Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa. Corçà

 

La Mare de Déu de la Pertusa és una ermita romànica situada a Corçà, entre el collet de la Pertusa i la Noguera Ribagorçana, i és un mirador excepcional sobre l’embassament de Canelles i la Serra del Montsec…

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

 

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA PERTUSA

Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec d’Ares.

 

 

Aproximació Geogràfica de la Mare de Déu de la Pertusa

L’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa és un edifici construït en un lloc impossible i només accessible amb dificultat pel seu costat Nord, mentre que el seu costat Sud està construït a plom sobre l’espadat.

La Mare de Déu de la Pertusa és una ermita romànica situada a Corçà (al terme municipal d’Àger, entre el collet de la Pertusa i la Noguera Ribagorçana, i és un mirador excepcional sobre l’embassament de Canelles i la Serra del Montsec.

La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i les restes del castell són emplaçats en un lloc completament impressionant.  En el cim d’una roca, s’alça dominant el curs del riu Noguera Ribagorçana així com la cara sud del Congost de Mont-rebei amb el Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall al davant.

El conjunt format pel relleu rocós i l’ermita és un dels racons més estimats i valorats pels habitants i visitants del Montsec.

Tot el conjunt és molt singular i configura un entorn dominat pel relleu, de gran valor paisatgístic, dels cingles de la Pertusa, que presenten el valor afegit d’aquesta ermita romànica situada, com si fes equilibri, sobre el sec del penya-segat.

 

 

ESPAI PROTEGIT DE L’ERMITA DE LA PERTUSA

 

Aquest paratge al voltant de l’Ermita de la Pertusa, pertany a l’Espai de Interès Natural del Montsec i a l’Espai de Xarxa Natura 2000 “Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana” així com ZEPA (zona especial de protecció d’aus).

Els Cingles de la Pertusa són un relleu inclòs a l’inventari d’Espais de Interès Geològic de Catalunya a causa de la especial importància de les seves formacions sedimentàries i la presència de fòssils que permeten una precisa atribució cronoestratigràfica.

Als cingles de la Pertusa i a les seves proximitats hi nia l’àliga daurada, hi ha una important colònia de voltors i és territori de cria d’aufrany, falcó pelegrí i trencalòs.

Natura 2000, es una xarxa ecològica europea de àrees de conservació de la biodiversitat. Consta de Zones Especials de Conservació designades d’acord amb la Directiva Hàbitat, així com de Zones d’Especial Protecció per a les Aus establertes en virtut de la Directiva d’Aus.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

 

 


Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa

La seva estructura és d’una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d’un estret arc presbiteral, que com la volta absidal, arrenca d’una imposta bisellada.

La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana nord. Al centre de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada, i un altre finestra del mateix tipus és al mur Nord.

L’aparell en la part de la nau és de carreu sense polir, disposat en filades irregulars. Els arcs de les portes són resolts amb dovelles de pedra tosca i no hi ha cap tipus d’ornamentació a les façanes, totalment llises.

A la part de la capçalera, a llevant, i a la part superior dels murs de la nau, l’aparell és molt diferent, format per carreus ben tallats i polits disposats en filades molt uniformes i regulars.

A l’absis s’observa un degruix del mur a l’alçada de la finestra, i la part baixa, que forma l’assentament sobre la roca, és construïda amb un aparell encara més rústec que el de la nau.

Per l’estructura dels paraments sembla clar que en la seva forma actual, que l’església de la Pertusa respon a dues fases constructives, una entre la fi del segle XI o principi del segle XII, a la que correspondria el cos de la nau, i una segona fase, construïda en el segle XII, a la qual correspondria el sobre alçament de la nau i el cos del l’absis.

 

 

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

 

 


Història de l’Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa

La seva funció era de vigilància per barrar el pas a la Vall d’Àger i controlar el Congost de Mont-rebei juntament amb el castell de la Pertusa, del qual es conserva poca cosa.

Com que no hi ha cap referència documental antiga del topònim Pertusa, cal suposar que aquest indret s’identifica amb el lloc de rupem Espatellam que apareix termenejant amb Corçà en distintes donacions a l’abadia d’Àger.

Concretament en posseïm dues referències del segle XI. La primera en la dotació de l’abadia d’Àger que feren el 1060 Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda.

Tot seguit d’atorgar el Castell de Corçà, es menciona la “rupem seu castellum nomine Spa-tella”, concedit a l’abadia amb la seva església, el seu terme i altres pertinences.

Donació que veurem ratificar el 1065. A més, en la repartició de béns de l’abadia del 1066 s’assigna a la mensa abacial el delme de la dominicatura de “Corcano et in Spatella”.

Al segle XII, però, el topònim Espadella va desaparèixer substituït pel de la Pertusa, tal com es comprova en la butlla del papa Alexandre III del 1162. En aquest cas apareix amb el nom de Petrapertusa.

Que existí al lloc un petit nucli d’hàbitat que posteriorment es dispersà en masos, ho demostren l’existència el 1209 d’un molí, llegat en testament per Guillem de Montfalcó a Sant Pere d’Àger, com també la donació el 1390 a la mateixa abadia per part de na Margarida, vídua de Ponç de Corçà, del castell i poble de la Pertusa.

El Castell de la Pertusa, enfront mateix del pas de Mont-rebei, barrava el pas a la vall pel portell de la Pertusa, com ho certifica el mateix significat del topònim.

A la primeria del segle XI, sobretot, esdevingué una fortalesa avançada per a la defensa del castell de Sant Llorenç del Montsec, situat en un pla més elevat i equidistant.

Actualment, de la fortificació del Castell de la Pertusa que hi havia en aquest indret tan encimbellat i abrupte sols resten unes parets, situades a uns metres de l’església de la Mare de Déu de la Pertusa. L’edifici s’adossa per la banda de ponent a la roca.

 

 

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

Mare de Déu de la Pertusa. Corçà, Àger. La Noguera, Lleida. Catalunya. Serra del Montsec.

 

 


La llegenda de La Pertusa

Mentre pasturava el ramat per aquestes contrades un pastor va fer troballa d’aquesta imatge. El bon pastor va dur-la a la població però en anar a ensenyar-la havia desaparegut.

Tornà l’endemà a aquell mateix lloc i va fer el mateix, però altre cop la imatge havia desaparegut en arribar a casa. Per tercer cop va succeir el mateix l’endemà.

Es va decidir aixecar una ermita propera al lloc de la troballa i quan aquesta estigué feta i s’hi portà la imatge de la Mare de Déu que romania en aquest cim, també de l’ermita va fugir tantes vegades com s’hi va portar i, infal·liblement la tornaven a trobar en aquest cim.

Fou llavors quan, a pesar de les dificultats, es va decidir aixecar l’ermita al lloc de la troballa, que és on es troba actualment i d’on no n’ha fugit cap vegada. La Mare de Déu es troba a gust en aquest cim contemplant tota la bellesa que s’estén als seus peus.

Es deia que aquell que aconseguia donar el tomb complet a l’ermita de la Mare de Déu de la Pertusa, un fet molt difícil car ja hem esmentat el seu emplaçament sobre el cingle, aquesta persona aconseguia els favors celestials que demanés.

També es deia que la noia que aconseguia introduir el dit petit de la mà en el forat del pany de la porta de l’ermita es casaria aquell any mateix, ja que la Mare de Déu li faria avinent trobar un bon noi.

 

 

Goigs de Nostra Senyora de la Pertusa: del poble de Corçà

 

L’aplec de la Mare de Déu de la Pertusa es celebra el primer cap de setmana de Maig.

Goigs de Nostra Senyora de la Pertusa: del poble de Corçà, Àger. La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec d’Ares.

Font: Fons Sol- Torres / Universitat de Lleida.

Goigs de Ntra. Senyora de la Pertusa: del poble de Corçà, Àger. La Noguera. Montsec d'Ares.

 

 

Video de Fotografies de l’Ermita de la Pertusa

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

4 Comments

  1. Les vistes són precioses! RT @serradelmontsec: Mare de Déu de la Pertusa. #Corçà #LaNoguera: Nou article: http://t.co/iLw1AbZgTl #Montsec

  2. Les padrines m’havien explicat la llegenda que citeu, amb alguna modificació… Deien que la figura de la mare de déu de la Pertusa sempre es movia de lloc perquè volia posar-se al nivell de les seves germanes i així poder-se veure amb les figures de santa Quitèria i de la mare de déu del Congost. 🙂

  3. Bona aquesta Mardiaca. Com totes les llegendes, per aquesta també hi ha variacions!

Trackbacks/Pingbacks

  1. Des de Corçà fins l’ermita de la Portussa seguint fins la bocana de Mont-rebei | biTer - […] https://www.serradelmontsec.com/2013/07/23/mare-de-deu-de-la-pertusa-corca-la-noguera/ […]
  2. La travessa del Montsec « gaudirdel4x4 - […] Poc més enllà arribarem a la carretera C-12 a l’alçada del Port d’Àger, aquí continuarem per asfalt en direcció…
error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca