Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Megàlit dels Reguers de Seró.

 

Allò que fa del megàlit dels Reguers de Seró un monument únic són les espectaculars lloses decorades que en constitueixen la cambra i part del cromlec, la qual cosa en determina la singularitat dins el conjunt del fenomen megalític…

 El Megàlit dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

El Megàlit dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

MEGÀLIT DELS REGUERS DE SERÓ

Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

Visitar el Megàlit dels Reguers de Seró

Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució del reg del sistema Segarra-Garrigues al terme municipal d’Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera, van posar al descobert en l’any 2007 una excepcional tomba megalítica, del tipus conegut com a “cista amb túmul”.

El megàlit es trobà a la banda esquerra de la carretera C-14, en direcció a Andorra, una mica més amunt de la cruïlla de Seró i molt a prop del camí a Refet, en l’indret conegut com Els Reguers.

Prop d’aquest indret hi ha indicis de possibles restes ibero-romanes. Per això alguns estudiosos opinen que aquesta zona podria tenir un cert atractiu espiritual des de la Prehistòria fins als nostres dies. Cal recordar que avui el Santuari de Refet és un lloc de molta devoció per part de la rodalia.

Les restes d’un poblat amb diverses troballes arqueològiques indiquen que aquest indret va ser habitat a l’edat de bronze (1800 – 1100 aC), però la història escrita d’aquests indrets no apareix fins a l’edat mitjana amb la referència a l’alzina, esdevinguda mil·lenària, que va ser aixopluc d’Arnau Mir de Tost per al seu descans durant les seves batalles contra els musulmans del Mascançà, antiga província àrab equivalent aproximadament a la comarca del Pla d’Urgell. Aquesta alzina fou tallada durant entre els anys 70 i 80.

 

 

Megàlit dels Reguers de Seró: Un Monument Únic

Allò que fa del megàlit dels Reguers de Seró un monument únic són les espectaculars lloses decorades que en constitueixen la cambra i part del cromlec, la qual cosa en determina la singularitat dins el conjunt del fenomen megalític.

I més encara si es té en consideració el fet que l’emplaçament d’aquestes lloses en el megàlit és el resultat de la reutilització d’uns elements escultòrics que havien constituït un monument megalític anterior, les característiques del qual (tipologia, disposició, emplaçament…) són incertes.

El conjunt escultòric de Seró es troba format per 7 grans esteles decorades, a les quals cal afegir una desena de petits fragments decorats usats com a falques dins les rases d’instal·lació dels suports ortostàtics de la cambra.

 

 

El Megàlit dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

El Megàlit dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

Com arribaren aquestes lloses a l’indret en què foren trobades és una incògnita. Tanmateix, es creu que el monument primigeni no es trobés gaire lluny d’on es localitzà el megàlit. Per tant, tot plegat permetria assenyalar que l’àrea font d’on varen extreure’s les lloses per bastir les escultures podria ser in situ perquè afloren nivells prou consistents.

Les estàtues-esteles de Seró s’insereixen dins el context de les representacions estatuàries antropomorfes del neolític final i calcolític, un fenomen ric i divers que es manifesta en diferents regions d’Europa especialment a partir de la segona meitat del IV mil·leni abans de la nostra era. La reconstitució gràfica d’una de les estàtues-menhir, tot i que falten alguns fragments, permet observar que assoliria una alçada de més de 7 metres, la més gran d’aquest tipus d’Europa.

Aquestes estàtues presenten esculpits motius decoratius que corresponen a representacions esquemàtiques de vestimenta i d’ornaments personals. En una altra d’aquestes estàtues s’observen motius diferents com el cinturó amb la sivella, les cames i dits dels peus i una banderola de la qual penja un objecte possiblement embeinat, com un ganivet o un punyal, característic de les representacions masculines.

Els treballs de recerca i recuperació del megàlit van ser efectuats pel Grup d’Investigació Prehistòrica de la Universitat de Lleida, sota la direcció del professors Joan B. López Melción i d’Andreu Moya, i permeten a hores d’ara avançar que l’antiguitat de la tomba pot remuntar-se al menys fins ara fa 5.000 anys. Pel que fa als treball d’excavació realitzats, dir que es van trobar restes de dos individus (encara que d’un d’ells només una peça dental), nombroses denes de collaret, ceràmica campaniforme i restes de fauna.

És l’únic monument d’aquestes característiques que es coneix a Catalunya i a la Península Ibèrica, i cal remetre’s als grans monuments megalítics de la Bretanya o de les illes del Mediterrani central per trobar tombes d’una complexitat i qualitat artística similar. La troballa constituirà doncs un referent en l’estudi de les manifestacions funeràries del neolític final i del calcolític català, i passarà a formar part amb personalitat pròpia dels manuals de la Prehistòria europea.

 

 

Secció est-oest del megàlit dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Secció est-oest del megàlit dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

El Túmul i el Cromlec

El túmul del megàlit dels Reguers de Seró es troba constituït pràcticament de forma íntegra per pedres calcarenites de diverses mides, des de grans blocs fins a petit pedruscall que aglutina els elements constructius de dimensions més grans. Les restes conservades mostren un túmul de planta oval d’uns 9 metres de llargada per 6 metres d’amplada i suposadament, devia ser de tendència circular amb un diàmetre aproximat de 9 metres. El túmul s’estenia al voltant de la cambra sepulcral.

Puntualment, el túmul encara conservava l’anella de pedres clavades que el delimitava. Les restes d’aquest cromlec s’observaven perfectament en la part del túmul situada al nord de la rasa de la canonada, on es configurava com una alineació de pedres de dimensions mitjanes, alguna de les quals treballada, i instal·lades en una petita rasa lineal d’uns 5,80 metres de llargada, entre 30 i 40 cm d’amplada i fins a 15 cm de profunditat.

Així mateix, el cromlec tenia continuïtat en l’extrem oest del túmul, que fou seccionat per la rasa de la canonada. Molt probablement les pedres treballades, però no decorades, extretes per la màquina excavadora durant les tasques d’excavació de la rasa de la canonada devien formar part d’aquesta anella externa de delimitació del túmul.

L’excavació extensiva del túmul ha permès, a més, recuperar un conjunt significatiu de materials, bàsicament, de diversos fragments de ceràmica a mà d’acabat polit corresponent a diferents tipus de recipients (bols, vasos mitjans, etc.), alguns dels quals presenten decoració d’estil campaniforme pirinenc, campaniforme regionalincís i campaniforme epimarítim.

Així mateix, ha estat recuperat un botó piramidal de petxina i una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle. La major part d’aquestes restes s’han localitzat de forma concentrada en l’extrem més occidental del túmul i en tota la seqüència constructiva de pedres sorrenques.

 

 

 El Megàlit dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.


El Megàlit dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

La cambra

El megàlit dels Reguers de Seró presentava una cambra amb cista central de planta rectangular delimitada per quatre ortostats. Tanmateix, només es conservaven in situ dues lloses, que en definien l’angle sud-est. Les altres dues foren extretes de forma fortuïta per la màquina durant els treballs d’excavació de la rasa de la canonada.

No obstant això, gràcies a les referències orals dels operaris que descobriren el megàlit ha estat possible restituir-ne l’emplaçament i la disposició. D’aquesta manera, mentre una de les lloses desplaçades es trobava clavada verticalment i constituïa l’ortostat nord de la cista, l’altra, que va aparèixer plana sobre el túmul de pedres, devia tancar la cista per la banda oest i en devia haver estat la llosa d’accés.

Sense tenir dades concloents, les dimensions més petites d’aquest darrer suport fan pensar en un possible accés en forma de finestra. Així mateix, el megàlit no conservava cap element de cobriment de ben segur ja desaparegut d’antic, per la qual cosa es desconeix quin era el sistema emprat.

 

 

L’edifici de l’Espai Transmissor

El projecte proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat. Sense necessitat de “revestir”, materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.

A l’interior, l’espai del vi ofereix el producte de les cooperatives locals. També una sala polivalent que alterna l’ús quotidià com a centre social, amb la introducció als continguts d’un immediat espai museu on es documenta la troballa i es mostren les peces de l’aixovar de la tomba megalítica.

Finalment iniciem l’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles. Un recorregut en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent, envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp, la boira va baixant la intensitat lumínica, el paviment ceràmic es va disgregant.

En arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles, silenci s’alenteix el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra l’empremta que deixa al passar cada visitant.

Tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuar-se amb altres visitants, poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de La Noguera.

L’Edifici del Túmul de Seró va ser present a la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia, on es va presentar per segona vegada a l’història una obra catalana. L’obra va ser una de les tres que formen part del projecte escollit per representar Catalunya, després que l’11 de juliol de 2013 guanyés el premi FAD d’arquitectura.

 

 

VISITAR EL MEGÀLIT DELS REGUERS DE SERÓ


  • Adreça: Carrer Escoles, 2.  Seró 25739 Lleida
  • Tel: 661224195
  • Mail: info@seroespaitransmissor.cat / reserves@seroespaitransmissor.cat
  • Web: http://www.seroespaitransmissor.cat

 

Horari


Visites els dissabtes, diumenges i festius a les 11 h, 12 h i 13 h. Entre setmana, visites concertades adreçant-vos als telèfons:

  • Mòbil Seró. Espai Transmissor: 661 224 195.
  • Museu de la Noguera: 973 445 194 (de 8 a 15 h i de 18 a 20 h).
  • Ajuntament d’Artesa de Segre: 973 400 013 ext. 018 (de 9 a 14 h).

 

 

Video de Fotografies del Megàlit dels Reguers de Seró

 

 

FONTS:

 

  • Associació la Roureda.
  • La Palanca.
  • J. López Mención i A. Moya i Garra. Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesade Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català.
  • SERÓ.ESPAI TRANSMISSOR.
  • “REFET. Primeres aproximacions a l’estudi dels cruciformes i elements cristianitzadors a Refet”. Ramón I. Canyelles.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

1 Comment

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca