Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

La Presa de Canelles

 

La presa de Canelles disposa del Centre d’Interpretació de l’Energia i la Geologia, un nexe entre el públic i el coneixement científic i tècnic, acostant el món de l’Energia, la Geologia i del Medi Natural…

Presa de Canelles. Os de Balaguer (La Noguera) i Estopanyà (Ribagorça). Serra del Montsec.

Presa de Canelles. Os de Balaguer (La Noguera) i Estopanyà (Ribagorça). Serra del Montsec.

 

EL SALT I PRESA DE CANELLES

Os de Balaguer (La Noguera) i Estopanya (Ribagorça). Montsec de l’Estall i Montsec d’Ares.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA DE LA PRESA DE CANELLES

La Presa de Canelles queda situada a l’extrem occidental de la Serra de Blancafort, embassant el riu Noguera Ribagorçana, a l’anomenada Vall de Canelles, just abans de que el riu s’engorgi pel Pas de la Sabina.

Aquesta petita vall era coneguda d’antic per l’extracció de sal de les Salines de Tragó, situades al costat dret del riu Noguera Ribagorçana, just a l’entrada del Pas de la Sabina.

De fet, a uns centenars de metres de fondària, on es troben les salines, hi ha un immens dipòsit de sal, producte del llarg procés de sedimentació de l’Ocea de Tetis.

Aquest salí és de tan grans dimensions, que, segons el geòlegs, comunica amb la Muntanya de sal de Cardona.

Fa un temps, empresa extractora va voler extreure aquesta sal, i va realitzar prospeccions de mostreig, però per l’oposició dels veïns i el greu impacte ambiental que ocasionaria l’extracció amb fracturació hidràulica (fracking), finalment el projecte es va abandonar.

La presa es troba al límit entre el municipi d’Os de Balaguer, a la comarca de La Noguera i al municipi d’Estopanyà, Ribagorça d’Osca. És el riu Noguera Ribagorçana el que fa de límit entre ambdues comarques i la Presa de Canelles la que fa de pont entre elles.

Des del costat català, l’accés fins la presa es pot fer des de Vilamajor, partint de la carretera C-12 a l’alçada del quilòmetre 189, per una pista de muntanya bastant malmesa que porta fins a la Presa de Canelles.

Des del costat aragonès, l’accés fins la presa es pot fer des de Camporrells o des d’Estopanyà, agafant la carretera HU-V-9301 fins a la Presa de Canelles.

 

 

 

 

En un costat de la presa es troba la Cova Negra de Tragó, la qual té restringit l’accés i només es permeten les visites guiades conjuntament amb una visita molt interessant a les instal·lacions de la Presa de Canelles.

Aquesta cova es coneguda de molt antic per la gent de l’entorn i va servir d’amagatall, en diferents moments històrics, i es va convertir en un lloc per anar a passar un dia d’esbarjo, d’excursió i amb la família.

Es considera que aquesta cova ha estat habitada per els humans durant mil·lennis des del Bronze Mig.

A la Cova Negra de Tragó s’han trobat restes lítiques, destacant les pedres de molí, percussors, destrals de cornubianita, ganivets, rascadors de sílex, agulles, culleres, braçalets, puntes de sageta i punxons, així com ceràmica treballada.

El noms de ‘Salines de Tragó’ i ‘Cova Negra de Tragó’ venen donats pel despoblat proper de Tragó de Noguera, el qual va quedar enfonsat (en part) per les aigües del Pantà de Santa Anna.

 

 

LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

La Cova Negra de Tragó (o Cova del Pi Negre o també Cova Negra de Canelles), es troba al costat esquerra del riu Noguera Ribagorçana i la Presa de Canelles…

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

Cova Negra de Tragó, Os de Balaguer. Lleida, Catalunya. Aspres del Montsec.

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE CANELLES

El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons la interpretació de Joan Coromines, aquest afirma que en mencions antigues i anteriors, Canelles apareix amb els noms de Cannelas (anys 1063 i 1064), Canneles (1076), Canelles (1359), etc.

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Mn. J. Segura (Veu del M., 1897, 52) proposa com a etimologia de ‘Canelles’, les ‘canelles’ o canonets per on raja l’aigua d’alguna font. […] però cal pensar que els altres deuen derivar d’un llatí *CANNETULA ‘el canyar petit o canyeret’, que alhora deriva del llatí CANNA ‘canya’ …

 

 

 


EL SALT DE CANELLES

El Salt de Canelles és un aprofitament hidroelèctric, sobre el riu Noguera Ribagorçana, als peus de la presa de Canelles, meitat a Estopanyà (Ribagorça d’Osca) i meitat a Os de Balaguer (La Noguera, Lleida).

El salt concentra els corrents d’una zona de 1.628 km2 que li reporten, en un any mig, uns cabals de 30 m. cúbics/seg.

La capacitat de l’embassament, és de 68 milions de metres cúbics quan l’aigua es troba a la cota 506.

La caiguda total del salt és de 127,61 m, encara que aquesta xifra es pot veure modificada en funció del nivell propi de l’embassament i fins i tot de la situació del següent embassament, el de Santa Anna, que es troba aigües avall.

L’embassament resultant de la construcció de la presa de Canelles es el mes gran de la conca del riu Noguera Ribagorçana, (680Hm3 = 680 mil milions de litres d’aigua) i el segon més gran del Sistema Hidrogràfica del Ebre.

El seu caràcter hiper-anual permet, a més de produir energia elèctrica, la regulació de les aigües per l’abastiment a poblacions i regs agrícoles.

Les grans dimensions d’aquesta presa de 210 metres de longitud i 152 metres d’alçada, en el seu moment va aconseguir el rècord d’altura a Espanya, van determinar l’ús d’una volta de formigó com a sol.lució ocnstructiva.

 

 

 

 


EL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE L’ENERGIA I LA GEOLOGIA

La presa disposa del Centre d’Interpretació de l’Energia i la Geologia, el qual pretén ser un nexe entre el públic i el coneixement científic i tècnic, acostant al visitant el món de l’Energia, la Geologia i del Medi Natural.

El Centre, aprofita les característiques d’un espai únic al peu d’una de les preses més importants d’Europa..

L’edifici central disposa d’una aula amb capacitat per 40 persones i sales d’exposició permanent dedicada a l’energia, a la geologia i a L’aigua, com font d’energia.

Acabada la visita es fa un recorregut per l’interior de la central de producció d’energia elèctrica, així com de la Cova Negra de Tragó ubicades dins la Serra de Blancafort.

 

 

 

 

VISITAR LA PRESA DE CANELLES I LA COVA NEGRA DE TRAGÓ

 

Per fer visites guiades al Centre d’Interpretació de l’Energia i la Geologia, així com la Cova Negre de Tragó i la Presa de Canelles podeu anar a la web d’Os Aventura on trobareu Informació i reserves.

Les visites es fan els dissabtes, diumenges i festius, al matí i a la tarda, i tenen una durada aproximada de 4 hores:

 

 

Plànols de situació del Salt de Canelles: descripció i cartografia. Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER). Any 1959. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Montsec. Arxiu Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Plànols de situació del Salt de Canelles: descripció i cartografia. Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER). Any 1959. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Montsec. Arxiu Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

 

 


HISTÒRIA DE LA PRESA DE CANELLES

La presa va ser construïda en un temps rècord per l’equip de la ENHER (sis anys, de l’any 1953 a l’any 1959), però abans d’iniciar el procés de construcció de la presa i per treballar en sec, es va haver de desviar el riu Noguera Ribagorçana.

Per poder fer el desviament es va construir uns petits assuts (petites preses) i un túnel deixant en sec tota la zona de treball, iniciant a continuació el procés de condicionament del terreny i la construcció dels ancoratges de la presa.

Malgrat les dificultats, la construcció de la presa va ser un dels èxits més importants de la enginyeria de l’època, va ser construïda en un temps rècord i encara avui és visitada i estudiada per algunes universitats d’Europa.

 

 

 

 

Quan van realitzar l’ompliment de l’embassament, a mesura que anaven construint la presa, van aparèixer importants fuites d’aigua a través del massís càrstic especialment en el marge esquerre, alentint els treballs i l’ompliment.

Durant els anys 1957 a 1962 i 1971 a 1973, es va construir una pantalla d’impermeabilització a l’interior de la muntanya i en les dues marges del riu per evitar les fuites d’aigua a través de la muntanya.

A més, i amb l’objectiu de reforçar la seguretat de la presa, entre els anys 1974 i 1976, va haver de construir un contramur de reforç per l’estrep dret de la presa.

La central és de caverna i esta excavada dins de la muntanya en el marge esquerre del riu a peu de presa, i s’accedeix a través d’un túnel excavat a la roca.

 

 

Plànols de situació del Salt de Canelles: descripció i cartografia. Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER). Any 1959. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Montsec. Arxiu Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Plànols de situació del Salt de Canelles: descripció i cartografia. Empresa Nacional Hidroeléctrica del Ribagorzana (ENHER). Any 1959. Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Montsec. Arxiu Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

 

 

En aquesta presa l’aigua no vessa per sobre, sinó que ho fa per un sobreeixidor que es troba gairebé 300 m aigües amunt. Això permet que l’intradós romangui sec i que la presa es pugui recórrer per fora sense necessitat de construir una galeria interior.

Els diferents bancals que divideixen la presa en bandes horitzontals permeten anar reduint la secció i crear uns passos sobre els quals es recolzen les escales metàl·liques.

En connectar la superfície convexa de l’estrep dret amb la superfície còncava de la volta, el conjunt adquireix la imatge d’una superfície plegada entre les muntanyes.

 

 


EL POBLAT DE CANELLES

A la Vall de Canelles, en temps antics, va existir un poblat anomenat Canelles del que no en queda pràcticament res. El cas es que aquest poble va ser refundat durant la construcció de la Presa de Canelles i poc després va desaparèixer de nou per segona vegada a la història.

El poblat de Canelles va ser construït per la empresa ENHER per albergar la gran quantitat de treballadors i familiars desplaçats des de tots els racons de la geografia espanyola per treballar en la construcció de la Presa i de la Central.

Durant l’època va albergar unes 4.000 persones que en la seva majoria van arribar del sud, i si afegim les que s’allotjaren als pobles veïns com Estopanyà, Camporrells i d’altres, gairebé sumaven 6.000 les persones entre treballadors i  familiars.

El poblat disposava d’una infraestructura molt completa, a part dels xalets i cases, també disposava d’oficines, hotels, escola, església, botigues, bars, caserna de la Guàrdia Civil, etc, i la festa major va arribar a ser la més gran i important de la comarca.

A finals dels anys 80, acabades les obres es va enderrocar, quedant actualment algunes restes del que va ser un autèntic poble.

 

 

Generadors de la Presa de Canelles. Dispositiu unit a la turbina que converteix l’energia de rotació en energia elèctrica. Os de Balaguer (La Noguera) i Estopanyà (Ribagorça). Serra del Montsec.

Generadors de la Presa de Canelles. Dispositiu unit a la turbina que converteix l’energia de rotació en energia elèctrica. Os de Balaguer (La Noguera) i Estopanyà (Ribagorça). Serra del Montsec.

 

 


LA CARA OCULTA DELS PANTANS DE FRANCO

El documental La cara oculta dels pantans de Franco, revela les penoses condicions que van sofrir les més de 6.000 persones que van treballar en les obres hidràuliques impulsades pel dictador espanyol al Pirineu català i aragonès, especialment en la conca del riu Noguera Ribagorçana.

A través de testimonis, aquest treball també mostra l’impacte industrial i ecològic a la zona.

Segons explica el director del reportatge, el periodista Manuel Campo Vidal, fill de la vila pròxima de Camporrells, el documental a més de complir una tasca informativa i documental d’una dura realitat, vol homenatjar totes les víctimes que van participar en penoses condicions en aquestes obres.

Les obres gegantines dels pantans, situades en bona part al Pirineu català i aragonès, van inundar pobles i zones cultivables, van desplaçar forçosament la població autòctona i van generar una gran emigració de treballadors des del sud, especialment d’Andalusia, en condicions de duresa extrema.

 

Documental 'La cara oculta dels pantans de Franco', dirigit per Manel Campo Vidal.

Documental ‘La cara oculta dels pantans de Franco’, dirigit per Manel Campo Vidal.

 

 


L’ANTIC POBLE DE BLANCAFORT

L’anomenat pont de Blancafort, un pont espectacular que creuava la Noguera Ribagorçana, formava part del camí entre Fet i Balaguer, unint també Estopanyà, era un accés espectacular al poble de Blancafort, que pertanyia al terme de Tragó de Noguera.

Aquest pont es situava a uns 2 kilòmetres de l’actual presa de Canelles i la seva construcció datava de 1911, on abans només hi havia passarel·les de fusta fràgils que calia reconstruir sovint.

El pantà de Canelles ho va inundar tot, el pont, el poble de Blancafort, el camí i tota la rica horta dels voltants.

 

 

L'Antic Pont de Blancafort que unía el camí de Balaguer a Fet i Estopanyà abans de la creació del Pantà de Canelles. Fotografia posterior al 1911 d'origen desconegut.

L’Antic Pont de Blancafort que unia el camí de Balaguer a Fet i Estopanyà abans de la creació del Pantà de Canelles. Fotografia posterior al 1911 d’origen desconegut.

 

 

Blancafort era un poblet d’un sol carrer que acabava en una plaça sense sortida on hi era el forn.

Pel costat de ponent arribava el riu Guart, pel nord la Noguera Pallaresa i per l’est l’aigua del Barranc de Blancafort, el Barranc de la Xollada i el Barranc del Llop. Unes terres molt productives pel conreu.

Gairebé tothom tenia com primer o segon cognom el de “Gesé”. Com a curiositat, a l’avui desaparegut poble de Blancafort, nasqué Rosa Mateu Gesé a l’any 1910, besàvia del jugador de futbol Leo Messi, que amb 18 anys va decidir començar una nova vida a l’Argentina.

 

 

 

 

Durant el trajecte marítim va conèixer a Josep Pérez Solé (nascut a Bellcaire d’Urgell) amb el qual acabaria casant-se i tenint tres filles. Una d’elles, Rosa Maria Pérez, contrauria matrimoni amb un italià, emigrant com ella, anomenat Eusebio Messi.

Entre els fills d’aquesta parella estava Jorge Horaci Messi Pérez, pare del pare de Leo Messi.

 

 

Antic poble de Blancafort, després del seu abandonament, als anys 60 (d'autor desconegut). Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

Antic poble de Blancafort, després del seu abandonament, als anys 60 (d’autor desconegut). Os de Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya. Serra del Montsec.

 

 


ESPAI D’INTERÈS NATURAL DELS VESSANTS DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA

 

Aquesta zona es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DELS VESSANTS DE LA NOGUERA RIBAGORÇANA , dins la comarca de La Noguera.

I també es troba dins de l’anomenada Xarxa Natura 2000 dins de l’àrea dels Vessants de la Noguera Ribagorçana.

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals, històrics, arqueològics i paleontològics estan protegits i són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

 

 

FONTS

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!