Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Petjades de Dinosaures de la Vall d’Ariet, La Noguera.

 

Les petjades de dinosaure de la Vall d’Ariet es troben escampades sobre un banc de gres que aflora a la superfície marcant un fort pendent. N’hi ha centenars en uns 1000 metres quadrats, i es pensa…

Detall de les petjades de dinosaure escampades sobre un banc de gres. Jaciment Paleontològic de la Vall d'Ariet. Artesa de Segre, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Detall de les petjades de dinosaure escampades sobre un banc de gres. Jaciment Paleontològic de la Vall d’Ariet. Artesa de Segre, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

JACIMENT PALEONTOLÓGIC DE LA VALL D’ARIET

La Vall d’Ariet, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

Visitar el Jaciment Paleontològic de la Vall d’Ariet

El 1998 es trobà un jaciment d’icnites (petjades de dinosaure) a la zona coneguda com “les llinasques” al costat de les antigues masies de Cal Fransciscano, Cal Meleno i Cal Moliner, a la Vall d’Ariet, al municipi d’Artesa de Segre, comarca de La Noguera, al vessant est del dom de Sant Mamet dins del Montsec de Rúbies.

Al arribar al conjunt de cases abandonades i en ruïnes de Cal Franciscano, Cal Meleno i Cal Moliner, a l’oest d’aquestes cases hi ha un vessant que condueix al Barranc de les Antigues. A uns 100 metres de les cases abandonades, al marge dret del barranc, es troba el jaciment.

Aquesta zona de la Vall d’Ariet compresa per Cal Franciscano, Cal Meleno, Cal Moliner, Cal Ros, Ca l’Aran, Cal Jaumetó, etc, formen part del que s’anomena la Vall d’Ariet de Caps. Avui totes aquestes masies resten deshabitades i la majoria enrunades.

Tot i que el jaciment d’icnites està ubicat a la Vall d’Ariet, a la qual s’arriba per carretera (que després es converteix en pista) des del poble de Baldomar, l’aproximació al jaciment és molt més ràpida i adequada fer-la des de Santa Maria de Meià.

A través de la pista que Santa Maria de Meià amb la Vall d’Ariet s’arriba molt més ràpid i còmodament, ja que les petjades de dinosaures es troben a la Vall d’Ariet de Caps, zona molt més propera a Santa Maria de Meià que no pas a La Clua de Meià (o senzillament Clua) i Baldomar.

Tal com ens aclareix Antoni Lacasa Ruíz (paleontòleg i conseller en cap de la Secció de Geologia-Paleontologia del Institut d’Estudis Ilerdencs), aquestes petjades es situen en els darrers moments de l’era Mesozoica, és a dir, en el Cretaci final, al pis Maastrichtia superior, amb una edat d’uns 65,5 milions d’anys. Són les petjades més joves d’arreu del món. Es van fer quan faltaven uns 200.000 anys aproximadament per la gran extinció.

Les petjades es troben escampades sobre un banc de gres que aflora a la superfície marcant un fort pendent. N’hi ha centenars en uns 1000 metres quadrats, i es pensa, que, al fons del Barranc de les Artigues, hi devia haver un corrent d’aigua important, que era on anaven a beure els dinosaures.

Com que la superfície que trepitjaven era sorra, les petjades es quedaren marcades fins que s’acabaren fossilitzant.

El jaciment de Vall d’Ariet compta amb una extensió aproximada de 1000 m2 i l’estat de conservació de les restes fòssils indirectes de dinosaure (icnites) és regular.

No es distingeixen detalls de l’anatomia autopodial dels animals que les van produir i no s’ha dut a terme cap actuació sobre el jaciment de Vall d’Ariet. Tampoc està senyalitzat ni museïtzat de cap manera.

 

 

Vista global de les petjades de dinosaure escampades. Jaciment Paleontològic de la Vall d'Ariet. Artesa de Segre, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Vista global de les petjades de dinosaure escampades. Jaciment Paleontològic de la Vall d’Ariet. Artesa de Segre, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

El Jaciment d’Icnites de la Vall d’Ariet

El contingut fòssil del jaciment de Vall d’Ariet és format únicament per restes indirectes de dinosaures (icnites). Conté centenars d’icnites arrodonides que han estat atribuïdes a un grup de sauròpodes de mida mitjana i petita un àrea de 1000 metres quadrats.

Les icnites no presenten una ordenació evident i no s’han identificat rastres de pas d’aquests dinosaures. Van ser trobades per arqueòlegs del Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI).

Per la forma circular de les petjades i pels quinze o vint centímetres de superfície que presenten, s’han atribuït a petits sauròpodes que eren sobretot herbívors.

Encara hi ha qui no es vol creure que això no és altra cosa que petjades, ni més ni menys que de dinosaure, i no el senyal que deixarien bous, vaques i altres bèsties.

A saber per quin misteriós motiu, aquestes petjades no han gaudit de l’impuls institucional que sens dubte també mereixen, com d’altres icnites no llunyans d’aquest lloc.

Segons va dir la propietària de la finca, Anna Torruella:

“el que menys ens pensavem és que eren de dinosaures, els veïns sempre hem pensat que eren petjades de bous.”

L’Anna Torruella també recordaba que

“fa 15 ó 20 anys eren experts estrangers els que s’interessaven per aquesta zona i venien amb mapes on ja tenien senyalitzades les zones.”

 

 

Detall de les petjades de dinosaure escampades sobre un banc de gres. Jaciment Paleontològic de la Vall d'Ariet. Artesa de Segre, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

Detall de les petjades de dinosaure escampades sobre un banc de gres. Jaciment Paleontològic de la Vall d’Ariet. Artesa de Segre, La Noguera. Lleida, Catalunya. Montsec de Rúbies.

 

 

Els Últims Dinosaures dels Pirineus

Els jaciments amb petjades de dinosaure de La Noguera estan datades en el trànsit entre l’era Mesozoica a la Cenozoica. El trànsit entre aquestes dues unitats temporals engloba l’extinció dels dinosaures.

Aquestes formacions del prepirineu són el resultat del farcit de les conques sedimentàries que flanquejaven la vessant sud dels Pirineus quan aquests estaven en plena formació. Aquestes conques connectaven amb un braç d’aigua del oceà Atlàntic, que en aquells moments s’estenia per part dels actuals Pirineus.

Les icnites de dinosaures són evidències del pas d’aquests animals sobre substrats tous, que eren bàsicament planures fangoses o l’interior de llits fluvials o aiguamolls.

En les roques que trobem a la La Noguera hi ha escrita la història dels dinosaures durant els set milions d’anys que van precedir la seva extinció (entre 72 i 65 milions d’anys), per tant estem davant dels últims dinosaures europeus.

Els dinosaures coneguts pels jaciments de La Noguera, pertanyen a tres grups per ordre d’importància: sauròpodes (els més comuns), ornitòpodes i teròpodes (molt rars).

 

 

Zones Paleontològiques amb Jaciments de Dinosaures de La Noguera

 

La comarca de La Noguera  compta amb un important registre fòssil de restes directes i indirectes de dinosaures.

Des de finals dels anys setanta han aparegut nombroses restes que han augmentat el ric patrimoni paleontològic d’aquesta comarca i el conjunt de punts rics en aquestes han permès establir un espai paleontològic en un mateix àmbit temàtic.

Les restes recollides a la zona van des de fragments òssis a closques d’ous, passant per icnites de dinosaures.

Aquest conjunt de jaciments agrupats sota el nom de Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de La Noguera és compost, fins al moment, per un total de cinc jaciments amb icnites de dinosaure com a evidències més destacades.

El conjunt de jaciments que conformen la Zona Paleontològica de La Noguera presenten un total de prop de 1.100 icnites de dinosaure distribuïdes en diversos afloraments que sumen una superfície total de prop de 3.000 m2.

La importància d’alguns d’ells és molt rellevant ja que se situen molt a prop del límit entre el Cretaci i el Terciari d’aquesta àrea dels Pirineus.

La Zona Paleontològica amb Jaciments de Dinosaures de La Noguera compte amb un total de cinc afloraments distribuïts discontinuament entre la vall d’Àger (Montsec de d’Ares) i la serra de Sant Mamet (Montsec de Rúbies).

Cadascun dels jaciments té una entitat paleontològica pròpia i se situa diferentment en la succesió estratigràfica de materials de la formació Tremp de la zona. Així, d’Oest a Est, trobem els jaciments de la Mata del Viudà, La Maçana (veure article), Masia del Marull, Peralba i aquestes de la Vall d’Ariet.

Juntament amb els jaciments de Mata del Viudà, Masia del Marull (La Noguera) i Cingles del Boixader (Berguedà) podrien representar el registre de dinosaures més modern d’Europa.

 

 

ESPAI PROTEGIT DEL JACIMENT D’ICNITES DE LA VALL D’ARIET

 

Recordeu que aquest és un espai protegit i fràgil. Els espais naturals, arqueològics i paleontològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret està dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic.

  • Protecció: Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN)
  • Classificació: Zona paleontològica
  • Núm. de Registre/Catàleg: 3861-ZP
  • Data Declaració: 10/06/2014
  • Nº DOGC: 6644

 

 

Agraïm els comentaris i aclariments rebuts per part d’Antoni Lacasa Ruiz, paleontòleg i conseller en cap de la Secció de Geologia-Paleontologia del Institut d’Estudis Ilerdencs: http://www.fpiei.cat/.

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarretes de SerradelMontsec.cat?




Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets







Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

3 Comments

  1. Em sembla molt adient la vostra Web, amb contingut interessant.
    Us he de dir però, que les petjades d’Ariet es situen en els darrers moments de l’era Mesozica, és a dir, en el Cretaci final, el pis Maastrichtia superior, amb una edad d’uns 65,5 milions d’anys. Són les petjades més joves d’arreu del món. Es van fer quan faltaven uns 200.000 anys aproximadament per la gran extinció.
    Com molt be dieu, les dinoicnites (petjades de dinos) s’atribueixen a petits saurópodes, dinosaures de llarg coll i cua amb cos elefantí.
    Sóc d’acord que convé conservar aquest insòlit patrimoni.

  2. La vostra web toca les meves arrels de ben a prop. Els meus familiars materns tots son descendents de la Vall d’Ariet, concretament de Cal Boliart, Paneres i Cal Franciscano….i és per això que us escric, perquè les petjades no van ser trobades a cal Revellit tal i com informeu, van ser trobades al que s’anomena les “llinasques” de cal Franciscano, radera mateix de la casa, vaixant cap al riu, ho sé perquè al veure això m’ha soptat i ho he preguntat al meu àvi, Rosendo Brescó Roca i us aseguro que ho sap de ben grat, perquè quan van sortir la noticia de la troballa qui ensenyava les petjades era el meu tiet el desaparegut Pere Brescó Roca de Cal Franciscano. Bè espero que no us sàpiga greu l’aclariment, però ho havia de fer, els hi dec als de casa!!!

  3. Hola Judit! Hem modicat les dades gràcies als teus comentaris. Efectivament, malgrat hem visitat el lloc estavem equivocats en la situació geogràfica correcte.

    Gràcies per les correccións.

Trackbacks/Pingbacks

  1. Escapada familiar: montaña, río y pueblitos buenos en el Pallars Jussà | - […] es conocida como “Tierra de Dinosaurios”, en plena zona natural puedes encontrar huellas y huevos de dinosaurios (a visitar…
error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca