Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Montmagastre

 

Montmagastre, imponent, carregat d’història i punt estratègic fonamental de la frontera superior àrab, terra de conquesta i reconquesta del Comtat d’Urgell…

Turó de Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera, Serra del Montsec. Lleida. Catalunya.

 

MONTMAGASTRE

Artesa de Segre. La Noguera, Montsec de Rúbies (o de Meià). Lleida, Catalunya.


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MONTMAGASTRE


Montmagastre, un poble de caràcter disseminat, se situa al peu i al voltant del turó homònim i actualment pertany al municipi d’Artesa de Segre.

Una branca de la carretera L-512, camí de Coll de Comiols, amunt del Montsec de Rúbies (o de Meià), és la seva principal via de comunicació i pràcticament la única asfaltada.

L’antic vilot de Montmagastre, encara visible i al peu de la canònica, va quedar abandonat quan la població va baixar al pla. Encara avui s’hi veuen runes de les antigues cases que la vegetació ha colgat.

Montmagastre, carregat d’història i punt estratègic fonamental de la frontera superior àrab, terra de conquesta i reconquesta, del Comtat d’Urgell, no hauria de deixar a ningú indiferent.

Queda clar que és un lloc ple d’emocions i amb molta veneració, per la vinculació que tingué amb figures de renom històric i pels fets de la nostra història passada.

El turó de Montmagastre es pot veure des de molt lluny i des de molts punts de la comarca de La Noguera. És una piràmide majestuosa de 762 metres que permet el domini visual d’amplies zones de la comarca.

Fins i tot des del poble de Gavarra a l’Alt Urgell (a uns 30 km aproximadament), es veu aquest turó. Actualment, està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

 

 

 

 

ORIGEN DEL TOPÒNIM DE MONTMAGASTRE


El nom del Castell de Montmagastre, Mamma-Castri en llatí, té orígen en les paraules mama o mamella, amb un valor clarament orogràfic: turó en forma de mamella.

Tal i com ens explica Ferran Alexandri al seu blog:

Ferran Alexandri
Ferran Alexandri El Castell de Montmagastre. El Blog de Ferran Alexandri, 9.03.2015

Pronunciat ‘munmagastre’, és aquest un topònim curiós que pocs s’imaginaran el seu origen, confosos potser per la influència de ‘Mont’- (muntanya), però en realitat es deu a una deformació de ‘Mama’- (del llatí ‘mamma’ o ‘mamella’), perquè el lloc es deia al principi ‘Mamagastre’. La documentació antiga ens indica el pas de ‘Mama’- a ‘Mont-:

  • ‘mumaqasr’ (en l’expedició d’Almuzàfar contra Catalunya el 1003);
  • ‘Mamakastrum’ (en un testament sacramental del 1010);
  • ‘Castro Malagastro’ (l’any 1018, forma que suposa dos jocs de dissimilació, en ‘Mama’-: m-m > m-n > m-l, amb ajut dels nombrosos mots amb ‘Mal’-, com el castell de Malagastre del turó d’Antona, també a Artesa de Segre);
  • Des de mitjan segle XII apareixen moltes dades de ‘Mam’-: ‘Mamagastre’ (1074), ‘Mamachastri’ (1074), ‘Michaelis de Mamacastro’ (1075);
  • ‘Castrum Montmagastri’ (1093);
  • ‘Castro de Mamagastre’ o ‘Montmagastre’ (1280);
  • ‘Castell de Muntmagastre’ (en el cens de 1359).

El canvi de la -a- àtona de Mama– en -o- es deu a un arrodoniment labial provocat per les dues m. Una pronúncia Momma/Monma, ajudada per l’etimologia popular va donar peu a ‘Mont’-, ‘Munt’-.

En conclusió i com argumenta Joan Coromines:

Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux Onomasticon cataloniae, MONTMAGASTRE, MONTGASTRELL, 360-361

L’origen de ‘Mamagastre’ és MAMMAE CASTRUM ‘castell (en forma) de mamella’, amb el terme mamma ‘mamella’ aplicat a un turó d’aquesta forma, com el francès ‘mamelon’. Només cal observar que els turons sobre els quals es construïen aquests castells tenen una forma cònica que recorda la figura d’una mamella.

 

Així mateix ho descriu Josep Maria Espinàs en el seu llibre, A peu per la Llitera, en referència a un altre antic poble i castell anomenat també Montmagastre, situat a Peralta de la Sal: “un camí que s’enfila cap al mugró de Montmagastre”.

Així doncs, Joan Coromines acaba afirmant que val més MAMMA CASTRI ‘turó amugronat del castell’ perquè no hi ha casos de genitiu dels noms en A- en toponímia.

 

 

 

View this post on Instagram

 

Menhir de #Montmagastre. No sembla que sigui aquesta la ubicació original, però encara es conserva dempeus.

A post shared by SerradelMontsec.cat (@serradelmontsec) on

 

 

ELS VOLTANTS DE MONTMAGASTRE


Molt a prop de Montmagastre també trobem l’església de la Mare de Déu de la Vedrenya i l’església de Sant Marc de Batlliu, ambdues molt interessants i d’origen romànic primitiu.

També trobem a la vora la Necròpolis de lo Maset (també dita Necròpolis del Siderol) lloc d’enterrament entre els anys 988 fins l’any 1230 aproximadament, on poden trobar tombes antropormòrfiques.

Al voltant d’aquesta zona també hi ha diverses mostres prehistòriques i construccions megalítiques com el Dolmen de Montmagastre, el Menhir de Montmagastre, el jaciment neolític de Cal Casaca, el Jaciment Megalític del Pla del Camats, o els Jaciment Megalítics de Mas Canaleta que demostren que des de temps immemorials aquest turó ha inspirat les emocions més altes del éssers humans.

Fins i tot, encara es conserva un petit tram d’una antiga via romana, a prop de la Necròpolis de lo Maset, de l’antiga ruta que unia Ponts amb Isona.

 

 

 

 

CASTELL DE MONTMAGASTRE


Cap a l’any 922 sembla ser que Muhàmmad ibn Llop (descendent del valí Mussa el Gran de Saragossa) fortificà diferents assentament estratègics.

Entre aquestes fortaleses s’incloïen les de Montsó, Balaguer, Barbastre, Calasanç i Montmagastre on molt probablement va establir-ne pagesos soldats.

Posteriorment, Montmagastre fou dels primers castells recuperats als musulmans a principis del segle XI pels comtes d’Urgell.

Posteriorment, segons la crònica anomenada Al-Bayan d’Ibn Idhari, el castell va ser un dels que va rebre les ràtzies sarraïnes d’Abd al-Malik, fill d’Al-Mansur contra els cristians cap a l’any 1003.

Només tres anys després, una coalició de comtes catalans derrotava les forces d’Abd al-Malik a Torà de Riubregós.

Segons els mateixos historiadors de l’Al-Àndalus, la cavalleria catalana, escassa en nombre però ben equipada, va carregar amb encert contra l’exèrcit califal i això va permetre recuperar de nou el castell.

Aquesta zona de frontera quedà consolidada amb Ermengol II i Berenguer Ramon I, amb l’ajuda d’Arnau Mir de Tost, que deixà el castell al seu nét Guerau Ponç I de Cabrera i a la seva filla Letgarda de Tost.

Posteriorment. la propietat va passar al Vescomtat de Cabrera, també vescomtes d’Àger, que més tard esdevingueren comtes d’Urgell.

Actualment, del castell en queda ben poca cosa a part d’un munt d’enderrocs i alguns murs del que devia ser una torre circular i un recinte quadrangular.

 

 

Reproducció en maqueta de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. Es pot diferenciar perfectament la part més antiga (fa uns 900 anys) de la part més nova (fa uns 400 anys) pel color de la pedra. © Jaume Espinalt Sellarès.

Reproducció en maqueta de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. Es pot diferenciar perfectament la part més antiga (fa uns 900 anys) de la part més nova (fa uns 400 anys) pel color de la pedra. © Jaume Espinalt Sellarès.

 

 

L’EXPEDICIÓ A CÒRDOVA


L’any 1010, una expedició de catalans va anar a Còrdova, on va morir el mateix comte Ermengol I d’Urgell (dit el de Còrdova), que sembla ser que va partir des de Montmagastre.

La primavera de l’any 1008, Ramon Borrell I de Barcelona, Ermengol I d’Urgell, Bernat Tallaferro de Besalú i els bisbes de Barcelona, Elna, Girona, Urgell i Vic van pactar el seu suport com a mercenaris a Muhàmmad ibn Híxam (un de les faccions àrabs enfrontades pel califat de Còrdova) i el van reconèixer com califa.

Van preparar una expedició i, el maig del 1010, es van reunir a Montmagastre tot el conjunt de les forces cristianes: 980 cavallers i 300 peons.

Van marxa cap al sud, on se’ls van ajuntar les tropes andalusines de la frontera, més les que van trobar a la ciutat de Toledo.

Tot el conjunt del exèrcit, cristià i musulmà, sumava 9.000 homes que, de forma vertiginosa, es van plantar davant de Còrdova a començaments del mes de juny.

Vora del castell d’El Vacar (Aqbat al-Bakr) van vèncer l’exèrcit de l’altre candidat a califa, Sulaimàn ibn al-Hàkam, tot i que al cap de tres setmanes van rebre una severa derrota en la batalla del riu Guadiaro.

Finalment, el califa Muhàmmad ibn Híxam no disposava de prou diners per continuar pagant l’exèrcit mercenari català i aquest s’ho va cobrar saquejant Còrdova.

Recreació en 3D de l’interior de Sant Miquel de Montmagastre, en el seu estat actual, feta pel Laboratori Virtual d’Innovació Modelant l’Arquitectura i la Ciutat (VIMAC) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

 

 

 

SANT MIQUEL DE MONTMAGASTRE


Vora l’any 1010, Ermengol I d’Urgell fundà la canònica de Sant Miquel de Montmagastre i posteriorment, Arnau Mir de Tost, la redotà i refundà de nou.

El temple romànic del segle XI, fou església del monestir de Montmagastre i abadia canonical des de l’any 1085.

Els abats de Sant Pere d’Àger, a partir de 1098, i gràcies a Arnau Mir de Tost, s’anomenarien abats ‘d’Àger i Montmagastre’.

Regida per la regla aquisgranesa primer i després per l’augustiniana, l’any 1065, Arnau Mir de Tost, annexà la canònica de Sant Miquel de Montmagastre a la de Sant Pere d’Àger, esdevenint un priorat.

Molt temps després,  Sant Miquel de Montmagastre va convertir-se en una simple parròquia veïnal fins que va arribar el seu abandonament a inicis del segle XIX. I actualment, i lamentablement, resta completament a l’abandó.

L’església de Sant Miquel de Montmagastre, actualment en un estat lamentable, presenta unes estructures amb un procés constructiu complex amb una sola nau, molt llarga de 37 metres.

 

 

Reproducció en maqueta de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. Recreació de l'interior on es pot observar la cripta, i l'absis romànic i la resta de la nau i campanar de construcció més recent amb el detall de la part superior de la volta i dels arcs que lliguen l’estructura. © Jaume Espinalt Sellarès.

Reproducció en maqueta de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre. Recreació de l’interior on es pot observar la cripta, i l’absis romànic i la resta de la nau i campanar de construcció més recent amb el detall de la part superior de la volta i dels arcs que lliguen l’estructura. © Jaume Espinalt Sellarès.

 

 

Dos terços de ponent corresponen a una reconstrucció total feta l’any 1643 aprofitant estructures alt medievals.

Així l’església romànica es limita al terç de llevant i s’emmarca en les formes evolucionades de l’arquitectura llombarda de la fi del segle XI.

L’absis és semicircular, d’estructura complexa, amb tres absidioles semicirculars buidades a la paret i separades per pilastres semicirculars i amb una finestra al centre.

A l’exterior, l’absis era decorat amb un fris de dobles arcuacions amb permòdols esculpits i lesenes semicirculars coronades per capitells, ara molt erosionats.

Es una autèntica pena trobar aquest lloc tan important de la nostra història en un estat tan lamentable i amb aquest grau d’exposició tan delicat i tant poc protegit.

Tant el castell com la canònica son Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i, per tant, ja gaudeixen de la protecció que estableix la Llei de patrimoni cultural català. Malgrat tot, el seu abandonament provoca molta tristor.

Fins i tot existeix l’Associació Amics del Castell de Montmagastre, que neix l’any 2005 a iniciativa d’un grup de veïns, per a la promoció de la cultura i el patrimoni del poble de Montmagastre.

 

 

Sant Miquel de Montmagastre, Montmagastre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

Sant Miquel de Montmagastre, Montmagastre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

 

 

PINTURES MURALS DE SANT MIQUEL DE MONTMAGASTRE


Les pintures murals s’ubicaven en un envà construït al presbiteri i van ser arrencades l’any 1958 amb el permís del bisbe de la Seu d’Urgell a canvi de 10.000 pessetes que havien de ser destinades a la parròquia de Vall-llebrera.

Les despeses van ser cobertes pels Amics dels Museus de Catalunya amb l’ajuda del restaurador Ramon Gudiol Ricart.

Es tracta d’un conjunt pictòric que en origen devia ser interessant des del punt de vista iconogràfic, ja que realment l’estil és de mitjana qualitat, i queden adscrites al gòtic lineal, subestil que imperava a Catalunya des de finals del segle XIII.

Les pintures es troben dedicades a Sant Miquel i representen compartiments dedicats a la glorificació de Sant Miquel i la llegenda del mont Gargano, la caiguda dels àngels rebels i en general a la glorificació de Sant Miquel com a cap dels exèrcits celestials que lluiten contra el mal.

Els emblemes i escuts heràldics, inclosos dins les pintures, combinen les armes d’Aragó amb les armes d’Urgell, les armes d’Entença, les de Montmagastre i les de Montferrat.

Aquestes heràldiques s’associen al compte Pere II d’Urgell (1348-1408), nét d’Alfons el Benigne i nebot de Pere el Cerimoniós, i a la seva segona dona Margarida de Montferrat (1364-1420) com a promotors artístics.

Avui, aquestes pintures es troben conservades a les sales de reserva, degut al seu estat malmès, del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

 

 

D'esquerra a dreta, Necròpolis de lo Maset (o del Siderol), Dolmen de Montmagastre i Menhir de Montmagastre. Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Serra del Montsec.

D’esquerra a dreta, Necròpolis de lo Maset (o del Siderol), Dolmen de Montmagastre i Menhir de Montmagastre. Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Serra del Montsec.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs Montmagastre en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

 

 

PROTECCIÓ


CASTELL I ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE MONTMAGASTRE:

  • Protecció: Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric
  • Núm. de Registre/Catàleg: 485-MH
  • Data Declaració: 22/04/1949
  • Nº DOGC: 05/05/1949

 

FONTS


  • Joan Belllmunt i Figueras. Fets, costums i llegendes. La Noguera
  • Vidal-Vilaseca. El Romànic de La Noguera. 
  • Blog de Ferran Alexandri.
  • Bloc de Camp.
  • Velasco González, Alberto; Fité i Llevot, Francesc. El comte Pere d’Urgell (1348-1408) i les pintures murals de Sant Miquel de Montmagastre (Artesa de Segre. Lleida). Urtx: revista cultural de l’Urgell, 2011, Núm. 25.

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com