Pages Menu
TwitterRss
Categories Menu

Retaules Policromats de Sant Feliu i Sant Pere. Alòs de Balaguer.

 

Per recuperar els retaules policromats de Sant Feliu i Sant Pere d’Alòs de Balaguer, desapareguts a la Guerra Civil, es va haver de pagar el transport i un sac de fesols…

Escena d'imposició de l'hàbit i Sant Pere Màrtir davant del Papa de Roma. Retaule de la Mare de Déu i Sant Pere Màrtir, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya Montsec, de Rúbies.

Escena d’imposició de l’hàbit i Sant Pere Màrtir davant del Papa de Roma. Retaule de la Mare de Déu i Sant Pere Màrtir, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

RETAULES POLICROMATS DE SANT FELIU I SANT PERE

Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 

 

 


SITUACIÓ GEOGRÀFICA D’ALÒS DE BALAGUER

Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb desembocadura sobre riu Segre, a la comarca de La Noguera.

El seu castell i recinte fortificat de la Mare de Déu de la Torre, va ser un dels més grans i complexos sent una construcció coneguda per la seva quasi inaccessibilitat.

Des de dalt es pot observar el curs del riu Segre, la Serra de Sant Mamet, el castell de Rubió de Sòls i la Serra del Mont-roig.

 

 

Església de Sant Feliu, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Església de Sant Feliu, Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 


ESGLÉSIA DE SANT FELIU D’ALÒS DE BALAGUER

La consagració de l’església de Sant Feliu d’Alòs de Balaguer data del 1057 i és consagrada a Sant Feliu Africà, que curiosament va ser martiritzat a casa nostra, malgrat ja apareix citada l’any 1040 en l’acte de consagració del monestir de Sant Cerni de Tavèrnoles com a possessió del cenobi.

L’església actual d’Alòs de Balaguer, tot i el seu origen antic, no reflecteix arquitectònicament el seu passat medieval, ja que l’edific fou modificat en l’època moderna dins de l’estil barroc.

Aquesta església actualment conté dos retaules policromats del segle XIV. Un dels retaules és dedicat a Sant Feliu i l’altre, en el transsepte, és compartit per la Mare de Déu del Roser i Sant Pere Màrtir.

Aquests retaules van desaparèixer durant la Guerra Civil Espanyola. i per recuperar-los es va haver de pagar el transport i un sac de fesols. Com que llavors només van poder arreplegar un sac, sols van recuperar un dels retaules, l’altre va romandre 50 anys fora del poble, a Balaguer.

 

 

Interior de l'església de Sant Feliu i els dos retaules policromats esculpits en pedra. Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

Interior de l’església de Sant Feliu i els dos retaules policromats esculpits en pedra. Alòs de Balaguer. La Noguera, Lleida. Catalunya, Montsec de Rúbies.

 

 


RETAULE POLICROMAT DE SANT FELIU D’ALÒS DE BALAGUER

El retaule policromat de Sant Feliu (màrtir que va venir de Cesàrea de Mauritània i predicà la fe cristiana entorn l’any 300) és d’una antigor respectable.

Segons Duran i Sanpere, el retaule en cap cas és anterior a l’any 1360, però si que va ser esculpit dins del segle XIV. Així doncs, es pot afirmar que és un dels més antics de Catalunya, sempre dins de l’estic gòtic.

Aquest retaule descriu l’arribada en vaixell de Sant Feliu i Sant Cugat, procedents d’Àfrica, descriu l’empresonament de Sant Feliu per part del governador de Girona, anomenat Rufí, i descriu el seu martiri, mort i enterrament.

Sobre els autors, només es pot assegurar que foren artistes procedents de l’escola de Lleida, autors també dels retaules de l’església de Sant Llorenç de Lleida.

 

 

Fotografia de l'any 1900 del retaule policromat de Sant Feliu. Alòs de Balaguer. Any 1900. Autor: Lluís Marià Vidal. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

Fotografia de l’any 1900 del retaule policromat de Sant Feliu. Alòs de Balaguer. Any 1900. Autor: Lluís Marià Vidal. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya.

 

 

El retaule en si consta d’una petita predel·la amb imatges dels dotze apòstols i un cos superior dividit en tres rengles superposats de relleus que la imatge central i el seu pinacle separen verticalment en dues meitats.

En el retaule hi ha un total de 16 escuts i a la predel·la hi ha dotze cases, amb figures de mig cos que representen diversos sants.

A l’esquerra trobem Sant Ramon, Sant Bartomeu, Sant Jaume, Sant Joan, Sant Andreu i Sant Pere. Els sants de la dreta són Sant Pau, Sant Jaume Sant Tomàs, Sant Felip, Sant Mateu i Sant Judes.

 

 

 

 


RETAULE POLICROMAT DE LA MARE DE DÉU I SANT PERE MÀRTIR

Aquest retaule, dipositat, després de la Guerra Civil Espanyola a l’església de Sant Domènec de Balaguer, estava inclòs dintre del grup del retaule de Sant Pere de l’església de Sant Llorenç de Lleida.

L’ordre de la història comença a la part baixa i, fent una ziga-zaga, arriba fins a la part alta. La Verge duu la corona damunt la diadema granada com en tantes imatges procedents de la mateixa escola de retaulers de Lleida.

Els relleus de Sant Pere Màrtir expliquen la seva vida i corresponen a les taules de l’esquerra, mentre que els relleus de la Mare de Déu del Roser corresponen a la vida de la Verge, a la part dreta.

El ram que la Mare de Déu duu a la mà és quelcom característic de les escultures de l’escola de Lleida.

Les dues imatges titulars, invertides en llur emplaçament primitiu, ocupen la part central del retaule. La Senyora, a més del ram de flors a la mà dreta, suporta l’infant, assegut sobre el seu braç esquerre i que juga amb l’ocell.

Sant Pere Màrtir, vestit amb l’hàbit dominicà, té el cap partir per un coltell (que no hi és) i aguanta un llibre amb la mà esquerra, mentre li manca la palma que hauria de lluir a la mà dreta.

La predel·la presenta dotze imatges de profetes amb llibres oberts a les mans. A la part central del mateix, a sota de les imatges, s’hi pot trobar Jesús, la Mare de Déu, Sant Joan, Sant Domènec, Sant Pere, Sant Pau i un altre predicador desconegut.

Els relleus dels dos rengles inferiors tenen parelles d’escuts amb senyal d’ala com el retaule de Sant Feliu i uns altres d’aquarterats.

 

 

 

 

VISITAR ELS RETAULES POLICROMATS DE SANT FELIU I SANT PERE D’ALÒS DE BALAGUER

 

Per visitar l’església i els retaules, s’ha d’anar a la plaça de l’església d’Alòs de Balaguer i preguntar a la rectoria, que es troba adossada a l’església, si us poden deixar la clau per accedir-hi, en cas de que l’església estigui tancada.

 

PROTECCIÓ

 

  • Protecció: No consta
  • Classificació: No consta
  • Número de Registre: No consta
  • Data de Publicació: No consta

 

 

 

 

Cap dels continguts del lloc SerradelMontsec.cat es poden utilitzar, copiar, redistribuir, fer-ne transformacions i/o modificacions, sense autorització prèvia.

Si vols distribuir o utilitzar aquests continguts, contacta amb nosaltres prèviament per acordar les condicions d’ús.

 

SEGUEIX-NOS A LES XARXES

SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Instagram

 

 

SerradelMontsec.cat serradelmontsec@gmail.com

 

 

PRACTICA EL TURISME SOSTENIBLE

Pren consciència de l’impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l’essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

 

RECORDA QUE MOLSTS PARATGES SON ESPAIS PROTEGITS I FRÀGILS

 

Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d’un règim de protecció i gestió establert per l’Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.

 

QUÈ? QUI? COM?

 

SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants. Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, etcètera, sinó que també parla de la cultura, els costums, les llegendes i els paisatges.

Amb el topònim Serra del Montsec anomenem una única serralada, d’uns 50 quilòmetres de llarg, que en realitat es divideix en tres unitats diferents: el Montsec de Rúbies (o de Meià) amb el dom de Sant Mamet; el Montsec d’Ares; i el Montsec d’Estall, mal anomenat per alguns com Montsec d’Aragó, que és el menys conegut de tots, el més deshabitat i el més inaccessible.

Al mateix temps, la Serra del Montsec ha estat declarada Reserva Starlight per l’UNESCO, i forma part del Geoparc Orígens, qualitat concedida també per l’UNESCO, que reconeix els valors geològics excepcionals d’un territori. És un Espai d’Interès Natural Protegit.

Els paisatges de la Serra del Montsec tenen diferents figures de protecció declarades com espais d’interès geològic, espais de la Xarxa Natura 2000, reserves de fauna salvatge, patrimoni mundial, patrimoni històric, etcètera. Dins de la seva àrea d’influència trobem l’Espai d’Interès Natural l’Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresa, l’Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, la Reserva Fauna Salvatge de Sant Llorenç de Montgai, etcètera.

La Serra del Montsec engloba dues províncies, Lleida i Osca, i tres comarques: la comarca de La Noguera i la comarca del Pallars Jussà, ambdues dins de Catalunya, i la comarca de La Ribagorça d’Osca, a l’Aragó.

Però també engloba subzones com:

El Segre Mitjà, a comarca de La Noguera, també anomenat Ribera del Segre, històricament coneguda com Urgell Mitjà, és una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant dels municipis de Ponts, Oliana, La Baronia de Rialb, Artesa de Segre i Alòs de Balaguer fins a l’Aiguabarreig dels rius Segre – Noguera Pallaresa.

La Vall de Barcedana, a la comarca del Pallars Jussà, una antiga i històrica entitat política, jurídica i administrativa menor coneguda com ‘La Vall’, que va des de l’antic Hostal Roig fins al Pantà de Terradets, englobant dins seu les viles de Mata-Solana, Sant Miquel de la Vall, Sant Martí de Barcedana, Llimiana i Sant Miquel de la Vall que pertanyen a diferents municipis.

La Conca de Tremp, a la comarca del Pallars Jussà, compren l’anomenada Conca Deçà a ponent, amb els municipis de Tremp, de Castell de Mur, Sant Esteve de la Sarga, entre d’altres, i a llevant la Conca Dellà, anomenada també Conca d’Orcau, al voltant de la vila i municipi d’Isona i de Gavet de la Conca, entre d’altres.

La Feixa, es com s’anomena la zona geogràfica, de certes terres planes i de fàcil conreu i a diferents alçades, que formant una mena de vall, es troben entre l’Obaga de la Serra del Montsec d’Ares. La Feixa travessa el municipi de Sant Esteve de la Sarga i part del municipi de Viacamp i Lliterà (a la Ribagorça d’Osca) i engloba els pobles Moror, Moror, Alzina, Beniure, Sant Esteve de la Sarga, Alsamora, Girbeta (la vella) i Montgai.

 

MAPA DEL MONTSEC

 

Mapa de la SerradelMontsec.cat

Veure el Mapa de la Serra del Montsec.

 


 

SerradelMontsec.cat

 


 

error: ! Aquest contingut no està diponible!