Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Montclús. Santa Linya.

 

Visitar Montclús permet caminar dins les espectaculars esllavissades produïdes per antics terratrèmols que van configurar un paisatge laberíntic de pilars i escletxes…

Ermita de Sant Urbà i castell de Montclús. Santa Linya, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida. Catalunya.

 

MONTCLÚS

Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya. Aspres del Montsec.


 

 

 

 

 

APROXIMACIÓ GEOGRÀFICA A MONTCLÚS


El conjunt arqueològic de Montclús forma part del municipi de Les Avellanes i Santa Linya, a la comarca de La Noguera.

Està situat a uns 7 quilòmetres del poble Santa Linya i permet tenir unes vistes espectaculars sobre el Pantà de Camarasa, la Baronia de Sant Oïsme, el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el Congost de Terradets al mig.

És un poble en ruïnes, abandonat i despoblat ja fa molts anys. Hi trobem un castell de frontera, entre musulmans i cristians, restes de parets que corresponen a grups de cases o barriades del poble, i encara dempeus, una petita església romànica.

Està situat en una suau obaga que forma part de la Serra Grossa i limitada de la Serra Palomera pel torrent avui anomenat de Montclús, afluent pel marge dret de la Noguera Pallaresa.

Avui el pantà de Camarasa cobreix bona part d’aquest zona de profunds i espectaculars congostos com el Congost de la Vall, limitat per les cingleres del Coscoll a llevant i les de la Morrera a ponent.

L’home que cercava refugi, en un lloc protegit, de pau, de tranquil·litat, una mica apartat del bel·licós món islàmic fronterer, va trobar aquest magnífic amfiteatre natural, limitat per un cingle molt vertical.

Dins, s’hi troben el gegantins blocs en forma de prismes i agulles de roca calcària, drets, inclinats, ajupits o tombats, i entre el blocs, hi han els estrets i laberíntics carrerons. Tot plegat conseqüència d’un esdeveniment geològic catastròfic.

La construcció del poble amb una defensa molt primària aprofitant l’escabrós paisatge, és probable que tingués lloc amb anterioritat al segle X.

 

 

 

 

LA LLEGENDA DE MONTCLÚS


Els habitants del poble de Montclús eren gent molt pecadora. Sempre pecaven i tenien molt oblidats els manaments de Déu.

Va ser per aquest motiu que Déu decidí infringir-los un càstig sever: va provocar un intens moviment de terra que comportà l’esfondrament de la majoria de les cases del poble i la mort del seus habitants.

Arrel d’aquest terratrèmol catastròfic, del qual només se’n va salvar una pobra vella que en aquell moment es trobava resant a l’església, es va esfondrà el poble, sent l’església l’únic edifici que romangué dempeus.

Aquesta es una de les llegendes que s’expliquen sobre el misteri del poble de Montclús. És versemblant que quan es va produir un fort terratrèmol, que probablement reactivà una esllavissada, encara hi hagués algun habitant al poble, ja força despoblat. Anem a veure com va anar la cosa…

 

 

 

 

ESLLAVISSAMENTS I TERRATRÈMOLS A MONTCLÚS


Possiblement, primer moviment d’una massa de roques al vilatge de Montclús va ser causada pel riu Noguera Pallaresa que va descalçar les calcàries de Montclús. Va trencar, desenganxar i va fer lliscar un bloc de calcàries en direcció al riu.

L’home, a la part habitada de Montclús, va reblir aquestes esquerdes amb pedres uniformitzant el relleu i així evitar el perill que suposava transitar-hi per damunt.

Aquest primer esllavissament semblar tenir correlació amb el ocorregut a la Vall d’Àger que va deformar sediments i que es podria atribuir a un terratrèmol regional important.

El segon esllavissament, va ser segurament producte del terratrèmol del 3 de Març de 1373, que originà un moviment en massa descalçant els materials de la massa esllavissada anteriorment.

Aquest segon moviment es va esberlar i el turó de tramuntana el qual va viatjar en direcció al barranc, deixant aguts monòlits aïllats i depressions profundes que fan que el separin de la cicatriu principal i del turó on està situada l’església.

L’epicentre d’aquest sisme es va situar a les muntanyes de la Ribagorça prop de la Val d’Aran. Es calcula que la intensitat epicentral fou de VIII-IX en l’escala MSK (Mercalli), i a la zona de Montclús degué tenir una intensitat prop de VII, intensitat considerada de magnitud catastròfica.

 

 

 

 

EL POBLE DE MONTCLÚS


El poble de Montclús era un llogaret adossat a un petit castell de frontera amb fortificacions annexes que defensaven un grup de cases on vivien principalment camperols.

Durant molts anys va ser una zona en la qual s’establí la frontera entre el món islàmic i el cristià entre 1060 i 1084. Aquesta fortificació tenia la responsabilitat de vigilar i defensar un dels pocs ponts que existien en aquesta època que travessaven la Noguera Pallaresa, quan els rius eren autèntiques fronteres naturals territorials.

Montclús es va convertir en un obligat lloc de pas i així queda el seu pont documentat des del segle XIII, per una donació testamentària, i més tard ja en el segle XVIII, l’any 1724, encara es reconeix el seu dret de pontatge.

 

 

Pont romànic de Montclús, vist desde la riba esquerra del riu Noguera Pallaresa. Autor: Lluís Maria Vidal. Any 1895. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Santa Linya, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Pont romànic de Montclús, vist desde la riba esquerra del riu Noguera Pallaresa. Autor: Lluís Maria Vidal. Any 1895. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Santa Linya, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

El poble tenia tres nuclis o barris, dos dels quals construïts sobre els turons de tramuntana i de migjorn. Uns escarpats turons formats per conjunts de monòlits adossats i relligats.

Eren punts estratègics per a la seva defensa: zones altes limitades per cingles i, de vegades, protegides per una tosca muralla. els dos barris més importants són el barri Sobirà i el barri Jussà, situats respectivament al nord i al sud de l’església de Sant Urbà. El tercer, el barri de llevant, és el més petit i desprotegit.

Per passar d’un turó a l’altre, quan les esquerdes eren molt amples i per passar de la part que es podria anomenar de “terra ferma” al bloc esllavissat, els habitants devien construir passarel·les de troncs que es podrien treure amb facilitat per tal de quedar aïllats en cas d’atacs.

El barri de Llevant està format per quatre o cinc cases afilerades al peu d’un cingle que mira cap a l’est. Aquestes cases dominaven visualment la zona del riu, el pont que travessava així com l’altre costat de la vall.

Era fàcilment descobert l’enemic que arribava costa amunt i malgrat ser una zona desprotegida servia de primer obstacle pels escamots musulmans.

 

 

Restes dels murs de l'antic castell de Montclús, Santa Linya. Les Avellanes i Santa Linya. Aspres del Montsec. La Noguera, Lleida. Catalunya.

Restes dels murs de l’antic castell de Montclús, Santa Linya. Les Avellanes i Santa Linya. Aspres del Montsec. La Noguera, Lleida. Catalunya.

 

 

El Barri Jussà, damunt del turó de Migjorn, se situa al peu del castell i de l’església, cap a l’est. Està conservat tal qual es va construir, amb els sostres desapareguts i les parets malmeses, fins i tot es podrien reconstruir els carrers.

El poble i l’església estan en zona planera formada per diferents monòlits separats per esquerdes i relligats per l’home amb pedregam. Tenia un únic i dificultós accés, igual que avui en dia, que facilitava el seu aïllament i defensa.

Les vuit o deu cases, amb parets de pedra seca, eren d’una o dues estances. Només es preserven restes d’una paret de pedra seca en la qual les pedres estan disposades en opus spicatum, un tipus de paret que probablement data del segle X o XI, que es una forma constructiva de reforç que té una llarga tradició des d’època romana.

El Barri Sobirà, constituït per set o vuit cases de pedra seca, està construït al cim del turó allargat de tramuntana, s’adapta a la morfologia del terreny i té forma allargada.

Cap a ponent s’endevina un edifici singular que podria identificar-se amb un aljub que indicaria l’aprovisionament d’aigua per una guarnició.

Es conserva també uns arcs de pedra que servien de finestral de guaita i defensa com a sortida d’una mena de túnel. En aquella època es bastant segur que aquest turó estigués unit a la zona de l’ermita per lògica abans del terratrèmol de l’any 1373.

Com afegit a la visita del barri Sobirà, és el jaciment d’empremtes de petjades de dinosaures (dinoicnites), atribuïbles a sauròpodes.

 

 

Pinacles i monòlits encara dempeus al despoblat de Montclús, Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

Pinacles i monòlits encara dempeus al despoblat de Montclús, Santa Linya. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

 

 

ORIGEN DEL CASTELL DE MONTCLÚS


El document més antic que parla del castell de Montclús data de l’any 1060, on es fa esment de la donació que Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda d’Àger feren a l’abadia de Sant Pere d’Àger de la meitat del castell de Montclús (Castelli Montis Clusi).

La fortalesa es va construir adaptant-se a les irregularitats del relleu, uniformitzant les irregularitats provocades per les esquerdes que separen els monòlits, de vegades de més d’un metre d’ample.

És probable que la construcció més antiga hagués estat una torre de defensa rodona i més tard aprofitant els materials de les primeres edificacions s’hauria construït l’edifici poligonal, més semblant a una casa forta.

Aquest castell s’amplià en diferents fases construint-lo amb carreus petits i ben afilerats característics del segle XI. Un parell o tres de sales i un aljub eren tots els habitacles d’aquest petit castell, protegit per una passarel·la mòbil de troncs que el separava la “terra ferma” de les cingleres.

El castell de Montclús era el límit fronterer del comtat d’Urgell, infeudat pel comte d’Urgell al senyor de la guerra Arnau Mir de Tost juntament amb el de Santa Linya, el qual fou conquerit del domini musulmà l’any 1036.

Mort Arnau Mir de Tost, la seva filla Letgarda i el seu espòs, el vescomte Ponç de Guerau de Cabrera, donarien la meitat de les propietats del castell en feu a Arnau Isern i al seu fill Guillem Isern, tot afirmant que el castell era in extremis finibus marchiarum iuxta Hispaniarum inter castrum Sante Licine et castrum de Casso”, assenyalant com afrontacions, a orient la Noguera Pallaresa, a migdia els termes del Castell de Cas i al nord el terma d’Oroners.

A començaments del segle XVI (1501) el castell, probablement deshabitat i malmès, fou venut per Bernat Andreu Meüll, senyor d’Artesa de Segre, a un mercader de Balaguer de nom Guillem de Girona.

A les afrontacions també s’esmenta un castell proper de nom Castellnou, que segons Xavier Mora, seria l’actual Casa dels Vassalls, a tocar del riu. A l’any 1538 es van vendre ambdós castells als ajuntaments de Santa Linya i de Fontllonga.

 

 

Foto d'any indeterminat de l'Ermita de Sant Urbà de Montclús, Santa Linya. La Noguera, Lleida. Serra del Montsec.

Foto colorejada d’any indeterminat de l’Ermita de Sant Urbà de Montclús, Santa Linya. La Noguera, Lleida. Serra del Montsec.

 

 

ERMITA DE SANT URBÀ DE MONTCLÚS


S’esmenta cap l’any 1066 per primer cop com domini de Sant Pere d’Àger. Més tard, cap el segle XII, apareix dins del domini de la canònica de Solsona.

És una església romànica petita, d’una sola nau, característica dels petits nuclis del segle XI. La planta és irregular ja que es va haver d’adaptar al seu assentament rocós del monòlit prismàtic on s’assenta.

A ponent, la limiten dues parets formant un diedre, obtús i de costats desiguals. El costat més al nord, te una finestra en forma de creu, que devia il·luminar el cor, simbòlogia que s’observa en altres temples coetanis com el de Sant Jaume de Cas.

A llevant hi ha l’absis principal i una petita absidiola enganxada, ambdós de planta semicircular, amb finestres cadascun de doble esqueixada amb un arc de pedra tosca.

A migjorn hi ha el portal d’entrada. Un arc de mig punt adovellat amb la clau de volta decorada amb incisions. També apareix a migjorn una finestra de doble esqueixada amb arc de pedra tosca. Aquesta pedra procedia probablement de la vall d’Àger, o d’Alòs de Balaguer.

Adossat al mur de tramuntana hi ha un petit fossar, on encara avui afloren restes òssies d’aquells enterraments.

Cada any, el diumenge següent al 25 de Maig, els veïns de Santa Linya i d’altres pobles veïns hi celebren un popular aplec.

 

 

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs l’ermita de Sant Urbà i el castell de Montclús en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

Ermita de Sant Urbà i castell de Montclús. Santa Linya, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida. Catalunya.

Ermita de Sant Urbà i castell de Montclús. Santa Linya, La Noguera. Aspres del Montsec. Lleida. Catalunya.

 

 


ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA


Aquest lloc es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE L’AIGUABARREIG DELS RIUS SEGRE I NOGUERA PALLARESA, a la comarca de La Noguera.

També es troba dins de l’anomenada Xarxa Natura 2000 a l’àrea definida de l’Aiguabarreig Segre – Noguera Pallaresa.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

PROTECCIÓ ERMITA DE SANT URBÀ


 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Local (BCIL)
  • Classificació: Edifici Religiós
  • Número de Registre: 1035-I
  • Data de Publicació: 01/04/2004

 

FONTS


 

  • VVAA. Montclús. Misteriós naixement i desaparició d’un poble. Institut Geològic de Catalunya.
  • VVAA. Els Terratrèmols dels segles XIV i XV a Catalunya. Institut Cartogràfic de Catalunya.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com