Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Monestir d’Avellanes. Os de Balaguer.

 

El monestir d’Avellanes o de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, de gran predilecció dels comtes de d’Urgell, va rebre grans quantitats de beneficis i prebendes, causa de la ràpida prosperitat i expansió, que s’estenien per La Noguera i les terres del Montsec…

Claustre del Monestir d'Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Claustre del Monestir d’Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

MONESTIR D’AVELLANES (o SANTA MARIA DE BELLPUIG DE LES AVELLANES)

Os de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL MONESTIR D’AVELLANES

El monestir d’Avellanes o de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes comprèn un conjunt d’edificacions, entre les quals destaquen un monestir medieval, una hostatgeria monàstica i un habitatge religiós, on viu una comunitat de germans maristes.

Aquest monestir es pot contemplar a peu pla des de la carretera de Balaguer a Àger, i forma part actualment del municipi d’Os de Balaguer, comarca de La Noguera, prenent el seu nom del poble de Les Avellanes, molt a prop del monestir.

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, centre de gran predilecció dels comtes de d’Urgell, va rebre grans quantitats de beneficis i prebendes i aquesta fou la causa de la ràpida prosperitat i expansió de les seves possessions, que s’estenien per La Noguera i les terres del Montsec i es repartien en nou batllies.

 

 

Monestir d'Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Monestir d’Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 


ORÍGENS DEL MONESTIR D’AVELLANES

L’ordre dels premonstratencs va ser fundat a Magdeburg (Alemanya) l’any 1120 per Norbert de Xanten, o de Prémontré, o de Magdeburg i de seguida es va expandir per europa.

Seguidors de la regla de Sant Agustí d’Hipona, la seva vida se centrava en la pregària, el treball i la penitència. Com a ordre de canonges regulars, renunciaven als béns i vivien la vida comunitària.

Durant el Concili de Reims, l’any 1148, Ramon Berenguer IV i el papa Eugeni III van demanar reforços per a la croada catalana contra els àrabs.

Dos monjos premonstratencs, procedents de França, van ser enviats a Catalunya per ajudar en el setge de Tortosa.

Tortosa va ser conquerida el 31 de desembre de 1148. El comte Ramon Berenguer IV va demanar als monjos que romanguessin al país i per això els va donar un ampli espai a Vallclara, a la diòcesi de Tortosa.

La vida espiritual a Vallclara era molt intensa i les vocacions creixien (entre les noves vocacions, va arribar Joan d’Organyà), però si seguien les normes de l’ordre premonstratenc no podrien aixecar cap temple a Vallclara.

Llavors van decidir de traslladar-se, l’any 1158, i es van instal.lar al Mont Malet, a la diòcesi d’Urgell, al terme de Vilanova de la Sal, on es va fundar el monestir que va dur el nom de Bellpuig el Bell. Mol probablement a l’actual Puig de Privà.

Els monjos francesos van marxar del país i la fundació va ser duta a terme gràcies a Joan d’Organyà, conegut per Sant Cap, el qual va rebre com a donació del comte d’Urgell, Ermengol VII, el Mont Malet i els terrenys que l’envoltaven.

Més tard però, el successor del beat Joan d’Organyà, el prior Guillem, va començar una nova construcció gràcies a l’ajut d’Ermengol VII d’Urgell.

Bellpuig el Nou, que, per trobar-se proper del poble de Les Avellanes, va rebre ben aviat el nom de Bellpuig de les Avellanes, o en català salat, que aleshores es parlava per arreu, Çes Avellanes, com es pot llegir en el Llibre dels fets o Crònica de Jaume I.

 

 

Monestir d'Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Monestir d’Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 


BELLPUIG EL NOU, O BELLPUIG ÇES AVELLANES

Aviat, amb un estil romànic sever, es va començar a aixecar el claustre, que va servir d’habitatge als constructors durant tot el temps de l’obra. El títol de fundació del monestir duu la data de l’1 de febrer de 1166.

Devia ser l’any 1195 quan els monjos de Bellpuig el Vell es van traslladar a aquesta nova construcció, sota la mirada de la Mare de Déu. Així el monestir va rebre el nom de Nostra Senyora de Bellpuig Çes Avellanes.

L’11 d’agost de 1184, quan Ermengol VII d’Urgell tornava victoriós d’una expedició contra els àrabs de València, a prop de la vila de Requena, va ser víctima d’una emboscada en la qual perdre la vida.

El van enterrar a l’església romànica primitiva del monestir i anys més tard també a la seva esposa  Madona Dolça (Dolça de Foix), que va morir el 25 de desembre de 1208.

El monestir anava creixent i el claustre, l’església romànica i les construccions necessàries per a una petita comunitat ja s’havien dut a terme.

 

 

Monestir d'Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Antigues portes del segle XVIII del Monestir d’Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 


ERMENGOL X, GRAN BENEFACTOR DEL MONESTIR D’AVELLANES

El projecte de renovar totalment el monestir el va concebre Ermengol X d’Urgell. Va fer construir el sepulcre sobri i majestuós per al comte Ermengol VII, que s’ubicaria a l’altar al costat esquerre, i un altre per al seva esposa, Dolça de Foix, situat al davant del sepulcre del comte, a la dreta de l’altar.

Va preparar sepulcres per a ell, els seus pares Àlvar I i Cecília de Foix, els seus successors, i per al seu germà Àlvar II de Cabrera, vescomte d’Àger.

Hi ha experts que tenen altres teories que apunten que la tomba doble pertany als fundadors del monestir, Ermengol VII i la seva dona Dolça de Foix.

La inesperada mort d’Ermengol X, va fer aturar les obres que no es van acabar fins el segle XVIII i sense seguir els plànols de la idea original.

Els sepulcres del Panteó dels Comtes d’Urgell, són quatre veritables peces mestres, que tingueren gran incidència en l’art del seu temps.

Malauradament ja no són al Monestir d’Avellanes. Avui, qui vulgui veure’ls ha d’anar al museu The Cloisters del Metropolitan de Nova York.

Els sepulcres els va comprar un antiquari basc a Agustí Santesmases i Pujol (propietari aleshores del monestir), un banquer de Lleida per 27.000 pessetes l’any 1906

Tanta indignació va provocar que fins i tot Francesc Macià, que llavors era diputat a Madrid, va intentar aturar-ho sense èxit.

 

 

Sepulcre d'Ermengol X. Actualment al museu

Sepulcre d’Ermengol X. Actualment al museu “The Cloisters”, Nova York. Fotografia de Viquipèdia.

 

 

Però el cas és que les tombes van marxar i, de retruc, van ser profanades. Les despulles dels comtes van quedar escampades per terra de mala manera, i sort n’hi va haver que el majordom del convent, Josep Utgé, les va recollir i amb molta cura se les va endur a l’església del seu poble, a Vilanova de la Sal, per protegir-les.

Aquest va ser el nou lloc de repòs dels nobles catalans fins al 1967, que es van restituir al monestir d’Avellanes amb una processó festiva que va mobilitzar molta gent de la zona.

Fa 50 anys, doncs, que les restes dels comtes d’Urgell es van desar al seu emplaçament originari. Però, és clar, no es van poder dipositar als sumptuosos sepulcres del segle XIV fets per a ells perquè s’havien venut.

Al seu lloc s’hi van col·locar unes arquetes de pedra molt senzilles, fins i tot massa ja que els Comtes d’Urgell van ser una saga de gran sensibilitat artística.

 

 


ÈPOCA MARISTA DEL MONESTIR D’AVELLANES

Victòria Pujol, mare d’Agustí Santesmases, va llogar l’any 1910 el monestir a l’Institut Marista i van arribar deu joves maristes al monestir de les Avellanes.

L’església, enrunada aleshores, no es va poder tornar a utilitzar fins a començaments de 1911 i durant la Guerra Civil Espanyola el monestir es va convertir en hospital de sang.

Més tard, l’any 1952, es van començar les obres que han fet del monestir el que és ara, noviciat i seminari marista durant molts anys.

Els últims anys, l’injust calvari que va passar el cenobi (que des del 1910 va estar habitat pels germans Maristes) s’ha anat reparant amb la recuperació d’algunes joies del seu patrimoni extraviat.

 


VERGE DE BELLPUIG D’AVELLANES

El 2011, la Generalitat de Catalunya, va comprar en una subhasta per 130.000 euros la meravellosa Verge de Bellpuig d’Avellanes.

Es tracta d’una talla escultòrica de pedra policromada, del segle XIV, atribuïda a Bartomeu de Robió, artista que va tenir una forta influència italiana i a partir del qual es crea la denominació Escola de Lleida, de la que en fou el principal representant.

L’escultura, que té unes mides de 108x43x26 cm, molt probablement presidia originàriament la sala capitular del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

L’obra representa la Mare de Déu dempeus sostenint el fill amb el braç esquerre. A la mà dreta hi portava, probablement, una flor, avui desapareguda.

Destaca el luxe de la seva indumentària (amb un escot inusual), potenciada pels motius tèxtils policromats i per les elaborades peces d’orfebreria que llueix, delicadament executades per l’escultor i enriquides amb l’aplicació de full d’or.

Pel que fa a la identitat dels seus promotors, ni durant l’examen científic, ni en el decurs del procés de restauració ha estat possible esbrinar quins eren els motius heràldics dels escuts que la Mare de Déu llueix en el brial inferior.

Ara per ara, aquesta identitat continua sent un misteri que aboca en una via morta la vinculació d’aquesta imatge al monestir, a través de la identificació dels elements heràldics dels seus dos escuts.

I el 2015, la Generalitat de Catalunya, va repetir l’operació amb una arqueta que havia custodiat una de les sandàlies de la Mare de Déu (en va pagar 11.000 euros). Ambdues peces estan dipositades al Museu de Lleida.

 

 

Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes

Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes. Fotografia de Viquipèdia.

 

 

 

FONTS:

 

  • El Fil de la Memòria. Col.lecció Mor-Mur. Tàrrega.
  • Fets, Costums i Llegendes de La Noguera. Bellmunt, J. Pagès Editors. Lleida 1994.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca