Pages Menu
Categories Menu

La Primera Central Telefònica Automàtica de l’Estat. Balaguer

 

El 3 de Febrer de 1923 s’inaugurà, per part de la Mancomunitat de Catalunya, la primera central pública automàtica de commutació de l’estat, del tipus step by step Strowger, amb un cost de 85.936 ptes…

Telèfon de proves original utilitzat a la primera central automàtica de l'estat, inaugurada a Balaguer l'any 1923. Foto de historiatelefonia.com

Telèfon de proves original utilitzat a la primera central automàtica de l’estat, inaugurada a Balaguer l’any 1923. Foto de historiatelefonia.com

 

LA PRIMERA CENTRAL TELEFÒNICA AUTOMATICA DE L’ESTAT

Balaguer

 

 

 


EL PROJECTE DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

Al començament del segle XX la legislació espanyola havia deixat en mans de la iniciativa privada el desenvolupament dels serveis de telefonia.

Això va provocar que totes aquelles zones on el cost de la construcció i el manteniment de les línies impedia l’obtenció ràpida de beneficis, quedessin arraconades per la manca d’inversió.

Aleshores la Mancomunitat de Catalunya es va fixar com a objectiu la creació d’una xarxa de telefonía que arribés a tots els pobles i els unís a les xarxes interurbanes existents a la resta de l’estat espanyol.

Per aconseguir-ho va signar un acord amb la Compañía Peninsular de Teléfonos, gestor de les xarxes interurbanes de Catalunya, i demanà una concessió a l’Estat, que signada el 9 de setembre de 1915.

Així nasqué la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, aconseguint que el territori català fos un dels territoris en que l’expansió del telèfon va aconseguir nivells més alts.

Catalunya va tenir una contribució excel·lent en la difusió de el telèfon a l’estat espanyol, tant pel seu paper clau en la primera transferència de la nova tecnologia de les telecomunicacions i per ser bressol de les companyies operadores més destacades nascudes posteriorment.

La supressió de la Mancomunitat de Catalunya pel dictador Miguel Primo de Rivera i l’atribució del servei telefònic en modalitat de monopoli a la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE) l’any 1925 va provocar que els gran projectes de la Mancomunitat de Catalunya es paralitzessin definitivament.

 

 

Plaça del Mercadal, 49, Balaguer. Edifici on la Mancomunitat de Catalunya va instal·lar la primera central automàtica de telèfons de l'Estat.

Plaça del Mercadal, 46, Balaguer. Edifici on la Mancomunitat de Catalunya va instal·lar la primera central automàtica de telèfons de l’Estat.

 

 


LA PROMOCIÓ DE LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA

Dins del pla d’implantació del servei telefònic a tot Catalunya, la Mancomunitat de Catalunya va publicar al juliol de 1916 una subhasta per la instal·lació de la línia interurbana Lleida-Balaguer-Tremp-Sort-La Pobla de Segur, i una altra per la instal·lació de la línia de Balaguer a Calaf.

Cap el 1919, es va instal·lar la primera central telefònica a Balaguer, situada al cap del carrer del Pont. Posteriorment, l’any 1922, es va traslladar i ampliar al segon pis de la Plaça Mercadal, número 51 (ara número 46), am 94 abonats, 18 pobles agregats, i tres línies directes amb Lleida.

El 3 de Febrer de 1923 es va inaugurar, en el mateix local i també per la Mancomunitat de Catalunya, la primera central pública automàtica de commutació de l’estat, del tipus step by step (pas a pas) Strowger subministrada per l’empresa alemanya Siemens & Halske, amb un cost de 85.936 ptes.

A l’Arxiu Comarcal de La Noguera, a l’anomenat Llibre Verd o Cròniques de la Ciutat de Balaguer (de 1630 a 1990) es conserva el document de la inauguració que podeu consultar en línia amb el codi ACN200-100-T1-3813.

Va ser la primera central automàtica pública de l’estat espanyol, amb una capacitat de 200 abonats ampliables fins a 1000 abonats.

Aquest va ser un projecte dirigit per l’enginyer Manuel Marín Bonell, cap d’Explotació del Servei de Telèfons de Lleida, que va viatjar a la seu de Siemens a Berlín, i per Esteve Terradas i Illa, Enginyer Director de la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya.

Esteve Terrades, que era considerat una eminència, que amb 21 anys ja era doctor en física i matemàtiques, va arribar a ser després Director de Instrucción de la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE). Fins i tot, Albert Einstein, en una entrevista concedida al diari El Sol va afirmar:

 

Terradas es una gran inteligencia, y sobre todo muy original. He tratado a muchos hombres en el curso de mi vida, y no vacilo en afirmar que el profesor es uno de los que más me han interesado.

 

 

Imatge de la primera central telefònica automàtica de l'estat espanyol, instal·lada a la Plaça Mercadal, núm 51, de Balaguer l'any 1923.

Imatge de la primera central telefònica automàtica de l’estat espanyol, instal·lada a la Plaça Mercadal, núm 51, de Balaguer l’any 1923.

 

 


EL MONOPOLI DE LA COMPAÑÍA TELEFÓNICA NACIONAL DE ESPAÑA

L’any 1956 es va inaugurar una nova central telefònica, en un edifici aixecat a l’espai on va estar prèviament l’Hospital de Sant Joan, que va ser enderrocat el 1933.

El solar que va deixar el seu enderroc va ser usat com a dipòsit de materials per la Paeria de Balaguer fins a la seva urbanització i construcció de la Plaça de Manuel Marín.

La nova central telefònica, quedà inaugurada en coincidència amb les Festes de Sant Crist. Aquesta nova central era del tipus Rotary 7D rural d’Standard Elèctrica SA, on actualment hi son situades les oficines de Correus.

L’acte inaugural va ser representat pel llavors president de la República de Costa Rica, Josep Figueres Ferrer (1906-1990), anomenat Don Pepe, amb orígens a Os de Balaguer.

 

 

Josep Figueres Ferrer, president de la República de Costa Rica, inaugurant la nova central del tipus Rotary 7D a l'any 1956.

Josep Figueres Ferrer, president de la República de Costa Rica, inaugurant la nova central del tipus Rotary 7D a l’any 1956.

 

 

Aquest dia també es va descobrir la placa que donava nom a l’esmentada plaça de Manuel Marín Bonell, aleshores enginyer a la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), present a l’acte, i que va ser també responsable de el projecte de la central del fabricant Siemens.

Durant la  postguerra, Manuel Marín, va tenir una tasca destacada en recuperar molts centres telefònics antics i deteriorats, entre ells la tasca de connectar la central de Balaguer, única de sistema Strowger de la Compañía Telefónica Nacional de España (CTNE), amb la resta de la xarxa i deixar-la així disponible per al servei interurbà.

 

 

Bust de Manuel Marín a la plaça que porta el seu nom de Balaguer. Enginyer de la Mancomunitat de Catalunya que va projectar la primera central de telèfons automàtica de l'estat.

Bust de Manuel Marín, de l’escultor Genaro Iglesias Cabezón, a la plaça que porta el seu nom de Balaguer. Enginyer de la Mancomunitat de Catalunya que va projectar la primera central de telèfons automàtica de l’estat.

 

 

Posteriorment, l’any 1976, es va construir un nou edifici al carrer de Sant Crist de Balaguer amb el sistema de commutació de barres creuades Pentaconta 1000 d’Standard Elèctrica SA, i després amb el sistema digital S12 de l’empresa successora d’aquesta última, Alcatel España SA.

 

 

 

 

FONTS:

 

  • Museu de la Noguera
  • Historias de la Telefonía en España
  • FABRA RIBAS, A. (27 Març 1930). Impresiones de Viaje: Una visita a Einstein. El Sol.
  • ANTONI ROCA y JOSÉ MANUEL SANCHEZ RON, Esteban Terradas. Ciencia y técnica en la España contemporánea.
  • CALVO, A. Historia de Telefónica: 1924-1975. Primeras décadas: tecnología, economía y política. Fundación Telefónica. 2011.
  • CALVO, A. “Teléfono para todos… o casi. La singular experiencia de la red de la Mancomunidad de Cataluña, 1914-1925”. A Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. [En línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1 de juliol de 2014, vol. XVIII, n. 481.
  • MARÍN, M. Explotación y conservación de centrales automáticas. Curso de conferencias semanales. Compañía Telefónica Nacional de España. 1927.
  • Llibre Verd. Fons de l’Ajuntament de Balaguer. Arxiu Comarcal de la Noguera. Fol. 258r. Inauguració de la central telefònica automàtica, obra de la Mancomunitat de Catalunya. 1923.

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús a serradelmontsec@gmail.com.

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.




SerradelMontsec.cat


Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Aquest contingut no està diponible!