Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Retaules Policromats de Sant Feliu i Sant Pere. Alòs de Balaguer, La Noguera

 

Escena d'imposició de l'hàbit i Sant Pere Màrtir davant del Papa de Roma. Retaule de la Mare de Déu i Sant Pere Màrtir. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Meià i Sant Mamet.

Escena d’imposició de l’hàbit i Sant Pere Màrtir davant del Papa de Roma. Retaule de la Mare de Déu i Sant Pere Màrtir. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Meià i Sant Mamet.

 

La consagració de l’església de Sant Feliu data del 1057, segons l’acta, i és consagrada a Sant Feliu Africà, però martiritzat a casa nostra. Però aquesta església ja apareix citada l’any 1040 en l’acte de consagració del monestir de Sant Cerni de Tavèrnoles com a possessió del cenobi. L’església actual d’Alòs de Balaguer, tot i el seu origen antic, no reflecteix arquitectònicament el seu passat medieval, ja que l’edific fou modificat en l’època moderna dins de l’estil barroc. Aquesta església de Sant Feliu, Alòs de Balaguer, actualment hi ha dos retaules policromats del segle XIV. Un dels retaules és dedicat a Sant Feliu i l’altre, en el transsepte, és compartit per la Mare de Déu del Roser i Sant Pere Màrtir.

Aquests retaules van desaparèixer durant la guerra. Per recuperar-los van haver de pagar el transport i un sac de fesols. Com que llavors només van poder arreplegar un sac, sols van recuperar un dels retaules, l’altre va romandre 50 anys fora del poble (era a Balaguer).

 

Escena de l'enterrament de Sant Feliu. Retaule de Sant Feliu. Alòs de Balaguer. Montsec de Meià i Sant Mamet.

Escena de l’enterrament de Sant Feliu. Retaule de Sant Feliu. Alòs de Balaguer. Montsec de Meià i Sant Mamet.

 

 

El Retaule de Sant Feliu d’Alòs de Balaguer

El retaule policromat de Sant Feliu (màrtir que va venir de Cesàrea de Mauritània i predicà la fe cristiana entorn l’any 300) és d’una antigor respectable. Segons Duran i Sanpere, el retaule en cap cas és anterior a l’any 1360, però si que va ser esculpit dins del segle XIV. Així doncs, es pot afirmar que és un dels més antics de Catalunya, sempre dins de l’estic gòtic. Aquest retaule descriu l’arribada en vaixell de Sant Feliu i Sant Cugat, procedents d’Àfrica, l’empresonament de Sant Feliu per part del governador de Girona, anomenat Rufí, i el seu martiri, mort i enterrament.

Sobre els autors, només es pot assegurar que foren artistes procedents de l’escola de Lleida, autors també dels retaules de l’església de Sant Llorenç de Lleida. El retaule en si consta d’una petita predel·la amb imatges dels dotze apòstols i un cos superior dividit en tres rengles superposats de relleus que la imatge central i el seu pinacle separen verticalment en dues meitats.

En el retaule hi ha un total de 16 escuts i a la predel·la hi ha dotze cases, amb figures de mig cos que representen diversos sants. A l’esquerra trobem Sant Ramon, Sant Bartomeu, Sant Jaume, Sant Joan, Sant Andreu i Sant Pere. Els sants de la dreta són Sant Pau, Sant Jaume Sant Tomàs, Sant Felip, Sant Mateu i Sant Judes.

 

EEscena d'imposició de l'hàbit i Sant Pere Màrtir davant del Papa de Roma. Retaule de la Mare de Déu i Sant Pere Màrtir. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Meià i Sant Mamet.

Escena d’imposició de l’hàbit i Sant Pere Màrtir davant del Papa de Roma. Retaule de la Mare de Déu i Sant Pere Màrtir. Alòs de Balaguer. La Noguera. Montsec de Meià i Sant Mamet.

 

 

El Retaule de la Mare de Déu i Sant Pere Màrtir d’Alòs de Balaguer

Aquest retaule, dipositat, després de la guerra civil a l’església de Sant Domènec de Balaguer, està inclòs dintre del grup del retaule de Sant Pere de l’església de Sant Llorenç de Lleida. L’ordre de la història comença a la part baixa i, fent una ziga-zaga, arriba fins a la part alta. La Verge duu la corona damunt la diadema granada com en tantes imatges procedents de la mateixa escola de retaulers de Lleida.

Els relleus de Sant Pere Màrtir expliquen la vida de Sant Pere Màrtir i corresponen a les taules de l’esquerra, mentre que els relleus de la Mare de Déu del Roser corresponen a la vida de la Verge, part dreta.

El ram que la Mare de Déu duu a la mà és quelcom característic de les escultures de l’escola de Lleida. Les dues imatges titulars, invertides en llur emplaçament primitiu, ocupen la part central del retaule. La Senyora, a més del ramell de flors a la mà dreta, suporta l’infant, assegut sobre el seu braç esquerre i que juga amb l’ocell. Sant Pere Màrtir, vestit amb l’hàbit dominicà, té el cap partir per un coltell (que no hi és) i aguanta un llibre amb la mà esquerra, mentre li manca la palma que hauria de lluir a la mà dreta.

La predel·la presenta dotze imatges de profetes amb llibres oberts a les mans. A la part central del mateix, a sota de les imatges, s’hi pot trobar Jesús, la Mare de Déu, Sant Joan, Sant Domènec, Sant Pere, Sant Pau i un altre predicador desconegut. Els relleus dels dos rengles inferiors tenen parelles d’escuts amb senyal d’ala com el retaule de Sant Feliu i uns altres d’aquarterats.

 

Com visitar els Retaules Policromats de Sant Feliu i Sant Pere

 

Per visitar l’església i els retaules, s’ha d’anar a la plaça de l’església d’Alòs de Balaguer i preguntar a la rectoria per la clau.

 

 

Fotografies Retaules Policromats de Sant Feliu i Sant Pere de l’església de Sant Feliu. Alòs de Balaguer, La Noguera. Montsec de Meià i Sant Mamet.
 

 

 

Situació en el Mapa dels Retaules Policromats de Sant Feliu i Sant Pere de l’església de Sant Feliu. Alòs de Balaguer, La Noguera. Montsec de Meià i Sant Mamet.
 

 

 


 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error:

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca