Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Mare de Déu de Pedra. Àger.

 

Perpètua durant segles, l’Ermita de Pedra, a la Vall d’Àger, ha esdevingut un far de referència i veneració, un símbol del Montsec d’Ares…

Santuari de la Mare de Déu de Pedra. Far del Montsec. A la dreta l'edifici més modern, a l'esquerra el edifici original romànic. Àger, La Noguera. Lleida, Montsec d'Ares.

Santuari de la Mare de Déu de Pedra. Far del Montsec. A la dreta l’edifici més modern, a l’esquerra el edifici original romànic. Àger, La Noguera. Lleida, Montsec d’Ares.

 

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE PEDRA

Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec d’Ares

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE L’ERMITA DE PEDRA

On actualment hi ha el santuari de la Mare de Déu de Pedra hi va existir un antic castell.

De l’antiga església castellera, de l’època de la conquesta cristiana, finalment va quedar una ermita de devoció i acció de gràcies, l’actual Ermita de Pedra.

Situant-se, a 1075 metres, als contraforts del Montsec d’Ares, entre parets nues de roca i enganxada a una cinglera, aquesta ermita contempla una vista espectacular sobre la Vall d’Àger i la Serra de Montclús, a la comarca de La Noguera, Lleida.

Perpètua durant segles, l’Ermita de Pedra, ha esdevingut un far de referència i veneració… un símbol de la Serra del Montsec.

La devoció a la Vall d’Àger a la Mare de Déu de Pedra és antiquíssima i si bé no es té constància de quina mena era la primera imatge venerada, sí que es coneix que des del segle XV era una talla en pedra, policromada i d’estil clàssic.

Durant la Guerra Civil Espanyola de 1936, la imatge fou llençada penya-segat avall fent-se miques. Passats els anys es va refer amb una reproducció fidedigna i va ser entronitzada el 20 d’Agost de 1944.

La talla de pedra de la Verge que s’hi conservà fins la darrera guerra, corresponia a un moment de plenitud del santuari, doncs fins i tot li havia concedit una butlla d’indulgències el papat per aquells que visitessin el santuari durant certes festes.

Inclús, s’ha documentat una comunitat de monges durant el segle XV.

Cada any per la segona pasqua (pentecosta) es realitza l’aplec que encara avui en dia acull a molta gent.

Durant alguns anys, l’ermita de Pedra va formar part dels escenaris del festival de música Vall Sonora (Festival de Música i Cultura a la Vall d’Àger), acollint actuacions des d’un immillorable balcó i enmig d’un gloriós paisatge.

 

 

 


EL CASTELL DE PEDRA

Va ser dels primers castells de la vall, i apareix lligat a la nissaga dels Exabel, família autòctona del país, que va ajudar a Arnau Mir de Tost a dur a terme la conquesta de la Vall d’Àger, la qual romania en poder àrab.

D’aquest important castell aixecat sobre un gran penyal de la carena del Montsec, actualment no resten ni els fonaments.

Solament es conserva la capella castellera formant part de l’actual Santuari marià de Pedra.

Els actuals edificis corresponen als segles XVI-XVII, dels quals la vella capella romànica es va convertir en una estança celler sense ús des d’època incerta ja que una roca es va despendre i va esfondrà la volta superior que li servia, de temps immemorial, d’aixopluc.

La primera referència sobre el castell data del 1042. Es tracta d’una carta de franquícia concedida per Arnau Mir de Tost, als Senyors de Pedra, Exabel i Garoca, on els concedia franquícia de tots els alous que posseïen a la vall d’Àger.

Béns que s’afirma que havien adquirit per compra i aprisio incloent a Torres de Cas.

Un treball d’antroponímia, relacionava els cognoms primitius de la vall d’Àger amb un origen mossàrab, entre els quals hi incloïa els dels senyors de Pedra.

L’antic vilatge, dins del domini del castell, que tenia un ample terme, doncs abraçava des de Coll d’Ares fins el pla de la vall i termenejava amb els castells de Sant Llorenç del Montsec i Colobor, es creu que no s’ubicava pas al redós del castell, ja que no hi ha espai possible d’assentament, ni tampoc hi ha vestigis d’habitatges.

Probablement aquest vilatge se situés prop dels actuals vestigis de la Torre del Negre, corresponents a una torre circular de guaita del segle XI.

Ja que ha aparegut, no massa lluny, una necròpoli medieval de tombes de sauló semblants a les aparegudes a Agulló i Santa Coloma d’Àger.

Tombes que caldria situar no més enllà del segle IX amb laudes o cobertes de doble vessant com a Santa Coloma.

A més a més, la persistència d’habitatges als masos fins aquest darrers anys, juntament amb l’existència d’una capella al mas de la Torre del Negre, dedicada a Sant Pere Regalat, en la qual s’hi celebrava missa dominical fins després de la guerra, i pel gran nombre de masians, indiquen una continuïtat d’hàbitat important.

Almenys des del segle XIV-XV va existir el cognom de la Torre per la nissaga dels estadants de la Torre del Negre, cognom que els propietaris actuals ostenten encara com un dels més vells de la Vall.

 

 

 

 

SALVEM PEDRA!

 

Durant el 2016 es va portar a terme la campanya de micromecenatge per a la restauració de la coberta de l’ermita de Pedra, a través de les xarxes socials, amb el lema:

“Salvem Pedra! Perquè sí, a la Vall d’Àger som de #PedraPicada”

 

El santuari ha viscut vaivens, però sempre a la Vall d’Àger s’ha viscut una intensa devoció mariana cap a la Mare de Déu de Pedra, la patrona de la vall.

L’ermita de Pedra té una llarga història i per tant molts moments reconstructius que han requerit donacions populars. Aquesta campanya parlava així del seu propòsit:

 

Imatge de la campanya de micromecenatge 'Salvem Pedra!' amb l'objectiu de restaurar l'ermita de Pedra. Disseny d'Arnau Torrente.

Imatge de la campanya de micromecenatge ‘Salvem Pedra!’ amb l’objectiu de restaurar l’ermita de Pedra. Disseny d’Arnau Torrente (lacasaperlateulada.com).

 

UN RESCAT DE PEDRA PICADA

El lligam del micromecenatge amb l’ermita dura des de la seva creació. Des dels inicis la gent de la vall ha fet aportacions per ampliar i mantindre aquesta perla ubicada al bell mig del Montsec.

Des de la seva construcció ha estat la gent d’Àger qui s’ha cuidat d’ella. Com a una història de les que s’expliquen als contes: tot un poble unit per a fer que l’ermita de Pedra continuï desafiant la muntanya i saludant des d’allí dalt.

Avui, la coberta de l’ermita necessita ser restaurada. El pas dels anys i petites esllavissades l’han malmès de tal manera que si no es fa la coberta nova durant els propers mesos l’ermita podria desaparèixer.

Per tal d’evitar un nou esfondrament, cal aconseguir els 4.000 euros que falten per a poder fer una nova teulada. I ho hem d’aconseguir, com sempre hem fet. Perquè som #depedrapicada.

 

Els treballs van pujar uns 16.000 euros i uns 7.000 es van aconseguir gràcies a les petites donacions de mecenes anònims.

  • Campanya de Micromecenatge al Web.
  • Campanya de Micromecenatge a Twitter
  • Campanya de Micromecenatge a Facebook

 

 

 


SANTA MARIA DE PEDRA

L’església de Santa Maria de Pedra presenta una peculiar i estranya planta d’una nau, fruit de modificacions corresponents al segle XII, especialment en la zona de l’absis.

El seu fonament rocós no permet fer prospeccions arqueològiques que permetin saber l’estructura de la planta primitiva, segurament de mesures més reduïdes.

Cal dir, a més a més, que la planta s’adequa al reduït lloc d’assentament i que s’orienta de forma canònica.

L’orientació dels temples edificats en època romànica és tal que l’eix major dels mateixos segueix una línia est-oest, apuntant la seva capçalera cap a orient.

Malgrat que la porta fou destruïda posteriorment per eixamplar-la, se situava al mur de Ponent i no es arriscat suposar que el castell ocuparia l’actual lloc del santuari, al qual l’ermita ara s’adossa.

Cal destacar també els nínxols per les ofrenes del mur septentrional, rectangulars i triangulars, situats a mitja alçada i al tram dels peus del temple.

Aquesta disposició no és massa usual, ja que en altres indrets com Sant Llorenç del Montsec, estan a la part baixa del mur de Ponent i de forma rectangular.

I de vegades circumden tots els murs de la nau, com a Santa Eugènia de la Règola.

 

 

Planta de la original Ermita de de la Mare de Déu de Pedra, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec d'Ares. Dibuix de Francesc Fité.

Planta de la original Ermita de de la Mare de Déu de Pedra, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec d’Ares. Dibuix de Francesc Fité.

 

 

La nau va coberta amb volta de canó amb dos arcs torals. El parament és de filades i el mur de l’evangeli és més rústec (treballat a cops de maceta), mentre que el de l’epístola és de pedra polida.

A l’interior tot l’absis és construït en filades de pedra polida treballada a punta així com les pedres dels arcs torals. L’única pilastra que es conserva és la del costat de l’epístola de l’arc proper a l’absis.

El mur del costat de l’epístola per la part exterior té un encaix mitjançant el qual l’absis sobresurt de la nau i el mur del costat de l’evangeli pren tres direccions diferents.

Es a dir, entre dues filades de pedres horitzontals n’hi ha una de vertical, sense que arribi a anar de cap a cap de mur.

 

 

 

View this post on Instagram

 

Concert de @joancolomo al festival @vallsonora a l’Ermita de Pedra, far del #Montsec a la Vall d’#Àger.

A post shared by SerradelMontsec.cat (@serradelmontsec) on

 

 


LA LLEGENDA DE L’ERMITA DE PEDRA

Es diu que la imatge de la Mare de Déu de Pedra es va trobar al terme d’Anglesola just en el límit entre dues finques.

Ambdós propietaris van discutir llarg i finalment no van acordar qui havia de ser el propietari.

Van posar-se d’acord que carregarien la imatge damunt d’una mula cega i allà on es parés se li faria una ermita, pensant-se que això seria no lluny d’Anglesola.

La bèstia caminà hores i hores sense cabestre ni ronsal fins que caigué morta al lloc on actualment hi ha el santuari. Llavors aixecaren l’ermita en aquell lloc.

Una altre versió diu que dos picapedrers van esculpir la imatge i que tots dos van discutir llarg per la propietat.

Van posar-se d’acord que carregarien la imatge damunt d’una mula cega i a casa d’aquell que anés, quedaria la Verge en propietat.

Però, l’animal va fer marxa fins on s’aixeca actualment el santuari.

Aquesta llegenda ja la va recollir el pare Narcís Camós a la seva obra mariana de l’any 1657 “Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña”, on descriu totes les capelles i tots els santuaris marians existents al principat de Catalunya.

 

 

UN POBLE DE PEDRA PICADA

 

El dia 28.02.2016, el diari ARA va publicar un meravellós article del periodista i escriptor Francesc Canosa i Farran (@francesccanosa).

En aquest article, Canosa, reflecteix l’essència de la gent de la Vall d’Àger i del Montsec, una essència que en Francesc pentina amb paraules magistrals. Tot un homenatge a la història i la gent d’aquesta terra.

 

UN POBLE DE PEDRA PICADA Una ermita en perill, una vall al rescat, una història que es perpetua. Les xarxes bullen per salvar a Àger un dels símbols del Montsec.

“LES BARRES DE PA, ELS PANETS, LES COQUES, ELS CROISSANTS… VAN DESAPAREIXENT. El taulell d’El Forn és petit. Éssers de cap de setmana miren les safates mig buides. Com si no s’ho acabessin de creure. Com si llegissin un rètol no escrit que diu: cal venir aviat o encomanar. Gir de tres-cents seixanta graus. Travessen la porta amb les mans buides. Des d’una taula de tallats mig plens algun ull furtiu vigila les entrades dels forasters. Dringar de culleretes. Xirigar de cadira arrossegada. La xerrera es va coent. Una veu enrogallada s’eleva a l’aire: “¿Vols dir que els arreplegarem els set mil euros?” Pere Capdevila està dret. Se’l mira i diu: “Sí, home sí, sempre ho hem fet”. És cert: a Àger (Noguera) sempre ho han fet. Però al revés del refrany: dels pans n’han fet pedres…”

 

Si us agrada aquesta terra i la seva gent, fareu bé de seguir llegint i gaudireu de l’article d’en Frances Canosa, “Un poble de Pedra Picada” del diari ARA publicat el 28.02.2016.

 

 

 

 

FONTS:

 

  • Fets, Costums i Llegendes. Joan Bellmunt. Pagès Editors.
  • Inventari d’esglésies, 2. Gavín, Josep Maria. Artestudi.
  • El Romànic de La Noguera. Vidal-Vilaseca.
  • Un poble de Pedra Picada. Francesc Canosa. Diari Ara.
  • LaCasaPerLa

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

0 Comments

Trackbacks/Pingbacks

  1. Descubriendo Cataluña: Congos de Mont-remei | Rodando libres - […] plan de hoy es subir una ermita cuyo nombre es “Mare de Déu de Pedra” (https://www.serradelmontsec.com/2016/04/28/mare-de-deu-de-pedra-ager-montsec/), ubicada justo en…
  2. Descubriendo Cataluña: Congost de Mont-Remei | Rodando libres - […] plan de hoy es subir una ermita cuyo nombre es “Mare de Déu de Pedra” (https://www.serradelmontsec.com/2016/04/28/mare-de-deu-de-pedra-ager-montsec/), ubicada justo en…
error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca