Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Montadó. Isona i Conca Dellà.

 

Montadó, balcó del Pallars Jussà sobre les planes de La Noguera, remot i oblidat pels pallaresos i els noguerencs, ple de sorpreses i sensacions que et deixen bocabadat…

Absis de l'Ermita de Santa Anna de Montadó vista des de la cinglera sud. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Absis de l’Ermita de Santa Anna de Montadó vista des de la cinglera sud. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

MONTADÓ

Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià)

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MONTADÓ

Quan la comarca del Pallars Jussà entra com una falca punxeguda dins la comarca de La Noguera s’anomena Montadó.

Quan el municipi d’Isona i Conca Dellà s’oblida del nord i baixa per la cara sud del Montsec de Rúbies (o de Meià), i s’escampa entre els municipis d’Artesa de Segre i Vilanova de Meià, s’anomena Montadó.

Aquest aïllat racó del Pallars Jussà, resta oblidat tant pels pallaresos com pels noguerencs i està ple de grans sorpreses i sensacions.

És tan inaccessible i remot que, fins i tot, l’Institut Cartogràfic de Catalunya conté errors en la seva distribució.

A una altitud de 917 metres, Montadó és una brutal balconada d’un petit reducte de terra (5,33 km quadrats) ple de barrancs, amb vistes cap les planes de MontargullMontmagastre, la Coma de Meià, el Barranc de la Jona, el Barranc de Gramenet i el Barranc de Font Freda.

El paisatge de Montadó és ple de barrancs profunds, amb els seus micro climes diferents, formant carenes aïllades aplanades i moles de formes erosionades dins un paisatge salvatge.

 

 

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE MONTADÓ

Des del punt de vista etimològic, seguint els estudis de Joan Coromines, l’origen del topònim Montadó, és el resultat d’una barreja a partir de l’arrel llatina del mot montem (muntanya).

Al mot “montem” (muntanya) se li afegeix l’antropònim germànic Odó. Del nom germànic Otó (o Otonis, una vegada llatinitzat), apareix una dissimilació en vocal neutra de la primera “o” del nom “Odó”. Recordem que aquest nom germànic en català pot ser Ot, Odó i també Dot.

Cal tenir en compte que fins al segle XIX el nom del poble era escrit sovint com a Montodó.

 

 

 

Restes del despoblat de Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Restes del despoblat de Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

COM ARRIBAR A MONTADÓ

 

Des del nord, s’arriba per la carretera que mena fins a Toló i Sant Salvador de Toló des del Coll de Comiols (L-911).

Passat Comiols, abans del primer quilòmetre, surt una pista a l’esquerra que porta fins les dues úniques masies habitades d’aquesta zona: Cal Castellí i Casa Blanca.

Una vegada a la pista, s’ha d’agafar el primer desviament cap a l’esquerra fins trobar un cadenat que impedeix continuar amb vehicle.

Des d’aquest punt, la pista segueix 2 quilòmetres fins a Cal Castellí, a partir d’aquí i s’ha de seguir el corriol que circula per darrera del mas i continuar cap a l’oest, no pas cap el sud.

S’ha de travessar el torrent que trobem tot seguit i continuar pel camí que, per la banda dreta del torrent, porta fins el poblat enrunat de Montadó en 2 quilòmetres més.

Altre opció és arribar pel sud, des de Vilanova de Meià, per lo Pas Nou fins la Font Blanca, i des d’aquí agafar el Camí de la Fabregada. Després, seguir fins el final del camí, ja sota de Montadó, per trobar corriols que van pujant fins el despoblat.

Una tercera opció, també des del sud, és arribar des de les Masies de Tòrrec.  S’ha d’arribar fins a Cal Vansa (família hereva dels antics habitants de la Cova de la Vansa) i just abans d’arribar a la masia, agafar una pista a l’esquerra (molt malmesa però apta per 4×4), anomenada Camí del Serrat Ample.

Aquesta pista s’enfila amunt fins arribar a un desviament a l’esquerra que porta direcció al Barranc de la Jona. En un coll, hi ha una zona ample apte per donar la volta. Es pot deixar el cotxe però també es pot continuar amb 4×4, per la pista anomenada aquí Camí dels Petrolers.

Des d’aquí s’arriba a la part baixa de Montadó, des d’on es pot accedir accedir a les Balmes de Gramenet, la Cova del Barranc de Font Freda i la Cova Gran de Gramenet, totes obrades i habitades fins no fa gaire.

Des d’aquest punt, arribar a Santa Anna de Montadó s’ha de fer per corriols entre barrancs i amunt.

 

 

Despoblat de Montadò, a l'esquerra, i l'ermita romànica de Santa Anna, a la dreta. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Despoblat de Montadò, a l’esquerra, i l’ermita romànica de Santa Anna, a la dreta. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


DESPOBLAT DE MONTADÓ

Del poblat enrunat de Montadó, a 917 metres d’alçada, ja no en queda gaire cosa, algunes construccions enrunades entre les que destaca Cal Quel, ja enfonsada també.

Per sota del despoblat de Montadó se situen una sèrie de coves de grans dimensions anomenades Cova de Montadó, Cova de Jaume Pau, Balmes de Gramenet, Cova del Barranc de Font Freda (en alguns llocs anomenada Cova de la Font del Camí), Cova Gran de Gramenet, etc.

Aquestes coves presenten estructures d’hàbitat (forns, estances, finestres, murs, corrals, etc.) construïdes amb pedra seca.

Sembla ser que la població d’aquestes balmes i barrancs va ser continua des de l’Edat del Bronze, passant per l’època medieval, fins el segle XX.

La persistència d’habitats troglodítics en aquests barrancs plens de balmes va ser fins ben entrat el segle XX.

Quan parlem del despoblat de Montadó, sempre s’ha de tenir present que totes aquestes coves obrades formaven part de la població de Montadó.

Des dels seus inicis, Montadó va ser una població dispersa que entrà en decadència cap el segle XVII. Més tard va dependre del municipi de Benavent, i actualment forma part del municipi d’Isona i Conca Dellà.

A més de l’ermita de Santa Anna de Montadó, encara dempeus, existeixen d’altres com l’ermita de Sant Miquel de Montadó (derruïda), l’ermita de Santa Cecília de Montadó (gairebé caiguda del tot) i es creu que a les Balmes de Gramenet també podria haver existit una capella romànica.

La quantitat de balmes obrades i el fet de que existissin dues esglésies molt properes, fa pensar que aquest lloc recòndit, refugi i alhora habitat de forma dispersa, podria haver tingut una gran quantitat de població assentada.

 

 

Com un espectacular balcó, el despoblat de Montadó s'obre al migdia sobre la comarca de LaNoguera. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Com un espectacular balcó, el despoblat de Montadó s’obre al migdia sobre la comarca de LaNoguera. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ERMITA DE SANTA ANNA DE MONTADÓ

L’ermita romànica de Santa Anna de Montadó, probablement del segle XI, encara dempeus, També anomenada ermita de Santa Anna i Sant Martí, resta encinglerada i no ens deixarà pas indiferents.

La seva situació dominant sobre les valls que s’obren des de la Serra del Montsec cap a les planes de La Noguera, el seu aïllament i el silenci espiritual que s’hi respira, ens deixarà amb el cor pres.

És una autèntica pena que ermites romàniques com aquesta, que encara aguanten dempeus, tant malmeses, del Montsec, estiguin en aquestes condicions lamentables, com per exemple la de Sant Pere de Queralt.

Fins i tot les balmes obrades que hi ha al voltant, moltes ben conservades, s’haurien de protegir i senyalitzar com a patrimoni existencial hereu d’una forma de vida ja perduda.

És un edifici d’una sola nau i coberta amb volta de canó. Té tres arcs formers a la paret nord i, en canvi, no cap a la paret sud.

L’absis principal és a llevant, com és comú a tot l’art medieval, i està complementat per una absidiola, al mur septentrional, semicircular que es manifesta a l’exterior per una protuberància.

La presència d’aquest absis lateral, que conforma una capçalera asimètrica, fa que es pugui relacionar amb l’església de Santa Maria de Ramoneda (a la Baronia de Rialb) i amb altres edificis dels contraforts del Montsec de Rúbies, com Santa Maria de Lavansa, i de la Baronia de Rialb, com Sant Salvador del Mas Barrat.

Resulta molt singular la disposició d’aquesta absidiola, que forma una mena d’estructura triabsidal, incompleta, que no esdevé una capçalera en trèvol, sinó una curiosa capçalera asimètrica.

Tot i la seva singularitat, no resulta estranya en l’arquitectura alt-medieval del Segre Mitjà on altres edificis presenten també aquesta curiosa tipologia de capçalera, que es troba tant en edificis del segle XI com del segle XII.

La porta és a migdia i és d’arc de mig punt. Als seus peus hi ha una terrassa que s’aboca al cingle i el mur de ponent està tallat a plom sobre el cingle mateix.

 

 

Interior de l'ermita de Santa Anna de Montado. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Interior de l’ermita de Santa Anna de Montado. Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

L’ermita de Santa Anna té poques ornamentacions llevat de les mateixes que formen part de l’obra, finestra cruciforme a ponent, dues finestres de doble esqueixada (una a la façana sud i l’altra cap a llevant, al centre de l’absis) i dues espitlleres estretes damunt de la porta.

L’absis conté les mostres decoratives més importants, fent arcuacions llombardes en sèries de dos arcs, separades per lesenes. Malauradament, aquesta decoració està en part destruïda.

A causa de la decadència del lloc, ja des del segle XVI, Montadó va quedar sense capellà, i se n’ocuparen els canonges de la Mare de Déu de Bonrepòs (actualment granja de reproducció de vaca bruna), els quals, després d’un segle de prestar-hi el servei parroquial, hi foren confirmats l’any 1662.

L’any 1786, el Bisbe d’Urgell, Josep Boltas, pretengué aconseguir els drets d’aquesta parròquia, cosa que no aconseguí gràcies a la defensa feta pel pare Jaume Pascual, canonge erudit i eminent de Bellpuig de les Avellanes, monestir del qual depenia també el Santuari de Bonrepòs.

El proper Santuari de Bonrepòs, era un priorat del monestir de Bellpuig de les Avellanes, on abans de la desamortització, hi residien sempre un o més canonges de Bellpuig, que tenien cura de les possessions pròpies del priorat i de la parròquia de Montadó.

Al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) es conserven dues mostres de fusta policromada romànica: un frontal d’altar del segle XIII i una taula de baldaquí amb pintures romàniques originaris de Santa Anna de Montadó.

 

 

Entrada a la Cova de Montadó, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Entrada a la Cova de Montadó, Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


COVA DE MONTADÓ

La Cova de Montadó és una gran balma obrada, a 914 metres d’alçada, amb diversos habitacles al seu interior, d’un recorregut boca-fons de 26 metres on l’alçada va minvant fins a tenir menys de 0,50 metres al fons.

Aquest canvi d’alçada exagerat del sostre de la cova és degut a la gran acumulació d’excrements produïts pels ramats de bens que durant molt de temps van utilitzat la cova com a corral, una vegada que va quedar abandonada com habitatge.

La cova se situa a l’oest a pocs metres de Santa Anna de Montadó i és coneguda a la zona des de temps prehistòrics.

La primera cita espeleològica de la cavitat la realitza Manuel Cortés en el llibre El Montsec i Muntanyes veïnes de l’any 1984.

Els antics habitats d’aquesta balma formaven part de l’enclavament poblacional de Montadó.

 

 

Interior de la Cova de Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Interior de la Cova de Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


BALMES DE GRAMENET

La Cova Gran de Gramenet és balma obrada de 52 metres de llarg i 19 de fons, és una cova de conglomerats que se situa al mig del Barranc del Serrat de Sant Miquel, l’aigua d’aquest barranc estacional cau en un salt d’uns 30 metres just davant del conjunt de Balmes de Gramenet.

Aquestes Balmes de Gramenet, se situen just en la vertical cap al sud de l’ermita de Santa Anna de Montadó.

Una vegada s’arriba als peus de les balmes, a la llera del Barranc del Serrat de Sant Miquel, s’hi accedeix per la part dreta, per arribar primer a la balma gran i posteriorment a la balma més petita separada per uns 30 metres en el mateix pla.

A la balma més gran s’hi troben compartiments delimitats per parets de pedra i tàpia, que conserven finestres, i seguint cap a ponent, cap a l’altre balma més petita i també obrada, apareix un forn en perfecte estat de conservació.

Hi ha constància de que les balmes de Gramenet van estar habitades fins l’any 1920.

 

 

Forn obrat a les Balmes de Gramenet en perfecte estat de conservació. Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

Forn obrat a les Balmes de Gramenet en perfecte estat de conservació. Montadó, Isona i Conca Dellà. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Cap.
  • Classificació: Cap.

 

FONTS

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!