Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Monuments Megalítics dels Reguers de Seró


La recreació en alçada i real dels monuments megalítics trobats als Reguers de Seró permet observar un megàlit de més de 7 m, una de les més gran d’aquest estil trobades a d’Europa…

Monuments megalítics dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

MONUMENTS MEGALÍTICS DELS REGUERS DE SERÓ

Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DELS MONUMENTS MEGALÍTICS DELS REGUERS DE SERÓ


Els treballs de construcció d’una de les canonades de la xarxa de distribució del reg del sistema Segarra-Garrigues al terme municipal d’Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera, van posar al descobert l’any 2007 una excepcional tomba megalítica, del tipus conegut com a cista amb túmul.

El megàlit es va trobar a la banda esquerra de la carretera C-14, una mica més amunt de la cruïlla de Seró i molt a prop del camí a Refet, a l’indret conegut com Els Reguers.

Prop d’aquest indret hi ha indicis de possibles restes ibero-romanes i per això alguns estudiosos opinen que aquesta zona podria tenir un cert atractiu geogràfic des de temps immemorials.

Cal recordar que avui el Santuari de Refet és un lloc de molta devoció. Les restes d’un poblat amb diverses troballes arqueològiques indiquen que aquest indret va ser habitat a l’edat de bronze.

No gaire lluny, a uns 4 quilòmetres, es troba també Cal Pla de Gratallops, on també s’hi troben, entre altres, restes ibèriques pels voltants.

Però la història escrita d’aquests indrets no apareix fins a l’edat mitjana amb la referència a l’alzina, esdevinguda mil·lenària, que va ser aixopluc d’Arnau Mir de Tost.

Segons la història-llegenda, Arnau Mir de Tost va fer servir aquesta alzina per al seu descans durant les seves batalles contra els musulmans del Mascançà, antiga província àrab equivalent aproximadament a la comarca del Pla d’Urgell.

Segons diuen, aquesta alzina fou tallada entre els anys 70 i 80.

 

 

Secció est-oest del megàlit dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Secció est-oest del megàlit dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

MEGÀLITS DELS REGUERS DE SERÓ: MONUMENTS ÚNICS


Allò que fa del megàlit dels Reguers de Seró un monument únic són les espectaculars lloses decorades que, posteriorment reaprofitades, en constitueixen la cambra i part del cromlec, la qual cosa en determina la singularitat dins el conjunt del fenomen megalític.

I més encara si es té en consideració el fet que l’emplaçament d’aquestes lloses en el megàlit és el resultat de la reutilització d’uns elements escultòrics que havien constituït un monument megalític anterior molt més important: el conjunt escultòric de Serò.

El conjunt escultòric de Seró es troba format per 7 grans esteles decorades, a les quals cal afegir una desena de petits fragments decorats usats com a falques dins les rases d’instal·lació dels suports ortostàtics de la cambra trobada.

Com arriben aquestes lloses a l’indret en el que foren trobades és una incògnita. Tanmateix, es creu que el monument primigeni no es trobava gaire lluny d’on posteriorment es localitzà el megàlit.

Per tant, tot plegat permetria assenyalar que l’àrea font d’on varen extreure’s les lloses per bastir les escultures podria ser a les proximitats.

Aquest conjunt escoltòric, que ara anomem estàtues-esteles de Seró s’insereixen dins el context de les representacions estatuàries antropomorfes del neolític final i el calcolític.

 

 

Reconstrucció gràfica de les estàtues-menhir trobades a Seró, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Reconstrucció gràfica de les estàtues-menhir trobades a Seró, Artesa de Segre. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

Un fenomen ric i divers que es manifesta en diferents regions d’Europa especialment a partir de la segona meitat del segle IV abans de la nostra era.

La reconstitució gràfica d’una de les estàtues-menhir, tot i que falten alguns fragments, permet observar que assoliria una alçada de més de 7 metres, una de les més gran d’aquest tipus trobada a d’Europa.

Aquestes estàtues presenten esculpits motius decoratius que corresponen a representacions esquemàtiques de vestimenta i d’ornaments personals.

En una altra d’aquestes estàtues s’observen motius diferents com el cinturó amb la sivella, les cames i dits dels peus i una banderola de la qual penja un objecte possiblement embeinat, com un ganivet o un punyal, característic de les representacions masculines.

És l’únic monument d’aquestes característiques que es coneix a Catalunya i a la Península Ibèrica, i cal remetre’s als grans monuments megalítics de la Bretanya o de les illes del Mediterrani central per trobar tombes d’una complexitat i qualitat artística similar.

La troballa constitueix un referent en l’estudi de les manifestacions funeràries del neolític final i del calcolític (o eneolític) català, i passarà a formar part amb personalitat pròpia dels manuals de la prehistòria europea.

 

 

 

 

EL TUMUL, EL CROMLEC I LA CAMBRA DELS REGUERS DE SERÓ


El túmul que es va trobar era de planta oval d’uns 9 metres de llargada per 6 metres d’amplada i suposadament, devia ser de tendència circular amb un diàmetre aproximat de 9 metres. El túmul s’estenia al voltant de la cambra sepulcral.

Puntualment, el túmul encara conservava l’anella de pedres clavades que el delimitava. Les restes d’aquest cromlec s’observaven perfectament en la part del túmul situada al nord de la rasa de la canonada, on es configurava com una alineació de pedres de dimensions mitjanes, alguna de les quals treballada.

Molt probablement les pedres treballades, però no decorades, extretes per la màquina excavadora durant les tasques d’excavació de la rasa de la canonada devien formar part d’aquesta anella externa de delimitació del túmul.

L’excavació extensiva del túmul va permetre recuperar diversos fragments de ceràmica feta a mà d’acabat polit corresponent a diferents tipus de recipients (bols, vasos mitjans, etc.), alguns dels quals presenten decoració d’estil campaniforme pirinenc.

També ha estat recuperat un botó piramidal de petxina i una punta de sageta de sílex amb aletes i peduncle.

 

 

 

 

El megàlit dels Reguers de Seró presentava una cambra amb cista central de planta rectangular delimitada per quatre ortostats.

Tanmateix, només es conservaven dues lloses, que en definien l’angle sud-est. Les altres dues foren extretes de forma fortuïta per la màquina durant els treballs d’excavació de la rasa de la canonada.

No obstant això, gràcies a les referències orals dels operaris que descobriren el megàlit ha estat possible restituir-ne l’emplaçament i la disposició.

D’aquesta manera, mentre una de les lloses desplaçades es trobava clavada verticalment i constituïa l’ortostat nord de la cista, l’altra, que va aparèixer plana sobre el túmul de pedres, devia tancar la cista per la banda oest i en devia haver estat la llosa d’accés.

Sense tenir dades concloents, les dimensions més petites d’aquest darrer suport fan pensar en un possible accés en forma de finestra.

Així mateix, el megàlit no conservava cap element de cobriment de ben segur ja desaparegut d’antic, per la qual cosa es desconeix quin era el sistema emprat.

 

 

Monuments megalítics dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Monuments megalítics dels Reguers de Seró. Seró, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

L’EDIFICI DE L’ESPAI TRANSMISSOR


El projecte de l’edifici de l’Espai Transmissor dels Monuments Megalítics dels Reguers de Seró, proposa una reflexió sobre les propietats essencials dels materials més convencionals del món de la construcció, i de la seva aplicació com a material d’acabat.

Sense necessitat de revestir materials que normalment resten ocults en acabar una obra, aquí són reinterpretats des de les seves propietats, adaptant-los a les condicions requerides en relació a l’habitabilitat, i sense perdre la relació amb el context, són dotats d’un nou significat.

L’accés a la cambra de les mil·lenàries esteles i monuments megalítics, és un recorregut en espiral quadrangular i amb una quasi inapreciable pendent, envoltats per peces ceràmiques calades que deixen passar la llum tamisada, l’aire, les olors del camp i la boira, va baixant la intensitat lumínica i el paviment ceràmic es va disgregant.

En arribar a la cambra la llum zenital focalitza la mirada sobre la superfície gravada de cadascuna del les esteles.

El silenci alenteix el temps en un espai de contemplació precisa, en un pla horitzontal de pols d’argila que mostra l’empremta que deixa al passar cada visitant.

Tranquil·lament i en sentit invers iniciem la sortida sense possibilitat de creuar-se amb altres visitants, poc a poc s’intensifiquen la llum i els sons, fins que l’horitzó d’un camp de blat ens ve a trobar i ens retorna als paratges agrícoles característics de la comarca de La Noguera.

L’edifici de l’Espai Transmissor dels Monuments Megalítics dels Reguers de Seró va ser present a la 14a Biennal d’Arquitectura de Venècia, on es va presentar per segona vegada a la seva història una obra catalana.

L’obra va ser una de les tres que formaven part del projecte escollit per representar Catalunya, després que l’11 de juliol de 2013 guanyés el premi FAD d’arquitectura.

 

 

Edifici de l'Espai Transmissor dels Monuments Megalítics dels Reguers de Seró. Imatge de seroespaitransmissor.cat

Edifici de l’Espai Transmissor dels Monuments Megalítics dels Reguers de Seró. Imatge de seroespaitransmissor.cat

 

 

PROTECCIÓ


  • Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric i Zona arqueològica
  • Data de Declaració: 25.06.1985

 

FONTS


  • Associació la Roureda.
  • Revista La Palanca.
  • LÓPEZ MENCIÓN, J; i MOYA I GARRA, A.Les estàtues-esteles dels Reguers de Seró (Artesade Segre, Lleida) i les evidències d’un grup escultòric singular del megalitisme català.
  • SERÓ.ESPAI TRANSMISSOR.
  • CANYELLES, RAMON I. REFET. Primeres aproximacions a l’estudi dels cruciformes i elements cristianitzadors a Refeta/em>. Ramón I. Canyelles.
  • Visitar el Megàlit dels Reguers de Seró: http://www.seroespaitransmissor.cat

 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com