Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Conjunt Medieval de Montanyana

 

Passejar pels carrers de Montanyana significa endinsar-se en un univers medieval misteriós, com si d’un fòssil es tractés, que des del segle XVI s’ha mantingut fins avui inalterable…

 

Montanyana vist des de la Torre de les Eres. Pont de Montanyana, Ribagorça. Montsec de l'Estall. Osca, Aragó.

 

CONJUNT MEDIEVAL DE MONTANYANA

Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MONTANYANA


Montanyana és un poble situat  dins del municipi de Pont Montanyana i a 2 Km de la vila de Pont de Montanyana, dins de la comarca de la Ribagorça d’Osca.

Se situa a la vall del riu Noguera Ribagorçana, al sud del municipi d’Areny de Noguera, a les portes del Montsec de l’Estall, el Montsec d’Ares, i el Congost de Mont-rebei.

Montanyana està situat sobre un turó al voltant del qual trobem dos barrancs: el barranc de Sant Miquel i el barranc de Sant Joan. Cadascun d’aquests barrancs tenia una església. L’església de Sant Joan es conserva mentre que la de Sant Miquel va desaparèixer en una riuada.

Aquests barrancs convergeixen davant mateix del poble, donant pas al Barranc de Montanyana, isolant el turó on s’assenta el poble, i provocant que l’accés al nucli només és practicable a través d’un pont de dos ulls de tradició romànica.

La vila està configurada com moltes de la zona pirinenca en dues zone: la jussana i la sobirana. La sobirana la forma el castell amb la Torre de la Mora i l’església parroquial de Santa Maria de Baldós.

Aquests dos barris (la jussana i la sobirana) queden enllaçats pel pont de tradició romànica de doble arcada. Passejar pels seus carrers significa endinsar-se en un univers medieval misteriós, com si d’un fòssil es tractés.

Diferents moments històrics van anar desplegant estructures constructives fins els inicis del segle XVI, moment arquitectònic que pràcticament s’ha mantingut fins avui inalterable.

Un procés de rehabilitació important van començar l’any 1997 per tornar a Montanyana la seva integritat i així poder observar aquest fòssil de l’Edat Mitjana en tot el seu esplendor i encant.

 

 

L’àrea geogràfica que comprén Montanyana està considerada part de l’anomenada La Terreta, o Noguerola, o Clotada d’Areny.

La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud.

Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest.

La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà)

Montanyana és un dels nuclis que se situen a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana que pertanyen administrativament a Pont de Montanyana.

 

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE MONTANYANA


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

DOCUMENTACIÓ ANTERIOR: any 995: ‘Montagnana’ (Abadal, Comt.Pall.Rib., 30-1); 996: ‘Montangnana’ (id., 303); 1022: ‘Montangana’ (SerranoS., N.H.Rib., 427); 1026: ‘Montagana’ (id., 489); 1055: Montagnana (Lib. Feud. 1, 123); 1056. ‘Montaniana’ (id., 75); 1077 (id., 92); 1165: ‘Muntannana’ (Kehr, Papsturk., 411); 1265: ‘Montanyana’ (Valls Tab., Aran, 7); 1277: ‘Muntanyana’ (Soldevila, Pere el Gran 1, 83); ‘Muntany’ (sie) (id.), 1317: G. de Muntanyana (Finke, Acta Ar. Iii, 337).

ETIMOLOGIA: (VILLA) MONTANIĀNA, derivat del nom propi llatí MONTANIUS (Schulze, Zu latEigenn,. 170 , 192), si bé MONTANIĀNU podria venir igualment de MONTANUS (Skok, Ortsn, 111). Anàlogament (VILLA) MONTANIĀNA ‘Mas de Montanus’.

 

 

Pont de doble arcada que uneix els dos barris de Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Pont de doble arcada que uneix els dos barris de Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

ORIGEN DE MONTANYANA


La Torre de La Mora (dita així per situar-se en el camí cap al despoblat de La Mora) és el primer vestigi que resta, encara dempeus parcialment, de la seva funció original defensiva i de torre de guaita de finals del segle X i principis del segle XI.

A finals del segle X el castell defensava la frontera del primer comtat ribagorçà i estava vinculat al monestir benedictí d’Alaó (Sopeira). En començar l’onzena centúria va tornar a caure en mans dels musulmans, però ben aviat, al voltant dels anys vint, el recuperà el comtat de Pallars Jussà amb l’ajuda d’Arnau Mir de Tost.

En aquell moment, l’any 1026, el bisbe Borrell de La Ribagorça consagrà de nou l’església de Sant Martí (actual Santa Maria de Baldós), que era la capella castral, i vers l’any 1053 el comte de Pallars Jussà infeudà el castell a Arnau Mir de Tost. Arnau Mir, organitzà i fortificà Montanyana fent del lloc una posta important i cabdal per a l’avenç dels cristians cap al sud.

 

 

 

 

Lluçars, Falç i Viacamp i Tolba es troben situats en el tram de camí entre Montanyana i Benavarri. Els tres llocs, juntament amb Montanyana i Areny de Noguera, els havia posseït Arnau Mir de Tost en feu llegat pel rei Ramir I d’Aragó. En virtut del seu testament, Viacamp, Lluçars i Falç foren herència dels vescomtes d’Àger, mentre que Montanyana i Areny de Noguera esdevindrien herència dels comtes el Pallars Jussà.

Un segle més tard, Montanyana entrà dins l’òrbita de l’Orde de l’Hospital. La relació amb l’Orde del Temple que li atribueixen alguns autors, en base al llinatge “de Montanyana” d’un mestre provincial, està mancada de fonament.

En canvi, sí que està documentada la seva relació amb l’Orde de l’Hospitalers. D’aquesta relació queda testimoni entre els anys 1379 i 1769, sempre sota l’obediència de la Comanda de Susterris. Els hospitalers tenien també altres drets i possessions a Montanyana i al Pont (actual Pont de Montanyana).

A Montanyana se situava seva “abadia” (la casa on vivia el prior), situada a la part alta de la vila, al costat de l’església de Santa Maria de Baldós. També tenien certs drets sobre les esglésies parroquials de Montanyana (Mare de Déu de Baldós) i del Pont (Sant Esperit), en les quals, malgrat ésser pròpies del bisbe d’Urgell, el comanador posava vicari depenent del prior de Sant Joan.

 

 

 

 

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE BALDÓS


Aixecada a finals del segle XII i inicis del XIII en un estil romànic influït pel primer gòtic, el conjunt més destacat es la porta principal situada a la façana de migdia, considerada el millor exemple d’escultura romànica de tota la Ribagorça aragonesa.

Es va construir en un moment en que el castell era posseït, en feu llegat pel rei Ramir I d’Aragó, als comtes del Pallars Jussà. La portalada romànica acostuma a relacionar-se amb d’altres portalades del camí de Santiago de Compostel·la.

S’obre a través de sis arquivoltes de mig punt enriquides amb motllures que emmarquen el timpà esculpit amb la figura de Crist en Majestat dins de l’iris ametllat. Crist seu sobre el cercle de l’univers anunciant i beneint el llibre amb l’anunci de ‘Lux Mundi’. Dos àngels sostenint l’ametlla mística crea un viva imatge de moviment i vida no gaire habitual.

Els capitells historiats amb escenes bíbliques i al·legòriques, algunes molt desgastades pel pas del temps, representen dos idees fonamentals: els efectes del pecat i la seva regeneració pel misteri de Crist ressuscitat.

Caps de trifacials (símbol de la trinitat), Sant Miquel lluitant amb Llucifer, el ‘Pare Etern’ expulsant a la primera parella del paradís, pecats capitals com la usura, la avarícia, la supèrbia, la ira, la història de la regeneració amb el sacrifici d’Abraham, l’Anunciació, la Resurrecció, etcètera, son molts dels motius que es troben.

 

 

Portalada de l'església de Mare de Déu de Baldós, Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Portalada de l’església de Mare de Déu de Baldós, Montanyana. Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

La torre campanar de base quadrangular aixecada amb murs gruixuts, a la part baixa, sembla que formava part d’una estructura anterior de l’antiga muralla. És formada per tres cossos amb espais interiors amb voltes amb claus i mènsules guarnides amb temes vegetals i animals.

A l’interior, durant les obres de restauració, van aparèixer un conjunt mural pictòric datat sobre el segle XV dedicat possiblement a Sant Martí o Sant Nicolau de Bari, els dotze apòstols, escenes de Crist rodejat de tetramorfs i l’Agnus Dei, en el centre, i la crucifixió. Un altre mur mostra un escena de dos seqüències amb tres imatges cadascuna relatant la vida del sant. A més a més, algunes parts de la nau conserven pintures datades a finals del segle XIII i inicis del XIV.

D’altra banda al seu interior es conservava el retaule gòtic de finals del segle XV atribuït a l’important pintor Pere Garcia de Benavarri, el qual es va vendre a l’any 1920, fragmentat, a milionaris americans, pel lladre d’art antic Erik ‘el Belga’. Alguns subsisteixen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) o en col·leccions privades.

 

 

 

 

ERMITA DE SANT JOAN DE MONTANYANA


Situada al fons de la vall, apartada del nucli direcció nord, dins del barranc de Sant Joan, és un edifici del romànic tardà datat de finals del segle XII i XIII.

De nau única i capçalera semicircular queda il·luminada per dos envans, un a l’absis i un altre a la façana de ponent sobre la porta principal.

Al migdia trobem una porta de doble arquivolta a través de la qual s’accedia al cementiri. També s’aprecien obres d’apertura incompletes, o desaparegudes, de capelles laterals.

A l’interior, el terra presenta còdols formant dibuixos geomètrics, possiblement d’edat moderna. Als peus de la nau delata la possible existència d’un antic cor, i les obres de restauració van fer aparèixer unes pintures murals datades de finals del segle XV o inici del segle XVI que semblarien representar el martiri de Santa Úrsula i l’assassinat de les cent mil verges.

L’element més destacat és la portalada composta per quatre arquivoltes amb motllures de mig punt. Els capitells historiats amb un oficiant amb llibre acompanyat d’un ceroferari i un turiferari, l’adoració dels pastors, monstres felins devorant un home, Joan batejant a Crist en presència d’un àngel, motius vegetals, màscares, etcètera.

A la clau de l’arcada interior apareix gravada la creu de Jerusalem entre dues mitges llunes, signe inequívoc de les milícies sagrades hospitalàries autores de la construcció.

Durant la seva restauració va aparèixer la teca de consagració, on es custodiaven les relíquies del sant titular. Actualment es troba al Museu Diocesà de Barbastre.

 

 

Portalada de l'ermita de Sant Joan. Montanyana. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec de l'Estall.

Portalada de l’ermita de Sant Joan. Montanyana. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec de l’Estall.

 

 

TORRE DE LA PRESÓ I TORRE DE LES ERES


La Torre de la Presó és l’element més destacat del sistema defensiu de Montanyana i és datada al voltant dels segles XV i XVI.

S’aixeca en un extrem de les muralles, sobre el barranc de Sant Joan, és de planta quadrada i presenta diferents plantes amb terra de fusta, a més d’un soterrani volat accessible des de la planta d’entrada destinat a presó.

La Torre de Les Eres, s’aixeca sobre el marge esquerra del barranc de Sant Joan, elevant-se sobre un promontori que permet tenir una vista completa del conjunt medieval de Montanyana.

Aquesta torre, de caràcter defensiu, està datada de finals del segle XV i XVI, de la qual es conserva la meitat aproximadament, és de planta en forma de semicercle sobre una base quadrangular aprofitant un conjunt rocós.

Les obres de restauració van deixar a la vista i localitzats construccions medievals dels segles XV i XVI on destaquen murs protegits, pòrtics amb escuts i inscripcions, antigues estances, forns de pa i altres murs de pedra seca, camins empedrats (com l’antic camí de Benavarri) i bancals per les vessants dels barrancs.

 

 

Torre de la presó i Torre de Les Eres (al fons). Montanyana. Ribagorça, Osca. Montsec de l'Estall.

Torre de la presó i Torre de Les Eres (al fons). Montanyana. Ribagorça, Osca. Montsec de l’Estall.

 

 

VISITAR MONTANYANA


Actualment a la vila de Montanyana alguns veïns permanents i d’altres esporàdicament, però no està del tot abandonat com alguns creuen. Un procés de rehabilitació important van començar l’any 1997 per tornar a Montanyana la seva integritat i així poder observar aquest fòssil de l’Edat Mitjana en tot el seu esplendor i encant.

El recinte fortificat de Montanyana està inclòs dins la relació de castells considerats Béns d’Interès Cultural en virtut del que disposa la disposició addicional segona de la Llei 3/1999, de 10 de març, del Patrimoni Cultural Aragonès. Aquest llistat va ser publicat al Butlletí Oficial d’Aragó del dia 22 de maig de 2006.

Per Resolució de 12 de juny de 1984 de la Direcció General de Cultura i Educació de la Diputació General d’Aragó, publicada al Butlletí Oficial d’Aragó el 5 de juliol de 1984, es va iniciar expedient per a la declaració del Conjunt Urbà de la Vila de Montanyana com a Conjunt Històric-Artístic. El Decret 262/2003, de 30 de setembre, del Govern d’Aragó, declara Bé d’Interès Cultural, a la figura de Conjunt Històric, el Conjunt Urbà de la Vila de Montanyana.

La Fundación Montañana Villa Medieval proposa i realitza activitats i visites guiades:

 

 

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Montanyana en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

Montanyana vist des de la Torre de les Eres. Pont de Montanyana, Ribagorça. Montsec de l'Estall. Osca, Aragó.

Montanyana vist des de la Torre de les Eres. Pont de Montanyana, Ribagorça. Montsec de l’Estall. Osca, Aragó.

 

 

FONTS


  • ACIN FANLO, J.L. Montañana, enclave medieval. Prames.
  • GAVÍN, J.M. Inventari d’esglésies, 2. Artestudi.
  • Viquipèdia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
  • Amigos de Montañana: http://www.amigosdemontanyana.com/
  • Castán, Adolfo<. Torres y castillos del Alto Aragón, Publicaciones y Ediciones del Alto Aragón, Huesca, 2004.
  • Esteban Lorente, J.F, Galtier Martí, F, García Guatas, M. El nacimiento del arte románico en Aragón, Arquitectura, Zaragoza, 1982, p. 81
  • Iglesias Costa, M. Historia del condado de Ribagorza, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2001.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com