Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

El Molí Fariner de Benavarri

 

El molí fariner de Benavarri, al Barranc de Sant Medard, aprofita part de la roca per a la seva construcció i tot el conjunt de l’edifici, la bassa, el cub, la riera i el pont, conforma un autèntic i singular paratge…

Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

MOLÍ FARINER DE BENAVARRI

Benavarri, La Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE BENAVARRI


La vila de Benavarri, centre de la Baixa Ribagorça (província d’Osca, Aragó), forma un nucli compacte a la vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, antic castell dels comtes de Ribagorça, d’on fou capital des del segle XIV.

Es troba a 90 km d’Osca i 65 km de Lleida, a una altitud de 782 m, en un petit sinclinal entre els rius Éssera i Queixigar.

La major part del territori pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana. Al nord hi ha la Serra del Castell de Llaguarres i al sud-est la Serra del Montsec d’Estall.

Benavarri se situa doncs a la Franja de Ponent (va passar a formar part de la província d’Osca l’any 1834) i sempre ha estat un lloc de pas de convergència de cultures i cruïlla de camins.

Fou un important castell àrab que cap a l’any 1062 pertanyia al rei Ramir I d’Aragó i comte de Ribagorça i al segle XII va pertànyer a Pere Mir d’Entença i als vescomtes d’Àger.

Jaume II d’Aragó creà el segon comtat de Ribagorça per al seu fill Pere III d’Aragó l’any 1322. Els comtes fixaren aquí la seva residència, seu de justícia i de reunió del Consell General de Ribagorça.

 

 

 

 

ORIGEN DELS MOLINS HIDRÀULICS


Fa milers d’anys, algú va observar que els troncs que no tenien branques baixaven rodolant per les muntanyes i també va observar que això mateix passava amb les pedres arrodonides.

El cas és que aquest tipus d’observacions van fer que la ment creadora de l’home imaginés i inventés estris com la roda i similars.

Gràcies a la roda, els humans al voltant de 3.500 anys abans de Crist, van crear carruatges primitius. Mil anys després van inventar la roda radiada, molt útil pel transport de plataformes i sobretot per la guerra.

Temps després van aparèixer complements com les politges, els engranatges i les rodes dentades.

Posteriorment, i gràcies a la roda, l’home va poder aprofitar l’energia hidràulica i eòlica amb l’evolució tècnica de les rodes dentades. Les fargues i els molins fariners van ser un clar exemple.

Un molí és un edifici amb uns artefactes que serveixen per moldre, rebregar o laminar. Però és també el lloc on viu i treballa el moliner. És una font de riquesa, ha estat un element de domini i de coacció i també un mirall on s’han reflectit els canvis tecnològics i socials que l’evolució històrica ha portat.

La seva regulació ha estat objecte d’una àmplia normativa legal des de l’antiguitat. Lleis, processos tecnològics, conflictes socials, problemes tècnics, tècniques constructives, materials, comunicacions, diners, collites, etcètera, han afectat l’ús i explotació dels molins.

Al Regne d’Aragó és comença a registrar l’existència de molins als segles IX i X, malgrat que la seva construcció no és difondrà fins dos segles després, fet que esdevindrà un monopoli senyorial i un símbol més de poder en les relacions feudals.

Cap el segle XIII es difonen els molins d’aigua a través dels monjos del Císter. S’utilitzaren per a moldre blat, per a fer pasta de paper, per a serrar troncs, per a fargues, per a fer draps de llana (teles), produir oli, adobar pells, etc.

Alguns ho consideren una autèntica prerevolució industrial.

Els monestir cirtercencs més propers a Benavarri van ser el monestir de Nostra Senyora del Patrocini (Tamarit de Llitera), el monestir de Santa Maria de Lavaix i el monestir de Santa Maria de Vallverd.

El cas del molí fariner de Benavarri deixa dubtes sobre el seu origen ja que no existeix documentació escrita, però s’interpreta que és d’origen medieval i el seu ús es va estendre fins a principis del segle XX.

 

 

 

 

SITUACIÓ DEL MOLÍ HIDRÀULIC DE BENAVARRI


Els molins s’han de situar a la vora d’un curs fluvial, d’on prenen l’element que farà moure les rodes del molí per després, també, poder deixar anar l’aigua per l’anomenat carcabà, la cavitat en la qual gira la roda del molí hidràulic.

El molí acostuma a veure’s des del poble però sempre està fora del nucli urbà, com és el cas d’aquest molí fariner de Benavarri. El molí acostuma a ser un lloc ple de vegetació, aigua, fresca, arbredes i fauna.

Era un lloc atractiu on es trobaven gent de diferents llocs, on es feia tertulia i on es fixaven notícies i històries, ja que en zones de muntanya com aquestes de la Ribagorça hi havia molts masos aïllats i llunyans que no disposaven de molins.

El molí fariner de Benavarri es troba al fons de la Riera de Sant Medard, abans de la confluència amb la Riera de Girart, on després el curs del riu continua amb el nom de Riera de Calladrons.

El lloc on s’ubica el molí fariner s’ha recuperat, ja que estava colgat de males herbes, i s’ha descobert un àrea al voltant de la riera de Sant Medard travessada per un pont de pedra.

El camí d’accés baixa en picat des de l’àrea de descans situada al costat de la carretera N-230 (al quilòmetre 64,5 a la dreta en direcció Vielha) fins a la llera de la riera, 60 metres avall.

El pont de pedra, executat en maçoneria, amb un sol ull en arc lleugerament apuntat i un tauler amb una mica acusat perfil en llom d’ase, sense ampits laterals, també ha estat recuperat i rehabilitat.

Per la marge dreta l’obra es perllonga en un mur de contenció de maçoneria, situat sota el camí d’accés.

 

 

Pedres de mòlta del Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Pedres de mòlta del Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

ELS MOLINERS


Fins que les desamortitzacions del segle XIX van posar en mans de particulars la propietat dels molins i fins que (per les mateixes dates) l’abolició dels senyorius va arrabassar als antics senyors els mecanismes coercitius que feien tan rendibles els seus molins, es pot afirmar que la proporció de moliners propietaris era baixíssima.

Els moliners tampoc eren assalariats, eren professionals que coneixien el seu ofici i estaven al corrent de les rendes que un molí podia produir.

Quan un ric burgès, un senyor de vassalls o una vila decidien arrendar el molí que posseïen, sempre trobaven a un moliner disposat a pagar la quantitat sol·licitada a canvi d’explotar el negoci. El moliner cobrava en espècie sobre tot allò que passava pel molí.

Sempre deien que el moliner, sense sembrar ni batre, recollia les millors collites de cada poble. Aquest, amb el blat recaptat i emmagatzemat, feia bons negocis. Solia guardar-lo fins al maig, quan més escassejava el cereal. Llavors el treia a la venda.

Sovint els compradors eren els mateixos pagesos que mesos abans havien passat pel molí, i havien de comprar-lo ara a un preu elevat. Mentre pagaven al moliner aquell blat que ells mateixos havien segat i trillat, sempre pensaven que el sistema no era just.

Es sospitava que els moliners amuntegaven grans fortunes. Al voltant dels molins corrien llegendes de tresors i de vegades els moliners passaven por. Hi havia molts robatoris, ja que els molins, amb la seva fama d’amagar riqueses i el seu emplaçament apartat, resultaven un lloc atractiu per als lladres.

També era freqüent que els moliners coneguessin les tècniques artesanals del treball del vímet, del jonc i de la boga, que creixien als costats de les séquies, i ocupaven en aquests treballs els llargs ocis estacionals.

 

 

Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

MOLÍ FARINER DE BENAVARRI


El molí de farina de Benavarri és una important mostra de l’arquitectura popular i etnogràfica de la zona.

En desús des dels primers anys del segle passat, la data de la seva construcció és incerta, tant per la manca de documentació històrica, com per la tradició oral, encara que el seu origen sembla que pot remuntar-se al període medieval.

El molí de Benavarri, situat al fons del barranc de Sant Medard, aprofita part de la roca per a la seva construcció. El conjunt de l’edifici del molí, on s’allotja la maquinaria, juntament amb la bassa i el cub, conforma un autèntic i singular paratge.

L’edifici es conforma de dues plantes, una inferior on es situa el carcabà, la cavitat on se situa la roda impulsada per l’aigua, i una superior on se situa la maquinaria de mòlta, que de vegades servia també d’habitatge del moliner.

Aquest molí de Benavarri tenia dos rodes i dos jocs de mòlta de les quals es van recuperar dues moles durant la restauració que encara es poden veure en el seu lloc d’origen.

 

 

ZONA D’ESCALADA BENAVARRI – SECTOR MOLÍ


Seguint el camí que porta al molí fariner de Benavarri, es troba una zona d’escalada que compta amb un total de 20 vies les quals van des dels 12 als 25 metres de llarg aproximadament.

 

 

Zona d'escalada de Benavarri - Sector Molí

Zona d’escalada de Benavarri – Sector Molí

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs els El Molí Fariner de Benavarri en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Mieà-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

LA BOTIGA DE SERRADELMONTSEC.CAT


 

Samarreta Negra Sóc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

MAPA DEL MONTSEC


 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!