Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Petjades de Dinosaure de Camarasa

 

Les petjades de Dinosaure de Camarasa conservades als Jaciments Paleontològics de la Carretera del Doll, conserven al voltant d’unes 1000 icnites…

Jaciment Paleontològic d'Icnites (Petjades de Dinosaures) de La Maçana, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

PETJADES DE DINOSAURE DE CAMARASA

Fontllonga, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DELS JACIMENTS D’ICNITES DE CAMARASA

Els dos jaciments d’icnites de la Maçana i del Doll, es troben situats per una banda, a la zona del despoblat de La Maçana, i per l’altre a prop de la vila de Fontllonga, al terme municipal de Camarasa, comarca de La Noguera.

Tots dos jaciments es troben just a tocar de l’anomenada Carretera del Doll (carretera C-13).

El jaciment de petjades de dinosaure (icnites) de La Maçana es troba concretament a la partida anomenada com ‘La Solana dels Mallols’, i el jaciment del Doll es troba concretament a la partida anomenada com ‘Los Curniars’, tots dos a mig camí entre la vila de Camarasa i de Fontllonga.

Aquests jaciments d’icnites queden a peu de carretera i són de molt fàcil accés. A tots dos jaciment hi ha un petit espai on poder estacionar el vehicle al costat de la carretera.

 

 

 

 

LES ICNITES

 

Una icnita (del grec antic ‘ιχνιον’ (ichnion) que vol dir petjada, traça o rastre) és qualsevol detall conservat en roca que constitueix una mostra indirecta de vida.

A diferència dels fòssils convencionals que proporcionen mostres directes de vida, una icnita és una testimoni de la presència d’un organisme viu.

Les icnites poden ser petjades deixades pels animals, marques, copròlits (femtes fossilitzades), estructures de nidificació, etc.

 

 

JACIMENT PALEONTOLÒGIC DE LA MAÇANA

El cartell indicatiu, que hi ha la Carretera del Doll, que indica el jaciment de La Maçana només és visible quan s’arriba conduint en sentit sud, direcció a Camarasa (abans del punt quilomètric 55 de la carretera C-13), ja que l’espai per estacionar vehicles està al costat oest, en mig d’una pujada i entre dues corbes.

Entenem que això s’ha fet així per evitar que els vehicles provinents, en sentit nord (des de Camarasa), creuïn a l’altre costat de la carretera en una zona perillosa.

Per desgràcia el cartell indicatiu de la carretera només indica “Jaciment”, sense indicar de quin tipus de jaciment és tracta (arqueològic, paleontològic o geològic) ni tampoc el nom del lloc.

A més a més, indica que hi ha un jaciment, però en realitat el que indica és el lloc d’estacionament per cotxes. Si no es coneix la situació exacta del jaciment pot donar a confusió.

Les petjades de dinosaure es troben a l’altre costat de la carretera, al costat contrari on senyalitza el cartell indicatiu.

Una vegada hem aconseguit acostar-nos al jaciment, un petit panell informatiu ens indica on estem i que estem veient. Per desgràcia aquest panell està cremat per les inclmències atmosfèriques i s’ha convertit en un pedestal completament illegible.

Apart d’aquest inconvenient en la senyalització tant a la carretera com al propi jaciment, les roques on se situen les petjades de dinosaures es troben en una forta pendent on els corrents carregats de fangs produïts per pluges dipositen pedres i sediments.

Això ha fet que l’observació de molts espais d’icnites quedin tapats per fangs i pedres amb el pas del temps. Fins al punt que en la majoria no es pot apreciar les dimensions exactes de les petjades.

Per tot això diem que s’ha convertit en un jaciment oblidat i deteriorat malgrat que s’hagi proposat com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

 

 

 

 

JACIMENT PALEONTOLÒGIC DEL DOLL

D’altra banda, el jaciment de petjades de dinosaure (icnites) del Doll es troba també al marge oest de la carretera C-13, entre el punt quilomètric 58 y 57, i en aquest cas no hi ha senyalització des de la carretera estant.

Aquest jaciment, proper al jaciment de La Maçana, presenta les mateixes característiques geològiques i paleontològiques, conservant el mateix tipus d’icnites en un estrat que podria ser la continuació del de La Maçana.

La superfície que conserva les icnites és el sostre d’un nivell de calcàries d’uns 80 metres de potència que alternen amb nivells de margues. El contingut paleontològic d’aquestes calcàries indica un ambient deposicional costaner, pantanós, d’aigües salobroses i oxigenat (marjal).

Una vegada hem aconseguit acostar-nos al jaciment, un petit panell informatiu ens indica on estem i que estem veient. Per desgràcia aquest panell està cremat per les inclemències atmosfèriques  i s’ha convertit en un pedestal completament illegible.

En aquest cas, aquest jaciment d’icnites, també s’ha convertit en un jaciment oblidat i deteriorat malgrat que s’hagi proposat com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

 

 

Vista general del jaciment d'Icnites de Carretera del Doll. Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies. Fotografia de Marta Badia.

Vista general del jaciment d’Icnites de Carretera del Doll. Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià). Fotografia de Marta Badia.

 

 

JACIMENTS D’ICNITES DE CAMARASA

Aquestes zones del jaciment de La Maçana i del jaciment del Doll son el sostre d’un estrat calcari d’origen lacustre on es conserven nombroses petjades de dinosaure.

Aquestes roques calcàries pertanyen al Campanià (estatge faunístic del Cretaci Superior), que comprèn el període entre 83,5  milions d’anys i 70,6 milions d’anys).

El nombre d’icnites conservades en aquests jaciments s’estima en unes 1000 i es tracta d’icnites circulars que es presenten en dues tipologies de mesures diferents. Aquests jaciments destaquen, en comparació amb d’altres, per l’important nombre de petjades.

El conjunt dels jaciments de la La Maçana i del Doll consisteixen d’una superfície d’uns 1300 m2. Foren donats a conèixer per Antonio Lacasa Ruiz (investigador i membre de l’Institut d’Estudis Ilerdencs) l’any 1993.

Les petjades tenen una profunditat d’uns 10 cm i han estat atribuïdes a dinosaures sauròpodes, i s’interpreta que les petjades petites podrien correspondre a la impressió deixada per les extremitats anteriors d’exemplars.

A més a més de les icnites, l’estrat ha estat fortament bioturbat per l’acció d’invertebrats (alteracions produïdes en el sediment per l’activitat dels éssers vius).

Aquests jaciments de petjades de dinosaure de la carretera del Doll, ha estat inclòs a l'”Inventario de Icnitas de la Península Ibèrica” (IPDI), el qual ha estat proposat per a la seva declaració com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

Hi consta la seva consideració com a Jaciment Paleontològic en aplicació de la llei 9/1993 de Patrimoni Cultural Català, juntament amb les petjades, també de dinosaures, dels jaciments de la Mata de Viudà, al terme d’Àger, el jaciment de la Masia del Marull, a Figuerola de Meià, al terme de Camarasa, el jaciment de Perauba, al terme de Vilanova de Meià i el jaciment de La Vall d’Ariet, en el terme municipal d’Artesa de Segre.

 

 

Petjades de dinosaure al Jaciment Paleontològic d'Icnites (Petjades de Dinosaures) del Doll, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies.

Petjades de dinosaure al Jaciment Paleontològic d’Icnites del Doll, Camarasa. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ELS ÚLTIMS DINOSAURES DELS PIRINEUS

Els jaciments amb petjades de dinosaure de La Noguera estan datades en el trànsit entre l’era Mesozoica a la Cenozoica. El trànsit entre aquestes dues unitats temporals engloba l’extinció dels dinosaures.

Aquestes formacions del prepirineu són el resultat del farcit de les conques sedimentàries que flanquejaven la vessant sud dels Pirineus quan aquests estaven en plena formació.

Aquestes conques connectaven amb un braç d’aigua del oceà Atlàntic, que en aquells moments s’estenia per part dels actuals Pirineus.

Les icnites de dinosaures són evidències del pas d’aquests animals sobre substrats tous, que eren bàsicament planures fangoses o l’interior de llits fluvials o aiguamolls.

En les roques que trobem a La Noguera hi ha escrita la història dels dinosaures durant els set milions d’anys que van precedir la seva extinció (entre 72 i 65 milions d’anys), per tant estem davant dels últims dinosaures europeus.

Els dinosaures coneguts pels jaciments de La Noguera, pertanyen a tres grups per ordre d’importància: sauròpodes (els més comuns), ornitòpodes i teròpodes (molt rars).

 

 

ZONES PALEONTOLÒGIQUES DE LA NOGUERA

 

La comarca de La Noguera  compta amb un important registre fòssil de restes directes i indirectes de dinosaures.

Des de finals dels anys setanta han aparegut nombroses restes que han augmentat el ric patrimoni paleontològic d’aquesta comarca i el conjunt de punts rics en aquestes han permès establir un espai paleontològic en un mateix àmbit temàtic.

Les restes recollides a la zona van des de fragments òssies a closques d’ous, passant per icnites de dinosaures.

Aquest conjunt de jaciments agrupats sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de La Noguera és compost, fins al moment, per un total de cinc jaciments amb icnites de dinosaure com a evidències més destacades.

El conjunt presenta un total de prop de 1.100 icnites de dinosaure distribuïdes en diversos afloraments que sumen una superfície total de prop de 3.000 m2.

La importància d’alguns d’ells és molt rellevant ja que se situen molt a prop del límit entre el Cretaci i el Terciari d’aquesta àrea dels Pirineus.

El conjunt compte amb un total de cinc afloraments distribuïts discontinuament entre la Vall d’Àger (Montsec d’Ares) i la Serra de Sant Mamet (Montsec de Rúbies o de Meià).

Cadascun dels jaciments té una entitat paleontològica pròpia i se situa de forma diferentment en la successió estratigràfica de materials de la formació Tremp de la zona.

Així, d’oest a est, trobem els jaciments de la Mata del Viudà, La Maçana, Masia del Marull, Peralba i La Vall d’Ariet.

Juntament amb els jaciments de Mata del Viudà, Masia del Marull i Cingles del Boixader (Berguedà) podrien representar el registre de dinosaures més modern d’Europa.

 

 

ESPAI PROTEGIT DEL JACIMENT D’ICNITES DE LA MAÇANA i DEL DOLL

 

Recordeu que aquest és un espai protegit i fràgil. Els espais naturals, arqueològics i paleontològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

  • Protecció: Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona paleontològica
  • Núm. de Registre/Catàleg: 3861-ZP
  • Data Declaració: 10/06/2014
  • Nº DOGC: 6644

 

 

 

 

Agraïm els comentaris i aclariments rebuts per part d’Antoni Lacasa Ruiz, paleontòleg i conseller en cap de la Secció de Geologia-Paleontologia del Institut d’Estudis Ilerdencs.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!