Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Dòlmens de Cornudella de Valira i Soperuny

 

A Cornudella de Valira, a l’Hostalet i a Soperuny, trobem dòlmens construïts amb blocs de pedra procedents de l’antiga morrena glacial…

Pedra de la Basa. Gran bloc de pedra procedent de la morrena de l'antiga glacera i venerada pels habitants de l'Hostalet des de temps immemorials. Cornudella de Valira, Areny de Noguera. Ribagorça d'Osca. Aragó.

 

DÒLMENS DE CORNUDELLA DE VALIRA i SOPERUNY

Areny de Noguera, La Terreta. Ribagorça, Osca, Aragó.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE CORNUDELLA DE VALIRA


L’Àrea geogràfica anomenada ‘La Terreta’ forma una unitat que es troba administrativament dividida entre la comarca de la Ribagorça d’Osca (Aragó), i la comarca del Pallars Jussà, a la província de Lleida (Catalunya).

És una petita conca fluvial tancada en un tram on la divisòria entre les dues comunitats coincideix pràcticament amb el traçat del riu Noguera Ribagorçana.

Des del punt de vista geogràfic La Terreta forma el que podríem definir com el conjunt de terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, amb el Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall, al sud.

La Terreta constitueix una subcomarca natural d’uns 425 km2 que forma una conca tancada entre la Serra de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp i la Serra de Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, la Serra de Berganui, la Serra de Sant Marc, la Serra de Palleroa i la Serra de Giró, a l’oest.

Cornudella de Valira és un antic municipi de la Ribagorça d’Osca que a l’any 1955 es va agregar al terme d’Areny de Noguera. Una vall presidida al seu punt més alt pel despoblat de  Soperuny, situat just a sota de la Serra de Cis.

L’origen del nom de Soperuny l’hem de buscar, precisament, als enormes penyals de la Serra de Cis, sota els quals es situa aquest poblet, donant un sentit augmentatiu de ‘sota el penyal’ o ‘sota la rocassa’ ja que està realment dessota d’un peruny colossal. Se situa a 1.227 metres d’altitud i sembla ser que a la dècada de 1970 tenia encara 32 habitants.

Al cim de la Serra de Cornudella, contrafort de la Serra de Cis, es trobava l’antic castell de Cornudella, avui desaparegut, i l’antiga l’església de Sant Pere de Cornudella, actualment en ruïnes.

Aquest castell va donar nom a la vall, a l’antic municipi i també al riu que recorre la vall anomenat Valira de Cornudella, riu que neix al vessant meridional de la Serra de Cis, sota el pic Amorriador.

El nom ‘amorriador’ acostuma a utilitzar-se molt en aquesta zona per indicar el lloc on les ovelles paren a fer la sesta o el bestiar fa la migdiada, normalment és un lloc ombrat.

La llengua tradicional d’aquestes terres és netament el català en la seva variant ribagorçana, malgrat la castellanització de molts noms de lloc que han volgut imposar i adaptar, des del desconeixement, de vegades, i des de la intenció política en d’altres.

 

 

Espectacular i ampla llera del riu Valira de Cornudella plena d'enormes blocs de pudinga resultat de la morrena d'una antiga glacera. Al fons, la Serra de Cis (o Serra del Sis). Areny de Noguera, La Terreta. Ribagorça d'Osca, Aragó.

Espectacular i ampla llera del riu Valira de Cornudella plena d’enormes blocs de pudinga resultat de la morrena d’una antiga glacera. Al fons, la Serra de Cis (o Serra del Sis). Areny de Noguera, La Terreta. Ribagorça d’Osca, Aragó.

 

 

LAS SERRA DEL CIS


La Serra de Cis (o Serra del Sis en la seva forma castellanitzada) forma una gran dorsal que de nord a sud fa de divisòria d’aigües entre la vall del riu Noguera Ribagorçana i la vall del riu Isàvena.

La Serra de Cis forma una llarga carena que s’estén des de Bonansa fins a les proximitats de Queixigar. Formada per un llarg i ample llom herbós constitueix històricament un lloc de pas dels ramats en la seva transhumància des de les altes valls de Castanesa fins a les planes de La Llitera.

El pic més alt de la serra del Cis, a la capçalera de la Valira de Cornudella, al municipi d’Areny de Noguera, és l’Amorriador (alguns l’anomenen Amariedo, castellanitzant el nom) de 1.791 metres d’alçada que separa les conques de la Noguera Ribagorçana i de l’Isàvena.

El Puialto, de 1.782 metres, on hi ha una torre de vigilància forestal i un vèrtex geodèsic, així com altres cims elevats de la Serra de Cis (o Serra del Sis) de nord a sud són: la Creu de Bonansa (1.765 m), el Tossal del Cis (1.759 m) i la Roca Cirera (1.757 m).

Al vessant septentrional del Tossal del Cis, dins el terme de Beranui, es troba el Santuari del Cis, on és venerada la Mare de Déu del Cis. Els pobles situats a les immediacions són Soperuny, Ovís, Castrocit, Calbera, Beranui, Serradui i Biascas.

Joan Coromines va poder comprovar que el nom de Serra del Cis en realitat no era gaire popular a la zona. Els habitants dels voltants l’anomenaven més aviat com Serra de Soperuny, o Serra del Brocó de Canada, o Serra del Tossal de Cirera.

L’etimologia popular, segons va sentir dir Joan Coromines, deia que ‘Serra del Sis’ provenia del fet que la serra abraçava els termes dels sis pobles. També, alguns afirmen que el nom de ‘Serra del Sis’ té origen en el fet que es trigava 6 dies en travessar-la.

Però Joan Coromines afirma, aquesta vegada des del punt de vista filològic, que prové de MONTEM SCISSUM o IN(CISUM), ‘muntanya tallada’. SCISSUM és el participi del verb SCINDERE ‘fendre’, ‘tallar en dues parts’, un mot d’arrel indoeuropeu d’on deriva el substantiu ‘separació’, origen de l’actual paraula ‘cisma’.

Coromines entén que aquest origen etimològic prové clarament dels enormes penyals tallats que es formen entre Soperuny i Iscles, entre el pic de Brocó de Canada, el pic de l’Aspra, el Forat de Vent i la Collada del Grau on l’espectacle rocós forma uns tallants enormes observats des de la vall de Cornudella.

Actualment la Serra del Cis està catalogada com àrea ZEPA (Zona Especial de Protecció d’Aus) pel govern d’Aragó juntament amb el Turbó amb un àrea de 243.94 quilòmetres quadrats.

 

 

Les espectaculars i orgàsmiques formacions geològiques que es troben per tota la Vall de Cornudella son el resultat d'antigues glaceres. Areny de Noguera, La Terreta. Ribagorça d'Osca. Aragó.

Les espectaculars i orgàsmiques formacions geològiques que es troben per tota la Vall de Cornudella son el resultat d’antigues glaceres. Areny de Noguera, La Terreta. Ribagorça d’Osca. Aragó.

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE CORNUDELLA DE VALIRA


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

[…] També a la Ribagorça el nom de Cornudella ha donat peu als pobles de les rodalies per a la invenció de cobles i acudits com el que diu “Los cornuts de Cornudella / van a ballar a Soperuny”. La zona coneguda a la Ribagorça amb el nom de Cornudella es troba en la part central de la vall que separa Areny  de Betesa; hi ha alguns llogarets (Puimolar, La Ribera, El Sas, Sant Martí del Sas, Vilaplana) i diverses cases aïllades.

DOCUMENTACIÓ ANTIGA: any 974: “est ipsa vinea in castro Cornutella in loco ubi dicitur Bosorui”; a l’any 977: “in termino de castrum Curnetella”; any 987-995: “vindo vinea mea a pago Cornutella”; any 988-996: “in apendicio Cornutella, in loco ubi dicitur Poio altum”; any 1163-1171: “Cornutellensem Guillem disce-per-hensem (signo)”; any 1195: “Guillermus Cornutellensis, per preces de Iohan de Lorrue, hanc cartam scripsit; any 1381: “Cornudela”; any 1385: “Cornudella”.

ETIMOLOGIA: D’un llatí CORNETELLA, diminutiu de CORNETA, neutre plural col·lectiu de ‘cornus’ ‘corner’, arbust molt abundant i conegut tant a la Ribagorça com al Priorat… Cal suposar un canvi de ‘*Cornedella’ (a. 977 ‘Curnetella’) en ‘Cornudella’ per assimilació a la vocal de la síl·laba inicial, afavorida per etimologia popular (pensem en el mal nom cornuts que els dónen els pobles del voltant). A la zona de la Ribagorça el nom de l’arbust és actualment ‘curnyer’ o ‘curnyera’ i és ben conegut per l’hàbit de fer-ne escombres per als patis i corrals.

 

 

Antiga església de Sant Martí de Soperuny per on passa la ruta circular PR-HU 247: L'Hostalet - El Sas - Soperuny - Coll de Vent - Iscles Alt (Barri de Solans) – Puimolar – L'Hostalet. Cornudella de Valira, Areny de Noguera, La Terreta. Ribagorça d'Osca, Aragó.

Antiga església de Sant Martí de Soperuny. Cornudella de Valira, Areny de Noguera, La Terreta. Ribagorça d’Osca, Aragó.

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE CORNUDELLA DE VALIRA


Al voltant de l’any 720 la invasió musulmana van arribar a la zona mitjana del riu Noguera Ribagorçana creant en anys posteriors tot un sistema econòmic caracteritzat per la construcció d’una sèrie de petites explotacions agropecuàries (almúnies).

Algunes d’aquestes explotacions musulmanes probablement eren controlades des de Sobrecastell damunt d’un turó (actual Casa Fontdevila).

Als seus peus es va erigir el llogaret de Freixenet, que segurament seria el més gran de totes aquelles explotacions i on es trobaria la mesquita, com sembla indicar la toponímia, ja que han perdurat els microtopònims com Convent de la Mesquita i Lo Lleral de las Mesquites situats dins la partida de Freixenet.

Més endins, dins de la vall del riu Valira de Cornudella, a la zona de Soperuny, son els territoris agrestes de la Serra de Cis (o Serra del Sis) on bandolers, aventurers i cristians fugits hi viuen refugiats en coves o esplugues, zones no islamitzades.

Posteriorment els penyals elevats d’Orrit i d’Areny de Noguera serien fortaleses refugi emblemàtiques de l’avanç cristià per protegir camins i les terres de cultiu de la vall mitjana del Noguera Ribagorçana a la frontera.

A partir d’Areny de Noguera i Orrit fins al hisn de Montanyana, apareix una zona desmilitaritzada i despoblada, un terreny de frontera estratègic buit.

L’any 872 es produeix una separació de Tolosa dels territoris de Ribagorça i Pallars encapçalat pel comte Ramon II de Pallars-Ribagorça (probablement net de Ramon I de Tolosa) que se n’aprofità per apoderar-se del comtat de Ribagorça i del comtat de Pallars per crear una nissaga comtal pròpia, com a protesta per la usurpació del poder per part de Bernard Plantevelue. Fou l’iniciador de la dinastia dels comtes de Pallars i la Ribagorça, i per aquest motiu usualment la historiografia l’ha numerat com a Ramon I.

Ja dins de la vall alta de riu Valira de Cornudella apareixen cap a l’any 874 documentats alguns centres monacals com el de Sant Martí del Sas que organitzarà l’entorn muntanyós d’Iscles, Puimolar, Soperuny, etc.

Però, ja envellit Ramon II de Pallars-Ribagorça, a l’any 908 es produeix la incursió des d’Osca d’Muhàmmad al-Tawil, al qual no li va agradar la relació entre els comtats d’Aragó i Ribagorça, prenent Roda d’Isàvena, Iscles i Soperuny.

Va unir forces i va reforçar el Castell d’Abellasia (probablement nom antic de Betesa) al capdamunt de la Serra de Cis, on avui en dia es troba la Capella Belarta per atacar per sorpresa Soperuny a l’any 914 resultant mort Muhàmmad al-Tawil, a mans de Bernat I de Ribagorça, fill de Ramon II de Pallars-Ribagorça.

És l’anomenada Batalla de Soperuny. El botí resultant es va donar al monestir i es va conèixer com el Tresor d’Obarra.

Durant el segle X es portaria a terme la construccions defensives d’Iscles, Cornudella o Soperuny com a línia de frontera i control davant dels àrabs.

Posteriorment els diferents comtes ribagorçans i pallaresos, van afavorir la centralització i control eclesiàstic i territorial cap el Monestir de la Mare de Déu d’Alaó.

Finalment, amb la creació del nou Comtat de la Ribagorça cap a l’any 1322, aquestes terres pertanyents als comtats ribagorçans i pallaresos, varen ser regides per la vegueria de la Ribagorça que passà a ser governada per aquest nou comtat ribagorçà.

 

 

Pedra de la Basa. Gran bloc de pedra procedent de la morrena de l'antiga glacera i venerada pels habitants de l'Hostalet des de temps immemorials. Al fons, la Serra de Sis. Cornudella de Valira, Areny de Noguera, La Terreta. Ribagorça d'Osca. Aragó.

Pedra de la Basa. Gran bloc de pedra procedent de la morrena de l’antiga glacera i venerada pels habitants de l’Hostalet des de temps immemorials. Al fons, la Serra de Sis. Cornudella de Valira, Areny de Noguera, La Terreta. Ribagorça d’Osca. Aragó.

 

 


CONJUNT MEGALÍTIC DE CORNUDELLA DE VALIRA


Tots aquests dòlmens estan construïts amb blocs de pedra enormes de pudinga, procedents de l’antiga morrena glacial. La majoria de dòlmens descoberts conserven la coberta, però els seus túmuls han desaparegut gairebé del tot.

La pudinga és un conglomerat d’elements arrodonits i el seu nom comú és pedra avellanada o avellanat. És un tipus de roca sedimentària formada per còdols provinents de vegades del jaç d’un riu o d’una platja, són cementats junts mitjançant sílice que fa de matriu d’unió. La roca formada és molt dura i resistent al desgast. Els còdols que conté són generalment de pedrenyal, i tant aquests com la matriu estan fets de sílice.

Les troballes fruit de l’excavació dels dòlmens van ser fragments de ceràmica tosca, burins, raspalls petits, raspalls de cristall de roca i també diversos fragments de teula àrab, ceràmica vidriada i curiosament una moneda de Carles II, que provaria utilització continuada, per diferents motius, d’aquests monuments fins els segles XVII-XVIII.

A la carena de la Serra de Cis (o Serra del Sis), també es poden trobar una desena d’estructures de pedra identificats com cromlecs.

Podem trobar altres tipus de ‘roques sagrades’ que des de temps immemorials els habitants de la vall de Cornudella de Valira han atorgat valors espirituals o simbòlics. És el cas de l’enorme bloc monolític situat a la vora d’una bassa de reg al costat del mas de l’Hostalet, anomenada Pedra de la Basa.

A la part superior de la Pedra de la Basa, durant generacions es van encendre grans fogueres les nits de Sant Joan i Sant Pere amb l’objectiu de netejar les pestes. Aquesta pràctica se segueix realitzant per part de la família que viu al mas de l’Hostalet, encara que ja no les fan damunt de la pedra sinó a l’espai que hi ha entre aquesta i la bassa.

La paraula ‘dolmen‘ procedeix etimològicament del bretó. Els termes dol i men signifiquen respectivament ‘taula’ i ‘pedra’.

Els dòlmens són sepulcres megalítics prehistòrics, utilitzats per a inhumacions col·lectives, que es van construir principalment al vessant atlàntic europeu durant el final del Neolític i l’Edat del Coure, entre dos i tres mil anys abans de Crist.

Alguns estudiosos indiquen que la seva situació podria coincidir amb itineraris tradicionals i que tinguessin també funcions de possible delimitació de territoris. La majoria de les tombes megalítiques han arribat als nostres dies, total o parcialment, espoliades i mutilades en la seva arquitectura original.

També és cert que els dòlmens descoberts han arribat al coneixement científic i arqueològic a través de les fonts orals, les llegendes, o la toponímia, però molt poques vegades a través de fonts escrites.

 

 

Dolmen de Soperuny I. Soperuny, Cornudella de Valira, Areny de Noguera. La Terreta, Ribagorça d'Osca. Aragó.

Dolmen de Soperuny I. Soperuny, Cornudella de Valira, Areny de Noguera. La Terreta, Ribagorça d’Osca. Aragó.

 

 


DÒLMENS DE SOPERUNY


El dolmen de Soperuny I és una petita joia arqueològica descobert als anys 70 del segle passat. El conjunt del dolmen es compon de dos ortostats que formen la cambra funerària i una gran llosa de coberta que cobreix l’estructura.

Tot el conjunt és de material conglomerat (pudinga) molt abundant per la zona, destacant un gran còdol incrustat en un dels ortostats. El túmul està gairebé desaparegut.

La situació del dolmen es a prop de la pista que des de El Sas porta a Soperuny, una vegada s’ha deixat enrere el gran Queixigar de Sas (o roureda de Sas), concretament a la partida de Lo Coscollar on el paisatge ja es pròpiament un paisatge del tot pirinenc.

El dolmen de Soperuny II és curiosament molt més conegut i fins i tot està senyalitzat amb un pobre cartell de fusta en un desviament de la la pista que porta a Soperuny, tot i que ha perdut la gran llosa de coberta.

Està situat en un petit pujol al costat de la pista que porta a Coll de Boix i que després enllaça amb el Coll de Guàrdia i el Pic Amorriador, concretament a la partida de Les Feixes.

Cap dels dos dòlmens ha estat excavat ni estudiats fins avui.

 

 

Dolmen de Soperuny II. Darrera la Serra del Cis. Soperuny, Cornudella de Valira, Areny de Noguera. La Terreta, Ribagorça d'Osca. Aragó.

Dolmen de Soperuny II. Darrera la Serra del Cis. Soperuny, Cornudella de Valira, Areny de Noguera. La Terreta, Ribagorça d’Osca. Aragó.

 

 


DÒLMENS DE CORNUDELLA DE VALIRA


A Cornudella, concretament al bellíssim i misteriós queixigar del Transàs (o roureda de Transàs), prop de l’Hostalet, s’han trobat dos dòlmens i un menhir, així com també multitud de túmuls pendents d’estudiar encara.

Val la pena visitar aquest bosc i els seus megàlits abans de la posta de sol per copsar tota la magnitud del lloc.

Les lloses dels dòlmens de Cornudella de Valira constitueixen un bon exemple de la utilització de les pudingues (blocs conglomeràtics allisats per l’erosió glacial). La Cabaneta del Fornó i La Cabaneta del Tancat de Dalt van ser estudiats científicament a l’any 1973 per T. Andrés.

Tots dos són de dimensions reduïdes (no arriben als dos metres de longitud) però ambdós conserven la coberta.

La Cabaneta del Fornó, s’orienta en direcció NW-SE, amb probable entrada pel sud-est. Conserva tant la càmera com el túmul, encara que aquest últim el trobem molt incomplet i possiblement tallat en un dels costats per un mur de cantells.

Aquests murs divisoris petris, de fabricació més recent, són molt abundants per tota la roureda. A l’excavació arqueològica, la cambra ja es va trobar violada pels excavadors clandestins. i únicament es van localitzar uns quants objectes en sílex i ceràmica prehistòrics, altres d’època recent i absolutament res de les inhumacions.

L’excavació va revelar que podria haver tingut, a través del túmul i fins a l’entrada de la cambra, una mena de passadís o corredor sense cobrir. Igualment es va poder apreciar que la cambra havia estat reforçada per la part exterior amb pedres superposades en dues fileres, posteriorment cobertes pel túmul.

 

 

Dolmen de la Cabaneta del Fornó. Cornudella de Valira, Areny de Noguera. La Terreta, Ribagorça d'Osca. Aragó.

Dolmen de la Cabaneta del Fornó. Cornudella de Valira, Areny de Noguera. La Terreta, Ribagorça d’Osca. Aragó.

 

 

A uns 300 metres, trobem La Cabaneta del Tancat de Dalt, un dolmen una mica més petit que la Cabaneta del Fornó. Va ser construït amb lloses de conglomerats, allisades per l’erosió glacial, procedents de la morrena sobre la qual s’assenta.

La càmera està orientada a l’est i conserva parcialment el túmul artificial a la zona SW i per a la resta es va poder aprofitar la pròpia estructura del terreny sobre el qual es va disposar.

El contingut sepulcral presenta les mateixes característiques que la Cabaneta del Fornó degut a les remocions antigues de la cambra. Ressalta l’absència d’ossos humans i la presència escassa d’objectes en pedra o ceràmica.

A la zona hi ha vestigis abundants d’altres construccions megalítiques. Destaca un possible menhir clavat a 200 metres de La Cabaneta del Tancat de Dalt, anomenat Menhir de Lo Mossar.

És un gran bloc enlairat amb una cara llisa, de dos metres d’alçada, al qual conflueixen tres murs que l’han triat com a fita, i del qual no podem decidir ni la cronologia ni la funció, ni si es tracta d’un element intencional o accidental o no.

Tot i això és curiosa la forma que té ja que per un dels costats s’observen unes incisions lineals que bé podrien voler dibuixar la forma de la punta d’un penis erecte.

A la Roureda de Transàs abunden els vestigis de murs i ruïnes de construccions, molt emmascarats per la vegetació però que probablement són de cronologia medieval.

Hi ha també restes del que podia ser un altre dolmen destruït, encara que les restes de construccions en aquest lloc són moltes vegades només aparents, ja que abunden els blocs de conglomerat, allisats per una o dues cares per efecte de l’erosió, que produeixen un efecte enganyós.

 

 

Dolmen de La Cabaneta del Tancat de Dalt. Cornudella de Valira, Areny de Noguera, La Terreta. Ribagorça d'Osca, Aragó.

Dolmen de La Cabaneta del Tancat de Dalt. Cornudella de Valira, Areny de Noguera, La Terreta. Ribagorça d’Osca, Aragó.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs els DÒLMENS DE L’ESTALL en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

Menhir de Lo Mossar. Cornudella de Valira, Areny de Noguera. La Terreta, Ribagorça d'Osca. Aragó.

Menhir de Lo Mossar. Cornudella de Valira, Areny de Noguera. La Terreta, Ribagorça d’Osca. Aragó.

 

 

FONTS


 

  • Barrull Perna, C. La cristianización y “ribagorzanización” de un territorio prepirenaico: Areny y el Valle de Soperuny.
  • Tremosa Palau, R. La demografia i l’economia de la Clotada d’Areny (1900-1980). Un model per a interpretar l’evolució del Prepirineu, Mancomunidad de la Ribagorza Oriental- Diputación Provincial de Huesca, Zaragoza.
  • Domínguez Arranz A. i Calvo Ciria M.J. La Arquitectura Megalítica. Instituto de Estudios Altoaragnoses. 1990.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com