestres cadascun de doble esqueixada amb un arc de pedra tosca.

A migjorn hi ha el portal d’entrada. Un arc de mig punt adovellat amb la clau de volta decorada amb incisions. També apareix a migjorn una finestra de doble esqueixada amb arc de pedra tosca. Aquesta pedra procedia probablement de la vall d’Àger, o d’Alòs de Balaguer. Adossat al mur de tramuntana hi ha un petit fossar, on encara avui afloren restes òssies d’aquells enterraments.

Cada any, el diumenge següent al 25 de Maig, els veïns de Santa Linya i d’altres pobles veïns hi celebren un popular aplec.

 

Despoblat de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

Despoblat de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.

 

La construcció del poble amb una defensa molt primària aprofitant l’escabrós paisatge, és probable que tingués lloc amb anterioritat al segle X, fins i tot s’especula que tingués un origen iber. El màxim esplendor del conjunt tingué lloc en els segles XI i XII. Temps on el castell de frontera tenia un important paper per aturar les invasions musulmanes i, a més, era el poble que custodiava el pont que travessava la Noguera Pallaresa, l’únic en aquesta part del riu fins l’anomenat pont d’Àger a l’estret de Terradets, prop de les Bagasses, que impulsà Arnau Mir de Tost. Les restes del pont de Montclús si és que encara se’n conserven, estan sota l’aigua de l’embassament de Camarasa.

 

 

Fotografies del espoblat de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.
 

 

 

Situació en el Mapa del despoblat de Montclús. Santa Linya. Serra del Montsec.
 

 

 

Fonts:

  • Montclús. Misteriós naixement i desaparició d’un poble. VVAA. Institut Geològic de Catalunya.
  • Els Terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. VVAA. Institut Cartogràfic de Catalunya.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

0 Comments

Trackbacks/Pingbacks

  1. Montclús – Lleida | Pueblos del Olvido - […] El pueblo se componían de 3 núcleos o barrios, dos de los cuales construidos sobre los cerros de la…
error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca