Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

La Primera Central Telefònica Automàtica de l’Estat. Balaguer.

 

L’any 1923, la Mancomunitat de Catalunya va inaugurar a Balaguer la primera central pública telefònica de commutació automàtica de l’estat amb un cost de 85.936 ptes…

Telèfon de proves original utilitzat a la primera central automàtica de l'estat, inaugurada a Balaguer l'any 1923. Foto de historiatelefonia.com

Telèfon de proves original utilitzat a la primera central automàtica de l’estat, inaugurada a Balaguer l’any 1923. Foto de historiatelefonia.com

 

LA PRIMERA CENTRAL TELEFÒNICA AUTOMÀTICA DE L’ESTAT

Balaguer, La Noguera. Lleida, Catalunya.

 

 

 


EL PROJECTE DE TELEFONIA DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

A començaments del segle XX la legislació espanyola havia deixat en mans de la iniciativa privada el desenvolupament dels serveis de telefonia.

Això va provocar que totes aquelles zones on el cost de la construcció i el manteniment de les línies impedia l’obtenció ràpida de beneficis, quedessin arraconades degut a la manca d’inversió.

Aleshores la Mancomunitat de Catalunya es va fixar com a objectiu la creació d’una xarxa de telefonia que arribés a tots els pobles i els unís a les xarxes interurbanes existents a la resta de l’estat espanyol.

Per aconseguir-ho va signar un acord amb la Compañía Peninsular de Teléfonos, companyia gestora de les xarxes interurbanes de Catalunya, i demanà una concessió a l’Estat, signada el 9 de setembre de l’any 1915.

 

 

Ponència que redactà les bases de la Mancomunitat de Catalunya. Portada de la revista 'Ilustració Catalana', núm 437, Barcelona, Octubre de 1911.

Ponència que redactà les bases de la Mancomunitat de Catalunya. Portada de la revista ‘Ilustració Catalana’, núm 437, Barcelona, Octubre de 1911.

 

 

Així nasqué la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, aconseguint que el territori català fos un dels territoris de l’estat on l’expansió del telèfon va arribar als nivells més alts.

Catalunya va tenir una contribució excel·lent en la difusió de el telèfon a l’estat espanyol, tant pel seu paper clau en la primera transferència de la nova tecnologia de les telecomunicacions, així com per ser bressol de les companyies operadores més destacades nascudes posteriorment.

La supressió de la Mancomunitat de Catalunya pel dictador Miguel Primo de Rivera i l’atribució del servei telefònic en modalitat de monopoli a la Compañía Telefónica Nacional de España (filial de la companyia americana International Telephone & Telegraph, ITT, fins a la seva nacionalització a l’any 1945) a l’any 1925, provocà que els gran projectes de la Mancomunitat de Catalunya es paralitzessin de forma definitiva.

 

 

Plaça del Mercadal, 49, Balaguer. Edifici on la Mancomunitat de Catalunya va instal·lar la primera central pública telefònica de commutació automàtica de l'estat.

Plaça del Mercadal, 46, Balaguer. Edifici on la Mancomunitat de Catalunya va instal·lar la primera central pública telefònica de commutació automàtica de l’estat.

 

 


LA PROMOCIÓ DE LA XARXA TELEFÒNICA DE LA MANCOMUNITAT

Dins del pla d’implantació del servei telefònic a tot Catalunya, la Mancomunitat de Catalunya va publicar al juliol de l’any 1916 una subhasta per la instal·lació de la línia interurbana LleidaBalaguerTrempLa Pobla de Segur– Sort, i una altra per la instal·lació de la línia de Balaguer fins a Calaf.

A l’any 1919, es va instal·lar la primera central telefònica a Balaguer, situada al cap del Carrer del Pont. Posteriorment, l’any 1922, es va traslladar i ampliar al segon pis de la Plaça Mercadal, número 51 (avui dia és el número 46), i suportava a 94 clients, de 18 pobles agregats, i tres línies directes de interconnexió amb Lleida.

El 3 de Febrer de l’any 1923 es va inaugurar, en el mateix local i també a càrrec de la Mancomunitat de Catalunya, la primera central pública telefònica automàtica de commutació de l’estat, del tipus Strowger step by step, que aleshores la fabricava l’empresa alemanya Siemens & Halske, amb un cost total de 85.936 ptes.

A l’Arxiu Comarcal de La Noguera, s’hi troba l’anomenat Llibre Verd, també anomenat Cròniques de la Ciutat de Balaguer (on es troben les cròniques esdeveniments de Balaguer des de l’any 1630 fins l’any 1990), on es conserva el document de la inauguració que podeu consultar en línia amb el codi ACN200-100-T1-3813.

 

 

Esteve Terradas i Illa (1883 - 1950) fou doctor en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), i director de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya.

Esteve Terradas i Illa (1883 – 1950) fou doctor en Ciències Exactes i en Ciències Físiques; Enginyer de Camins, Canals i Ports; Enginyer Industrial (1909), i director de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya.

 

 

Va ser la primera central pública telefònica de commutació automàtica de l’estat espanyol, amb una capacitat de 200 clients i ampliables fins a 1.000 clients.

Aquest projecte va ser dirigit per l’enginyer Manuel Marín Bonell, cap de l’àrea d’Explotació del Servei de Telèfons de Lleida, que va viatjar a la seu de Siemens a la ciutat de Berlín, i per Esteve Terradas Illa, Enginyer Director de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya.

Esteve Terrades Illa, considerat una eminència, intel·lectualment parlant, era Doctor en ciències exactes i en ciències físiques, enginyer de camins, canals i ports i enginyer industrial.

Fins i tot, Albert Einstein, en una entrevista concedida al diari El Sol, l’any 1930, va arribar a afirmar el següent:

 

Albert Einstein
Albert Einstein 'Una Visita a Einstein'. Diario Sol 27.03.1930

Terradas es una gran inteligencia, y sobre todo muy original. He tratado a muchos hombres en el curso de mi vida, y no vacilo en afirmar que el profesor es uno de los que más me han interesado.

 

Amb 21 anys ja era doctor en física i matemàtiques, va arribar a ser després Director de la Compañía Telefónica Nacional de España (filial de la companyia americana International Telephone & Telegraph, ITT, fins a la seva nacionalització a l’any 1945).

Esteve Terrades Illa, va exercir una activitat pedagògica important i va ser membre fundador de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1911.

 

 

Imatge de la primera central telefònica automàtica de l'estat espanyol, instal·lada a la Plaça Mercadal, núm 51, de Balaguer l'any 1923.

Fotografia de la primera central telefònica automàtica de l’estat espanyol, instal·lada a la Plaça Mercadal, número 51 (ara número 46), de Balaguer l’any 1923.

 

 


EL MONOPOLI DE LA COMPAÑÍA TELEFÓNICA NACIONAL DE ESPAÑA

L’any 1956 es va inaugurar una nova central telefònica a Balaguer, en un edifici aixecat a l’espai on estava prèviament l’Hospital de Sant Joan, que va ser enderrocat l’any 1933.

El solar que va deixar el seu enderroc va ser usat com a dipòsit de materials per la Paeria de Balaguer fins a la seva urbanització i construcció de la Plaça de Manuel Marín Bonell.

Aquesta nova central telefònica, quedà inaugurada coincidint amb les Festes de Sant Crist. Era una central telefònica automàtica del tipus Rotary 7D rural d’Standard Elèctrica SA, on actualment s’hi troben situades les oficines de Sociedad Estatal Correos y Telegrafos, S.A.

L’acte inaugural va ser representat pel llavors president de la República de Costa Rica, Josep Figueres Ferrer (1906-1990), anomenat Don Pepe, amb orígens a Os de Balaguer.

 

 

Fotografia colorejada de Josep Figueres Ferrer, president de la República de Costa Rica, activant un quadre de força, durant l'acte de la inauguració de la nova central del tipus 'Rotary 7D' a l'any 1956.

Fotografia colorejada de Josep Figueres Ferrer, president de la República de Costa Rica, activant un quadre de força, durant l’acte de la inauguració de la nova central del tipus ‘Rotary 7D’ a l’any 1956.

 

 

Aquest dia també es va descobrir la placa que donava nom a l’esmentada plaça de Manuel Marín Bonell, aleshores enginyer de la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), present a l’acte, que va ser també responsable del projecte de la nova central telefònica fabricada per Siemens.

Durant la  postguerra, Manuel Marín Bonell, va tenir una tasca destacada en recuperar molts centres telefònics antics i deteriorats, entre ells va desenvolupar la tasca de connectar la central de Balaguer, única de sistema Strowger step by step, en aquell moment propietat de la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), amb la resta de la xarxa i així convertir-la en útil i disponible per al servei interurbà.

 

 

Bust de Manuel Marín a la plaça que porta el seu nom de Balaguer. Enginyer de la Mancomunitat de Catalunya que va projectar la primera central de telèfons automàtica de l'estat.

Bust de Manuel Marín, de l’escultor Genaro Iglesias Cabezón, a la plaça que porta el seu nom a Balaguer. Enginyer de la Mancomunitat de Catalunya que va projectar la primera central de telèfons automàtica de l’estat.

 

 

Posteriorment, l’any 1976, es va construir un nou edifici al carrer de Sant Crist de Balaguer amb el sistema de commutació de barres creuades Pentaconta 1000 d’Standard Elèctrica SA, i després amb el sistema digital S12 de l’empresa successora d’aquesta última, Alcatel España SA.

 

 

 

 

FONTS

 

  • Museu de la Noguera
  • Historias de la Telefonía en España
  • FABRA RIBAS, A. (27 Març 1930). Impresiones de Viaje: Una visita a Einstein. El Sol.
  • ANTONI ROCA y JOSÉ MANUEL SANCHEZ RON, Esteban Terradas. Ciencia y técnica en la España contemporánea.
  • CALVO, A. Historia de Telefónica: 1924-1975. Primeras décadas: tecnología, economía y política. Fundación Telefónica. 2011.
  • CALVO, A. “Teléfono para todos… o casi. La singular experiencia de la red de la Mancomunidad de Cataluña, 1914-1925”. A Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1 de juliol de 2014, vol. XVIII, n. 481.
  • MARÍN, M. Explotación y conservación de centrales automáticas. Curso de conferencias semanales. Compañía Telefónica Nacional de España. 1927.
  • Llibre Verd. Fons de l’Ajuntament de Balaguer. Arxiu Comarcal de la Noguera. Fol. 258r. Inauguració de la central telefònica automàtica, obra de la Mancomunitat de Catalunya. 1923.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!