Pages Menu
Categories Menu

Petjades de Dinosaure de Camarasa

 

El nombre d’icnites conservades en Jaciments Paleontològics d’Icnites de la carretera del Doll, a Camarasa, s’estima en unes 1000 i es tracta d’icnites circulars que es presenten en dues tipologies de mesures diferents…

Jaciment Paleontològic d'Icnites (Petjades de Dinosaures) de La Maçana, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

Jaciment Paleontològic d’Icnites (Petjades de Dinosaures) de La Maçana, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

PETJADES DE DINOSAURE DE CAMARASA

La Maçana, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DELS JACIMENTS D’ICNITES DE CAMARASA

Els dos jaciments d’icnites de la Maçana i del Doll, es troben situats per una banda a la zona del despoblat de La Maçana, i per l’altre a prop de la vila de Fontllonga, al terme municipal de Camarasa, comarca de La Noguera.

Tots dos jaciments es troben just a tocar de l’anomenada Carretera del Doll (carretera C-13).

El jaciment de petjades de dinosaure (icnites) de La Maçana es troba concretament a la partida anomenada com La Solana dels Mallols, i el jaciment del Doll es troba concretament a la partida anomenada com Los Curniars, tots dos a mig camí entre la vila de Camarasa i de Fontllonga.

Aquests jaciments d’icnites queden a peu de carretera i són de molt fàcil accés. A tots dos jaciment hi ha un petit espai on poder estacionar el vehicle al costat de la carretera.

 

 

 

 

JACIMENT PALEONTOLÒGIC DE LA MAÇANA

El cartell indicatiu, que hi ha la Carretera del Doll, que indica el jaciment de La Maçana només és visible quan s’arriba conduint en sentit sud, direcció a Camarasa (abans del punt quilomètric 55 de la carretera C-13), ja que l’espai per estacionar vehicles està en el costat dret, en mig d’una pujada i entre dues corbes.

Entenem que això s’ha fet així per evitar que els vehicles provinents, en sentit nord (des de Camarasa), creuïn a l’altre costat de la carretera en una zona perillosa.

Per desgràcia el cartell indicatiu de la carretera només indica “Jaciment”, sense indicar de quin tipus de jaciment és tracta (arqueològic, paleontològic o geològic) ni tampoc el nom del lloc.

A més a més, indica que hi ha un jaciment, però en realitat el que indica és el lloc d’estacionament per cotxes. Si no es coneix la situació exacta del jaciment pot donar a confusió.

Les petjades de dinosaure es troben a l’altre costat de la carretera, al costat contrari on senyalitza el cartell indicatiu.

Una vegada hem aconseguit acostar-nos al jaciment, un petit panell informatiu ens indica on estem i que estem veient. Per desgràcia aquest panell està cremat pel sol, la pluja, i el fred i s’ha convertit en un pedestal completament illegible.

Apart d’aquest inconvenient en la senyalització tant a la carretera com al propi jaciment, les roques on se situen les petjades de dinosaures es troben en una forta pendent on els corrents carregats de fangs produïts per pluges dipositen pedres i fangs.

Això ha fet que l’observació de molts espais d’icnites quedin tapats per fangs i pedres amb el pas del temps. Fins al punt que en la majoria no es pot apreciar les dimensions exactes de les petjades.

Per tot això diem que s’ha convertit en un jaciment oblidat i deteriorat malgrat que s’hagi proposat com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

 

 

Petjada de dinosaure al Jaciment Paleontològic d'Icnites (Petjades de Dinosaures) de La Maçana, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

Petjada de dinosaure al Jaciment Paleontològic d’Icnites (Petjades de Dinosaures) de La Maçana, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

JACIMENT PALEONTOLÒGIC DEL DOLL

D’altra banda, el jaciment de petjades de dinosaure (icnites) del Doll es troba també al marge dret de la carretera C-13, entre el punt quilomètric 58 y 57, i en aquest cas no hi ha senyalització des de la carretera estant.

Aquest jaciment, proper al jaciment de La Maçana, presenta les mateixes característiques geològiques i paleontològiques, conservant el mateix tipus d’icnites en un estrat que podria ser la continuació del de La Maçana.

La superfície que conserva les icnites és el sostre d’un nivell de calcàries d’uns 80 metres de potència que alternen amb nivells de margues. El contingut paleontològic d’aquestes calcàries indica un ambient deposicional costaner, pantanós, d’aigües salobroses i oxigenat (marjal).

Una vegada hem aconseguit acostar-nos al jaciment, un petit panell informatiu ens indica on estem i que estem veient. Per desgràcia aquest panell està cremat pel sol, la pluja, i el fred i s’ha convertit en un pedestal completament illegible.

En aquest cas, aquest jaciment d’icnites, també s’ha convertit en un jaciment oblidat i deteriorat malgrat que s’hagi proposat com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

 

 

JACIMENTS D’ICNITES DE LA CARRETERA DEL DOLL

Aquestes zones del jaciment de La Maçana i del jaciment del Doll son el sostre d’un estrat calcari d’origen lacustre on es conserven nombroses petjades de dinosaure.

Aquestes roques calcàries pertanyen al Campanià (estatge faunístic del Cretaci Superior), que comprèn el període entre 83,5  milions d’anys i 70,6 milions d’anys).

 

LES ICNITES

 

Una icnita (del grec antic “ιχνιον” (ichnion) que vol dir petjada, traça o rastre) és qualsevol detall conservat en roques que constitueix una mostra indirecta de vida.

A diferència dels fòssils convencionals que proporcionen mostres directes de vida, una icnita és una testimoni de la presència d’un organisme viu.

Les icnites poden ser petjades deixades pels animals, marques, copròlits (femtes fossilitzades), estructures de nidificació, etc.

 

El nombre d’icnites conservades en aquests jaciments s’estima en unes 1000 i es tracta d’icnites circulars que es presenten en dues tipologies de mesures diferents. Aquests jaciments destaquen, en comparació amb d’altres, per l’important nombre de petjades.

El conjunt dels jaciments de la La Maçana i del Doll consisteixen d’una superfície d’uns 1300 m2. Foren donats a conèixer per Antonio Lacasa Ruiz (investigador i membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs) l’any 1993.

Les petjades tenen una profunditat d’uns 10 cm i han estat atribuïdes a dinosaures sauròpodes, i s’interpreta que les petjades petites podrien correspondre a la impressió deixada per les extremitats anteriors d’exemplars.

A més a més de les icnites, l’estrat ha estat fortament bioturbat per l’acció d’invertebrats (alteracions produïdes en el sediment per l’activitat dels éssers vius).

Aquests jaciments de petjades de dinosaure de la carretera del Doll, ha estat inclòs a l'”Inventario de Icnitas de la Península Ibèrica” (IPDI), el qual ha estat proposat per a la seva declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Hi consta la seva consideració com a Jaciment Paleontològic en aplicació de la llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català, juntament amb les petjades, també de dinosaures, dels jaciments de la Mata de Viudà, al terme d’Àger, el jaciment de la Masia del Marull, a Figuerola de Meià, al terme de Camarasa, el jaciment de Perauba, al terme de Vilanova de Meià i el jaciment de La Vall d’Ariet, en el terme municipal d’Artesa de Segre.

 

 

Petjades de dinosaure al Jaciment Paleontològic d'Icnites (Petjades de Dinosaures) del Doll, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

Petjades de dinosaure al Jaciment Paleontològic d’Icnites (Petjades de Dinosaures) del Doll, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

ELS ÚLTIMS DINOSAURES DELS PIRINEUS

Els jaciments amb petjades de dinosaure de La Noguera estan datades en el trànsit entre l’era Mesozoica a la Cenozoica. El trànsit entre aquestes dues unitats temporals engloba l’extinció dels dinosaures.

Aquestes formacions del prepirineu són el resultat del farcit de les conques sedimentàries que flanquejaven la vessant sud dels Pirineus quan aquests estaven en plena formació.

Aquestes conques connectaven amb un braç d’aigua del oceà Atlàntic, que en aquells moments s’estenia per part dels actuals Pirineus.

Les icnites de dinosaures són evidències del pas d’aquests animals sobre substrats tous, que eren bàsicament planures fangoses o l’interior de llits fluvials o aiguamolls.

En les roques que trobem a la La Noguera hi ha escrita la història dels dinosaures durant els set milions d’anys que van precedir la seva extinció (entre 72 i 65 milions d’anys), per tant estem davant dels últims dinosaures europeus.

Els dinosaures coneguts pels jaciments de La Noguera, pertanyen a tres grups per ordre d’importància: sauròpodes (els més comuns), ornitòpodes i teròpodes (molt rars).

 

 

ZONES PALEONTOLÒGIQUES AMB JACIMENTS DE DINOSAURES DE LA NOGUERA

 

La comarca de La Noguera  compta amb un important registre fòssil de restes directes i indirectes de dinosaures.

Des de finals dels anys setanta han aparegut nombroses restes que han augmentat el ric patrimoni paleontològic d’aquesta comarca i el conjunt de punts rics en aquestes han permès establir un espai paleontològic en un mateix àmbit temàtic.

Les restes recollides a la zona van des de fragments òssies a closques d’ous, passant per icnites de dinosaures.

Aquest conjunt de jaciments agrupats sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de La Noguera és compost, fins al moment, per un total de cinc jaciments amb icnites de dinosaure com a evidències més destacades.

El conjunt de jaciments que conformen la Zona Paleontològica de La Noguera presenten un total de prop de 1.100 icnites de dinosaure distribuïdes en diversos afloraments que sumen una superfície total de prop de 3.000 m2.

La importància d’alguns d’ells és molt rellevant ja que se situen molt a prop del límit entre el Cretaci i el Terciari d’aquesta àrea dels Pirineus.

La Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de La Noguera compte amb un total de cinc afloraments distribuïts discontínuament entre la Vall d’Àger (Montsec de d’Ares) i la Serra de Sant Mamet (Montsec de Rúbies o de Meià).

Cadascun dels jaciments té una entitat paleontològica pròpia i se situa de forma diferentment en la successió estratigràfica de materials de la formació Tremp de la zona.

Així, d’oest a est, trobem els jaciments de la Mata del Viudà, La Maçana, Masia del Marull, Peralba i La Vall d’Ariet.

Juntament amb els jaciments de Mata del Viudà, Masia del Marull (La Noguera) i Cingles del Boixader (Berguedà) podrien representar el registre de dinosaures més modern d’Europa.

 

 

ESPAI PROTEGIT DEL JACIMENT D’ICNITES DE LA MAÇANA

 

Recordeu que aquest és un espai protegit i fràgil. Els espais naturals, arqueològics i paleontològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

  • Protecció: Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona paleontològica
  • Núm. de Registre/Catàleg: 3861-ZP
  • Data Declaració: 10/06/2014
  • Nº DOGC: 6644

 

 

 

 

Agraïm els comentaris i aclariments rebuts per part d’Antoni Lacasa Ruiz, paleontòleg i conseller en cap de la Secció de Geologia-Paleontologia del Institut d’Estudis Ilerdencs.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús a serradelmontsec@gmail.com.

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

0 Comments

Trackbacks/Pingbacks

  1. Dinosaurierspuren: Jaciment de la Maçana | Visit La Noguera - Experience the Wild West of Catalonia - […] Per informació en català visiteu la web oficial de la Serra de Montsec.  […]
error: ! Aquest contingut no està diponible!