Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Montadó. Isona i Conca Dellà.

 

Montadó, balcó del Pallars Jussà sobre les planes de La Noguera, remot i oblidat pels pallaresos i els noguerencs, caldria estudiar-lo i recuperar-lo ja que està ple de sorpreses i sensacions que et deixen bocabadat…

Com un espectacular balcó, el despoblat de Montadó s'obre al migdia sobre la comarca de LaNoguera. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Com un espectacular balcó, el despoblat de Montadó s’obre al migdia sobre la comarca de LaNoguera. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

MONTADÓ

Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià)

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MONTADÓ

Quan la comarca del Pallars Jussà entra com una falca punxeguda dins la comarca de La Noguera s’anomena Montadó.

Quan el municipi d’Isona i Conca Dellà s’oblida del nord i baixa per la cara sud del Montsec de Rúbies (o de Meià), i s’escampa entre els municipis d’Artesa de Segre i Vilanova de Meià, s’anomena Montadó.

Aquest aïllat racó del Pallars Jussà, que queda oblidat tant pels pallaresos com pels noguerencs, està ple de sorpreses i sensacions.

És tan inaccessible i remot que, fins i tot, l’Institut Cartogràfic de Catalunya conté errors en la seva distribució.

A una altitud de 917 metres, Montadó és una brutal balconada d’un petit reducte de terra (5,33 km quadrats) ple de barrancs, amb vistes cap les planes de Montargull, Montmagastre, la Coma de Meià, el Barranc de la Jona, el Barranc de Gramenet i el Barranc de Font Freda.

El paisatge de Montadó és ple de barrancs profunds, amb els seus micro climes diferents, formant carenes aïllades aplanades i moles de formes erosionades.

 

 

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE MONTADÓ

Des del punt de vista etimològic, seguint els estudis de Joan Coromines, l’origen etimològic del topònim “Montadó”, resulta d’una barreja a partir de l’arrel llatina del mot montem (muntanya).

Al mot “montem” (muntanya) se li afegeix l’antropònim germànic “Odó”. Del nom germànic Oto (o Otonis, una vegada llatinitzat), apareix una dissimilació en vocal neutra de la primera “o” del nom “Odó”.

Cal tenir en compte que fins al segle XIX el nom del poble era escrit sovint com a “Montodó“.

 

 

Restes del despoblat de Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Restes del despoblat de Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

COM ARRIBAR A MONTADÓ

 

Des del nord, s’arriba per la carretera que mena fins a Sant Salvador de Toló des del Coll de Comiols (L-911).

Passat Comiols, abans del primer quilòmetre, surt una pista a l’esquerra que porta fins les dues úniques masies habitades d’aquesta zona: Cal Castellí i Casa Blanca.

Una vegada a la pista, s’ha d’agafar el primer desviament cap a l’esquerra fins trobar un cadenat que impedeix continuar amb vehicle.

Des d’aquest punt, la pista segueix 2 quilòmetres fins a Cal Castellí, a partir d’aquí i s’ha de seguir el corriol que circula per la cara nord del mas i continuar cap a l’oest, no pas cap el sud.

S’ha de travessar el torrent que trobem davant i continuar pel camí que, per la banda dreta del torrent, porta fins el poblat enrunat de Montadó en 2 quilòmetres més.

Altre opció és arribar pel sud, des de Vilanova de Meià, per lo Pas Nou fins la Font Blanca, i des d’aquí agafar el Camí de la Fabregada. Després seguir  fins el final del camí, ja sota de Montadó, per trobar corriols que van pujant fins el despoblat.

Una tercera opció, també des del sud, és arribar des de les Masies de Tòrrec.  S’ha d’arribar fins a Cal Vansa (família hereva dels antics habitants de la Cova de la Vansa) i just abans d’arribar a la masia, agafar una pista a l’esquerra (molt malmesa però apta per 4×4), anomenada Camí del Serrat Ample.

Aquesta pista s’enfila amunt fins arribar a un desviament a l’esquerra que porta direcció al Barranc de la Jona. En una zona ample apte per donar la volta. Es pot deixar el cotxe però també es pot continuar amb 4×4, per la pista anomenada aquí Camí dels Petrolers.

Des d’aquí s’arriba a la part baixa de Montadó, per accedir a les Balmes de Gramenet, la Cova del Barranc de Font Freda i la Cova Gran de Gramenet, totes obrades i antics habitatges.

Des d’aquí, arribar a Santa Anna de Montadó s’ha de fer per corriols entre barrancs.

 

 

Despoblat de Montadò, a l'esquerra, i l'ermita romànica de Santa Anna, a la dreta. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Despoblat de Montadò, a l’esquerra, i l’ermita romànica de Santa Anna, a la dreta. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


DESPOBLAT DE MONTADÓ

Del poblat enrunat de Montadó, ja no en queda gaire cosa, algunes construccions enrunades entre les que destaca Cal Quel, ja enfonsada també.

Per sota del despoblat de Montadó se situen una sèrie de coves de grans dimensions anomenades Cova de Montadó, Cova de Jaume Pau, Balmes de Gramenet, Cova del Barranc de Font Freda (en alguns llocs anomenada Cova de la Font del Camí), Cova Gran de Gramenet, etc.

Aquestes coves presenten estructures d’hàbitat (forns, estances, finestres, murs, corrals, etc.) construïdes amb pedra seca.

Sembla ser que la població d’aquestes balmes i barrancs va ser continua des de l’Edat de Bronze (situada generalment a Europa entre el 1800 abans de la nostra era i el 700 a.n.e), passant per l’època medieval i fins el segle XX.

La persistència d’habitats troglodítics en aquests barrancs plens de balmes va ser fins ben entrat el segle XX.

Quan parlem del despoblat de Montadó, sempre s’ha de tenir present que totes aquestes coves obrades formaven part de la població de Montadó.

Des dels seus inicis, Montadó va ser una població dispersa que entrà en decadència cap el segle XVII. Més tard va dependre del municipi de Benavent, i actualment forma part del municipi d’Isona i Conca Dellà.

A més de l’ermita de Santa Anna de Montadó, encara dempeus, existeixen d’altres com l’ermita de Sant Miquel de Montadó (derruïda), l’ermita de Santa Cecília de Montadó (gairebé caiguda del tot) i es creu que a les Balmes de Gramenet també podria haver existit una capella romànica.

La quantitat de balmes obrades i el fet de que existissin dues esglésies molt properes, fa pensar que aquest lloc recòndit i habitat de forma dispersa, podria haver tingut una gran quantitat de població.

 

 

Absis de l'Ermita de Santa Anna de Montadó vista des de la cinglera sud. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Absis de l’Ermita de Santa Anna de Montadó vista des de la cinglera sud. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ERMITA DE SANTA ANNA DE MONTADÓ

L’ermita romànica de Santa Anna de Montadó, probablement del segle XI, encara dempeus, També anomenada ermita de Santa Anna i Sant Martí, resta encinglerada i no ens deixarà pas indiferents.

La seva situació dominant sobre les valls que s’obren des de la Serra del Montsec cap a les planes de La Noguera, el seu aïllament i el silenci espiritual que s’hi respira, més aviat ens deixarà amb el cor pres.

És una autèntica pena que ermites romàniques com aquesta, que encara aguanten dempeus, tant malmeses, de la Serra del Montsec, estiguin en aquestes condicions lamentables, com per exemple la de Sant Pere de Queralt.

Fins i tot les balmes obrades que hi ha al voltant, moltes ben conservades, s’hauries de protegir i senyalitzar.

És un edifici d’una sola nau i coberta amb volta de canó. Té tres arcs formers a la paret nord i, en canvi, no cap a la paret sud.

L’absis principal és a llevant, com és comú a tot l’art medieval, i està complementat per una absidiola, al mur septentrional, semicircular que es manifesta a l’exterior per una protuberància.

La porta és a migdia i és d’arc de mig punt. Als seus peus hi ha una terrassa que s’aboca al cingle i el mur de ponent està tallat a plom sobre el cingle mateix.

 

 

Interior de l'ermita de Santa Anna de Montado. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Interior de l’ermita de Santa Anna de Montado. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

L’ermita de Santa Anna té poques ornamentacions llevat de les mateixes que formen part de l’obra, finestra cruciforme a ponent, dues finestres de doble esqueixada (una a la façana sud i l’altra cap a llevant, al centre de l’absis) i dues espitlleres estretes damunt de la porta.

L’absis conté les mostres decoratives més importants, fent arcuacions llombardes en sèries de dos arcs, separades per lesenes. Malauradament, aquesta decoració està en part destruïda.

A causa de la decadència del lloc, ja des del segle XVI quedà sense capellà, i se n’ocuparen els canonges de la Mare de Déu de Bonrepòs (actualment granja de reproducció de vaca bruna), els quals, després d’un segle de prestar-hi el servei parroquial, hi foren confirmats l’any 1662.

L’any 1786, el Bisbe d’Urgell, Josep Boltas, pretengué aconseguir els drets d’aquesta parròquia, cosa que no aconseguí gràcies a la defensa feta per Jaume Pascual, canonge eminent de Bellpuig de les Avellanes, monestir del qual depenia el Santuari de Bonrepòs.

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es conserven dues mostres de fusta policromada romànica: un frontal d’altar del segle XIII i una taula de baldaquí amb pintures romàniques

 

 

Entrada a la Cova de Montadó, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Entrada a la Cova de Montadó, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


COVA DE MONTADÓ

La Cova de Montadó és una gran balma obrada, a 914 metres, amb diversos habitacles al seu interior, d’un recorregut boca-fons de 26 metres on l’alçada va minvant fins a tenir menys de 0,50 metres al fons.

Això és degut a la gran acumulació d’excrements, produïts pels ramats de bens que durant molt de temps han utilitzat la cova com a corral, una vegada es va abandonar com habitatge.

La cova, de conglomerats, se situa a l’oest a pocs metres de Santa Anna de Montadó (coordenades UTM ETRS89; X: 340862 Y: 4653457) i és coneguda a la zona des de temps prehistòrics.

La primera cita espeleològica de la cavitat la realitza Manuel Cortés en el llibre El Montsec i Muntanyes veïnes de l’any 1984.

Els antics habitats d’aquesta balma formaven part de l’enclavament poblacional de Montadó.

 

 

Interior de la Cova de Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Interior de la Cova de Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


BALMES DE GRAMENET

Gran balma obrada de 52 metres de llarg i 19 de fondo, és una cova de conglomerats que se situa al mig del Barranc del Serrat de Sant Miquel, l’aigua d’aquest barranc estacional cau en un salt d’uns 20 o 30 metres just davant de les Balmes de Gramenet.

Aquestes Balmes de Gramenet, se situen al sud de l’ermita de Santa Anna de Montadó (coordenades UTM ETRS89; X: 341035 Y: 4653077), just en la vertical des dels peus de la balma.

Una vegada s’arriba als peus de les balmes, a la llera del Barranc del Serrat de Sant Miquel, s’hi accedeix per la part dreta, per arribar primer a la balma gran i posteriorment a la balma més petita separada per uns 30 metres en el mateix pla.

A la balma més gran s’hi trobem compartiments delimitats per parets de pedra i tàpia, que conserven finestres, i seguint cap a ponent, cap a l’altre balma més petita i també obrada, apareix un forn en perfecte estat de conservació.

Les balmes de Gramenet van estar habitades fins l’any 1920.

 

 

Forn obrat a les Balmes de Gramenet en perfecte estat de conservació. Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Forn obrat a les Balmes de Gramenet en perfecte estat de conservació. Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció: Cap.
  • Classificació: Cap.

 

FONTS:

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca