Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Santa Maria de Palau de Rialb. La Baronia de Rialb.

 

L’any 809, Santa Maria de Palau de Rialb, s’esmenta a l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Als segles XI i XII es consumaria la construcció de la resta de les esglésies romàniques de La Baronia de Rialb…

Santa Maria de Palau de Rialb, La Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

Santa Maria de Palau de Rialb, La Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

SANTA MARIA DE PALAU DE RIALB

La Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE PALAU DE RIALB

L’església de Santa Maria de Palau de Rialb se situa al caire d’un serrat, en una posició eminent i molt a prop de l’actual carretera que uneix Gualter, municipi de la Baronia de Rialb, a Folquer, municipi d’Artesa de Segre.

El nucli de Palau de Rialb es troba a 460 metres d’altitud i la població queda disseminada en cases pairals, la més important de les quals és Heretat de Guàrdia, un más del segle XV on sembla que hi hagué una torre de sentinella.

Palau de Rialb, comarca de La Noguera, a l’extrem est de les vessants del Montsec de Rúbies, és un dels nuclis dispersos del municipi de La Baronia de Rialb, formant part de la Conca del riu Rialb, tot i  que la seva situació l’orienta més cap a les planes de Montmagastre.

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE PALAU DE RIALB

És possible que el topònim que identifica el lloc sigui un record d’alguna residència o castell construït pels comtes d’Urgell o algun magnat, potser Arnau Mir de Tost. En tot cas, no es té cap referència documental d’aquest possible palau.

Però també sembla que la identificació del topònim palau amb les seves variants (palou, palol, etc) podria correspondre amb antics establiments de l’època islàmica, segons molts historiadors.

La possible identificació amb palatia es correspondria amb establiments musulmans al pas, o molt a prop d’un pas, de vies principals de comunicació amb molta vitalitat (hums).

Alguns experts també afirmen que, les formes com Pals o Pallars i d’altres formes semblants derivarien del mot Pfalz, del gòtic o germànic, que voldria dir cinglera, o penya-segat, que podria correspondre per la orografia de la zona i la situació de l’església.

D’altre banda, el topònim de Rialb prové del baix llatí rivus albus, “riu Alb”, “albí”, “riu blanc” per la tonalitat blanquinosa de la llera, donat el seu caràcter calcari.

Aquesta vall ha estat sempre un refugi formidable, especialment a la seva part més alta, solcada per estrets torrents i barrancs gairebé infranquejables.

 

 


ORIGEN HISTÒRIC DE SANTA MARIA DE PALAU DE RIALB

La creació del temple hem de cercar-lo en els moments de transició dels segles XI i XII, quan precisament l’impuls repoblador del comte Ermengol IV i la realitat que conformava aleshores el comtat d’Urgell, dugué a la total colonització d’aquesta contrada i de tota la comarca.

L’any 809, Santa Maria de Palau de Rialb, és esmentada a propòsit de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. Durant els segles XI i XII es consuma la construcció de la resta de les esglésies romàniques de La Baronia de Rialb.

L’església i la parròquia de Santa Maria de Palau de Rialb pertanyien al priorat de Santa Maria de Meià des del segle XI per una donació feta a aquest monestir, l’any 1068, per Garsenda, muller de Guillem de Meià, fundador del priorat.

Aquest temple, que per a molts és la més bella església romànica de La Baronia de Rialb, va ser estudiada per Puig i Cadafalch, el qual la considerà una joia arquitectònica.

Entre els anys 1914 i 1916 es fa l’aixecament de la planta i la descripció és duta a terme per Serra i Vilaró amb fotografies de Puig i Cadafalch. A més a més, es reconstrueixen els murs i les cobertes i s’enderroca el campanar.

Durant la Guerra Civil acaba saquejada i cremada perdent alguns els elements històrics i artístics. Finalment, l’any 1954 s’erigeixen els altars actual pintats per A. Gabriel de Ponts.

 

 

 

 


ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PALAU DE RIALB

L’església de Santa Maria de Palau és un edifici que s’inscriu plenament en les formes de l’arquitectura llombarda del segle XI. Segons constata R. Bastardes, a Palau de Rialb es conservava la talla d’un calvari en fusta policromada que, pel que sembla, va ser destruïda.

L’estructura respon a una planta basilical de tres naus, dividides en tres trams, separades per arcs formers que arrenquen de dos parells de pilars cruciformes, els quals també reben els arcs torals que reforcen les voltes de canó de perfil semicircular que cobreixen les naus.

La volta de la nau central va caure en un moment indeterminat, però possiblement abans del segle XV (potser a causa dels terratrèmols de 1428) i va ser substituïda per una coberta d’embigat sobre encavallades.

És molt possible que la caiguda de la volta, de la qual es conserven parts de la seva arrencada, es produís abans de la construcció del cor, situat a l’extrem de ponent de la nau central i suportat per un embigat decorat, de clara tradició gòtica.

Les naus tenen a llevant tres absis semicirculars, que s’obren directament a les naus respectives. Als murs laterals, prop de les absidioles, s’obren sengles nínxols semicirculars buidats en el gruix del mur.

 

 

Campana d'obús i campana de fosa de l'espadanya de Santa Maria de Palau de Rialb, La Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies. Fotografia de Wikipedia.

Campana d’obús i campana de fosa de l’espadanya de Santa Maria de Palau de Rialb, La Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies. Fotografia de Wikipedia.

 

 

La porta principal, d’arc de mig punt extradossat per un fris de dent de serra similar al que hi ha a l’església de Santa Coloma de d’Andorra, s’obre a la façana de ponent i ha estat descoberta i restaurada recentment, ja que era amagada per les estructures de la rectoria.

A la façana sud hi ha dues finestres de doble esqueixada, una a la façana de ponent i una, del mateix tipus, en cada absidiola, mentre que l’absis central hi ha tres finestres, totes de doble esqueixada.

El campanar d’espadanya és de dos ulls i les façanes absidals i les laterals del nord i el sud són totalment ornamentades amb els motius llombards d’arcuacions.

A un dels ullals, hi ha una carcassa d’obús, restes reutilitzats de la Guerra Civil Espanyola, transformades en campana. Aquest obús, des de la festa del Roser de maig del 2003, està acompanyat d’una campana nova, de fosa, feta a Olot.

L’altre campana té prodecia de l’església de Sant Cristòfol de la Donzell, que avui està en ruïnes, i Mossèn Daniel Fortuny la va portar a Santa Maria de Palau coincidint amb la restauració exterior del temple feta l’any 1986. Posteriorment, l’any 2003, s’hi va col.locar una campan nova de fosa.

Hi ha qui menciona l’existència d’un campanar llegendari, el qual contenia setze campanes. Aquest campanar hauria estat adossat a l’església, on potser hi havia una abadia de la qual no es té cap tipus de constància.

L’any 2019 l’església de Santa Maria de Palau de Rialb va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric, per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Pintures de l’absis amb la figura del tetramorf. La figura del tetramorf és molt comuna en el romànic, però no tant en èpoques posteriors, això fa que sigui un conjunt pictòric molt singular. Santa Maria de Palau de Rialb, Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya.

Pintures de l’absis amb la figura del tetramorf. La figura del tetramorf és molt comuna en el romànic, però no tant en èpoques posteriors, això fa que sigui un conjunt pictòric molt singular. Santa Maria de Palau de Rialb, Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya.

 

 


PINTURES ROMÀNIQUES DE SANTA MARIA DE PALAU DE RIALB

Existeix un interessant conjunt pictòric, sobretot a l’absis central i els marges, que mostra pintures d’origen romànic així com pintures del segle XVII d’estil renaixentista tardà poc comú a Catalunya.

Les pintures van ser restaurades entre el 2018 i el 2019, pertanyen a l’església de Santa Maria de Palau. S’estan estudiant, però es creu que datarien d’entre els segles XVI i XVII.

A les capes inferiors, també es van trobar pintures murals pertanyents al romànic.

 

 

Pintures de l’absis d'època renaixentista. A les capes inferiors, també es van trobar pintures murals pertanyents al romànic. Santa Maria de Palau de Rialb, Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya.

Pintures de l’absis d’època renaixentista. A les capes inferiors, també es van trobar pintures murals pertanyents al romànic. Santa Maria de Palau de Rialb, Baronia de Rialb. La Noguera, Lleida. Catalunya.

 

 

VISITAR SANTA MARIA DE PALAU DE RIALB

 

Us heu de dirigir i consultar a la Oficina de Turisme de la Baronia de Rialb

  • Monestir de Santa Maria de Gualter
  • Monestir, 1; Gualter; 25747 La Baronia de Rialb
  • Tel. 973 460 234
  • turisme@baroniarialb.cat
  • www.baroniarialb.cat

 

 

 

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Monument Històric
  • Número de Registre:
  • Data de Publicació: 13/02/2019

 

FONTS

 

    • VIDAL-VILASECA. El Romànic de La Noguera.
    • BELLMUNT I FIGUERAS, J. Fets, Costums i Llegendes de La Noguera.
    • GIBERT REBULL, J. La Integració a Al-Andalus dels Territoris a Ponent del Llobregat. Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Nº. 16, 2006.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

La Serra del Montsec és el nom que fem servir per anomenar una única serralada d’uns 50 quilòmetres de llarg que es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) i el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall (mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó), el menys conegut de tots, més deshabitat i més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec és Reserva Starlight declarada per la UNESCO, és un Espai d’Interès Natural Protegit i forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO a través de la figura del Geoparc Orígens.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (també anomenat Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament coneguda com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb; així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!