Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Montmagastre. Artesa de Segre.

 

Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera. Serra del Montsec.

Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera. Serra del Montsec.

 

El nom del Castell de Montmagastre, Mamma-Castri en llatí, prové de ‘mama’ o ‘mamella’ amb valor orogràfic sens dubte: castell en forma de mamella. El castell, d’alt del turó homònim, es situa al terme municipal d’Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera. Tal i com ens explica Ferran Alexandri al seu blog,

Pronunciat munmagastre, és aquest un topònim curiós que pocs s’imaginaran el seu origen, confosos potser per la influència de Mont– (muntanya), però en realitat es deu a una deformació de Mama– (del llatí mamma ‘mamella’), perquè el lloc es deia al principi Mamagastre. La documentació antiga ens indica el pas de Mama– a Mont-:

  • mumaqasr (en l’expedició d’Almuzàfar contra Catalunya el 1003);
  • Mamakastrum (en un testament sacramental del 1010);
  • Castro Malagastro (el 1018, forma que suposa dos jocs de dissimilació, en Mama-: m-m > m-n > m-l, amb ajut dels nombrosos mots amb Mal-, com el castell de Malagastre del turó d’Antona, també a Artesa de Segre);
  • des de mitjan segle XII apareixen moltes dades de Mam-: Mamagastre (1074), Mamachastri (1074), Michaelis de Mamacastro (1075);
  • Castrum Montmagastri (1093);
  • Castro de Mamagastre o Montmagastre (1280);
  • Castell de Muntmagastre (en el cens de 1359).

El canvi de la -a- àtona de Mama– en -o- es deu a un arrodoniment labial provocat per les dues m. Una pronúncia Momma/Monma, ajudada per l’etimologia popular va donar peu a Mont-, Munt-.

En conclusió, com argumenta Joan Coromines (Onomasticon cataloniae, MONTMAGASTRE, MONTGASTRELL, 360-361) l’origen de Mamagastre és MAMMAE CASTRUM ‘castell (en forma) de mamella’, amb el terme mamma ‘mamella’ aplicat a un turó d’aquesta forma, com el francès mamelon. Només cal observar que els turons sobre els quals es construïen aquests castells tenen una forma cònica que recorda la figura d’una mamella. Així mateix ho descriu Josep Maria Espinàs en el seu llibre, A peu per la Llitera (1990), en referència a un altre antic poble i castell anomenat també Montmagastre, situat a Peralta de la Sal: “un camí que s’enfila cap al mugró de Montmagastre”.

Per tant, MAMMAE CASTRUM designava ‘castell del turó amamellat’. Però diu Coromines que val més MAMMA CASTRI ‘turó amugronat del castell’ perquè no hi ha casos de genitiu dels noms en A- en toponímia.

 

El poble, de caràcter disseminat, se situa al peu del turó, al nord-est del terme municipal. Una branca de la carretera L-512, camí de Coll de Comiols, amunt del Montsec de Meià (o de Rúbies), és la seva principal via de comunicació i pràcticament la única asfaltada.

Aquest lloc, carregat d’història i punt estratègic fonamental de la frontera, terra de conquesta i reconquesta, del Comptat d’Urgell, no hauria de deixar a ningú indiferent i queda clar que és un lloc ple d’emocions i amb molta veneració, per la vinculació que tingué amb figures de renom i pels fets de la nostra història passada. El turó de Montmagastre es pot veure des de molt lluny i des de molts punts de La Noguera. És una piràmide majestuosa de 762 metres que permet el domini visual d’amplies zones de La Noguera. Fins i tot des del poble de Gavarra a l’Alt Urgell (a uns 30 km aproximadament), es pot veure aquest turó.

Al voltant d’aquesta zona també es troben diverses mostres prehistòriques i construccions megalítiques com el Dolmen de Montmagastre, el menhir de Montmagastre i el jaciment neolític de Cal Casaca que demostren que des de temps immemorials aquest turó a inspirat les emocions més altes del éssers humans.

 

Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera. Serra del Montsec.

Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera. Serra del Montsec.

 

L’any 1010, una expedició de catalans va anar a Còrdova, on va morir el mateix comte Ermengol I d’Urgell (dit “el de Còrdova”), la qual va partir des d’aquest indret mateix.

A la crònica Al-Bayan d’Ibn Idhari s’esmenta el castell com un dels que va rebre les ràtzies sarraïnes d’Abd al-Malik, fill d’Al-Mansur contra els cristians. Aquesta zona de frontera quedà consolidada amb Ermengol II i Berenguer Ramon I, amb l’ajuda d’Arnau Mir de Tost, que deixà el castell al seu nét Guerau Ponç I de Cabrera i la seva filla Letgarda, i així va passar als Cabrera, vescomtes d’Àger, més tard esdevinguts comtes d’Urgell.

Sembla ser que Ermengol I d’Urgell fundà la canònica de Sant Miquel, segons es desprèn de la documentació, abans de marxar cap a Còrdova, cap l’any 906, regida per la regla aquisgranesa primer i després per l’augustiniana. A l’any 1065, Arnau Mir de Tost annexà la canònica de Sant Miquel a la de Sant Pere d’Àger, i esdevingué un priorat. Amb el temps Sant Miquel de Montmagastre va convertir-se en una simple parròquia fins el seu abandonament a inicis del segle XIX.

Del castell en queda ben poca cosa a part d’un munt d’enderrocs i alguns murs del que devia ser una torre circular i un recinte quadrangular.

L’església de Sant Miquel de Montmagastre, en estat lamentable, presenta unes estructures amb un procés constructiu complex. Una sola nau, molt llarga de 37 metres. Dos terços de ponent corresponen a una reconstrucció total feta l’any 1643 aprofitant estructures alt medievals. Així l’església romànica es limita al terç de llevant i s’emmarca en les formes evolucionades de l’arquitectura llombarda de la fi del segle XI. L’absis és semicircular, d’estructura complexa, amb tres absidioles semicirculars buidades a la paret i separades per pilastres semicirculars i amb una finestra al centre. A l’exterior, l’absis era decorat amb un fris de dobles arcuacions amb permòdols esculpits i lesenes semicirculars coronades per capitells, ara molt erosionats.

 

Església de Sant Miquel de Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera. Serra del Montsec.

Església de Sant Miquel de Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera. Serra del Montsec.

 

Es un autèntica pena trobar aquest lloc tan important de la nostra història en aquest estat tan lamentable i amb aquest grau d’exposició tan delicat i gens protegit. A petició de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, el Ple del Consell Comarcal de la Noguera, en la sessió ordinària del dia 8 d’abril de 2010, va aprovar la declaració de l’església de Sant Miquel de Montmagastre com a Bé Cultural d’Interès Local. Tot i que el castell és un Bé Cultural d’Interès Nacional i, per tant, ja gaudeix de la protecció que estableix la Llei de patrimoni cultural català, l’església no comptava amb cap protecció legal que hi limités els usos i les actuacions.

Fins i tot existeix l’Associació Amics del Castell de Montmagastre, que neix l’any 2005 a iniciativa d’un grup de veïns, per a la promoció de la cultura i el patrimoni del poble de Montmagastre.

 
 


Fotografies de Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera. Serra del Montsec.
 


 
 


Situació en el Mapa de Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera. Serra del Montsec.
 


 
 

Fonts:

  • Fets, costums i llegendes. La Noguera. Joan Belllmunt i Figueras.
  • El Romànic de La Noguera. Vidal-Vilaseca.
  • Blog de Ferran Alexandri.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca