Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Tossal de Monteró. Camarasa.

 

Al serrat de Monteró s’hi han identificat fins a quatre jaciments. El més important correspon a l’època de dominació romana, a l’època tardorrepublicana, i s’estén per tota la part superior del tossal…

Restes de l'enclavament militar romà al costat del vèrtex geodèsic de Monteró. Tossal de Monteró, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Mont-roig, Serra del Montsec.

Restes de l’enclavament militar romà al costat del vèrtex geodèsic de Monteró. Tossal de Monteró, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Mont-roig, Serra del Montsec.

 

TOSSAL DE MONTERÓ

Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra de Mont-roig, Serra del Montsec.

 

 

Aproximació Geogràfica a Monteró

El conjunt arqueològic de Monteró està situat a Camarasa, a uns 5 kilòmetres al Sud-oest de la vila. S’estén per les elevacions de la Serra de Monteró (amb 574 metres d’altitud), a la riba esquerra del riu Segre després del seu pas pel Congost de Camarasa i la vila de Camarasa on el riu s’encaixa per superar l’últim obstacle que configura l’eix de les Serres de Mont-roig i Serra Carbonera.

Es tracta d’una zona de relleu abrupte, aïllada pel riu, en el límit del sector Sud de la Serra del Montsec, on els plecs muntanyosos disminueixen progressivament per deixar pas a la configuració geològica de la Depressió de l’Ebre.

Des del lloc es domina la sortida del Segre pel Congost de Camarasa, tenint una visió espectacular per una banda de l’embassament de Sant Llorenç de Montgai i el poble de Sant Llorenç de Montgai i per l’altre  d’un òptim camp de visió de la Depressió Occidental cap al Sud i Sud-est, sent la seva posició estratègica per al control visual de bona part de la Catalunya occidental.

 

 

L’ENTORN DE SANT LLORENÇ DE MONTGAI DES DE L’AIRE

 

No us perdeu aquesta meravella. Video de l’entorn de Monteró i Sant Llorenç de Montgai des de l’aire per Manel Ortiz Ribera

 

 

 

Antecedents dels Jaciments

El primer esment sobre el conjunt correspon, cap el 1931, a P. Pubill i al Centre Excursionista Balaguerí (a Facebook). Van destacar la troballa d’abundants restes ceràmiques, objectes metàl·lics, monedes i molins rotatoris. També esmentava l’existència de restes d’una fortificació i de sitges. Posteriorment, les accions bèl·liques durant la Guerra Civil Espanyola van afectar el jaciment durant 1938.

Malgrat l’entitat de les troballes, no va ser fins el 2002 que es van iniciar les intervencions arqueològiques al jaciment. Les restes que es van trobar aleshores, eren d’origen romà i es van datar entre mitjans del segle II a.C. i el 75 a.C.

Cap a l’any 2004, Jordi Principal, de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, va extreure una llosa d’una cabana de volta propera, que havia estat usada com material constructiu, amb inscripcions iberes. Descoberta per l’Associació Cultural La Roureda, posteriorment, va resultar que era una inscripció falsa.

 

 

El Tossal de Monteró des de l'aire. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Mont-roig, Serra del Montsec. Fotografia: http://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat

El Tossal de Monteró des de l’aire. Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Mont-roig, Serra del Montsec. Fotografia: http://tribunadarqueologia.blog.gencat.cat

 

 

Els Quatre Jaciments de Monteró

Al serrat de Monteró s’hi han identificat fins a quatre jaciments. El més important correspon a l’època de dominació romana, concretament a l’època tardorrepublicana, i s’estén per tota la part superior del tossal de Monteró. Correspon a un àrea d’uns 150 metres quadrats i s’han portat a terme unes quantes intervencions arqueològiques. Anomenat Monteró 1.

D’altra banda, s’han documentat diverses sitges agrupades, encara que se sap que hi ha més i es desconeix el número total d’aquestes estructures. Aquestes estructures es troben a uns 400 m cap sud-est del jaciment principal i no ha quedat clara la correspondència amb el jaciment romà. Anomenat Monteró 2.

També s’han trobat restes d’algunes alineacions de pedra i abundants fragments de ceràmica ibèrica amb incrustacions d’òxid i feta a mà. Aquestes últimes, han quedat pràcticament esborrades per la presència de nius de metralladores construïts durant la Guerra Civil Espanyola. Anomenat Monteró 3.

 

 

Plom Ibèric trobat a Monteró (Dibuix de Ramon Álvarez). Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Mont-roig, Serra del Montsec.

Plom Ibèric trobat a Monteró (Dibuix de Ramon Álvarez). Camarasa, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Mont-roig, Serra del Montsec.

 

 

Per últim, trobem el Castell de Gelis (a la Coma de Gelis), d’origen àrab i que es remunta al segle XI, que es troba a uns 500 metres del jaciment romà, al nord-est i es tracta duna petita fortificació andalusí (as-sakhra), aïllada en una berruga que va ser precedida per un assentament de l’Edat de Bronze. Anomenat Monteró 4.

Històricament ha estat un indret molt conegut pels furtius perquè en superfície hi havia nombrós material ibèric i campanianes, i perquè els detectoristes i aficionats havien extret grans quantitats de metall (monedes, ploms, puntes de fletxa, etc.). Evitar l’espoli és un dels principals reptes que passa per regular l’indret i catalogar-lo com a bé cultural d’interès protegit.

L’inici de les intervencions arqueològiques al 2002 han frenat en bona mesura aquesta dinàmica, però el dany que ha patit el jaciment ha estat considerable i irreparable. De fet, de tot aquest patrimoni robat i espoliat només ha pogut ser-ne recuperada una ínfima part.

 

 

Restes de l'enclavament militar romà amb la corona de la Serra de Mont-roig al fons. Tossal de Monteró, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

Restes de l’enclavament militar romà amb la corona de la Serra de Mont-roig al fons. Tossal de Monteró, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

 

 

El Fortí Romà de Monteró

Les excavacions que s’hi han fet ininterrompudament des del 2002 mostren restes corresponents a un únic nivell d’ocupació, que ha estat interpretat com un fortí romanorepublicà de control territorial (un castellum), actiu entre el 130 i el 75 aC, el qual hauria estat destruït de manera violenta i abandonat definitivament durant la Guerra de Sertori.

Aquest castellum formava part d’un sistema de control per part de l’administració romana que prioritzava les necessitats logístiques militars a l’hora d’estructurar el territori. Aquest enclavament tenia la voluntat de controlar el territori i les vies de comunicació terrestres i fluvials que connectaven la plana amb el Pirineu.

Un cop pacificat i romanitzat el territori, l’enclavament va ser abandonat i mai més va ser ocupat per cap assentament fins a la Guerra Civil Espanyola. Però la importància del jaciment del campament militar fa que hi hagi una necessitat de protegir-lo i preservar-lo.

Durant 15 anys, tant estudiants de les universitats de Lleida, Barcelona, Granada, Sevilla i Roma, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Camarasa com del Museu de La Noguera han permès identificar aquest jaciment com excepcional encara que hi ha incògnites per resoldre.

Actualment, les actuacions al jaciment tenen lloc en el marc del projecte quadriennal El nord-est de la Citerior d’Escipió Emilià a Cèsar: la militarització del paisatge com a model de gestió territorial, coordinat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC).

S’han localitzat diverses edificacions de planta complexa, relacionades entre elles, i un carrer, amb direcció est-oest, que articula el conjunt. Cal destacar que els espais arquitectònics estan en bon estat de conservació a pesar d’estar afectats per trinxeres i nius d’ametralladores de la Guerra Civil Espanyola.

 

 

Planta de la Zona 2 de Monteró 1, on també s’observa el carrer (zona 7) i el barri oest (zona 8). Imatge: Revista d’Arqueologia de Ponent, 'Un edifici singular al castellum romanorepublicà de Monteró 1...'

Planta de la Zona 2 de Monteró 1, on també s’observa el carrer (zona 7) i el barri oest (zona 8). Imatge: Revista d’Arqueologia de Ponent, ‘Un edifici singular al castellum romanorepublicà de Monteró 1…’

 

 

Les cases conserven els signinums interiors i estaven bastides amb murs de tapial dels que només se’n conserva el sòcol de pedra. Els tapials són murs formats amb terra argilosa que es compacta mitjançant el sistema conegut com a encofrat

El fet que els treballs sistemàtics s’hagin realitzat des de fa 15 anys i de manera interrompuda, permet dir que Monteró és un dels castellum més ben coneguts de la geografia catalana. Això permet plantejar l’existència d’una residència del comandant de la guarnició, el praetorium, així com també d’algun tipus de centre administratiu encara en curs d’estudi.

Aquest praetorium es diferenciaria de la resta d’estructure pel desplegament de certes comoditats i de tenir a la seva disposició espais més grans i funcionalment diferenciats. Així, l’edifici disposaria d’espais de magatzem i potser de treball, on s’hi desenvolupava alguna activitat que requeria mobiliari estructural.

Però també d’espais domèstics i de consum, i molt possiblement també residencials, de representació o de descans/lleure. Per tant, aquest edifici podria haver estat la residència d’un personatge o personatges importants, de relleu, al jaciment. Atès que ens trobem en un context d’àmbit militar, els individus que ocupen l’escala més alta de la jerarquia en una guarnició o destacament són els oficials, i d’entre aquests, el comandant de la plaça, el praefectus.

 

 

RUTA VERDA DE MONTERÓ

 

L’ajuntament de Camarasa vol donar una major projecció al jaciment romà del Serrat de Monteró i ha sol·licitat ajudes a l’Administració per adequar la zona i condicionar el camí d’accés, i fins i tot convertir-lo en una ruta verda atesa la dificultat orogràfica de l’enclavament.

Aquí podeu veure un video de Balaguer TV on Jordi Principal, director de les excavacions, parla sobre els descobriments del jaciment, i Elisabet Lizaso, batllessa de Camarasa, es compromet a tenir cura i vetllar per la seva protecció i manteniment. De moment però, aquest projecte no s’ha dut a terme encara.

 

 

 

ESPAI PROTEGIT DEL SERRAT DE MONTERÓ

 

El Serrat de Monteró es troba a l’àrea de l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, dins de la comarca de La Noguera. És un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 

Video de Fotografies del Serrat de Monteró

 

 

FONTS:

 

  • Memòria de la Intervenció Arqueològica d’Urgència Realitzada a Monteró. Vila i Carabasa, Josep Maria. Generalitat de Catalunya, 2004.
  • Iberismo y romanización en el valle medio del Segre: evolución del poblamiento y organización territorial. VV.AA. Universitat de Barcelona.
  • Tribuna d’Arqueologia
  • Els materials arqueològics i epigràfics de Monteró. Principal, J.i Ferrer i Jané, J. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia, 2009.
  • Un edifici singular al “castellum” romanorepublicà de Monteró 1…. Principal, Jordi; Padros, Carles; Camañnes, Pilar. RRevista d’Arqueologia de Ponent 25, 2015, 309-325, ISSN: 1131-883-X

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca