Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Vila Closa de Moror. Sant Esteve de la Sarga.

 

La vila de Moror, a 846 metres d’alçada, va ser en origen un castell roquer, suposadament edificat pels àrabs durant el segle VIII….

Moror. Al fons el Montsec de Rúbies (dreta) i la Conca de Tremp (esquerra). Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Moror. Al fons el Montsec de Rúbies (dreta) i la Conca de Tremp (esquerra). Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

VILA CLOSA DE MOROR

Moror. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MOROR

La vila de Moror està situada a 846 metres d’alçada i a la seva fundació no va ser més que un castell sobre una roca, el que se’n diu un castell roquer, suposadament edificat per musulmans durant la conquesta que els sarraïns van dur durant el segle VIII.

Les primeres notícies que es tenen del castell de Moror daten dels anys 1024 ó 1026 quan el senyor de la guerra, Arnau Mir de Tost conquereix tota la Conca Dellà, i la Conca Deçà (conca a l’est del riu Noguera Pallaresa), així com la franja nord de la Serra del Montsec, anomenada La Feixa.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares, al sud, i altres serralades més petites, com la Serra d’Alsamora, la Serra de l’Alzina, la Serra de Carboner, la Serra d’Estorm, etc, al nord.

 

 

 

 

Aquesta feixa també s’endinsa més enllà del riu Noguera Ribagorçana fins a l’anomenada Feixa de Girbeta i Montgai, travessant l’antic poblat de Girbeta (la Vella) i arribant fins el despoblat de Montgai.

Tota aquesta zona queda encapsulada entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Estall, al sud, i la Serra de Montgai i la Serra de Girbeta al nord, ja dins de la Ribagorça d’Osca.

La Feixa travessa els municipis de Castell de MurSant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles de Cellers, Guàrdia de Noguera, Moror, Estorm, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

Moror pertanyia a una línia defensiva al nord de la Serra del Montsec, que era formada per, almenys, Viacamp, Girbeta, Fabregada, Castellnou de Montsec, Alzina, Moror, Estorm, Llimiana, Castell de Sant Gervàs (a Sant Miquel de la Vall), el Castell de Montllor (a l’Hostal Roig), i Toló.

Actualment la vila de Moror pertany al municipi de Sant Esteve de la Sarga i s’hi accedeix per la carretera LV-9124, que des de la C-13 mena al poble de Moror en uns 7 quilòmetres.

La vila de Moror, pel fet d’haver-se construït sobre una roca, es va desenvolupar en vertical, de dalt a baix. Té un carrer únic que baixa des de la plaça principal a la font i al bell mig del poble hi ha la plaça de la Raval.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE MOROR

Segons Joan Coromines, el topònim Moror apareix en una butlla a l’any 1214. Procedeix dels termes llatin, castrum maurorum o palatium maurorum, que, segons Coromines, era el terme per a designar el castell la guarnició del qual eren soldats mauritans, integrats com a legionaris en els exèrcits imperials romans.

Així, Moror seria equivalent a Castell dels Moros. Posteriorment, a l’edat mitjana, el castell de Moror, s’integrà com a defensa del flanc sud-oest del gran Castell de Mur, i va pertànyer al terme d’aquest castell i poc després passà a domini dels pabordes del Castell de Mur.

 

 

 

 

ORIGEN DEL CASTELL I VILA CLOSA DE MOROR

La primera documentació referent a Moror remet a l’any 1083 quan Rodlà donava el seu alou de Moror al monestir de Santa Maria de Gerri, que, segurament, anava acompanyat d’altres possessions a l’entorn del poble.

El castell de Moror va constar, en la seva primera etapa, de dues torres, una vigilant el camí que porta al sud oest (cap el Congost de Mont-rebei) i l’altra torre vigilant l’est, cap el Congost de Terradets. S’ha comentat també que la muralla que unia les dues torres foren edificades cap el segle XI.

La planta del poble és clarament de poble clos, amb un únic accés principal, atesa la seva situació damunt d’un penyal. La planta del poble és quadrada, d’uns 45 metres de costat, però adaptant-se al lloc rocós on es troba.

Havia tingut muralles, que el viatger Pascual Madoz a mitjan segle XIX descriu, fent especial èmfasi en les dues torres. De fet, són bestorres (mitges torres inserides en la muralla), i encara s’hi poden trobar, encara que modificades.

L’església és al costat d’una d’aquestes bestorres, que té un diàmetre de quasi 5 metres i arriba a una alçada de 8, així com també es conserva un bon llenç de la muralla que circuïa el poble.

Entre trossos conservats i refets, són gairebé 20 els metres conservats de la muralla. L’aparell dels murs, de carreus de mida mitjana ben disposats, majoritàriament en filades horitzontals permeten datar aquest poble clos en el segle XI.

Hi destaca també la Casa Sanui, la casa més gran que s’ha construït sobre una roca a Catalunya, segons diuen. Curiosament, la planta d’aquesta casa recorda la del Castell de Mur, i té tota l’aparença d’un castell.

 

 

Església de Sant Miquel. Moror, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Església de Sant Miquel. Moror, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE MOROR

Sant Miquel de Moror església parroquial, romànica, de la vila de Moror, fou construïda entre els segles XI i XII, i posteriorment modificada. A la baixa edat mitjana, a partir del 1279, es tenen dades d’aquesta església, si bé pels seus detalls constructius es pot veure clarament que és anterior a la seva primera documentació.

L’edifici ha sofert moltes modificacions al llarg dels segles, però es pot apreciar clarament el seu origen romànic. És d’una sola nau, coberta amb volta de canó, amb la nau dividida en quatre trams gràcies al reforç de tres arcs torals, cadascun d’ells amb les seves pilastres.

L’absis és semicircular, tot i que l’existència d’un retaule no permet de veure com està unit l’absis amb la nau. Dessota l’absis hi ha una cripta, que conté restes de les pintures murals originals de l’església.

Aquestes pintures es troben en molt mal estat, entre altres coses perquè la cripta va ser utilitzada com a celler i corral durant molt de temps. Actualment es troba tancada i en total estat d’abandonament, fet que fa perillar la conservació de la decoració mural.

S’hi distingeix una Maiestas Domini, o Crist en Majestat envoltat per la màndorla, però tan sols resta part del braç esquerre, subjectant quelcom), i la part inferior, és a dir, els peus de Crist, un tros de la túnica i la part corresponent de la màndorla.

Les pintures tenen un perfil popular que utilitza un llenguatge arcaïtzant, cosa que es fa evident, sobretot, en el treball dels plecs totalment verticals i rígids.

El nivell intermedi, estaria dividit en dues parts on es representarien escenes diferents. Al costat esquerre apareixen una sèrie de personatges, amb aurèola, col·locats darrere una taula. Les figures, de les quals només se’n conserven vuit —dues d’elles molt malmeses—, es distribueixen una al costat de l’altra, tot alternant el color de les túniques amb blau i vermell. Aquesta escena podria identificarse amb el Sant Sopar.

 

 

Crist de Moror. Fosa en bronze, cisellat i daurat. Segle XII. Procedeix de l'església de Sant Miquel de Moror. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Crist de Moror. Fosa en bronze, cisellat i daurat. Segle XII. Procedeix de l’església de Sant Miquel de Moror. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

La porta d’accés és al sud, i a ponent hi ha restes d’una altra porta, que obria cap a dins de l’església, que devia comunicar-la amb altres dependències situades a la bestorre que hi ha adossada.

Una sola finestra de dobles esqueixada s’obre en tot el temple, tot i que un esvoranc de l’absis principal permet suposar l’existència d’una altra finestra en aquell lloc a la cripta.

L’aparell és del segle XII, de carreu petit disposat de forma molt regular, amb filades que alternen el dret i el través, formant primitives figures decoratives.

A part de les restes de pintures romàniques de la cripta (molt malmeses), al MNAC es conserva el seu crist de bronze, dels segles XII-XIII.

De tot el treball de la figura cal destacar especialment el del perizoni, els plecs del qual a partir del nus central són força reeixits. A més, una combinació de línies incises donen lloc a una decoració de les vores de la roba. En canvi, les proporcions de la peça són menys aconseguides, presenten un allargament excessiu no sols de les extremitats sinó fins i tot del cos i del cap.

Mossèn Josep Condó i Sambeat, nascut a Montcorbau l’anyl 1876 i traspassat a Bossòst l’any 1919, va ser vicari de Sant Miquel de Moror entre 1896 i 1905, i una part de la seva obra fou escrita a Moror.

Mossèn Condó es va concentrar en la conservació i estudi de l’aranès, que a principis del segle XX estava fortament abandonat, i encara avui dia se’l considera la figura més rellevant de les lletres araneses.

 

 

PETJADES DE DINOSAURE DE MOROR

A prop de Moror també s’hi troben petjades de dinosaure (icnites), concretament al Barranc de Moror.

Els jaciments d’icnites es localitzen en la marge dreta el Barranc de Moror a prop del seu llit. El jaciment “Moror A”, situat en una posició estratigràfiques més alta, es troba justament en la llera d’un petit afluent de barranc principal immediatament després d’una represa.

Al jaciment “Moror A” hi ha una dotzena d’icnites que s’han conservat com relleus còncaus al sostre d’una capa margue calcària, de color gris, bioturbada i conté fragments d’ostres i d’altres bivalves així com una enorme quantitat de ostràcodes. Les icnites es troben repartides en una superfície d’uns 35 m2 aproximadament.

Són icnites de tres dits i poques conserven el perfil complet a causa, en gran part, al fet que l’aigua renta i erosiona, en forma de petites escates, el material margós on es situen. Les icnites de el jaciment “Moror A” són esveltes, tenen els dígits llargs, estrets i amb extrems distals acuminats.

L’atribució de les icnites del jaciment “Moror A” a dinosaures terópodes representaria una evidència de la presència de carnívors, d’altra banda lògica i previsible, en les comunitats de dinosaures de la Conca de Tremp durant el Cretaci Superior.

 

 

Icnites del jaciment anomenat "Moror A", de dinosaures terópodes. Moror, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d'Ares.

Icnites del jaciment anomenat “Moror A”, de dinosaures terópodes. Moror, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

El jaciment “Moror B”, de posició estratigràfiques més baixa, es localitza entre les dues capes del sostre d’un nivell de calcàries sobre les quals s’ha modelat, a la llera de l’barranc principal, una petita cascada. Hi ha una gran quantitat d’icnites de diferents mides distribuïdes en una gran àrea. Es conserven com relleus còncaus, al sostre de la capa de calcàries micrítiques grisos alguna cosa margoses, molt bioturbades.

La majoria de les icnites tenen un contorn poc definit, el que dificulta el seu estudi detallat. Les icnites de la pista d’el jaciment “Moror B” són més amples que llargues, amb dígits curts, amples i extrems distals roms, superfície plantar ampla i taló arrodonit; amb un coixinet digital i plantar.

L’atribució de les icnites del jaciment “Moror B” a dinosaures ornitòpodes del grup dels hadrosàurids.

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument històric
  • Número de Registre: 1449-MH
  • Data de Publicació: 05/05/1949

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUI SOM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d’Ares, el Montsec de l’Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l’Espai d’Interès Natural de la Serra del Montsec, els seus paisatges, els seus Espais d’Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!