Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai.

 

Amb unes privilegiades vistes sobre Sant Llorenç de Montgai i la cinglera del Mont-roig, l’ermita de la Mare de Déu del Castell, és un edifici de factura romànica, reconstruït però encisador…

Ermita de la Mare de Déu del Castell, Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra de Mont-roig.

Ermita de la Mare de Déu del Castell, Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya.

 

MARE DE DÉU DEL CASTELL

Sant Llorenç de Montgai. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra de Mont-roig.

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL

Aigua avall de la vila de Camarasa es troba el pantà de Sant Llorenç de Montgai, un paratge bucòlic amb un encant i una situació privilegiada dins la comarca de La Noguera.

A la dreta del Segre, sobre el pantà, hi ha el poble que li dóna el nom, Sant Llorenç de Montgai (dit antigament Llorenç de Balaguer o Llorenç de Montgai).

Als peus de la Serra de Mont-roig, el lloc de Sant Llorenç de Montgai, a Camarasa, es porta de la Serra del Montsec.

El castell, d’època islàmica, era ubicat en un penya segat que sobresurt de la Serra de Sant Cristòfol, dominant un ampli territori.

Avui només queden alguns vestigis deteriorats. Malgrat això, al seus peus encara resta en bona estat de conservació l’església de la Mare de Déu del Castell.

Sant Llorenç de Montgai, actualment forma part de l’Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Reserva Salvatge de L’aiguabarreig del Segre i el Noguera Pallaresa.

 

 

 

 


EL CASTELL DE LLORENÇ

Al lloc del castell, fins i tot s’han trobat ruïnes d’un poble ibèric, amb ceràmiques ibèriques i altres de difícil identitat.

S’hi troben restes de l’antiga torre, amb un aparell força regular i ben unit, sobre un turó de la Serra de Sant Cristòfol.

El castell de Llorenç o Llorenç Vell tancava l’acostament per la vall del Segre cap a Balaguer i la seva existència es justifica plenament per la situació que gaudia com a defensa avançada de Balaguer.

La part central del castell ocupa el rocall més enlairat rodejat d’espadats pronunciats excepte a la cara oriental, on s’aprofità el trencament natural per habilitar l’accés.

El traçat de la muralla perimetral, obra del període islàmic, presenta una planta irregular adaptada a la difícil orografia. Se’n conserven traces al nord-oest, a l’oest i al sud, però no al nord.

 

 

Restes d'una torre medieval situada en la part oriental i aïllada sobre un turó. Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya.

Restes d’una torre medieval situada en la part oriental i aïllada sobre un turó. Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya.

 

 

A l’extrem dels tres esperons rocallosos de la banda oriental hi ha restes del que podrien haver estat torres de planta quadrada. Aquesta muralla està feta amb maçoneria irregular encofrada lligada amb argamassa de tàpia i calç.

Al pla inferior del rocall, a la banda meridional, hi ha un segon perímetre emmurallat amb restes d’una torre de planta poligonal irregular i un pany de muralla, possiblement d’època feudal, de 10,5 m amb la banda baixa feta amb aparell regular de carreus ben escairats i la part superior amb encofrats de tàpia.

Entre els dos esperons rocallosos que emmarquen l’accés al castell hi ha una cisterna de planta rectangular i volta de canó de mig punt feta amb maçoneria irregular. Encara conserva el broc per on entrava l’aigua de recollida des de la part superior.

 

 

 

 

Per les solucions arquitectòniques emprades i per les restes materials recollides en superfície i la documentació d’època islàmica i feudal, es creu que el període d’ocupació d’aquest zona superior de la fortificació comença probablement abans del segle X i perdura fins al segle XIII.

Sembla clar que aquest castell fou un important hisn de la zona superior de Lleida, que protegia Balaguer dels possibles atacs dels nobles cristians del nord des d’un lloc que dominava directament el pas del riu Segre i vissualment tota la Plana d’Urgell fins a Lleida.

L’avenç de la conquesta cristiana envoltà progressivament el castell de Llorenç de manera que el 1.090 els nuclis més pròxims de Camarasa i Gerb es trobaven ja en poder cristià.

Des de l’any següent, Llorenç hagué de pagar pàries al castell de Gerb per continuar essent andalusina. No fou conquerit encara el 1.105 quan caigué Balaguer i aguantà fins vers el 1115, quan ja s’esmenta Llorenç com una vila cristiana.

Un cop conquerit el castell decaigué la seva importància ja que va desaparèixer tota l’estructura fronterera en la qual havia tingut un paper tan important.

L’escriptor àrab Al-Udri fa referència a un castell anomenat Lurinis, situat a la vora de Balaguer i que serví de base, l’any 928, a Muhammad Ibn Lubb, per emprendre pel seu compte, una expedició contra la ciutat de Tortosa.

Aquest castell va ser molt important pels àrabs i va ser un dels últims en ser expugnat per les tropes cristianes.

 

 

Ermita de la Mare de Déu del Castell i al fons les restes del Castell de Llorenç, Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra de Mont-roig.

Ermita de la Mare de Déu del Castell i al fons les restes del Castell de Llorenç, Sant Llorenç de Montgai. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra de Mont-roig.

 

 

Fou l’ultim castell en caure de tota la dreta del Segre, i és aleshores quan se signa un tractat entre el comte Pere Asucrez i Ramon Berenguer III, amb motiu del qual passava a pertànyer a Balaguer.

Formalment, és a partir del 1.116 quan documentalment es parla del castell i del poble cristià de Llorenç.

 

 


ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL

Amb unes privilegiades vistes sobre Sant Llorenç de Montgai i la cinglera del Mont-roig, l’ermita de la Mare de Déu del Castell, és un edifici de factura romànica, reconstruït però encisador…

L’església de la Mare de Déu del Castell, que probablement hagués estat la parròquia del terme del Castell de Llorenç, es va construir cap al final del segle XII i després reconstruïda cap a finals del segle XIII.

Consta d’una sola nau, molt allargada, coronada a llevant per un absis semicircular centrat per una finestra de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat.

Al presbiteri, separat de la nau per dos graons, hi ha obertes dues capelles: la nord, més petita és d’època romànica i al sud és posterior.

Tot el perímetre exterior del temple, sota el ràfec, el recorre una cornisa motllurada, semblant a la que ressegueix la finestra geminada, segurament tardanes.

Al costat sud s’alça un campanar de cadira de dos ulls, d’arc de mig punt i teulada plana.

La talla actual de la Mare de Déu del Castell és una reproducció de l’original que hi havia anteriorment i que fou destruïda, com tantes altres, durant la Guerra Civil de 1936-1939.

Passada la guerra es va recuperar l’ermita, la qual estava molt malmesa. La gent del poble va treballar de forma altruista i la recuperació tingué un cost de 60.000 pessetes i l’aportació de 80 jornals.

D’aplecs o romeries a la Mare de Déu del Castell se’n fan tres a l’any, els quals encara es continuen celebrant-se actualment.

Es celebren aplecs el 17 de gener, el 25 de maig i el tercer diumenge de setembre.

L’ermita té uns terrenys, el pagès que els conrea està obligat en la trobada d’hivern a donar un pa a tots els assistents i als malalts de Sant Llorenç.

 

 

 

 


RELLOTGES DE SOL DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DEL CASTELL

A l’ermita es poden trobar rellotges de sol catalogats com a canònics o de missa, rellotges que no mesuraven les hores com ara les coneixem, sinó que mes aviat marcaven moments rellevants per a realitzar alguna activitat religiosa.

Són fets de manera empírica, sense cap mena de càlcul previ per la seva senzillesa i traçats pels mateixos que els havien de llegir, monjos, ermitans, etc.

Encarats generalment al migdia, amb el gnòmon perpendicular i amb la indicació generalment de l’hora Tèrcia, la Sexta i la Nona, segons indica la regla de Sant Benet.

Un dels rellotges, situat a una alçada mitjana, és un rellotge canònic gravat sobre un carreu, amb les tres línies ben marcades i és molt probable que la resta de marques horàries hagin estat fetes posteriorment a l’execució del rellotge amb la finalitat de donar-li l’aparença d’un rellotge vertical.

 

 

Rellotge de Sol de l'ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya.

Rellotge de Sol de l’ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya.

 

 

Un altre rellotge, el trobem ja a certa alçada, apareix gravat sobre un carreu que forma part de la cadena cantonera, mostra clarament les tres marques de les hores canòniques clàssiques, són radials respecte l’orifici del gnòmon en el centre del carreu i del cercle que el delimita, no conserva el gnòmon i també s’aprecien unes puntes de ferro a mode de gnòmon.

 

 

Rellotge de Sol de l'ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya.

Rellotge de Sol de l’ermita de la Mare de Déu del Castell. Sant Llorenç de Montgai, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya.

 

 

RESERVA NATURAL DE FAUNA SALVATGE DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI

 

La Mare de Déu del Castell es troba a l’àrea de L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, dins de la comarca de La Noguera. És un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

L’ENTORN DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI DES DE L’AIRE

 

No us perdeu aquesta meravella: vídeo de l’entorn de Monteró i Sant Llorenç de Montgai des de l’aire per Manel Ortiz Ribera, un autèntic oasi de natura.

 

 

 

 

 

FONTS:

 

 

PROTECCIÓ / CATALOGACIÓ:

 

Castell de Llorenç:

  • Protecció: Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric
  • Núm. de Registre/Catàleg: 801-MH
  • Data Declaració: 22/04/1949

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca