Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Santuari del Puig de Meià. Vilanova de Meià.



Al Puig de Meià queden restes de l’antic vilot, una part de panys de muralla i alguna torre de defensa de Ca la Carlana, el castell dels segles X i XI…

Ermita de la Mare de Déu del Puig Meià, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

SANTUARI DEL PUIG DE MEIÀ

Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).


 

 

 

 

 

SITUACIÓ GEOGRÀFICA DEL PUIG DE MEIÀ


El municipi de Vilanova de Meià, limita a tramuntana, amb la  serra del Montsec de Rúbies (o de Meià), amb el despoblat de Rúbies (ja dins del terme de Camarasa) i amb els municipis de la comarca del Pallars Jussà de Llimiana i Gavet de la Conca, a la cara nord del Montsec de Rúbies (o de Meià).

A ponent confronta en algun punt amb Àger (pel riu Noguera Pallaresa) i a migdia amb Camarasa (per la banda de Figuerola de Meià), amb Alòs de Balaguer (pel puig de Sant Mamet), i amb Artesa de Segre, també per llevant.

Com a curiositat, en Domingo Faneca Santacreu, pare de l’escriptor Juan Marsé, tenia les arrels familiars paternes a Vilanova de Meià, mentre que les arrels maternes provenien de Vilanova de la Sal. També, de renom internacional, el ballarí i coreògraf Cesc Gelabert té orígens familiars a Vilanova de Meià.

El Puig de Meià queda just a sobre del poble de Vilanova de Meià, talment com si fos un balcó que s’aboca a tota la Coma de Meià.

Es pot arribar per un corriol que puja ràpidament des del centre del poble en uns 30 minuts. L’altre alternativa és agafar la carretera de l’antic camí de l’Escala del Pas Nou, fins el km 3, per acabar agafant, a l’esquerra, la pista de muntanya anomenada Camí de la Serra de Paús.

L’origen històric de poblament d’aquesta zona va començar, molt probablement, com un oppidum ibèric que més tard es va romanitzar.

No se sap l’època exacta en què al vessant sud del Puig de Meià es va fundar el poble de Vilanova, encara que es creu que va ser a principis del segle XII, segons un document de l’any 1125 on queda citada. Això també ha quedat demostrat per alguns elements romànics força primitius de l’església parroquial.

A finals del segle XIV, tota la Coma de Meià va ser arrasada pel comte Mateu de Foix i l’antic poble de Meià, situat al Puig de Meià, va ser completament destruït. Els seus habitants van baixar a viure a Vilanova i a partir d’allà es va convertir en la població més important de la zona.

A molts indrets del pla del Puig de Meià, hi queden les restes de l’antiga població i encara es conserven una part de murs, de panys de muralla i d’algunes torres que defensaven Ca la Carlana, el castell dels segles X i XI.

 

Paisatge de la Roca Alta i Roca dels Arços des del Puig de Meià Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Paisatge de la Roca Alta i Roca dels Arços des del Puig de Meià Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

ORIGEN ETIMOLÒGIC DE ‘MEIÀ’


El nom d’un lloc, l’anomenat topònim, ens parla i ens interpel·la sobre la seva història, el seu entorn físic, paisatgístic i històric. És el signe d’identitat que caracteritza un lloc i respon a una tradició heretada que és memòria col·lectiva.

L’etimologia, l’anàlisi del origen primitiu d’un nom, ens ajuda a entendre l’origen històric i cultural del lloc. Segons Joan Coromines:

 

Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997)
Joan Coromines i Vigneaux (1905 - 1997) Onomasticon Catalionae

Diversos llocs del Principat. 1) El més conegut és la ‘Conca de Meià’, situada a la Noguera, entre el Montsec de Rúbies i la Serra de Sant Mamet, que li corre paral·lela més al Sud, separant la Conca de la ribera del Segre. Hi ha allí els pobles de ‘Vilanova de Meià’, ‘Figuerola de Meià’; i, entremig, Santa Maria ‘de Meià’, molt renomenat en els annals histories, perquè és on hi havia el gros monestir (Sta. Maria de Meià). Cf. la descripció dels llocs en BCECxvii,6.

El monestir fou destruït l’any 1003 per la gran expedició d”Al-Muzáffar’ contra Catalunya (a l’endemà de les victòries d’Almansor). Després de guanyar la batalla d’Albesa, el general sarraí llançà un raid per la Conca de Meià, destruí el monestir i arribà a prendre el castell de Montmagastre, al Nord d’Artesa de Segre. El cronista àrab escriu aquests dos noms llatins respectivament ‘m-d-nyš’ i ‘Mumaqsare’ (veg. l’art, de F. Hernández Jiménez, en Al-And. vi, 339-355).

Com que aquest dos noms no están ben vocalitzats pels manuscrits, en realitat és probable que la vocalització de Hernández Jiménez sigui inexacta, i que més aviat que ‘Madaniš’ s’hagi d’entendre ‘Madyanuš’ o ‘Mäydanuš’, tal com sembla ciar que més aviat s’havia de vocalitzar ‘Mumaqasr’, segons l’etimologia de Mo(nt)magastre: MAMMA CASTRI.

L’etimología la dona en forma inequívoca l’emplaçament de la Conca de Meià: en una fondalada entremig de les dues grans serres paral·leles: VALLUM O PAGUM MEDIANUM ‘el vall, clotada o rodal intermedi’. I no dubtem que, almenys en la major part dels homònims, es tracta del mateix origen. No pas d’un nom de pagus romà en -ANUM, derivat d’un nom propi MEDIUS, com admeteren M.Lübke (BDCxi, 29), i Aebischer (Top. 10).

 

 

 

 

ORIGEN HISTÒRIC DE L’ERMITA DEL PUIG DE MEIÀ


Les primeres notícies de l’església de la  Mare de Déu de Meià (antigament dita de Sant Cristòfol del Castell de Meià) són molt antigues.

Roig i Jalpí assegura haver vist en una làpida, que encara es conserva actualment, a mà esquerra sobre el portal d’entrada i que segons ell deia:

“Any del Senyor 815. En nom de Crist la present església fou feta”

 

La resta del text, aclareix, no es pot llegir perquè està desgastada pel salnitre. Aquest primer temple degué resultar molt malmès l’any 1003 per la gran expedició d”Al-Muzáffar’

Això motivà que es construís un nou temple, segurament molt més gran i sòlid, que fou consagrat l’any 1037 pel bisbe Eribau de la Seu d’Urgell.

L’església podria haver tingut una cripta, ja que es té notícia de que l’any 1094 es jurà el testament de Guitard Guillem de Meià a l’altar de sant Pere, situat sota l’església de Sant Cristòfol del Castell de Meià, però com que el document original no s’ha conservat, no se sap si es tracta d’una mala traducció.

Almenys fins a mitjan segle XII mantingué les funcions parroquials que tenia originàriament, ja que la creació del nou nucli de població al pla, amb el nom de Vilanova de Meià, va motiva la despoblació del nucli del Puig.

L’església de Sant Salvador de Vilanova recollí aleshores les funcions que abans feia la de Sant Cristòfol. Tot i que sembla ser que fins el segle XIV ambdós pobles conviuen amb població estable.

El 1396 el comtat d’Urgell fou envaït pel comte Mateu de Foix que aspirava a la Corona d’Aragó, després de la mort del rei Joan I d’Aragó.

Els habitants del Priorat de Meià oposaren resistència a aquesta ocupació, i el comte de Foix va destruir moltes poblacions de forma brutal. La vila vella de Meià fou arrasada, llevat de l’església de Sant Cristòfol, i mai va ser reconstruïda

 

 

 

 

TALLA DE LA MARE DE DÉU DE MEIÀ


Actualment, a l’església de Sant Salvador de Vilanova de Meià es conserva una talla policromada de la Mare de Déu amb el Nen del segle XII, que prové de l’ermita de Sant Cristòfol del Puig de Meià.

Fins l’any 1900 va ser-hi a l’altar de la l’església de Sant Salvador de Vilanova de Meià, fins que el rector la va amagar a les golfes perquè creia que s’estava deteriorant, i va comprar-ne una nova de certa semblança, dient que la original la faria restaurar.

Anys més tard, concretament a l’any 1926, uns paletes van trobar la imatge amagada mentre feien obres de remodelació. Conegut l’engany i per no fer escàndol, d’amagat van baixa la talla fins el poble i la van entregar a una casa molt devota perquè la guardessin.

A l’any 1928 després d’un incendi on va cremar tota l’ermita i la imatge de la Mare de Déu, i davant la consternació de les autoritats, la casa que guardava la imatge va explicar els fets de dos anys abans. Una vegada restaurada la van pujar de nou al temple de la Mare de Déu del Puig de Meià a l’any 1930.

Anys més tard, durant l’incendi de 1936, algú es va jugar la vida per salvar-la i fou retirada del culte. Més tard es va trobar a Saragossa en uns magatzems d’on va ser recuperada i custodiada.

La Mare de Déu és de fusta policromada de finals del segle XII o començaments del segle XIII i les seves dimensions son de 74 x 30,5 x 16 cm. Actualment, per seguretat, no es guarda a l’ermita del Puig de Meià.

La Mare de Déu del Puig de Meià es festeja el primer diumenge de maig fent un aplec, tot i que abans es feia el dia 3 de maig, coincidint amb la festa de la Invenció de la Santa Creu, quan Vilanova de Meià celebrava la festa major de primavera.

Una part del ritus que avui es fa al Puig de Meià el 3 de maig, cap a l’any 1641 encara es celebrava a la capella de la Santa Creu del Cogulló, moment quan potser es va convertir Sant Cristòfol de Meià en santuari dedicat a la Mare de Déu.

 

 

Talla policromada de la Mare de Déu del Puig Meià, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Talla policromada de la Mare de Déu del Puig Meià, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

DÒLMENS VORA EL PUIG DE MEIÀ


Es conegut d’antic que aquesta zona era plena de llops que representaven una gran plaga pels ramats de bestiar.

De fet està ple de topònims referents aquestes animals com per exemple la Vall de la Llobera, Costa Llobera, o els dòlmens anomenats de la Lloella del Llop.

Els dos dòlmens de la Lloella del Llop així com el de Sòl Joaquim, donen mostres, molt més antigues, del poblament al voltant del Puig de Meià. Són d’una tipologia megalítica tardana, que es podria situar entre el 1500 i el 650 abans de crist.

També hi ha documentats més dòlmens a la zona com son el Dolmen del Pla de la Gallina, el Dolmen de Paüs, el Dolmen de Rúbies, Dolmen del Cogulló, Dolmen del Serrat de la Llosa o Dolmen Cingles de Cúber, erigint-se aquesta zona com un autèntic santuari megalític.

La majoria d’aquests enterraments estan molt malmesos perquè sovint s’utilitzaven, en èpoques posteriors a la seva construcció, com cabanes o refugis de pastors, especialment en llocs de camins ramaders. Malgrat tot, encara son dignes d’observar.

 

 

Dolmen de la Lloella del Llop I, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Dolmen de la Lloella del Llop I, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 

DOLMEN DE LA LLOELLA DEL LLOP I


Aquest sepulcre megalític fou descobert a finals del segle passat gràcies a la informació del Baldomero Farrando del poble de Senterada.

La gran llosa horitzontal que el cobria està ensorrada per un costat, tot i que es conserva sencera, mentre que per l’altre es recolza encara en la llosa vertical. La forma recorda una lloella, trampa per caçar conills, perdius i altres ocells.

Aquest sepulcre megalític és de tipus càmera pirenaica en deficient estat de conservació. No es conserva el túmul original i la càmera està excavada en el terra natural de la muntanya.

Es troba entre el riu Merler i el Barranc dels Escallissos i per visitar-lo, es pot arribar des del Puig de Meià caminant en uns minuts.

Cal agafar el Camí Vell de Meià des de la Cabana del Pansot, una granja que queda a la dreta del Puig de Meià, mirant cap el sud, i després de caminar un 1,5 kilòmetres, aproximadament, es troba a l’esquerra rodejat d’alzines.

 

 

 

 

DOLMEN DE LA LLOELLA DEL LLOP II


Aquest sepulcre megalític fou descobert a finals del segle passat gràcies a la informació del Baldomero Farrando, del poble de Senterada.

En el cas del dolmen de la Lloella del Llop II, la llosa horitzontal que el cobria ha desaparegut i pot estar escampada pels voltants en trencadissa.

Aquest sepulcre megalític és de tipus càmera pirenaica de reduïdes dimensions i amb un llosa única desapareguda. El túmul està ben conservat amb forma oval y fa uns 7 x 6 metres, encara que els límits són difícils de distingir. La càmera està rebaixada al nivell de la roca natural de la muntanya.

Es troba entre el riu Merler i el Barranc dels Escallissos i per visitar-lo, es pot arribar des del Puig de Meià caminant en uns minuts.

Cal agafar el Camí Vell de Meià des de la Cabana del Pansot, una granja que queda a la dreta del Puig de Meià, mirant cap el sud, i després de caminar un 1,2 kilòmetres, aproximadament, es troba a l’esquerra en un petit clar.

 

 

 

 

DOLMEN DE SÒL JOAQUIM


Es va donar a conèixer gràcies a la informació que va proporcionar en Joan Llach de Cal Nari, però quan es va trobar ja estava saquejat.

El Dolmen de Sòl Joaquim es també de cambra pirenaica com els dos anteriors i va aparèixer en moure terres per la reparació de la pista que porta fins al despoblat de Rúbies.

En aquesta cas, la llosa cobertora ha desaparegut està desapareguda de molt antic. El túmul està malmès precisament pel moviment de terres, malgrat encara existeix i es pot observar en part. Consta de cinc lloses més una sisena desplaçada

Es troba a la pista que mena fins el despoblat de Rúbies a través de l’anomenat Camí de la Serra de Paús, més endavant anomenat Camí del Montsec.

Una vegada deixat a l’esquerra el desviament cap el Puig de Meià s’ha de continuar uns 700 metres, aproximadament, i es troba a mà l’esquerra al costat d’una alzina i abans d’una corva pronunciada.

 

 

MONTSEC BIKEPACKING LOOP


 

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l’Estall, Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta en format Bikepacking: en bicicleta off-road (BTT o Gravel) i també en bicicleta de carretera. En la modalitat off-road s’ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

La Montsec Bikepacking Loop (MBL) disposa d’una Guia completa amb els detalls de la ruta així com dels diferents sectors, dreceres i variants perquè puguis fer una bona planificació. Punts d’aigua, on menjar, on comprar, llocs on dormir, etc, i també podràs trobar tots els tracks actualitzats en un fitxer *.ZIP.

Si fas bicicleta, trobaràs el Puig de Meià en alguna de les rutes (o variants) de la Montsec Bikepacking Loop (MBL) en aquests mapes:

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop off-road (BTT i Gravel)

  • Mapa de la Montsec Bikepacking Loop road (carretera)

Montsec Bikepacking Loop. es una ruta que pretén resseguir tota la Serra del Montsec (Montsec de l'Estall, Montsec d'Ares i Montsec de Rúbies -o de Meià-, així com les seves serres marginals) sobre una bicicleta i en format Bikepacking Off-road. S'ha buscat en tot moment que el recorregut sigui el menys tècnic possible trepitjant el mínim asfalt.

 

 

Ermita de la Mare de Déu del Puig Meià, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

Ermita de la Mare de Déu del Puig Meià, Vilanova de Meià. La Noguera, Lleida. Catalunya. Montsec de Rúbies (o de Meià).

 

 


ESPAI D’INTERÈS NATURAL SERRA DEL MONTSEC


  Aquesta zona es troba dins de l’àrea de l’ESPAI NATURAL DE LA SERRA DEL MONTSEC, dins la comarca de La Noguera. És un Espai Natural Protegit, Xarxa Natura 2000 (àrea definida de la Serres del Montsec, Serra de Sant Mamet i Serra Mitjana) amb Zones Especials de Protecció per a les Aus (ZEPA).

 

Natura 2000

 

Recordeu que els espais naturals, històrics, arqueològics i paleontològics estan protegits i són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país.

Aquest indret ha quedat dotat d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, educatiu o paisatgístic, si voleu saber-ne més, consulteu els següents articles:

 

 

FONTS:


 

 

 

 

Aquest article s’ha publicat per primera vegada a SerradelMontsec.cat. Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

MAPA INTERACTIU MONTSEC


 

Mapa Interactiu de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES


 

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram Newsletter: Quaderns del Montsec

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

SAMARRETES SOC MONTSEC


 

Samarreta Soc Montsec - Les Asparets

La botiga de la SerradelMontsec.cat

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE


Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança:

  • Oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local

  • Descobreix l’essència tradicional del medi rural

  • Fes servir productes i serveis locals

  • Fes un consum responsable i redueix els teus residus

  • Utilitza el transport públic i/o sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS


 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arquitectònic, arqueològic, històric, geològic, ecològic, cultural, paleontològic, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?


 

SerradelMontsec.cat neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Aquesta web mostra el patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, geològic, paisatgístic, cultural, els costums i llegendes, etc al voltant de la Serra del Montsec.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec de l’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Espai d’Interès Natural Protegit i és Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

  • El Segre Mitjà, a la comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb i Artesa de Segre. Veure situació en el mapa.

  • La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis actualment. Veure situació en el mapa

  • La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres. Veure situació en el mapa.

  • La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares i el Montsec de l’Estall. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Alzina, Beniure, Estorm, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai. Veure situació en el mapa.

  • La Terreta (també dita Noguerola o Clotada d’Areny), comarca natural d’uns 425 km quadrats s’estén per la conca mitjana de la Noguera Ribagorçana, terres que aboquen les seves aigües al riu Noguera Ribagorçana entre el Congost d’Escales, al nord, i el Congost de Mont-rebei, al sud. Forma una conca tancada entre les serres de Sant Gervàs, al nord, la Serra del Montsec, al sud, la Serra de Gurp, i Montllobar, a l’est, i la Serra de Cis, Serra de Berganui, Serra de Sant Marc, Serra de Pallerol i Giró, a l’oest. La Terreta englobaria les terres situades tant a la riba dreta com a la riba esquerra del Noguera Ribagorçana, és a dir, a la riba aragonesa (Ribagorça d’Osca) i a la riba catalana (Pallars Jussà). Veure situació en el Mapa..

 

DONATIUS


 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa particular i independent sense ànim de lucre que no rep cap tipus de subvenció institucional.

Si t’agrada aquest projecte i gaudeixes d’ell, potser et ve de gust fer algun tipus de donació per ajudar a tirar-lo endavant de forma desinteressada. Els donatius es fan a través de la plataforma segura de Paypal, amb compte de Paypal i/o amb targeta clickant en la següent imatge:

 

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: Aquest contingut no està disponible. Si t'agrada aquest text o aquesta fotografia i necessites que elaborem contingut per a tu, envia'ns un mail a serradelmontsec@gmail.com