Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Necròpolis Tumular d’Icineració de la Colomina. Gerb, La Noguera.

 

L’any 1987, com a conseqüència dels treballs d’anivellament de terres per tal d’habilitar la zona com a camps de conreu, aparegueren (a l’oest del sector excavat) trenta noves estructures funeràries en perfecte estat de conservació…

Necròpolis Tumular d'Icineració de la Colomina. Gerb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Necròpolis Tumular d’Icineració de la Colomina. Gerb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

NECRÒPOLIS TUMULAR D’ICINERACIÓ DE LA COLOMINA

Gerb, Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

Visitar la Necròpolis Tumular d’Incineració de la La Colomina

El nou poble de Gerb, dins del municipi d’Os de Balaguer, a la comarca de La Noguera, s’estén plàcidament als peus del turó on s’aixecava el famós Castell de Gerb, que serví com a punt clau de partida de cara a programar la reconquesta de Balaguer.

D’aquell antic i famós castell no en queda res, com tampoc del primitiu poble d’on la gent anà marxant i baixant a la plana fèrtil per construir-hi les noves habitatges.

La desaparició total del primitiu poble va ser propiciada perquè el lloc i les cases van ser aprofitades per filmar-hi la pel·lícula Els últims dies de Pompeia, la qual cosa comportà que fossin cremades les antigues cases per a filmar l’esmentada pel·lícula.

Però l’any 1965 en procedir a l’explanació d’uns terrenys agrícoles al nou poble de Gerb, es va sortir a la llum una necròpolis tumular d’incineració, anomenada “La Colomina”. L’excavació de salvament permeté aleshores documentar l’existència de setze estructures tumulars intactes i recuperar disset urnes-ossaris fora de context.

L’any 1987, com a conseqüència dels treballs d’anivellament de terres per tal d’habilitar la zona com a camps de conreu, aparegueren (a l’oest del sector excavat) trenta noves estructures funeràries en perfecte estat de conservació de les quals quinze han estat excavades en els darrers anys. Curiosament aquesta necròpolis es troba al costat del actual cementiri de Gerb.

La Necròpolis de la Colomina es troba aproximadament a 1 km al nord del poble de Gerb. S’ubica al peu i en la part baixa del vessant est de la Serra de la Mora, una de les múltiples estribacions que conformen la Serra Llarga, anticlinal orientat est-oest que constitueix un dels primers accidents geogràfics que, vist des de la plana, anuncia la presència de les serralades prepirinenques.

Està situada a la riba dreta del riu Segre, a uns 900 m del seu curs actual i entre els Barranc de la Boga i el Barranc del Macip, al nord i sud respectivament. No es pot visitar lliurament, encara que a través de la tanca es poden observar perfectament les estructures.

 

 

Necròpolis Tumular d'Icineració de la Colomina. Gerb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

Necròpolis Tumular d’Icineració de la Colomina. Gerb, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec.

 

 

La Necròpolis Tumular d’Incineració de la La Colomina

La característica principal, a diferència d’altres necròpolis de la vall del Segre, és la uniformitat estructural de tots els túmuls des del punt de vista constructiu. Consten d’una estructura interna tipus fossa simple amb cavitat interna desplaçada de l’eix de la boca per protegir l’urna.

Les urnes, normalment falcades amb pedres o grava, apareixen tapades amb una lloseta i en un cas concret, amb una tapadora. Presenten una osca a la vora amb un significat simbòlic que es desconeix. La fossa o loculus se segella també amb terra i amb un llosa més o menys gran tapant la boca.

L’estructura externa presenta més variants que afecten principalment a la mida i als elements de senyalització. Un anell de còdols o de pedres sorrenques clavades al terra delimiten totes les tombes, definint plantes circulars o lleugerament ovalades.

Diverses capes d’enllosats formen l’inici del con tumular sense sobrepassar l’anell perimetral i, en alguns casos, apareixen encara damunt altres anells concèntrics de mides inferiors.

En el centre, es col·loca finalment una estela sostinguda per un nucli de pedres o bé una llosa plana. Es desconeix el significat social d’aquesta diferenciació, però cal destacar que fou la primera necròpolis on aparegué aquest tipus d’element.

Finalment, el conjunt es recobreix amb una capa de graves, deixant solament vistos els anells i els senyalitzadors. Les esteles molt puntualment presenten marques de talla i la major part dels casos són simples còdols de majors dimensions.

Els diàmetres de les diferents tombes se situen entre 1 i 4 m, observant-se un cas singular d’un túmul de majors dimensions que assoleix 5,5 m de diàmetre.

Esdevé impossible també interpretar el possible significat social de les diferents mides, però pot aventurar-se la hipòtesi que les tombes més petites podrien correspondre a infants de curta edat.

Les urnes-ossaris que acollien les despulles del difunt pertanyen tipològicament a la cultura material que caracteritza el Bronze Final IIIa-IIIb i poden situar-se cronològicament entre el 850-650 a.C.

Decorades amb acanalats, amb cordons impresos o simplement llises, les urnes contenien en alguns casos, restes de l’aixovar que acompanyà al mort en el moment de la cremació, especialment, objectes de bronze d’ornamentació personal: braçalets, torques, anelles, arracades, sivelles de cinturó de dos garfis, etc…

L’aparició d’aquests aixovars, juntament amb la grandària de la tomba i la seva situació respecte a les altres sembla indicar una incipient jerarquització de l’espai dels enterraments i certifiquen, en última instància, l’existència d’una diferenciació basada en l’edat, el sexe i la categoria social dels individus que ve determinada per la situació que ocupen en el conjunt de la necròpolis.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca