Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Paisatge de la Serra del Montsec

 

El paisatge de la Serra del Montsec, nom que prové, segons afirmen Alcover-Moll, del llatí Monte Siccu, es a dir ‘muntanya seca’…

Restes de murs de l'antiga població medieval de Girbeta la Vella. Al fons, el Congost de Mont-rebei amb la silueta de la "cara de dona" ben marcada. Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l'Estall.

Restes de murs de l’antiga població medieval de Girbeta la Vella. Al fons, el Congost de Mont-rebei amb la silueta de la “cara de dona” ben marcada. Girbeta. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec de l’Estall.

 

PAISATGE DE LA SERRA DEL MONTSEC

La Noguera, Pallars Jussà i Ribagorça d’Osca

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA SERRA DEL MONTSEC

El paisatge del Montsec, segons l’Observatori del Paisatge, engloba dues unitat paisatgístiques:

 

 

 

 

Pel que fa al Montsec de l’Estall, és el nostre oblidat dels ‘Montsecs’: és més petit i menys alt que els altres (el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies o de Meià), i amb un accés complicat des de la vessant catalana. Però l’estructura i la bellesa són semblants, amb els espadats de la cara sud i amb el vessant nord més suau.

Alguns l’anomenen, impròpiament, el Montsec d’Aragó, perquè administrativament es troba en terres de la província d’Osca a la comarca de la Ribagorça, dins de l’Aragó.

La llengua tradicional és la catalana (en la seva variant ribagorçana), que s’hi manté ben viva per aquestes zones de la franja.

El despoblament, igualment com passa amb els altres, és molt important, agreujat pel cop mortal que va significar l’embassament de Canelles, que va deixar els pobles aïllats del seu mercat tradicional cap a terres catalanes, és a dir cap a la Vall d’Àger i Balaguer.

 

 

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE MONTSEC

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Ens ho explica així Ferran Alexandri al seu blog:

Ferran Alexandri
Ferran Alexandri El Montsec, la muntanya seca. El Blog de Ferran Alexandri, 9.02.2013

‘Montsec’ té una etimologia semblant a la de la Serra del Cis, perquè ‘Cis’ vindria de *cisum ‘tallat’, i ‘séc’ vol dir ‘plec’ o ‘solc’, i per extensió ‘tall’, de manera que ‘cis’ i ‘séc’ vénen a dir el mateix.

De la mateixa manera, també es diu, en alguns parlants, que Montsec ve de ‘monte sectus’ que voldria dir ‘muntanya tallada’.

En el primer cas, aquest ‘cisum’ no té explicació (en tot cas el ll. MONTEM SCISSUM ‘muntanya tallada’, participi del verb SCINDERE ‘fendre’, ‘tallar en dues parts’). En el segon cas, tan sols hem de precisar que la paraula llatina ‘sectus’, -a, -um és un pp. que vol dir ‘sec’. Només cal consultar un simple diccionari escolar de llatí per esbrinar tot això, i així també descobrirem que SECTIO (sectio, -onis) vol dir veritablement ‘tall’; però això ja no té res a veure amb el Montsec. Per tant, les dues opinions que he mostrat més amunt les hem de considerar totalment inadmissibles.

En la majoria dels casos, esbrinar l’origen dels noms és una feina àrdua, de vegades incerta; però també cal dir que en alguns casos és francament senzilla.

Per exemple, és difícil saber d’on ve Cadaqués, però és molt fàcil deduir d’on ve Vilafranca o Poblenou. Això mateix passa amb Montsec, que vol dir això mateix que el nom indica: una muntanya seca.

‘Montsec’ prové, com bé diuen Alcover-Moll, en el “Diccionari català-valencià-balear”, del llatí ‘Monte Siccu’, es a dir ‘muntanya seca’. Joan Coromines confirma a l'”Onomasticon cataloniae” que l’etimologia “s’explica perquè són muntanyes seques relativament i de poca vegetació, en relació, evidentment, amb altres serres veïnes de vegetació molt més abundant”.

Una muntanya com el Montsant, semblant en forma al Montsec, també la podríem considerar ‘tallada’, però ja veiem que el nom ens indica una altra cosa.

 

 

 

 


TRETS DISTINTIUS DE LA SERRA DEL MONTSEC

La Serra del Montsec comprèn els relleus més destacats de les serres exteriors prepirinenques, que s’alineen, com tota la serralada pirinenca, en sentit longitudinal. Les altituds oscil·len entre els 1.000 metres i els 1.600 metres.

Es tracta d’un conjunt muntanyós format en bona part per esquerps roquissars, entremig dels quals s’obren alguns traus excavats. La serra del Montsec es descompon en dos esglaons que originen un replà aprofitat per a la instal·lació de conreus i algun veïnat.

 

 

 

 

El riu Noguera Ribagorçana i el riu Noguera Pallaresa, en un segment intermedi, travessen el Montsec i formen, respectivament, els congostos més impressionants del Prepirineu: Mont-rebei i Terradets.

El Paisatge està absolutament dominat per elements naturals, sobretot pels imponents relleus abruptes, als peus dels quals s’assenten dos sinclinals de proporcions gegants: la vall d’Àger i la Conca de Meià.

A la Ribagorça d’Osca queda situada la vall del riu Queixigar, entre l’extrem oriental de la Serra del Castell de Llaguarres (a la zona de Lasquarri) i l’extrem occidental del Montsec de l’Estall.

El riu de Queixigar és un afluent del riu Guard que pertany a la conca de la Noguera Ribagorçana. El riu transcorre en direcció nord-sud pels municipis de Monesma i Queixigar (on neix), Castigaleu (situat a la vall alta del riu on el riu transcorre engorjat), Lluçars, municipi de Tolba, i els pobles de Siscar i Entença (ja en municipi de Benavarri).

 

 

 

 

Des del punt de vista geològic, aquesta zona s’anomena l’Anticlinal de Tolba, una zona encara no del tot prou estudiada però de molt interès pels geòlegs, que intenta interpretar l’encavalcament que la Serra del Montsec de l’Estall fa en aquesta àrea, descrivint un brusc canvi de sentit cap al nord est, al oest de l’Aflorament de Tolba, fent després un nou gir, a sud oest de Lasquarri i Llaguarres.

La dominància natural s’accentua amb la cobertura vegetal: a les solanes hi trobem el domini del carrascar muntanyenc, mentre que a les obagues ho senyoreja la roureda de fulla petita.

L’escassa presència humana es fa palesa a les terres amb major aptitud agrícola, concentrades a la Vall d’Àger i la Conca de Meià, de pendents més moderats o suaus, on predominen els cultius herbacis extensius de secà.

 

 

 

 

El poblament és escàs i de tipologia rural, hi destaquen les poblacions d’Àger, Vilanova de Meià, Castell de Mur, Ponts, Tremp, Tolba i Benavarri.

El Montsec posseeix un elevat patrimoni geològic, tant pel que fa a les estructures tectòniques representades en el massís com en els nombrosos jaciments paleontològics (del Juràssic Inferior fins a l’Eocè).

Una bona part de la unitat forma part de l’Espai d’Interès Natural Serra del Montsec, declarat Lloc d’Interès Comunitari, i inclòs dins la Xarxa Natura 2000. També inclou la Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei, que és un espai de protecció especial.

 

 

 

 

Les rutes Agulló-Corçà-Pas de Mont-rebei, l’Argentera-Vilanova de Meià-Pas Nou i de la Baronia Sant Oïsme a Terradets, Port d’Àger-Àger, constitueixen itineraris paisatgístics de gran valor i permeten una adequada percepció dels horitzons i dels contrastos visuals propis d’aquesta zona.

L’antic camí de ferradura PR-HU 45, principal eix senderista de la Serra del Montsec de l’Estall, que la recorre de forma transversal, va des de l’Estall, passant per Fet, Finestres, el Pont de Penavera, Casserres del Castell, Estanya, fins a Pilzà.

 

 

 

 

L’extensa esquena del Montsec, l’obaga, és plenament forestal i recoberta de rouredes seques, carrascars i pinedes.

Al seu peu la solca una extensa franja deprimida que dona lloc a diverses valls que drenen cap a la Noguera Pallaresa (Vall de Llimiana i Vall de Barcedana) o cap a la Noguera Ribagorçana (vall d’Alsamora i Sant Esteve de la Sarga, anomenada La Feixa).

Les boires espesses, provocades per les inversions tèrmiques hivernals, i el fort vent que creua els congostos, és habitual.

L’àmplia làmina d’aigua formada per l’embassament de Terradets, contrasta fortament amb els boscos dels vessants muntanyosos i els conreus de secà que s’estenen per les seves ribes.

Les nombroses torres de guaita, castells i pobles encimbellats, testimonis del passat medieval d’una zona fronterera, entre el Prepirineu i les planes de Lleida i Osca.

 

 

 

 

EL MONTSEC RESERVA STARLIGHT

 

La Fundació Starlight, avalada per la Unesco, ha inclòs en la delimitació de la zona del Montsec certificada com a Destí Turístic un total de 24 municipis pertanyents a les comarques de La Noguera i el Pallars Jussà (amb abast total o parcial dels termes municipals).

Dels 24 municipis inclosos en la zona del Montsec certificada per la Fundació Starlight com a Destí Turístic, 18 pertanyen a La Noguera.

Són Àger, Os de Balaguer, Ivars de Noguera, Algerri, Castelló de Farfanya, Balaguer, la Sentiu de Sió, Cubells, Foradada, Artesa de Segre, Ponts, Oliola, Tiurana, la Baronia de Rialb, les Avellanes i Santa Linya, Camarasa, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià.

Els altres 6 municipis formen part del Pallars Jussà. Es tracta de Sant Esteve de la Sarga, Castell de Mur, Llimiana, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà i Tremp.

Per saber-ne més: El Montsec: Destí Turístic Starlight.

 

La Serra del Montsec, destí turístic Starlight.

La Serra del Montsec, destí turístic Starlight.

 

 

 

 

FIGURES DE PROTECCIÓ DEL MONTSEC

 

XARXA NATURA 2000

  • Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana
  • Tipus: espais del Prepirineu
  • Àmbit: terrestre
  • Superfície total: 32.419,91 ha
  • Percentatge dins ENP: 95,2 %

 

ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus)

  • Codi: ES5130015
  • Superfície: 32.419,91 ha

 

ESPAIS NATURALS DE PROTECCIÓ ESPECIAL (ENPE)

Els espais naturals de proteccció especial (els ENPE) son un tipus “especial” d’espais naturals protegits, designats específicament pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu, amb l’objectiu de dotar-los d’uns règims de protecció i de gestió adequats a aquestes característiques.

  • Reserva Natural Parcial de Noguera Ribagorçana-Montrebei
  • Percentatge d’ENP corresponent a RNP: 0,184%

 

INVENTARI D’ESPAIS D’INTERÈS GEOLÒGIC DE CATALUNYA

Geozona 127- Congost de Mont-rebei – la Pertussa 128 – Calcàries litogràfiques del Montsec 130 – Serra del Montsec: Àger – Colobor – Sant Alís 131 – La Règola – vall d’Àger 132 – Límit Cretaci-Terciari a la carretera del Doll

Geòtop 13101 – Camí de Can Xató 13103 – Tubany – Marge esquerre del riu Fred 13104 – Les Altreres de la Baronia

 

 

 

 


ECOSISTEMES DE L’ESPAI NATURAL PROTEGIT DE LA SERRA DEL MONTSEC

L’Espai Natural Protegit de la Serra del Montsec està conformat per materials permeables que tenen una gran importància en la recàrrega dels aqüífers subjacents.

Els serveis ecosistèmics són recursos o processos dels ecosistemes naturals que aporten beneficis a la societat. A escala internacional s’han definit quatre categories diferents de serveis, tots ells vitals per a la salut i el benestar dels éssers humans:

  • Serveis de Proveïment: recursos hídrics; recàrrega d’aqüífers; i energètics (hidroelectricitat).
  • Serveis de Regulació: Protecció contra l’erosió; i mitigació contra els gasos d’efecte hivernacle.
  • Serveis Culturals: Gaudi del paisatge; Desenvolupament d’activitats de coneixement del medi (educació i sensibilització ambiental, lleure i turisme de natura, activitats esportives i desenvolupament d’activitats de gestió, recerca i innovació); Patrimoni històric i cultural; Identitat cultural i sentit de pertinença.
  • Serveis de Suport: Biodiversitat; Geodiversitat; Connectivitat i complementarietat ecològica; i Biopaleontologia.

La serra del Montsec presenta un relleu espectacular i abrupte d’altíssim valor paisatgístic. Els sistemes d’embassaments de Terradets-Camarasa i Canells-Santa Anna són centrals de producció hidroelèctrica molt importants.

A l’Espai hi ha diverses iniciatives locals de centres i activitats d’educació ambiental i d’observació astronòmica. També s’hi practiquen esports de vol (parapent, ala delta i derivats), escalada, canoa i caic als embassaments, espeleologia, senderisme i BTT, entre altres.

L’Espai té un importantíssim patrimoni cultural, especialment per les nombroses ermites existents, moltes de les quals romàniques, i les diverses fortificacions medievals.

Les comunitats forestals i arbustives de l’Espai tenen una gran importància per a la protecció contra l’erosió així com un important efecte embornal de CO2.

Hi cal remarcar una variadíssima flora, amb elements boreals i mediterranis i una fauna destacada per les aus rapinyaires i rupícoles, les aus aquàtiques, la diversitat de quiròpters i l’existència de nombrosos invertebrats d’interès.

 

 

 

 


EL CLIMA DE LA SERRA DEL MONTSEC

El clima és mediterrani continental, de tipus subhumit, però a la muntanya la mediterraneitat es matisa i passa a ser submediterrani, amb unes precipitacions mitjanament elevades.

Les inversions tèrmiques de l’hivern provoquen boires espesses que es concentren al fons de vall. Les precipitacions varien entre els 1.050 mm de la carena del Montsec als poc menys de 700 mm dels fons de valls.

Tot plegat motiva que la vegetació sigui predominantment de fulla marcescent a les obagues i planopernnifòlia a les solanes, distribució diferencial amb clares repercussions en el paisatge: pel que fa a la variació de colors (a la primavera o a la tardor) i pel que fa a l’augment de la visibilitat a l’hivern, en el cos de la vegetació caducifòlia.

 

 

 

View this post on Instagram

 

Llums, ombres, grocs, ocres… tardor a #Terradets amb el #Montsec d’Ares dirigint l’espectacle al #PallarsJussà.

A post shared by SerradelMontsec.cat (@serradelmontsec) on

 

 


LITOLOGIA I MORFOLOGIA DEL MONTSEC

Els materials geològics que afloren a la zona s’han vist extraordinàriament afectats per l’orogènia alpina, la qual ha donat lloc als diferents relleus pirinencs i prepirinencs.

Hi ha un clar predomini dels materials carbonatats, però hi són presents les lutites, guixos i gresos mesozoics i cenozoics.

La disposició i la diferent competència d’aquests materials dóna lloc a esglaons, formes escarpades i fondalades, així com a diverses percepcions sensorials derivades, fonamentalment, de les coloracions dels materials.

Els colors grisos i rosats són atribuïbles a les calcàries, els foscos a les dolomites, els ocres als gresos i limolites, i els vermells a l’aflorament de guixos i argiles amb òxids de ferro.

Són espectaculars els esvorancs oberts pels rius Noguera Ribagorçana (Congost de Mont-rebei), Noguera Pallaresa (Congost de Terradets), Boix (Congost de Pas Nou), Queixigar (Congost de Siscar) en travessar el Montsec, camí a la plana.

En tots quatre casos podem contemplar les impressionants cingleres tallades pels rius.

 

 

 

 


XARXA HIDROGRÀFICA DEL MONTSEC

Els principals cursos d’aigua, que travessen la zona de nord a sud, són els següents: el riu Queixigar (al Montsec de l’Estall) i la Noguera Ribagorçana (entre el Montsec de l’Estall i Montsec d’Ares), a la part més occidental.

La Noguera Pallaresa, que la travessa en un segment intermedi (entre el Montsec d’Ares i el Montsec de Rúbies o de Meià) i voreja la Baronia de Sant Oïsme.

El riu Boix que ha format el Pas Nou (al Montsec de Rúbies o de Meià), vora Vilanova de Meià, i, finalment, el riu de les Segues (també al Montsec de Rúbies o de Meià), ja a la part més oriental de la zona.

Aquests cursos d’aigua permeten el desenvolupament d’una vegetació formada per pollancredes, omedes i salzedes, en alguns trams força singular.

 

 

 

 

AIGUABARREIG SEGRE – NOGUERA PALLARESA

 

L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, a la comarca de La Noguera, és un Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge que forma part de la Xarxa Natura 2000.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

La finalitat de la Xarxa Natura 2000 és assegurar la supervivència a llarg plaç de les espècies i els hàbitats més amenaçats d’Europa, contribuint a detenir la pèrdua de biodiversitat ocasionada per l’impacte advers de les activitats humanes. És el principal instrument per a la conservació de la natura dins la Unió Europea.

L’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa engloba una superfície de 10.237 hectàrees, i ara mateix té dues categories de protecció i gestió dins l’àrea del Prepirineu: Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge.

Engloba dues comarques de Lleida: La Noguera amb 15 municipis, i El Segrià amb 1 municipi.

Per saber-ne més: Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, Espai d’Interès Natural i Reserva Natural de Fauna Salvatge.

 

 

 

 


VEGETACIÓ DEL MONTSEC

La vegetació de la major part de la zona correspon, en línies generals, al domini de la vegetació potencial del carrascar muntanyenc o carrascar amb boix (Buxo sempervirentis-Quercetum rotundifoliae).

Només les obagues més frescals i alguns fons de vall pertanyen al domini potencial de la roureda de roure de fulla petita (Violo willkommii-Quercetum fagineae).

El domini del carrascar muntanyenc, majoritàriament constituït per plantes de fulla perenne, s’estén per totes les solanes, quasi tots els fons de vall i bona part de les obagues de sòls superficials.

Actualment, la majoria dels fons de vall han estat desforestats i transformats en camps de conreus.

Donat l’empobriment reiterat del sòl, la vegetació dominant avui dia està composta de comunitats secundàries: les garrigues (Quercetum cocciferae) i les brolles calcícoles de romaní (Rosmarino-Ericion), acompanyades sovint de pasturatges de jonça (Aphyllanthion.

Molt localment, allí on afloren els gresos que donen sòls de ració àcida, apareixen formacions de carrascar amb bruc, associades a brolles calcífugues (Cistion laurifolii) i landes adaptades a climes submediterranis (Calluno-Genistion).

 

 


 

 

La Vegetació rupestre té una gran importància en aquest domini, sobretot als vessants més escarpats de la cara meridional del Montsec.

En exposicions de solana domina la comunitat de te de roca (Asplenion petrarchae), mentre que a l’obaga ho fan diverses comunitats de l’aliança Saxifragion mediae, entre les quals destaca la comunitat amb corona de rei (Saxifrago longifoliae-Ramondetum myconii) i la comunitat de clavelina del Montsec (Petrocoptido montsiccianae-Antirrhinetum mollis).

Unes i altres confereixen a les parets verticals calcàries el seu aspecte tan característic a primavera.

A les tarteres també hi ha una migrada vegetació, amb notable interès biogeogràfic, integrada a l’aliança Stipion calamagrostis.

 

 

 

 

Als marges de la Noguera Pallaresa, a la cua de l’embassament i als principals torrents de la zona, apareixen les salzedes, alberedes i omedes (Populetalia albae).

El domini de la roureda, de roure de fulla petita, es localitza principalment a les obagues d’Àger i Vilanova de Meià i Viacamp.

En situacions secundàries de degradació de la roureda, apareixen boixedes, pastures de jonça (Aphyllanthion) i bardisses (Pruno-Rubion).

Molt localment, trobem alguna avellanosa i la vegetació rupestre d’aquest ambient més humit correspon a la comunitat amb orella d’ós (Ramondo myconii-Asplenietum fontani).

A la carena del Montsec, apareixen algunes formacions vegetals permanents com les comunitats de coixinets de carena (Genistion lobelii), adaptades al fort vent de la zona, així com diversos prats i gespes (Festucion scopariae, Thero-Airion).

 

 


En general, i atesa la morfologia del relleu, l’aptitud agrícola de les terres és baixa.

Les terres amb més aptitud agrícola es concentren a la Vall d’Àger, a la Conca de Meià, on els pendents són més moderats o suaus.

Aquestes àrees representen solament el 15% de la zona. Tant a la Vall d’Àger com a la Conca de Meià destaquen els usos de sòl agrícoles, per bé que restringits a parcel.les que s’adapten a la morfologia del terreny, amb parets de pedra a les zones de pendent més elevada, en especial a la Vall d’Àger.

Hi predominen els cultius herbacis extensius de secà, principalment ordi, però també s’hi fa blat, mentre que la civada té un caràcter testimonial.

També es cultiven fruiters de secà, sobretot ametllers, encara que es poden trobar algunes oliveres i, localment, conreus farratgers de trepadella.

Tot i l’escassa aptitud agrícola de les àrees més abruptes, són patents els abancalaments que testimonien un aprofitament agrícola més extens en antigues èpoques d’escassetat, els quals assoleixen cotes altes força inversemblants actualment.

L’abandonament continuat i prolongat de les terrasses de pedra provoca visibles problemes d’erosió.

 

 

 

 

Dins dels valors naturals, convé no perdre de vista que el Montsec posseeix un elevat patrimoni geològic, tant pel que fa a les estructures tectòniques representades al massís, com en els nombrosos jaciments paleontològics que comprenen un dilatat període de temps que va des del juràssic inferior fins a l’eocè.

A la zona hi ha un nombre indefinit, però ampli, de jaciments fossilífers que apleguen una gran diversitat d’organismes invertebrats del juràssic (braquiòpodes, bivalves, blemnits, ammonits…), cretaci (vegetals, foraminífers, rudistes, ammonits, coralls…) i paleogen (bivalves, forminífers…).

Per saber-ne més: Icnites a la Serra del Montsec.

 

 

 

 

GEOPARC ORÍGENS

 

Un geoparc és un territori reconegut per la UNESCO que compta amb un patrimoni geològic, paleontològic i miner d’importància internacional.

El Geopart Orígens, és el segon geoparc català i el primer de la demarcació de Lleida agrupa 19 municipis del Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i La Noguera.

El distintiu de geoparc no és una figura legal de protecció sinó el reconeixement d’aquesta organització internacional a un model de gestió del patrimoni com a eina de desenvolupament local sostenible.

 

Actuacions i activitats  que es duen a terme als geoparcs:

  • Valorar i conservar el patrimoni geològic, paleontològic i miner com una part integrada dels valors que representen l’entitat del territori.
  • Fomentar l’apropiació d’aquests valors per part dels residents.
  • Promocionar la recerca científica continuada.
  • Desenvolupar programes didàctics (Ciències de la Terra, educació ambiental) i de divulgació.
  • Diversificar l’oferta per un turisme de qualitat i sostenible (geoturisme, ecoturisme i turisme cultural).
  • Incentivar els emprenedors i agrupar iniciatives econòmiques sota una mateixa marca paraigües.

 

El Territori del Geoparc Orígens

La gran riquesa geològica, paleontològica i natural caracteritza aquest espai que volen que formi part de la xarxa de Geoparcs del món. L’àmbit geogràfic compta amb paisatge prepirinenc, pirinenc, rius, congosts i una cultura per descobrir. Els espais geoturístics són:

    • Patrimoni ecològic
    • Patrimoni geològic
    • Patrimoni paleontològic
    • Patrimoni miner
    • Patrimoni cultural

 

Centre de Visitants del Geoparc Orígens (Epicentre)

 

 

 

També convé destacar que és una zona clau per a la connectivitat d’espècies rapinyaires com l’aufrany.

D’altra banda, el Montsec hi ha unes poblacions faunístiques d’enorme interès, per exemple d’espècies que habiten coves i avencs, de rapinyaires, concretament el trencalòs (Gypaetus barbatus), l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), el falcó pelegrí (Falco Peregrinus), el voltor (Gyps fulvus) i l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), i de mamífers com la llúdrida.

 

 

 

 


EVOLUCIÓ HISTÒRICA DE LA SERRA DEL MONTSEC

Durant l’època de presència sarraïna les terres del Montsec van formar part de la frontera superior d’Al-Àndalus i, en conseqüència, es van veure afectades per diversos enfrontaments bèl·lics entre cristians i sarraïns.

Aquest límit no era ni estable ni ben definit, sinó que canviava segons les reconquestes i les ràtzies. En aquest sentit la Serra del Montsec actuava d’emmurallat natural, al nord del qual s’estenien els poblaments cristians.

La gran quantitat de castells i torres de guaita quadrades o rodones confirma aquest fet. L’any 1034 Arnau Mir de Tost va desallotjar definitivament els àrabs de la Vall d’Àger, per la qual cosa el territori es repoblà de cristians.

A partir d’aquell moment, probablement, les terres que durant anys havien romàs ermes començaren a ser rompudes i passaren a ser terres de conreu.

 

 

 

 

Són nombrosos el nuclis de població que sorgiren com a conseqüència de la reconquesta de les serres situades a banda i banda de la Serra del Montsec.

Aquests nuclis s’aixoplugaren al voltant de castells i esglésies i entraren en el sistema feudal, en especial vinculats als dominis del Priorat de Meià, de la Baronia de la Vansa, de Sant Pere d’Àger, i Benavarri, etc.

Però la veritable línia de defensa, que després es convertiria en conjunt d’assentaments, se situava al vessant septentrional, entre Ponts i Benavarri.

 

 

 

 

Petits castells i torres de defensa formaven una línia densa que protegia les terres conquerides des del nord: Castell de Comiols, Castell de Tolò, el Castelló Sobirà de Sant Miquel, la vila de Llimiana, la vila closa de Moror, el Castell de Guàrdia, Castell de Mur, el Meüll, Castellnou de Montsec, Alsamora, Castissent, Montllor, Montllobar, Ponts, Montmagastre, etc, formaven un cinturó amb una plaça forta, separades per només cinc quilòmetres de distància.

Posteriorment a la conquesta de la Vall d’Àger, s’afegiren a la línia defensiva de Girbeta o Xiribeta, Lluçars, Falç, Viacamp, etc, tots ells a la comarca de la Ribagorça d’Osca, al Montsec de l’Estall.

Molts d’aquests nuclis encara continuen habitats i les restes de les fortaleses són poc més que ruïnes, en alguns casos, i en d’altres s’han recuperat amb major o menor fortuna.

 

 

 

View this post on Instagram

 

El #Montsec de Rúbies des de la vall d’#Àger…

A post shared by SerradelMontsec.cat (@serradelmontsec) on

 

 


MAPES DE LA SERRA DEL MONTSEC

 

Delimitacions de l’Espai Natural de la Serra del Montsec dins de Catalunya

El Paisatge del Montsec. Delimitacions de l'Espai Natural de la Serra del Montsec.

Delimitacions de l’Espai Natural de la Serra del Montsec.

 

 

Delimitacions de l’Espai Natural de la Serra del Montsec i Xarxa Natura 2000 dels voltants dins de Catalunya

El Paisatge del Montsec. Delimitacions de l'Espai Natural Serra del Montsec i de la Xarxa Natura 2000 que envolten la Serra del Montsec.

Delimitacions de l’Espai Natural Serra del Montsec i de la Xarxa Natura 2000 que envolten la Serra del Montsec.

 

 

Mapa de Llocs d’Interès de la Serra del Montsec

El Paisatge del Montsec. Mapa de Llocs d'Interès de la Serra del Montsec

Mapa de Llocs d’Interès de la Serra del Montsec

 

 

 

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


SerradelMontsec.cat


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!