Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Llacunes d’Estanya. Benavarri.


Les Llacunes d’Estanya es componen de 4 llacunes, dos d’elles unides per un dren, dominant un mosaic de conreus de secà amb alzinars, garrigues, càdecs i rouredes…

Llacuna Petita (o Estany de dalt). Al fons el Congost de Mont-rebei. Estanya. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

 

LLACUNES D’ESTANYA

Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LES LLACUNES D’ESTANYA


Al contrari que els Estanys de Basturs, envoltats de conreus i canalitzacions artificials, localitzats a Isona i Conca Dellà, al Pallars Jussà, les Llacunes d’Estanya, es troben en un paradís natural que s’ha conservat de forma excepcional al llarg del temps.

L’aigua de l’aiguamoll no s’utilitza per al reg ja que els camps de conreu propers són de secà, tampoc hi ha granges a la zona, ni explotacions de les aigües subterrànies, ni s’utilitza l’aigua de la llacuna per a cap ús. Es consideren les llacunes d’origen càrstic més importants d’Aragó.

Situades al municipi de Benavarri, dins la comarca de la Ribagorça d’Osca, a l’Aragó, formen part de les serres marginals del Montsec de l’Estall.

El paisatge vegetal de les llacunes d’Estanya està dominat per un mosaic de conreus de secà amb alzinars, garrigues i càdecs, que a les zones amb millors sòls són substituïts per rouredes ben conservades. Les zones més degradades pel pasturatge estan formades per matolls mixtes amb boix, càdecs i romaní.

Els aiguamolls estan compostos per quatre llacunes, la més gran d’elles unides per una via o dren. Hi ha qui explica que els veïns d’Estanya pensaven, antigament, que les llacunes eren ‘ulls de mar’, ja que tenen una profunditat notable i l’aportació d’aigües no és aparent ja que prové d’aqüífers subterranis.

L’observació del paisatge fins a la propera ermita romànica de Sant Esteve d’Estanya, romànica del segle XII, justament situada sobre la quarta llacuna, o escoltar el so de la varietat d’ocells que per aquí tenen el seu hàbitat, és una activitat de gran interès natural.

Actualment els habitants d’Estanya són escassos, tot i que les terres dels voltants es segueixen conreant.

 

 

Al fons a l'esquerra, el poble d'Estanya. A la dreta part de Llacuna Gran d'Estanya. Benavarri. Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Al fons a l’esquerra, el poble d’Estanya. A la dreta part de Llacuna Gran d’Estanya. Benavarri. Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC D’ESTANYA


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. En el cas d’Estanya no hi ha gaire misteri. Segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Documentació Antiga: ‘Stagna’ any 1067 (Lib. Feud. I, 184); ‘Estaña’ any 1554 (Moner, BE Rib, 100).

Origen Etimològic: Del llatí STAGNA, plural de STAGNUM ‘estany’.

 

 

Istme que dividiex la Llacuna Gran (o Estany de Baix) en dues llacunes. Estanya. Benavarri. Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Istme que dividiex la Llacuna Gran (o Estany de Baix) en dues llacunes. Estanya. Benavarri. Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

ORIGEN HISTÒRIC D’ESTANYA


Abans de l’any 1060, les fortaleses de Benavarri, Fals, Lluçars, Tolba, Girbeta, Casserres, Pilzà, Purroi i totes les seves quadres (Estanya, Entença, etc) formaven part de la frontera establerta del territori conquerit amb el món àrab a mitjans del segle XI.

Arnau Mir de Tost va aconseguir el privilegi, concedit pel papa Nicolau II a l’any 1060 i ratificat tres anys després per Alexandre II, el poder per a ell, i als seus successors, d’intervenir en el nomenament dels abats.

Aconseguia d’aquesta forma un sotmetiment directe de l’abadiat de Sant Pere d’Àger i dels seus béns a la Santa Seu, deslligant-se de la jurisdicció pròopia, temporal í espiritual, del bisbat d’Urgell.

Aconseguit el privilegi esmentat, Arnau Mir de Tost i la seva muller, Arsenda d’Àger, feien una nova donació a Sant Pere d’Àger, afegint un nombre important de castells: Corça, Espadella, Cas, la meitat de Montclús, Oroners i Estanya (conquerit cap a l’any 1058), a la que afegien les esglésies, a més a més, de Finestres, Claramunt, Montaspre i Casserres.

L’any 1066, Arnau Mir de Tost dividia els béns del monestir de Sant Pere d’Àger en tres lots per al sosteniment de la canònica, l’abat i els canonges.

El lot de la canònica, el més abundant, hi figurava el Castell d’Estanya, sense els delmes, la meitat dels quals es concedien al canonge Renerí, gramàtic i prebost.

Anys després es perd la pista de l’evolució del castell i avui dia ja no en queda res.

Des de l’emplaçament del castell, on hi ha ara el dipòsit d’aigua, hi ha línia directa visual amb els castells d’Estopanyà al sud-est i el del Pilzà al nord-est, en línia gairebé recta.

La funció d’enllaç òptic era de vital importància en les terres de frontera durant els temps d’Arnau Mir de Tost.

 

 

Llacuna Gran (o Estany de Baix), Estanya. Benavarri, Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Llacuna Gran (o Estany de Baix), Estanya. Benavarri, Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

LES LLACUNES D’ESTANYA


Les Llacunes d’Estanya estan compostes per 4 llacunes vives i alguna més ja reblida per sediments.

Una d’elles, l’anomenada Llacuna Gran (o Estany de Baix), té una longitud aproximada de 680 metres i una amplada d’uns 270 metres a la seva zona més àmplia, presenta una forma de vuit, dividida en dos cubetes amb profunditats actuals de 9 i 16 metres.

La Llacuna Petita (o Estany de dalt), compta amb una profunditat d’uns 7 metres i té una morfologia entre circular i el·líptica de 120 per 215 metres, aproximadament. Aquestes dues cubetes amb un nivell de entollament variable es completen amb una quarta, la qual ja va quedat reblida.

Existeixen dues llacunes molt petites, una al costat de la Llacuna Petita (o Estany de Dalt) i l’altre a prop de la Llacuna Gran (o Estany de Baix), just davant de l’ermita de Sant Esteve d’Estanya.

S’ha constatat que les llacunes tenen una resposta relativament ràpida davant de les precipitacions a causa tant de la naturalesa carbonatada-càrstica de l’aqüífer, com a causa de l’escassa extensió de la conca subterrània.

Presenten una certa vulnerabilitat davant els canvis que es deriven d’una situació de sequera, així com enfront de modificacions en els usos del sòl i davant possibles processos de contaminació.

Aquest terreny és calcari, fet que suposa que l’aigua el pot dissoldre amb el seu gradual treball de milers d’anys. Es creen així unes depressions denominades dolines, més o menys profundes, típiques d’aquests terrenys.

Sembla ser que l’aigua que recullen és la de les precipitacions del seu entorn i no tenen una aportació d’un aqüífer extern i llunyà.

 

 

Esquema de funcionament hidrogeològic en l'entorn de les Llacunes de Estanya. Benavarri. Ribagorça d'Osca. Montsec de l'Estall.

Esquema de funcionament hidrogeològic en l’entorn de les Llacunes de Estanya. Benavarri. Ribagorça d’Osca. Montsec de l’Estall.

 

 

A la Llacuna Gran hi ha una entrada subterrània pel nord-oest d’uns 0,1 hectòmetres cúbics any i una sortida subterrània d’uns 0,04 hectòmetres cúbics any pel sud-est, mentre que el volum mitjà d’aigua és d’uns 0,85 hectòmetres cúbics any.

D’aquesta manera, les principals entrades d’aigua es produeixen per la precipitació i per les aportacions subterranis, mentre que la principal sortides es deu a l’evaporació.

D’altra banda, des del punt de vista hidrogeològic, les Llacunes d’Estanya, formen part d’una conca subterrània petita, de caràcter local, i no presenta connexió amb l’aqüífer d’Estopanyà, com es va creure en un inici.

Les llacunes es troben ubicades sobre materials quaternaris procedents, tant dels processos de rebliment de les dolines, com dels propis dipòsits endorreics i llacunes produïts per la sedimentació de la llacuna durant l’Holocè.

Hi ha constància històrica que les mateixes han presentat en diversos períodes una extensió més gran que l’actual.

El principal tret geològic estructural de la zona és el Sinclinal d’Estopanyà. Aquest sinclinal presenta una orientació nord-nord-est i sud-sud-est, amb una curvatura sigmoïdal del seu eix.

Es tracta d’un aqüífer multicapa constituït pels materials carbonatats Cretaci superior i l’Eocè, separats pels materials poc permeables del Paleocè.

Les llacunes se situen sobre materials triàsics carstificats, tant carbonatats de les fàcies Muschelkalk, com evaporítics i argilosos de les fàcies Keuper.

La zona està delimitada al nord pel retroencavalcament que posa en contacte la conca oligocena Tremp-Graus amb les serres marginals pirinenques, a l’est limita amb el riu Noguera Ribagorçana i l’Embassament de Canelles i la Serra del Montsec de l’Estall.

Al sud  i l’oest limita amb les serres de Sant Quilis i La Volteria respectivament, que s’interpreten com divisòries d’aigües superficials i subterrànies.

 

 

 

 

FLORA I FAUNA DE LES LLACUNES D’ESTANYA


El bernat pescaire (Ardea cinerea), el balquer (o rossinyol d’aigua), anàtids, o la tortuga d’estany són alguns exemples de la fauna que es troba en aquestes Llacunes d’Estanya.

També es fàcil veure l’aligot comú (Buteo buteo), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), fotjes (Fulica atra), l’ànec collverd o ànec de bosc (Anas platyrhynchos), l’arpellot de marjal, l’arpella o milana voltonera (Circus aeruginosus), el martinet blanc (Egretta garzetta), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el milà reial (Milvus milvus), el cabussó emplomallat (Podiceps cristatus) i l’ànec cullerot, cullerot o bec d’espàtula (Anas clypeata).

També hi ha més de 90 espècies de fitoplàncton. A les llacunes d’Estanya s’han detectat denses poblacions de bacteris fototròfics, microorganismes depredadors anaeròbics.

Aquestes bacteris pertanyen al gènere Chromatium, i només es desenvolupen durant períodes d’estratificació (de juny a novembre) en una capa que oscil·la entre 18 i 12 metres de profunditat.

Durant molt de temps, fins i tot s’hi troben cartells explicatius, s’ha cregut que hi existien colònies de Vertigo moulinsiana. Aquest cargol pulmonat, en perill crític de conservació, té un àrea de distribució de l’espècie que es restringeix a Catalunya (possiblement només a Girona) i Illes Balears. La identificació amb aquestes llacunes durant molt de temps és degut a un error.

Existeix una cabana-refugi de fusta a la Llacuna Gran, que fa les funcions d’observatori d’aus.

 

 

 

 

EL SAFRÀ D’ESTANYA


Daniel Grau Bergé conrea safrà ecològic a la petita població d’Estanya, situada dins del municipi de Benavarri, a la Ribagorça d’Osca i al  Montsec de l’Estall.

A la zona de Benavarri hi ha constància de plantacions de safrà que es remunten al segle XVII però es va deixar de conrear ja fa molts anys a causa de que la seva rendibilitat era molt baixa per l’esforç que requeria.

Aquesta iniciativa pretén recuperar el cultiu del safrà a la zona i incorporar de nou el seu sabor mitjançant receptes tradicionals. Diversos restaurants locals ja treballen amb aquest producte a la cuina.

Les flors del safrà neixen a partir de bulbs que es planten al juliol. La recol·lecció de les brins sol ser a principis de novembre i dura unes tres setmanes.

El treball és molt laboriós ja que són necessàries 150 flors per aconseguir un gram de safrà. Tant la sembrada, la recollida de les flors, com la poda es realitza de forma totalment manual i sense fertilitzants ni pesticides, per això aquest safrà és 100 % natural.

Telèfon: 974 347474
Mail: info@azafrandelpirineo.es
Web: www.azafrandelpirineo.es

 

 

Daniel Grau amb un cistell de Safrà a l'entorn de les Llacunes d'Estanya. Benavarri. Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall. Fotografia de www.slowfoodribagorza.com

Daniel Grau amb un cistell de Safrà a l’entorn de les Llacunes d’Estanya. Benavarri. Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall. Fotografia de www.slowfoodribagorza.com

 

 

ESPAI PROTEGIT DE LES LLACUNES D’ESTANYA

 

Les Llacunes d’Estanya son una zona protegida i no està permesa ni la pesca, ni els usos recreatius, de manera que es pot visitar, però no es permet el bany, ni utilitzar embarcacions.

Aquestes llacunes es consideren un aiguamoll de referència segons la Directiva Marc de l’Aigua, estan incloses en una zona declarada com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC), que son tots aquells ecosistemes protegits a fi de contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres en els estats membres de la Unió Europea.

Aquest espai forma part de la Xarxa Natura 2000 (Directiva Hàbitats 92/43/CEE). A més a més són considerades Punt d’Interès Geològic i Zona Ramsar Europea.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

Per un altre costat presenta un elevat interès geomorfològic amb presència d’hàbitats d’interès especial. Formen el complex de llacunes càrstiques més importants d’Aragó. Es consideren un cas d’aqüífer càrstic en materials carbonàtics i càrstics relacionats amb una tectònica salina, en ambient semiàrid.

 

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

Ermita romànica de Sant Esteve d'Estanya, situada al costat sud-oest de la Llacuna Gran (o Estany de Baix). Estanya, Benavarri. Ribagorça d'Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Ermita romànica de Sant Esteve d’Estanya, situada al costat sud-oest de la Llacuna Gran (o Estany de Baix). Estanya, Benavarri. Ribagorça d’Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Les Llacunes d’Estanya en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

Llacuna Petita (o Estany de dalt). Al fons el Congost de Mont-rebei. Estanya. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Llacuna Petita (o Estany de dalt). Al fons el Congost de Mont-rebei. Estanya. Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

FONTS:

 

  • Primeros resultados obtenidos sobre el funcionamiento hidrogeológico de la Lagunas de Estaña y su relación con el acuífero de Estopiñán (Huesca, España). C. Pérez Bielsa y L. J. Lambán Jiménez. Instituto Geológico y Minero de España.
  • Funcionamiento Hidrogeológico de un humedal hipogénico de origen kárstico en las sierras marginales pirenaicas. Las Lagunas de Estaya. Tesis Doctoral de Cristina Pérez Bielsa. Madrid 2013.
  • Historia de la Villa de Àger. P. Sanahuja. Editorial Seráfica. 1961.
  • Safrà d’Estanya.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com