Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Montsonís

 

L’any 882, els potentats musulmans, els Banu Qassi, en àrab بنو قاسي o Banū Qāsī, van fortificar Montsonís, controlant el pas del Segre, per Vernet, i les planes i hortes d’Artesa de Segre…

Castell de Montsonís i església de Santa Maria de Montsonís. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Castell de Montsonís i església de Santa Maria de Montsonís. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

MONTSONÍS

Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MONTSONÍS

Des del punt més alt del castell de Montsonís la vista es fenomenal i es pot observar, entre d’altres llocs, el canal d’Urgell, Montmagastre, el Montsec de Rúbies, el dom de Sant Mamet, el castell de Malagastre, lo Castellot d’Artesa de Segre, el riu Segre i les planes i hortes d’Artesa de Segre.

La carretera que arriba a Montsonís des d’Artesa de Segre va enfilant la Serra del Munt i en arribar al poble es transforma en carrer major.

Un carrer arrenglerat de cases netes i polides que més endavant s’eixampla en una petita plaça on es troben el castell i l’església de Santa Maria al seu costat.

Actualment, Montsonís pertany al municipi de Foradada, dins de la comarca de La Noguera.

 

 

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE MONTSONÍS

En la documentació antiga el vilar de Montsonís apareix escrit com Montcenis. El sufix Cenis és un terme d’origen àrab que dóna origen a les paraules catalanes sínia i sénia.

Montsonís significaria, doncs muntanya de les sínies o bé muntanya de les terres regades. En la documentació existent no hi ha referències a sínies, sí en canvi a séquies. Els historiadors s’inclinen a pensar que l’etimologia originaria seria la de terres regades.

Aquest fet no és tan sols una realitat del passat sinó que és plenament vigent. Des de la seva construcció, al segle XIX, el Canal d’Urgell travessa les terres de Montsonís i les rega com feia antigament una antiga séquia.

Al magnífic reportatge El País dels Laberints d’Aigua, del magazín La Mira, s’explica molt bé:

Magazín 'La Mira'
Magazín 'La Mira' El País dels Laberints d'Aigua

Hi ha un país on l’aigua mana. Hi ha un país que va passar del marró misèria al verd esperança. Del desert a l’aigua. A mitjans del segle XIX el canal d’Urgell pinta tota la immensa, infinita, horitzontal plana de l’oest de Catalunya de color, olor i sabor rebost de Catalunya i Europa: fruiters, blat de moro, alfals, hortalisses, vaques, corders, porcs…

 

 

Castell de Montsonís. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Castell de Montsonís. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ESGLÉSIES DE SANT URBÀ I SANTA MARIA DE MONTSONÍS

A dalt d’un turó es troben les restes d’antigues fortificacions, així com l’antiga església de Sant Urbà.

Aquest turó era el punt més alt de l’antiga muralla que antigament tancava el conjunt del qual formaven part tant les restes de fortificacions del turó com l’actual castell.

Al llarg del temps el castell-fortalesa i l’església de Sant Urbà van canviar d’ubicació i es van desplaçar cap al lloc actual.

La nova església va canviar d’advocació, per la de Santa Maria, i el castell es va convertir en lloc de residència senyorial.

L’església de Sant Urbà de Montsonís és anomenada per primera vegada en documents que daten de 1131 quan el vescomte Guerau II de Cabrera (i primer vescomte d’Àger) féu donació del castell, el seu terme, pertinences i primícies a l’abadia de Sant Pere d’Àger.

La façana romànica de la banda est és d’interès arquitectònic ja que manté tots els seus valors. És una de les esglésies romàniques de la comarca més ben conservades.

L’església de Santa Maria de Montsonís, adossada al castell, és d’una sola nau amb una capella adossada a la façana oposada al castell i, curiosament, és accessible des de dins del castell, a fi de que els senyors poguessin seguir les litúrgies sense moure’s de la fortalesa.

La clau central de la porta de la façana principal duu un escut nobiliari que data del 1787, però l’origen de l’església pot ser anterior ja que tant la clau com la placa semblen afegides amb posterioritat.

 

 

Església de Sant Urbà de Montsonís (dalt del turó) i església de Santa Maria adossada al Castell de Montsonís. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Església de Sant Urbà de Montsonís (dalt del turó) i església de Santa Maria adossada al Castell de Montsonís. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

CASTELL DE MONTSONIS

L’any 882, els potentats locals musulmans, els Banu Qassi, fortificaren Montsonís, Alòs de Balaguer, Artesa de Segre, Malagastre, Rubió de Sòls i Montmagastre, dins d’una política de reforçament militar de la frontera superior que dugueren a terme per prevenir un atac cristià.

Els Banu Qassi, en àrab بنو قاسي o Banū Qāsī, literalment significa descendents de Cassi. El primer membre d’aquesta família poderosa fou el comte visigot Casius Fortunius (685? – ?), que després d’aliar-se amb els musulmans, es convertí a l’islam i s’arabitzà el nom (de Casius passà a Qāsī).

Tots els Banu Qassi que van tenir poder durant el segle VIII i IX descendien del primogènit Fortuny (Casius Fortunius).

Posteriorment, al voltant de 1015 totes aquestes fortificacions foren conquerides pels cristians, abans de l’any 1018, ja que en dit any ja apareixen aquests llocs com repoblats.

Amb aquestes conquestes s’esfondrava la frontera de la vella Marca Hispànica en aquesta zona, i així el Mig Segre canviava a mans cristianes.

El castell de Montsonís va ser reconstruït al segle XI per ordre del Comte d’Urgell Ermengol II El Pelegrí, per protegir les terres, recentment conquerides, de les “razzies” musulmanes i assegurar d’aquesta manera la ràpida repoblació de cristians provinents de la Catalunya Vella, especialment de la Serra del Cadí.

L’actual castell de Montsonís, tal i com el coneixem avui, és el resultat d’un procés de reconstrucció que arrenca durant el segle XVI, quan els barons abandonaren l’antiga fortalesa alt-medieval i traslladen la seva residència a la vila.

La primera etapa constructiva data de la segona meitat del segle XVI, i es tracta de l’obra feta a partir d’una torre de l’antiga muralla de Montsonís.

Més tard a la segona meitat del segle XVII, es realitzaren obres de reconstrucció de l’edifici, després dels cinc assalts que va patir el castell durant la Guerra dels Segadors.

Durant el segle XVIII es construí l’actual església de Santa Maria Montsonís, enganxada al castell, i després de molts anys d’abandonament i decadència les obres realitzades en els darrers anys pels barons de l’Albi, actuals propietaris del castell, han donat a la vella construcció el seu aspecte actual.

Una de les curiositats del castell, és la que s’anomena Sala del Pelegrí. Una habitació on, segons la tradició, s’acollien els peregrins que anaven a Santiago de Compostela.

En record d’aquest fet, la sala està decorada amb un llit, un pa, sal i un llum, tot un símbol de l’hospitalitat que se’ls donava.

Molt recomanable és fer la visita al Santuari de Santa Maria de Salgar, lloc d’àmplia devoció i paratge natural de bellesa superior, molt a prop i amb una relació estreta amb Montsonís.

 

 

 

 

EL BARÓ DE L’ALBI

Carles de Montoliu Carrasco, baró d’Albi, va ser l’ocupant del castell i titular de la baronia fins el juny de 2021, any de la seva mort.

Cavaller d’Honor i Devoció del Sobirà Ordre de Sant Joan de Jerusalem, Cavaller del Sant Calze de València, ex vicepresident de la Creu Roja Espanyola, secretari general del Consell Federal Espanyol del Moviment Europeu, titular de la Gran Creu del Mèrit Agrícola, i Creu de Sant Jordi.

A més era polític, empresari i promotor cultural català. Cursà la carrera de peritatge agrícola a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, on obtingué el títol l’any 1954. Era senador del Círculo Ecuestre.

Es presentà a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 a les llistes de Centristes de Catalunya-UCD, però no fou escollit. També es presentà en les llistes de Convergència i Unió a les eleccions als consells comarcals de 1987 per La Noguera.

Va ser impulsor de la Fundació Castells Culturals de Catalunya, amb seu al Castell de Montsonís, per tal de mantenir viu el patrimoni cultural i arquitectònic que suposen els castells catalans. L’any 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Encara que el castell de Montsonís és de propietat privada, es va signar un conveni amb la Generalitat de Catalunya, on per primera vegada a Catalunya, i a l’estat espanyol, una entitat pública subvencionava les obres de restauració d’un castell particular, a l’any 1993.

Es pot llegir una entrevista a l’actual Baró de l’Albi en aquest document: Carles Montolíu, Baró de l’Albi: “Sense Montsonís, estaria buit“.

Actualment el castell de Montsonís és visitable i es la seu de la Fundació Castells Culturals de Catalunya, una fundació que ofereix un ampli ventall de serveis: visites guiades als castells, allotjament en turisme rural, llibres i publicacions, etc.

Aquesta fundació gestiona també els castells de Montclar, Florejacs, Les Pallargues i Castellnou i la rehabilitació d’altres com ara la Curullada, a La Segarra, Castellar, al Bages, Castellnou del Montsec (on per cert, no s’ha invertit ni un cèntim, segons ens explica el seu batlle Jordi Navarra), Maldà i Ciutadilla, a l’Urgell, l’Albi, a Les Garrigues, etc…

 

 

Recreació de l'antic assentament i castell de Montsonís. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Recreació de l’antic assentament i castell de Montsonís. Foradada, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

VISITAR EL CASTELL DE MONTSONÍS

 

Visites guiades per a particulars:

  • De dilluns a divendres: visites guiades a les 12h i a les 18h
  • Dissabtes: 12, 17, 18 i 19 h.
  • Diumenges: 11, 12,i 13 i 18h

Visites guiades per a grups: Tots els dies de la setmana prèvia reserva.

Telèfon d’informació i reserves:

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

Castell de Montsonís:

  • Protecció: Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric
  • Núm. de Registre/Catàleg: 860-MH
  • Data Declaració: 22/04/1949
  • Nº BOE: 05/05/1949

 

FONTS

 

  • SERRA, R. Comarques i Subcomarques de Catalunya.
  • FERNÀNDEZ I TRABAL, J., CODERN I BOVÉ, Ll. El Castell de Montsonís.
  • BELLMUNT I FIGUERAS, J. Fets, Costums i Llegendes, La Noguera.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

La Serra del Montsec és el nom que fem servir per anomenar una única serralada d’uns 50 quilòmetres de llarg que es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall (mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó), el menys conegut de tots, més deshabitat i més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec és Reserva Starlight declarada per la UNESCO, és un Espai d’Interès Natural Protegit i forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO a través de la figura del Geoparc Orígens.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (també anomenat Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament coneguda com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb; així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!