Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

El Molí Fariner de Benavarri

 

El molí de Benavarri, al fons del Barranc de Sant Medard, aprofita part de la roca per a la seva construcció. Tot el conjunt de l’edifici del molí, amb la bassa, el cub, la riera i el pont, conforma un autèntic, singular i espectacular paratge.

Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

MOLÍ DE FARINA DE BENAVARRI

Benavarri, La Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall

 

 


Aproximació Geogràfica a Benavarri

La vila de Benavarri, centre de la Baixa Ribagorça (província d’Osca, Aragó), vora la carretera nacional N-230 de Lleida a la Vall d’Aran, forma un nucli compacte al vessant meridional d’un turó, ocupat al cim pel castell de Benavarri, dels comtes de Ribagorça, d’on fou la capital des del segle XIV.

Es troba a 90 km d’Osca i 65 km de Lleida, a una altitud de 782 m, en un petit sinclinal entre els rius Éssera i Queixigar.

La major part del territori pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana. Al nord hi ha la serra del castell de Llaguarres i al Sud-est la Serra del Montsec. A Benavarri li correspon de fet ser un dels portals d’accés a la Serra del Montsec d’Estall.

Situat a la Franja de Ponent (passà a formar part de la província d’Osca el 1834) ha estat sempre un lloc de pas i de convergència de cultures.

Fou un important castell àrab que cap el 1062 era del rei Ramir I d’Aragó i comte de Ribagorça i al segle XII va pertànyer a Pere Mir d’Entença i als vescomtes d’Àger.

Jaume II d’Aragó creà el segon comtat de Ribagorça per al seu fill Pere III d’Aragó el 1322. Els comtes fixaren aquí la seva residència, seu de la justícia i on es reunia el Consell General de Ribagorça.

 

 

Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


Origen dels Molins Hidràulics

Un dia, fa milers d’anys algú va observar que els troncs que no tenien branques baixaven rodolant per les muntanyes i això mateix passava amb les pedres arrodonides. El cas és que aquestes observacions o semblants van fer que la ment creadora de l’home imaginés i inventés la roda.

Gràcies a la roda, els humans al voltant de 3.500 anys abans de Crist, van crear carruatges primitius. Després de 1.000 anys es va inventar la roda radiada, molt útil pel transport de plataformes i sobretot per la guerra.

Temps després van aparèixer complements com les politges, els engranatges i les rodes dentades. Posteriorment, i gràcies a la roda, l’home va poder aprofitar l’energia hidràulica i eòlica amb l’evolució tècnica de les rodes dentades. Les fargues i els molins fariners van ser un clar exemple.

Un molí és un edifici amb uns artefactes que serveixen per moldre, rebregar o laminar. Però és també el lloc on viu i treballa un moliner. És una font de riquesa, ha estat un element de domini i de coacció i també un mirall on s’han reflectit els canvis tecnològics i socials que l’evolució històrica ha anat portant.

La seva regulació ha estat objecte d’una àmplia normativa legal des de l’antiguitat. Lleis, processos tecnològics, conflictes socials, problemes hidràulics, tècniques constructives, materials, comunicacions, diners, collites, etcètera, han afectat l’ús i explotació dels molins.

Al Regne d’Aragó és comença a registrar l’existència de molins als segles IX i X, malgrat que la seva construcció no és difondrà fins dos segles després, fet que esdevindrà un monopoli senyorial i un símbol més de poder en les relacions feudals.

Cap el segle XIII es difonen els molins d’aigua a través dels Monjos del Císter. S’utilitzaran a per a moldre blat, per a fer pasta de paper, per a serrar troncs, a les fargues, per a fer draps de llana (teles), produir oli, i adobar pells. Alguns ho consideren una autèntica revolució industrial.

Els monestir cirtercencs més propers a Benavarri van ser el Monestir cistercenc de Nostra Senyora del Patrocini (Tamarit de Llitera), el monestir de Santa Maria de Lavaix i el monestir de Santa Maria de Vallverd.

El cas del molí fariner de Benavarri deixa dubtes sobre el seu origen ja que no existeix documentació escrita, però s’interpreta que és d’origen medieval i va ser utilitzat fins a principis del segle XX.

 

 

 

 


Situació del Molí Hidràulic de Benavarri

Els molins s’han de situar a la vora d’un curs fluvial, d’on prenen l’element que farà moure les rodes del molí per després, també, poder deixar anar l’aigua pel carcabà, la cavitat en la qual gira la roda del molí hidràulic.

Lo més freqüent és trobar-los a les afores dels pobles, però no més lluny d’un quilòmetre, com és el cas d’aquest molí fariner de Benavarri. El molí es veu des del poble però sempre està fora del nucli. El molí és un lloc ple de vegetació, aigua, fresca, arbredes i fauna.

Era un lloc atractiu on es trobaven gent de diferents llocs, on s’intercanviava informació i on es fixaven notícies i històries, ja que en zones de muntanya com aquestes de la Ribagorça hi havia molts masos aïllats i llunyans que no disposaven de molins.

El molí fariner de Benavarri es troba en el fons Riera de Sant Medard, abans de la confluència amb la Riera de Girart, on després el curs del riu continua amb el nom de Riera de Calladrons.

El lloc on s’ubica el molí fariner s’ha recuperat, ja que estava colgat de males herbes, i ha descobert un àrea al voltant de la riera de Sant Medard travessada per un pont de pedra. El camí d’accés baixa en picat des de l’àrea de descans situada al costat de la carretera N-230 (al quilòmetre 64,5 a la dreta en direcció Vielha) fins a la llera de la riera, 50 metres avall.

Aquest pont de pedra, executat en maçoneria, amb un sol ull en arc lleugerament apuntat i un tauler amb una mica acusat perfil en llom d’ase, sense ampits laterals, també ha estat recuperat i rehabilitat. Per la marge dreta l’obra es perllonga en un mur de contenció de maçoneria, situat sota el camí d’accés.

 

 

Pedres de mòlta del Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Pedres de mòlta del Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


Els Moliners

Fins que les desamortitzacions del segle XIX van posar en mans de particulars la propietat dels molins, de les viles, dels llocs i de l’Església i fins que (per les mateixes dates) l’abolició dels senyorius va arrabassar a els antics senyors els mecanismes coercitius que feien tan rendibles els seus molins, es pot afirmar que la proporció de moliners propietaris era baixíssima.

Els moliners tampoc eren assalariats, eren professionals que coneixien el seu ofici i estaven al corrent de les rendes que un molí podia produir. Quan un ric burgès, un senyor de vassalls, una vila decidien arrendar el molí que posseïen, sempre trobaven a un moliner disposat a pagar la quantitat sol·licitada a canvi d’explotar el negoci.

El moliner cobrava en espècie als que anaven a moldre. Als pagesos els semblaven elevades sempre les tarifes. Deien sempre que el moliner, sense sembrar ni batre, recollia les millors collites de cada poble. Aquest, amb el blat recaptat i emmagatzemat, feia bons negocis.

Solia guardar-lo fins al maig, quan més escassejava el cereal. Llavors el treia a la venda. Sovint els compradors eren els mateixos pagesos de que els seus sacs procedia el blat amuntegat al molí. El van lliurar per pagar la mòlta i després havien de comprar-lo a un preu elevat.

Mentre pagaven al moliner aquell blat que ells havien segat i trillat sempre pensaven que allò no era just. Es sospitava que els moliners amuntegaven grans fortunes. Al voltant dels molins corrien llegendes de tresors i els moliners passaven por.

Hi havia molts robatoris, ja que els molins, amb la seva fama d’amagar riqueses i el seu emplaçament apartat, resultaven un lloc atractiu per als lladres.

També era freqüent que els moliners coneguessin les tècniques artesanals del treball del vímet, del jonc i de la boga, que creixien al costat de les sèquies. Ocupaven en aquests treballs els llargs ocis estacionals.

 

 

Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Molí Fariner del Barranc de Sant Medard, Benavarri, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


El Molí Fariner de Benavarri

El molí de farina de Benavarri és una important mostra de l’arquitectura popular i etnogràfica de la zona. En desús des dels primers anys del segle passat, la data de la seva construcció és incerta, tant per la manca de documentació històrica, com per la tradició oral, encara que el seu origen sembla que pot remuntar-se al període medieval.

El molí de Benavarri, situat al fons del barranc de Sant Medard, aprofita part de la roca per a la seva construcció. El conjunt de l’edifici del molí on s’allotja la maquinaria juntament amb la bassa i el cub, conforma un autèntic, singular i espectacular paratge.

L’edifici es conforma de dues plantes, una inferior on es situa el carcabà, la cavitat on se situa la roda impulsada per l’aigua, i una superior on se situa la maquinaria de mòlta, que de vegades servia també d’habitatge del moliner.

Aquest molí tenia dos rodes i dos jocs de mòlta de les quals es van recuperar dues moles durant la restauració i que es encara es poden veure en el seu lloc d’origen.

 

 

ZONA D’ESCALADA BENAVARRI – SECTOR MOLÍ

 

Seguint el camí que porta al molí fariner de Benavarri, es troba una zona d’escalada que compta amb un total de 20 vies i aquestes van des dels 12 als 25 metres de llarg aproximadament.

 

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció: Cap tipus de protecció.
  • Classificació: Cap tipus de classificació.

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca