Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Monestir d’Avellanes. Os de Balaguer.


Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes va rebre grans quantitats de beneficis i prebendes per la ràpida prosperitat i expansió del comtat d’Urgell pel Montsec…

Claustre del Monestir d'Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Claustre del Monestir d’Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

MONESTIR D’AVELLANES (o SANTA MARIA DE BELLPUIG DE LES AVELLANES)

Os de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.


 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL MONESTIR D’AVELLANES


El monestir d’Avellanes o de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes comprèn un conjunt d’edificacions, entre les quals destaquen un monestir medieval, una hostatgeria monàstica i un habitatge religiós, on viu una comunitat de germans maristes.

Aquest monestir es pot contemplar a peu pla des de la carretera de Balaguer a Àger, i forma part actualment del municipi d’Os de Balaguer, comarca de La Noguera, prenent el seu nom del poble de Les Avellanes, molt a prop del monestir.

El monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, centre de gran predilecció dels comtes de d’Urgell, va rebre grans quantitats de beneficis i prebendes i aquesta fou la causa de la ràpida prosperitat i expansió de les seves possessions, que s’estenien per La Noguera, i les terres del Montsec, repartint-se en nou batllies.

 

 

Monestir d'Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Monestir d’Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

ORÍGENS DEL MONESTIR D’AVELLANES


Durant el Concili de Reims, de l’any 1148, Ramon Berenguer IV i el papa Eugeni III van demanar reforços per a la croada catalana contra els àrabs. Dos monjos premonstratencs, procedents de França, van ser enviats a Catalunya per ajudar en el setge de Tortosa.

L’ordre dels premonstratencs va ser fundat a Magdeburg (Alemanya) l’any 1120 per Norbert de Xanten, o de Prémontré, o de Magdeburg i de seguida es va expandir per Europa.

Van ser seguidors de la regla de Sant Agustí d’Hipona, la seva vida se centrava en la pregària, el treball i la penitència, i com a ordre de canonges regulars, renunciaven als béns i vivien en comunitat.

Tortosa va ser conquerida el 31 de desembre de 1148 i el comte Ramon Berenguer IV va demanar als monjos que romanguessin al país i per això els va donar un ampli espai a Vallclara, a la diòcesi de Tortosa.

La vida espiritual a Vallclara era molt intensa i les vocacions creixien, però si seguien les normes de l’ordre premonstratenc no podrien aixecar cap temple a Vallclara. Van decidir de traslladar-se, l’any 1158, i es van instal.lar al Mont Malet, a la diòcesi d’Urgell, al terme de Vilanova de la Sal, on es va fundar el monestir que va dur el nom de Bellpuig el Bell. Mol probablement a l’actual Puig de Privà.

Els monjos francesos van marxar del país i la fundació va ser duta a terme gràcies al monjo Joan d’Organyà, conegut per Sant Cap o Sant Joan d’Organyà, el qual va rebre com a donació del comte d’Urgell, Ermengol VII, el Mont Malet i els terrenys que l’envoltaven.

Més tard però, el successor del beat Joan d’Organyà, el prior Guillem, va començar una nova construcció gràcies a l’ajut d’Ermengol VII d’Urgell.

Bellpuig el Nou, que, per trobar-se proper del poble de Les Avellanes, va rebre ben aviat el nom de Bellpuig de les Avellanes, o en català salat, que aleshores es parlava per arreu, Çes Avellanes, tal i com es pot llegir en el Llibre dels fets o Crònica de Jaume I.

 

 

Monestir d'Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Monestir d’Avellanes. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

BELLPUIG EL NOU, O BELLPUIG ÇES AVELLANES


Aviat, amb un estil romànic sever, es va començar a aixecar el claustre, que va servir d’habitatge als constructors durant tot el temps de l’obra. El títol de fundació del monestir finalment va duu la data de l’1 de febrer de 1166.

Devia ser l’any 1195 quan els monjos de Bellpuig el Vell es van traslladar a aquesta nova construcció, sota la mirada de la Mare de Déu. Així el monestir va rebre en aquell moment el nom de Nostra Senyora de Bellpuig Çes Avellanes.

L’11 d’agost de 1184, quan Ermengol VII d’Urgell tornava victoriós d’una expedició contra els àrabs a València, a prop de la vila de Requena, va ser víctima d’una emboscada en la qual va pedre la vida.

El van enterrar a l’església romànica primitiva del monestir de Nostra Senyora de Bellpuig Çes Avellanes i anys més tard també a la seva esposa  Madona Dolça (Dolça de Foix), que va morir el 25 de desembre de 1208.

El monestir anava creixent i el claustre, l’església romànica i les construccions necessàries per a una petita comunitat ja s’havien dut a terme. Així, Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, va ser la primera abadia a Catalunya de canonges premonstratencs.

 

 

 

 

 

ERMENGOL X, GRAN BENEFACTOR DEL MONESTIR D’AVELLANES


El projecte de renovar totalment el monestir el va concebre Ermengol X d’Urgell. Va fer construir el sepulcre sobri i majestuós per al comte Ermengol VII, que s’ubicaria a l’altar al costat esquerre, i un altre per al seva esposa, Dolça de Foix, situat al davant del sepulcre del comte, a la dreta de l’altar.

Va preparar sepulcres per a ell i per al seu germà Àlvar II de Cabrera, vescomte d’Àger,  també es van esculpir sepulcres per els seus pares Àlvar I i Cecília de Foix. Hi han autors que afirmen que en realitat, el doble sepulcre era el d’Ermengol VII i la seva dona, la comtessa Dolça de Foix.

La inesperada mort d’Ermengol X d’Urgell, va fer aturar les obres que no es van acabar fins el segle XVIII i sense seguir els plànols de la idea original.

Els sepulcres del Panteó dels Comtes d’Urgell, són quatre veritables peces mestres, que tingueren gran incidència en l’art del seu temps. Malauradament ja no són al Monestir d’Avellanes i avui, qui vulgui veure’ls ha d’anar al museu The Cloisters del museu Metropolitan de Nova York.

Els quatre sepulcres exposats actualment a The Cloisters pertanyen al mateix Ermengol X d’Urgell, al seu germà, Àlvar II de Cabrera, vescomte d’Àger i, el doble, dels seus pares, el comte Àlvar I i Cecília de Foix.

Alguns historiadors indiquen que aquest panteó dinàstic és comparable amb els sepulcres reials del monestir de Santes Creus o fins i tot de Poblet.

La decadència i la devastació total es va registrar entre 1810 i 1813, durant la invasió francesa. El 1835 va passar a mans estatals per la desamortització de Mendizábal i unes dècades després va ser adquirit pel banquer Agustí Santesmases.

Els sepulcres els va comprar l’antiquari Luis Ruíz, un cercatresors amb bons contactes a les cases de subhastes de Nova York, al nou propietari, Agustí Santesmases i Pujol (un banquer de Lleida propietari aleshores del monestir), per 15.000 pessetes a l’any 1906.

 

Detall de la tomba d'Àlvar II de Cabrera, germà d’Ermengol X i vescomte d’Àger. Museu The Cloisters, Nova York. Fotografia de: Pol Junyent Molins.

Detall de la tomba d’Àlvar II de Cabrera, germà d’Ermengol X i vescomte d’Àger. Museu The Cloisters, Nova York. Fotografia de: Pol Junyent Molins.

 

Tanta indignació va provocar que fins i tot Francesc Macià, que llavors era diputat a Madrid, va intentar aturar-ho sense èxit portant la ignomínia dels comtes a les Corts espanyoles, on va demanar la devolució dels sarcòfags.

Francesc Macià va iniciar un plet jurídic per intentar recuperar els béns a través dels jutjats, però la denúncia va posar en qüestió tot un país. Espanya no tenia una llei de patrimoni clara, contundent, eficaç. Així que el cas es va limitar a una venda legítima d’un propietari a un comprador, factura pel mig, sense màcula legal.

Els sarcòfags van sortir del Monestir de Bellpuig de Les Avellanes amb la participació de George J. Demotte, un col·leccionista d’art que tenia botigues a París i Nova York especialitzades en art medieval francès. Les peces van ser venudes (no se sap per quant) l’any 1928 al banquer alemany George Blumenthal, que les va lliurar a John Rockefeller Jr, qui les va dipositar al museu.

Però el cas és que les tombes van marxar i, de retruc, van ser profanades. Les despulles dels comtes van quedar escampades per terra de mala manera, i sort n’hi va haver que el majordom del convent, Josep Utgé, les va recollir i amb molta cura se les va endur a l’església del seu poble, a Vilanova de la Sal, per protegir-les.

Aquest va ser el nou lloc de repòs dels nobles catalans fins l’any 1967, quan es van restituir de nou al monestir d’Avellanes amb una processó festiva que va mobilitzar molta gent de l’entorn.

Fa 50 anys, doncs, que les restes dels comtes d’Urgell es van desar al seu emplaçament originari. Però, és clar, no es van poder dipositar als sumptuosos sepulcres del segle XIV fets per a ells perquè s’havien venut.

Al seu lloc s’hi van col·locar unes arquetes de pedra molt senzilles, fins i tot massa ja que els Comtes d’Urgell van ser una saga de gran sensibilitat artística.

 

 

Tomba d'Ermengol X, l'ideòleg i promotor del panteó comtal del Monestir de Bellpuig de Les Avellanes. Actualment al museu The Cloisters de Nova York. Fotografia de Pol Junyent Molins.

Tomba d’Ermengol X, l’ideòleg i promotor del panteó comtal del Monestir de Bellpuig de Les Avellanes. Actualment al museu The Cloisters de Nova York. Fotografia de Pol Junyent Molins.

 

 

ÈPOCA MARISTA DEL MONESTIR D’AVELLANES


Victòria Pujol, mare d’Agustí Santesmases, va llogar l’any 1910 el monestir a l’Institut Marista i van arribar deu joves maristes al monestir de les Avellanes. L’església, enrunada aleshores, no es va poder tornar a utilitzar fins a començaments de l’any 1911 i durant la Guerra Civil Espanyola el monestir es va convertir en hospital de sang.

Més tard, l’any 1952, es van començar les obres que han fet del monestir el que és ara, noviciat i seminari marista durant molts anys.

Els últims anys, l’injust calvari que va passar el cenobi (que des del 1910 va estar habitat pels germans Maristes) s’ha anat reparant amb la recuperació d’algunes joies del seu patrimoni extraviat.

 

 

 

 

LA VERGE DE BELLPUIG D’AVELLANES


A l’any 2011, la Generalitat de Catalunya, va comprar en subhasta, per 130.000 euros, la fantàstica Verge de Bellpuig d’Avellanes.

Es tracta d’una talla escultòrica de pedra policromada, del segle XIV, atribuïda a Bartomeu de Robió, artista que va tenir una forta influència italiana i a partir del qual es crea la denominació Escola de Lleida, de la que en fou el principal representant.

L’escultura, que té unes mides de 108 x 43×26 cm, molt probablement presidia originàriament la sala capitular del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. L’obra representa la Mare de Déu dempeus sostenint el fill amb el braç esquerre. A la mà dreta hi portava, probablement, una flor, avui desapareguda.

Destaca el luxe de la seva indumentària (amb un escot inusual), potenciada pels motius tèxtils policromats i per les elaborades peces d’orfebreria que llueix, delicadament executades per l’escultor i enriquides amb l’aplicació de full d’or.

Pel que fa a la identitat dels seus promotors, ni durant l’examen científic, ni en el decurs del procés de restauració ha estat possible esbrinar quins eren els motius heràldics dels escuts que la Mare de Déu llueix en el brial inferior.

Ara per ara, aquesta identitat continua sent un misteri que aboca en una via morta la vinculació d’aquesta imatge al monestir, a través de la identificació dels elements heràldics dels seus dos escuts.

I, a l’any 2015, la Generalitat de Catalunya, va repetir l’operació amb una arqueta que havia custodiat una de les sandàlies de la Mare de Déu (en va pagar 11.000 euros). Ambdues peces estan dipositades actualment al Museu de Lleida.

 

 

Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes

Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes. Fotografia de Viquipèdia.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs els DÒLMENS DE L’ESTALL en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

FONTS


  • Col·leccio Mor-Mur. El Fil de la MemòriaTàrrega.
  • Bellmunt i Figueras, J. Pagès Editors. Fets, Costums i Llegendes de La Noguera.Lleida 1994
  • Sadia, J.M. El autoexpolio del patrimonio español. Editorial Almuzara. 2022.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com