Pages Menu
Categories Menu

Vila closa de Moror. Sant Esteve de la Sarga.

 

Actualment la vila de Moror pertany al municipi de Sant Esteve de la Sarga i està situat sobre una gran penya. La planta del poble és clarament de vila closa, amb un únic accés principal, atesa la seva situació damunt del penyal…

Moror. Al fons el Montsec de Rúbies (dreta) i la Conca de Tremp (esquerra). Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Moror. Al fons el Montsec de Rúbies (dreta) i la Conca de Tremp (esquerra). Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

VILA CLOSA DE MOROR

Moror. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE MOROR

Moror està situat a 846 metres d’alçada i va començar sent un castell sobre una roca, el que s’en diu un castell roquer, suposadament edificat per musulmans durant la conquesta que els sarraïns van dur a terme durant el segle VIII.

Les primeres notícies que es tenen del castell de Moror daten dels anys 1024 ó 1026 en què el cabdill Arnau Mir de Tost conquesta tota la zona de la Conca Dellà, conca a l’est de Tremp així com l’anomenada La Feixa.

La Feixa, correspon a una sèrie de terres vigilades per castells i torres de vigilància situades en línia recta que van des de Guàrdia de Tremp (Castell de Mur) fins a Alsamora, al vessant nord de la Serra Montsec d’Ares, coneguda com l’Obaga del Montsec.

Actualment la vila de Moror pertany al municipi de Sant Esteve de la Sarga i s’hi accedeix per la carretera LV-9124, que des de la C-13 mena al poble de Moror en uns 7 quilòmetres.

Està situat sobre una penya, i per aquest fet es construí en vertical, de dalt a baix. Té un carrer únic que baixa des de la plaça principal a la font i al bell mig del poble hi ha la plaça de la Raval.

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE MOROR

Segons Joan Coromines, el topònim “Moror” apareix ja en una butlla del 1214. Procedeix d’un terme llatí, castrum maurorum o palatium maurorum, que, segons Coromines, era el terme per a designar un castell la guarnició del qual eren soldats mauritans, integrats com a legionaris en els exèrcits imperials romans.

Així, Moror seria equivalent a Castell dels Moros. A l’edat mitjana, el castell de Moror, que ja existia prèviament, s’integrà com a defensa del flanc sud-oest del gran Castell de Mur, i va pertànyer al terme de dit castell durant els segles medievals, fins que poc després passà a domini dels pabordes del Castell de Mur.

 

 

Església de Sant Miquel. Moror, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Església de Sant Miquel. Moror, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

ORIGEN DEL CASTELL I VILA CLOSA DE MOROR

La primera documentació remet al 1083 quan Rodlà donava el seu alou de Moror al monestir de Santa Maria de Gerri, que, segurament, anava acompanyat d’altres possessions a l’entorn del poble.

L’església, d’altra banda, pertanyia a la Pabordia de Mur. El castell (el mateix poble clos) ja apareix documentat el 1172.

El castell de Moror va constar en la seva primera etapa de dues torres, una vigilant el camí que porta al sud oest (cap el Congost de Mont-rebei) i l’altra torre vigilant l’est, cap el Congost de Terradets. S’ha comentat també que la muralla que unia les dues torres foren edificades al segle XI.

La planta del poble és clarament de poble clos, amb un únic accés principal, atesa la seva situació damunt d’un penyal. La planta del poble és quadrada, d’uns 45 metres de costat, però adaptant-se al lloc on es troba.

Havia tingut muralles, que el viatger Pascual Madoz a mitjan segle XIX descriu, fent especial èmfasi en les dues torres. De fet, són bestorres (mitges torres inserides en la muralla), i encara hi són.

L’església és al costat d’una d’aquestes bestorres, que té un diàmetre de quasi 5 metres i arriba a una alçada de 8, i a continuació es conserva un bon tros de la muralla que circuïa el poble.

Entre trossos conservats i refets, són gairebé 20 els metres conservats de la muralla. L’aparell dels murs, de carreus de mida mitjana ben disposats, majoritàriament en filades horitzontals permeten datar aquest poble clos en el segle XI.

 

 

A Moror, hi destaca també la Casa Sanui, la casa més gran que s’ha construït sobre una roca a Catalunya, segons diuen. Moror, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

A Moror, hi destaca també la Casa Sanui, la casa més gran que s’ha construït sobre una roca a Catalunya, segons diuen. Moror, Sant Esteve de la Sarga. Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

ALTRE PATRIMONI DE MOROR

  • El Molí, que té diversos copropietaris i que feia la funció d’abastir el poble de recursos productius durant la primera meitat del segle XX. Es coneix l’existència d’un segon molí (n’hi havia dos: un de farina i un altre d’oli). Avui dia el molí, situat al Barranc del Bosc, està reformat, però sense ús definit.
  • Existeix sota la plaça un refugi construït durant la guerra civil, l’entrada del qual se situa a l’església.
  • Hi destaca també la Casa Sanui, la casa més gran que s’ha construït sobre una roca a Catalunya, segons diuen. Curiosament, la planta d’aquesta casa recorda la del Castell de Mur, i té tota l’aparença d’un castell.
  • El Jaciment de Sant Martí de les Tombetes, despoblat proper al poble de Moror. Conserva un interessant conjunt d’estructures de poblament i de fortificació que semblen remuntar-se al període ibero-romà.

 

 

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE MOROR

Sant Miquel de Moror església parroquial, romànica, del poble de Moror, fou construïda entre els segles XI i XII, posteriorment modificada. A la baixa edat mitjana, a partir del 1279, es tenen dades d’aquesta església, si bé pels seus detalls constructius, es pot veure clarament que és anterior a la seva primera documentació.

L’edifici ha sofert moltes modificacions, al llarg dels segles, però es pot apreciar ben bé el seu origen romànic. És d’una sola nau, coberta amb volta de canó, amb la nau dividida en quatre trams gràcies al reforç de tres arcs torals, cadascun d’ells amb les seves pilastres.

L’absis és semicircular, i l’existència d’un retaule no permet de veure com està unit l’absis amb la nau. Dessota l’absis hi ha una cripta, que conté restes de les pintures murals originals de l’església.

 

 

Crist de Moror. Fosa en bronze, cisellat i daurat. Segle XII. Procedeix de l'església de Sant Miquel de Moror. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d'Ares.

Crist de Moror. Fosa en bronze, cisellat i daurat. Segle XII. Procedeix de l’església de Sant Miquel de Moror. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

La porta és al sud, i a ponent hi ha restes d’una altra porta, que obria cap a dins de l’església, que devia comunicar-la amb altres dependències situades a la bestorre que hi ha en aquell lloc.

Una sola finestra de dobles esqueixada s’obre el tot el temple, a la cripta (tot i que un esvoranc de l’absis principal permet suposar l’existència d’una altra finestra en aquell lloc).

L’aparell és del segle XII, de carreu petit disposat de forma molt regular, amb filades que alternen el dret i el través, formant primitives figures decoratives. A part de les restes de pintures romàniques de la cripta, al MNAC es conserva el seu Crist de bronze, dels segles XII-XIII.

 

 

Mossèn Josep Condó i Sambeat, nascut a Montcorbau el 1876 i traspassat a Bossòst el 1919, va ser vicari de Sant Miquel de Moror entre 1896 i 1905, i una part de la seva obra fou escrita a Moror. Mossèn Condó es va concentrar en la conservació i estudi de l’aranès, que a principis del segle XX estava fortament abandonat, i encara avui dia se’l considera la figura més rellevant de les lletres araneses.

 

 

VÍDEO DE FOTOS DE LA VILA CLOSA DE MOROR

 

 

 
 


 





SerradelMontsec.cat

1 Comment

  1. Per a mi és el millor poble del món, la gent que hi ha és encantadora, tot es preciós, perfecte, no hi ha paraules per a descriure-ho, pero un allà es molt feliç.

Trackbacks/Pingbacks

  1. La Torre d’Alsamora. Sant Esteve de la Sarga, Pallars Jussà | Serra del Montsec - [...] que era formada per, almenys, Viacamp, Girbeta, Fabregada, Castellnou de Montsec, l’Alzina, Moror, Estorm, Llimiana, Sant Miquel de la…
error: ! Aquest contingut no està diponible!