Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Montmagastre. Artesa de Segre.

 

El turó de Montmagastre es pot veure des de molt lluny i des de molts punts de la comarca de La Noguera. És una piràmide majestuosa de 762 metres que permet el domini visual d’amplies zones de la comarca…

Turó de Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

Turó de Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

 

MONTMAGASTRE

Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


Origen del Topònim de Montmagastre

El nom del Castell de Montmagastre, Mamma-Castri en llatí, prové de ‘mama’ o ‘mamella’ amb valor orogràfic sens dubte: turó en forma de mamella.

El castell, d’alt del turó homònim, es situa al terme municipal d’Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera. Tal i com ens explica Ferran Alexandri al seu blog,

Pronunciat munmagastre, és aquest un topònim curiós que pocs s’imaginaran el seu origen, confosos potser per la influència de Mont– (muntanya), però en realitat es deu a una deformació de Mama– (del llatí mamma ‘mamella’), perquè el lloc es deia al principi Mamagastre. La documentació antiga ens indica el pas de Mama– a Mont-:

  • mumaqasr (en l’expedició d’Almuzàfar contra Catalunya el 1003);
  • Mamakastrum (en un testament sacramental del 1010);
  • Castro Malagastro (el 1018, forma que suposa dos jocs de dissimilació, en Mama-: m-m > m-n > m-l, amb ajut dels nombrosos mots amb Mal-, com el castell de Malagastre del turó d’Antona, també a Artesa de Segre);
  • des de mitjan segle XII apareixen moltes dades de Mam-: Mamagastre (1074), Mamachastri (1074), Michaelis de Mamacastro (1075);
  • Castrum Montmagastri (1093);
  • Castro de Mamagastre o Montmagastre (1280);
  • Castell de Muntmagastre (en el cens de 1359).

El canvi de la -a- àtona de Mama– en -o- es deu a un arrodoniment labial provocat per les dues m. Una pronúncia Momma/Monma, ajudada per l’etimologia popular va donar peu a Mont-, Munt-.

 

 

Turó de Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

Turó de Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

 

 

En conclusió, com argumenta Joan Coromines (Onomasticon cataloniae, MONTMAGASTRE, MONTGASTRELL, 360-361) l’origen de Mamagastre és MAMMAE CASTRUM ‘castell (en forma) de mamella’, amb el terme mamma ‘mamella’ aplicat a un turó d’aquesta forma, com el francès mamelon. Només cal observar que els turons sobre els quals es construïen aquests castells tenen una forma cònica que recorda la figura d’una mamella.

Així mateix ho descriu Josep Maria Espinàs en el seu llibre, A peu per la Llitera (1990), en referència a un altre antic poble i castell anomenat també Montmagastre, situat a Peralta de la Sal: “un camí que s’enfila cap al mugró de Montmagastre”.

Per tant, MAMMAE CASTRUM designava ‘castell del turó amamellat’. Però diu Coromines que val més MAMMA CASTRI ‘turó amugronat del castell’ perquè no hi ha casos de genitiu dels noms en A- en toponímia.

 

 


Aproximació Geogràfica a Montmagastre

El poble de Montmagastre, de caràcter disseminat, se situa al peu del turó homònim. Una branca de la carretera L-512, camí de Coll de Comiols, amunt del Montsec de Rúbies, és la seva principal via de comunicació i pràcticament la única asfaltada. Actualment pertany al municipi d’Artesa de Segre.

L’antic poble de Montmagastre, encara visible i al peu de la canònica, va quedar abandonat quan la població baixa al pla. Avui encara si veuen runes de les antigues cases que la vegetació ha colgat.

Aquest lloc, carregat d’història i punt estratègic fonamental de la frontera superior, terra de conquesta i reconquesta, del Comptat d’Urgell, no hauria de deixar a ningú indiferent.

Queda clar que és un lloc ple d’emocions i amb molta veneració, per la vinculació que tingué amb figures de renom i pels fets de la nostra història passada.

El turó de Montmagastre es pot veure des de molt lluny i des de molts punts de la comarca de La Noguera. És una piràmide majestuosa de 762 metres que permet el domini visual d’amplies zones de la comarca. Fins i tot des del poble de Gavarra a l’Alt Urgell (a uns 30 km aproximadament), es veu aquest turó. Actualment, està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC.

 

 

D'esquerra a dreta, Necròpolis de lo Maset (o del Siderol), Dolmen de Montmagastre i Menhir de Montmagastre. Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Serra del Montsec.

D’esquerra a dreta, Necròpolis de lo Maset (o del Siderol), Dolmen de Montmagastre i Menhir de Montmagastre. Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Serra del Montsec.

 

 

ELS VOLTANTS DE MONTMAGASTRE

 

Molt a prop de Montmagastre també es troben l’església de la Mare de Déu de la Vedrenya i l’església de Sant Marc de la Batlliu, ambdues molt interessants i d’origen romànic primitiu.

També trobem a la vora la Necròpolis de lo Maset (també dita Necròpolis del Siderol) lloc d’enterrament d’entre el 988 fins al 1230 aproximadament, on poden trobar tombes antropormòrfiques.

Al voltant d’aquesta zona també hi ha diverses mostres prehistòriques i construccions megalítiques com el Dolmen de Montmagastre, el Menhir de Montmagastre i el jaciment neolític de Cal Casaca que demostren que des de temps immemorials aquest turó a inspirat les emocions més altes del éssers humans.

Fins i tot, encara es conserva un petit tram d’una antiga via romana molt a prop de la Necròpolis de lo Maset.

 

 

 

 


Castell de Montmagastre

Cap el 922, sembla ser que Ibn Muhammad íbn Lubb (Llop) fortificà vàries fortaleses, entre les quals s’incloïen les de Montsó, Balaguer, Barbastre, Calasanç i Montmagastre, i molt probablement va establir pagesos soldats. Els àrabs fortificaren des dels primers moments d’organització de la frontera Superior en l’època califal.

Fou dels primers castells recuperats als musulmans, a principis del segle XI, pel comte Ramon d’Urgell. Posteriorment, segons la crònica Al-Bayan d’Ibn Idhari, el castell va ser un dels que va rebre les ràtzies sarraïnes d’Abd al-Malik, fill d’Al-Mansur contra els cristians cap el 1003.

Només tres anys després, una coalició de comtes catalans derrotava les forces d’Abd al-Malik a Torà de Riubregós, on segons els mateixos historiadors de l’Al-Àndalus, la cavalleria catalana, escassa en nombre però equipada amb bon parament, va saber carregar amb encert contra l’exèrcit califal. Això va permetre recuperar de nou el castell.

Aquesta zona de frontera quedà consolidada amb Ermengol II i Berenguer Ramon I, amb l’ajuda d’Arnau Mir de Tost, que deixà el castell al seu nét Guerau Ponç I de Cabrera i la seva filla Letgarda, i així va passar als Cabrera, vescomtes d’Àger, més tard esdevinguts comtes d’Urgell.

Del castell en queda ben poca cosa a part d’un munt d’enderrocs i alguns murs del que devia ser una torre circular i un recinte quadrangular.

 

 


L’expedició a Còrdova

L’any 1010, una expedició de catalans va anar a Còrdova, on va morir el mateix comte Ermengol I d’Urgell (dit “el de Còrdova”), la qual va partir des d’aquest indret mateix.

La primavera de l’any 1008, Ramon Borrell I de Barcelona, Ermengol I d’Urgell, Bernat Tallaferro de Besalú i els bisbes de Barcelona, Elna, Girona, Urgell i Vic van pactar el seu suport com a mercenaris a Muhàmmad ibn Híxam (un de les faccions àrabs enfrontades pel califat de Còrdova) i el van reconèixer com califa.

Després van preparar una expedició i, el maig del 1010, es van reunir a Montmagastre el conjunt de les forces: 980 cavallers i 300 peons. Van marxa cap al sud, on se’ls van ajuntar les tropes andalusines de la frontera més les que van trobar a Toledo.

El conjunt del doble exèrcit sumava 9.000 homes que, de forma vertiginosa, es van plantar davant de Còrdova a començaments de juny. Vora del castell d’El Vacar (Aqbat al-Bakr) van vèncer l’exèrcit de l’altre candidat a califa, Sulaimàn ibn al-Hàkam, per bé que al cap de tres setmanes van rebre una severa derrota en la batalla del riu Guadiaro.

El califa Híxam no disposava de prou diners per continuar pagant l’exèrcit mercenari català, que s’ho va cobrar saquejant Còrdova.

 

 

Recreació en 3D de Sant Miquel de Montmagastre feta pel Laboratori Virtual d’Innovació Modelant l’Arquitectura i la Ciutat (VIMAC) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

 

 


Sant Miquel de Montmagastre

Vora el 1010, Ermengol I fundà la canònica de Sant Miquel de Montmagastre i posteriorment, Arnau Mir de Tost,, la redotà de nou. El temple romànic del segle XI, fou església del monestir de Montmagastre i abadia canonical des del 1085. Els abats de Sant Pere d’Àger, a partir de 1098, i gràcies a Arnau Mir de Tost, s’anomenarien abats “d’Àger i Montmagastre”.

Regida per la regla aquisgranesa primer i després per l’augustiniana. A l’any 1065, Arnau Mir de Tost annexà la canònica de Sant Miquel a la de Sant Pere d’Àger, i esdevingué un priorat. Amb el temps Sant Miquel de Montmagastre va convertir-se en una simple parròquia fins el seu abandonament a inicis del segle XIX.

L’església de Sant Miquel de Montmagastre, en estat lamentable, presenta unes estructures amb un procés constructiu complex. Una sola nau, molt llarga de 37 metres.

Dos terços de ponent corresponen a una reconstrucció total feta l’any 1643 aprofitant estructures alt medievals. Així l’església romànica es limita al terç de llevant i s’emmarca en les formes evolucionades de l’arquitectura llombarda de la fi del segle XI.

L’absis és semicircular, d’estructura complexa, amb tres absidioles semicirculars buidades a la paret i separades per pilastres semicirculars i amb una finestra al centre.

A l’exterior, l’absis era decorat amb un fris de dobles arcuacions amb permòdols esculpits i lesenes semicirculars coronades per capitells, ara molt erosionats.

 

 

Recreació en 3D de l’interior de Sant Miquel de Montmagastre feta pel Laboratori Virtual d’Innovació Modelant l’Arquitectura i la Ciutat (VIMAC) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

 

 

Es un autèntica pena trobar aquest lloc tan important de la nostra història en aquest estat tan lamentable i amb aquest grau d’exposició tan delicat i gens protegit.

Tant el castell com la canònica son Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i, per tant, ja gaudeixen de la protecció que estableix la Llei de patrimoni cultural català. Malgrat tot, el seu abandonament provocar molta tristor.

Fins i tot existeix l’Associació Amics del Castell de Montmagastre, que neix l’any 2005 a iniciativa d’un grup de veïns, per a la promoció de la cultura i el patrimoni del poble de Montmagastre.

 

 

Imatges de la planta, a diferents cotes, de Sant Miquel de Montmagastre feta pel Laboratori Virtual d’Innovació Modelant l’Arquitectura i la Ciutat (VIMAC) de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Montmagastre, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya, Serra del Montsec.

 

 


Pintures Murals de Sant Miquel de Montmagastre

Les pintures murals s’ubicaven en un envà construït al presbiteri. Aquestes pintures van ser arrencades al 1958 amb el permís del bisbe de la Seu d’Urgell a canvi de 10.000 pessetes que havien de ser destinades a la parròquia de Vall-llebrera.

Les despesses van ser cobertes pels Amics dels Museus de Catalunya i amb l’ajuda del restaurador Ramon Gudiol Ricart.

Es tracta d’un conjunt pictòric que en origen devia ser interessant des del punt de vista iconogràfic, ja que realment l’estil és de mitjana qualitat, i queden adscrites al gòtic lineal, subestil que impera a Catalunya des de finals del segle XIII.

Les pintures es troben dedicades a Sant Miquel i representen compartiments dedicats a la glorificació de Sant Miquel i la llegenda del mont Gargano, la caiguda dels àngels rebels i en general a la glorificació de Sant Miquel com a cap dels exèrcits celestials que lluiten contra el mal.

Els emblemes i escuts heràldics, inclosos dins les pintures, combinen les armes d’Aragó amb les d’Urgell, les armes d’Entença, les de Montmagastre i les de Montferrato.

Aquestes heràldiques s’associen al compte Pere II d’Urgell (1348-1408), nét d’Alfons el Benigne i nebot de Pere el Cerimoniós, i a la seva segona dona Margarida de Montferrato (1364-1420) com a promotors artístics.

Avui, aquestes pintures es troben conservades a les sales de reserva, degut al seu estat malmès, del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).

 

 


Vídeo de Fotografies de Montmagastre

 

 

FONTS:

 

  • Fets, costums i llegendes. La Noguera. Joan Belllmunt i Figueras.
  • El Romànic de La Noguera. Vidal-Vilaseca.
  • Blog de Ferran Alexandri.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca