Pages Menu
TwitterRssFacebook
Categories Menu

Les Roques de la Vila. Finestres.

 

A Finestres trobem una formació rocosa molt peculiar anomenada Les Roques de la Vila, que si bé es repeteix en altres indrets de la Serra del Montsec, aquí pren la magnitud d’un espectacle sublim…

El fenomen geològic anomenat Les Roques de la Vila. Finestres, Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

LES ROQUES DE LA VILA

Finestres, Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


SITUACIÓ DE FINESTRES

Finestres és un llogaret deshabitat que es troba a uns sis quilòmetres d’Estopanyà en una de les llengües de l’embassament de Canelles.

Dins del municipi de Viacamp i Lliterà, i a 551 metres d’altitud, forma part del conjunt de pobles situats a l’altiplà que s’eleva sobre la marge dreta del riu Noguera Ribagorçana.

Per arribar a Finestres hem de prendre la carretera N-230 (Lleida – Vielha) i, al quilòmetre 54, agafar el desviament cap el poble d’Estopanyà.

A l’entrada del poble d’Estopanyà, al costat d’un castellet miner de les antigues mines de manganès, un desviament a l’esquerra porta cap a Finestres per una pista forestal, molt malmesa i estreta que requereix paciència, no apta per vehicles que no siguin alts.

 

 

Castellet miner de les antigues mines de manganès. Estopanyà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Castellet miner de les antigues mines de manganès. Estopanyà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

Conduïm durant 12 quilòmetres, primer pel Pla de la Font de les Olles (sota el despoblat Soriana) que continua amb una altra plana més estreta anomenada el Pla del Reguer.

Posteriorment trobem el Barranc del Reguer, zona de sediments de torba, d’antics i dessecats estanys càrstics, molt fèrtils de gran valor ecològic que queda amenaçat per una granja porcina, situada només a 50 metres del cabal.

Continuem després travessant el Pont de Penavera, sobre del riu Queixigar anomenat aquí riu Guard, fins arribar al pantà de Canelles i després fins el poble de Finestres tot vorejant el pantà.

Un bell recorregut, encara que constant i llarg, per una zona completament despoblada que culmina a la plaça major del despoblat de Finestres.

 

 

Plaça major del despoblat de Finestres. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Plaça major del despoblat de Finestres. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

Finestres se situa al Montsec de l’Estall, el més petit dels “Montsecs” i menys alt que els altres (Montsec de Rúbies i Montsec d’Ares), i amb un accés complicat des de la vessant catalana.

Tot i això l’estructura i la bellesa són molt semblants, amb els espadats de la cara sud plenes de barrancs i amb el vessant nord més suau.

Alguns l’anomenen impròpiament el Montsec d’Aragó, perquè administrativament es troba en terres de la província d’Osca a la comarca de la Ribagorça, dins d’Aragó.

 

 


ORIGEN ETIMOLÒGIC DE FINESTRES

La muralla rocosa de Finestres es va convertir en un lloc estratègic ideal i inexpugnable degut a les parets verticals que la formaven.

Al punt més alt d’aquesta formació, Arnau Mir de Tost, al segle XI una vegada conquerit als àrabs, va situar un castell i una ermita.

La visió que hi ha des d’aquest castell, cap a migdia en direcció a l’estret de Canelles, és immillorable. De fet, des de la presa de Canelles es perfectament visible.

La visió d’alçada i la protecció entre les espitlleres naturals que formen les parets verticals de la formació geològica anomenada Roques de la Vila, com si fos una fortalesa va ser l’origen del nom del Castell de Finestres original, i que posteriorment també donar nom al poble construït a la vora.

 

 

La espectacular formació geològica de les Roques de la Vila de Finestres. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

La espectacular formació geològica de les Roques de la Vila de Finestres. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


ORIGEN DE FINESTRES

Una vegada que la Vall d’Àger va quedar estabilitzada, i encetada la repoblació, sota domini d’Arnau Mir de Tost, aquest va voler consolidar la frontera oest a la dreta del riu Noguera Ribagorçana.

Entre l’any 1045 i l’any 1060, Arnau Mir de Tost va conquerir als musulmans els castells de Fet, Bellmunt, Finestres, Soriana, Casserres del Castell, Estanya, Cabestany, Calladrons, Ciscar, Entença, Montfalcó, Pilzà, Camporells, Peralta de la Sal i Purroi de la Solana.

L’objectiu era rodejar la ciutat de Lleida, conquerint les terres que l’envoltaven, i va situar un cap de pont en tota aquesta zona per poder conquerir el baluard de Calasanç.

Arnau Mir de Tost, va donar el castell de Finestres i l’església castellera de Sant Vicenç a l’abadia de Sant Pere d’Ager juntament amb tot el territori des de Finestres fins Estopanyà i Casserres del Castell.

 

 

La espectacular formació geològica de les Roques de la Vila de Finestres. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

La espectacular formació geològica de les Roques de la Vila de Finestres. Viacamp i Lliterà, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

El seu nét Guerau Ponç, vescomte d’Àger, va lliurar en feu el castell de Finestres a Pere de Girbeta, l’any 1129, probablement a títol personal, ja que en 1187 i 1190 continuava en poder de Ponç Guerau d’Àger, que es titulava ja vescomte de Cabrera.

Posteriorment van exercir aquest senyoriu, durant diversos segles, els membres del llinatge Escala, residents a Benavarri.

L’any 1845 es van fusionar els municipis de Lliterà i de Viacamp, i van quedar agrupades les poblacions de Girbeta, Montgai, Lliterà, Viacamp, Montfalcó, l’Estall i La Cerulla (la zona de Els Cunyols que compren el Mas de Quintillà, el Mas de Pere Piquer, el Mas de Gavarrella, el Mas de Xiquet, etc.).

Es va constituir així el nou municipi de Viacamp i Lliterà, amb capitalitat a Viacamp que comprenia també els actuals despoblats de Fet i Finestres.

La llengua tradicional és la catalana, en la seva variant ribagorçana, que s’hi manté ben viva per aquestes zones de la franja.

 

MI QUERIDO FINESTRES

 

El despoblament, com passa amb la majoria de poblacions del municipi de Viacamp i Lliterà, és molt important.

Aquest despoblament va ser agreujat pel cop mortal que va significar la construcció de l’embassament de Canelles, que va deixar els pobles aïllats del seu mercat tradicional cap a la vall d’Àger i va negar les terres de conreu.

Fet i Finestres van ser dues potències oleícoles, tal com denoten les piles per oli instal·lades a casa seva. Van proveir, principalment, a Benavarri d’on es portaven el gra que en les seves terres, per contra, escassejava.

L’interessant llibre “Mi querido Finestres”, escrit per Maria del Patrocini Pena Pociello, de Casa Coix, és un bon exemple per conèixer les vivències en primera persona de la vida a Finestres des dels anys 20 fins als anys 50, del segle XX.

En aquest llibre hi apareixen els noms de les 10 cases que aleshores formaven part del poble: casa Soqué, casa Agustí, casa Pociello, casa Coix, casa Salduga, casa Figuerol, casa Benedet, casa Gabriel, casa Tarroné i casa Portomeu.

 

"Mi querido Finestres" de Maria del Patrocini Pena Pociello, de Casa Coix. Finestres.

“Mi querido Finestres” de Maria del Patrocini Pena Pociello, de Casa Coix. Finestres.

 

 


LES ROQUES DE LA VILA

A Finestres trobem una formació rocosa molt peculiar anomenada Les Roques de la Vila, que si bé es repeteix en altres indrets de la Serra del Montsec, aquí pren la magnitud d’un espectacle sublim.

Aquest accident geològic es conegut amb diferents noms com “Roques de Finestres“, “Portes de Finestres“, “Parets de Finestres“, “Muralles de Finestres“, “Dents de Finestres“, però el seu nom real, tal i com l’anomenaven i anomenen els fills de Finestres és el de “Les Roques de la Vila“.

 

LA MURALLA XINESA DE FINESTRES

 

Des de fa uns anys, el nom original de “Les Roques de la Vila” s’ha pervertit i han inventat una denominació completament aliena a la tradició per anomenar aquesta extraordinària formació rocosa.

Aquest nom inventat recentment, basat en la idea errònia de que la natura es pot explicar turísticament com un parc temàtic, és el vergonyós nom de “Muralla Xinesa de Finestres”.

Una denominació completament absurda ja que, si bé es pot considerar una muralla rocosa, ni és d’origen xinès ni tampoc és una muralla construïda per l’home com la xinesa.

Aquesta perversió del nom original ha arribat tant lluny que fins i tot en els cartells indicatius que senyalen com arribar-hi, estan escrits amb aquesta denominació absurda de “Muralla China de Finestras”.

Inclús s’ha castellanitzat el nom original de la població en una llengua aliena a la tradicional d’aquestes terres . És una autèntica pena deixar perdre els noms originals dels llocs només per un afany sobreespectacular, turístic i grandiloqüent.

No cal inventar noms, buscant símils, fent comparacions, o creant parcs temàtics sense sentit.

La natura és un espectacle en sí mateixa i no cal inventar denominacions quan els noms originals donats fa centenars d’anys són ben macos, no creieu?

 

Per arribar a Les Roques de la Vila, des del mateix poble, existeix un camí senyalitzat que indica l’inici del camí cap a l’ermita de Sant Vicenç, que es troba al mig d’aquest fenomen geològic.

El sender s’enfila cap un turó on hi ha les restes de la Casa del Senyor, casa forta d’origen medieval. Des d’aquí podem veure per primer cop el sistema d’estrats verticals que formen les Roques de la Vila.

Per l’esquerra del turó el sender davalla cap el Barranc de Savinós, primer recte cap a l’est i després es separa de mica en mica de la cresta principal fins a una portella impressionant on el riu ha tallat literalment la roca.

S’ha de creuar el barranc i pujar ara en tendència cap a la dreta per un tram humit, fins a un pla on a l’esquerra es veu una petita construcció, la caseta dels Moros.

 

 

Castell de Finestres i ermita de Sant Vicenç. Castell de Finestres i ermita de Sant Vicenç. Finestres, Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d'Estall.

Castell de Finestres i ermita de Sant Vicenç. Castell de Finestres i ermita de Sant Vicenç. Finestres, Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

Cap a la dreta ens enfilem finalment al punt més alt del que era el castell, des d’on baixem a l’ermita de Sant Vicenç per un tram de roca de dos metres sense cap dificultat, ja que està equipat amb grapes de ferro i un cadenat.

D’aquesta manera s’arriba al bell mig de la formació de Les Roques de la Vila, però si voleu tenir una visió conjunta i de perspectiva, la millor manera de fer-ho és, des del poble, agafar el camí que porta a l’ermita de Sant Marc, des d’on les vistes sobre la muralla rocosa son espectaculars.

Imagineu Finestres amb el millor moment de llum sobre les Roques de la Vila, a la caiguda de la tarda, quan el sol a l’horitzó, accentua les ombres que destaquen amb la roca tenyida de tons ocres.

Ni una veu entre les ruïnes del poble proper abandonat i una sensació de desemparament en un escenari natural extraordinari davant nostre, només per a nosaltres i per un estol de gralles que passa veloç.

 

 

 

 


LA MURALLA ROCOSA DE FINESTRES

La muralla rocosa de Finestres és anomenada tradicionalment des d’antic com “Les Roques de la Vila“.

Els estrats paral·lels, de barres calcàries, que un dia van ser horitzontals, per causa de inimaginables moviments tel·lúrics, van arribar a col·locar-se en la capritxosa situació en què els veiem avui en dia.

Les Roques de la Vila està composta per dues línies d’estrats paral·lels de pedra que els moviments geològics tectònics van forçar fins a col·locar-les verticals.

Al seu interior s’amaguen les restes del Castell de Finestres i l’ermita de Sant Vicenç.

És una cresta rocallosa formada per grans columnes d’estrats enllaçats uns amb altres verticalment que s’acosta al poble de Finestres des de la Serra de Savinós.

Els estrats verticals tenen l’aspecte visual d’una gran muralla natural, amb altes punxes i escletxes profundes que baixen fins a les aigües del pantà de Canelles.

 

 

Estrats verticals de les Roques de la Vila de Finestres. Dalt a l'esquerra, hi ha les restes del castell i l'ermita de Sant Vicenç. Viacamp i Llitera, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d'Estall.

Estrats verticals de les Roques de la Vila de Finestres. Dalt a l’esquerra, hi ha les restes del castell i l’ermita de Sant Vicenç. Viacamp i Llitera, Ribagorça. Osca, Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

Aquesta muralla vertical és doble, de forma que crea una doble línia d’estrats separats per una vintena de metres. A més a més aquests estrats son extremadament estrets. De centímetres, en molts punts.

S’aixequen com grans columnes desenes de metres i són molt estretes i esmolades conferint a aquest fenomen geològic un autèntic espectacle visual incomparable.

En dos determinats punts, aquests estrats verticals queden inundats per les aigües del pantà de Canelles i una profunda escletxa deixa passar l’aigua cap a l’interior de les dues línies verticals d’estrats i fins i tot les travessa fins l’altre costat de la muralla rocosa.

Des d’un aspecte purament acadèmic, el que es contempla a l’observar la muralla rocosa de Les Roques de la Vila de Finestres, son dues capes escassament separades de roca calcària d’escull, del Cretaci Superior, molt dures, que permet que contrastin amb una capa intercalada més tova i erosionada.

 

 

 

 

Aquestes capes, per efecte tectònic es troben verticalitzades a causa de l’emplaçament de mantells del front d’encavalcament sud pirinenc.

El resultat s’assembla a una autèntica muralla amb dues parets paral·leles que pugen i baixen, seguint la forma del vessant. L’erosió i progressiu enfonsament de part d’aquesta muralla de roca li ha conferit el seu aspecte ruïnós tan atractiu.

Una obra magistral de la natura i un descobriment sorprenent tant per a qui el visiti estant prèviament informat, com per a algú que pogués, improbablement, descobrir-lo en les seves aventures per aquestes contrades.

Un espectacle sublim.

 

 

L'ermita de Sant Vicenç des del Castell de Finestres. Finestres, Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d'Estall.

L’ermita de Sant Vicenç des del Castell de Finestres. Finestres, Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 


ERMITA DE SANT VICENÇ DE FINESTRES

L’ermita de Sant Vicenç de Finestres s’ubica en un emplaçament absolutament impressionant, aprofitant sengles estrats verticals i paral·lels de les Roques de la Vila de Finestres a tall de muralla natural.

Un paratge de gran bellesa on es va construir aquest castell a la fi del segle XI, con- formant la línia defensiva contra els àrabs i que, com és habitual, es completa amb una petita església castellera.

Entre els estrats de Les Roques de la Vila, i aprofitant com a fonamentació la pròpia roca, es van erigir els forts murs del castell, trobant-se en una de les seves cantonades la diminuta església, ara ermita.

Es tracta d’un edifici de reduïdes dimensions i d’acusat estrenyiment, a causa possiblement del poc espai que hi ha entre les roques.

Es configura per una allargada i estreta nau de planta rectangular culminada absis semicircular.

 

 

Interior de l'ermita de Sant Vicenç. Finestres, Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d'Estall.

Interior de l’ermita de Sant Vicenç. Finestres, Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

Queda dividida en tres trams de curt desenvolupament delimitats per les arrencades de dos arcs torals de mig punt, coberta amb una volta de canó que ja ha quedat enfonsada.

El tram primer, que queda unit directament a la volta de forn de l’absis es conserva, estant precedit aquest per un arc de mig punt que marca la zona del presbiteri.

En ell mur sud s’obre, molt a prop de la capçalera, una petita finestra d’arc de mig punt doble, apreciant així mateix la terminació dels esmentats arcs faixons: el més proper a l’absis arriba fins el mateix sòl.

El segon, situat cap a la meitat de la resta de la nau, dona suport sobre mènsules que, al seu torn, s’assenten sobre una imposta que recorre tots els paraments.

 

 

Ermita de Sant Vicenç, situada dins de Les Roques de la Vila de Finestres. Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d'Estall.

Ermita de Sant Vicenç, situada dins de Les Roques de la Vila de Finestres. Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

A la paret lateral s’ubicava la portada d’ingrés, la qual va ser arrencada i espoliada fa temps.

Sòbria construcció gairebé sense elements decoratius que hagin subsistit fins a l’actualitat, s’aprecien només en les bisellades mènsules unes formes esculpides a manera de escacat, així com una senzilla creu pintada de vermell visible en una de les arcades laterals.

No obstant això, l’element més destacat en aquest sentit es troba en el va central de l’absis, d’arc de mig punt i doble esqueixada.

La monolítica pedra cimera de l’absis, presenta una roseta esculpida, flanquejada per una franja de motius geomètrics entre els quals s’intercalen altres de temàtica vegetal -fulles i pètals-, que recorren l’hemicicle.

 

 

Absis de l'ermita de Sant Vicenç. Finestres, Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d'Estall.

Absis de l’ermita de Sant Vicenç. Finestres, Viacamp i Lliterà. Ribagorça. Osca. Aragó. Montsec d’Estall.

 

 

 

 

PROTECCIÓ:

 

  • Protecció:
    • Declarat Punt d’Interèss Geològic d’Aragó
    • Bé d’Interès Cultural d’Aragó
  • Classificació:
    • Zona Geològica
    • Romànic

 

FONTS:

 

  • Engarrista.com.
  • Mi querido Finestres. Maria del Patrocini Pena Pociello
  • Muntanyaviva.cat
  • Restauración de Ermitas de Difícil Acceso en el Alta Aragón. Acín Fanlo, J.L. Diputación de Aragón

 





SerradelMontsec.cat



SerradelMontsec.cat és una iniciativa que neix com una plataforma amb esperit divulgatiu i de reconeixement de la Serra del Montsec en totes les seves vessants: el Montsec de Rúbies i Sant Mamet, el Montsec d'Ares, el Montsec de l'Estall, la Reserva Starlight del Montsec, l'Espai d'Interès Natural de la Serra del Montsec , els seus Espais d'Interès Geològics, els seus Espais de Xarxa Natura 2000 Serres del Montsec, Sant Mamet i Mitjana, l'Aiguabarreig dels rius Segre i Noguera Pallaresal'Espai Natural de les Vessants de la Noguera Ribagorçana, etc.



La Serra del Montsec engloba dues províncies i tres comarques: la comarca de La Noguera (Lleida), la comarca del Pallars Jussà (Lleida) i la comarca de La Ribagorça d'Osca, a l'Aragó. Però també engloba subzones com el Mig Segre (o Segre Mitjà, o Ribera del Segre), històricament també conegut com Urgell Mitjà, una extensió del territori que forma una comarca natural al voltant de Ponts i La Baronia de Rialb. Així com la zona coneguda com els Aspres del Montsec.



Així doncs, aquesta web, no només parla del patrimoni històric, mundial, arquitectònic, arqueològic, paleontològic i geològic, també parla de la cultura, els costums, les llegendes, etc.






Practica el Turisme Sostenible. Pren consciència de l'impacte que provoca en el medi la teva activitat i contribueix al desenvolupament sostenible durant la teva estança: oblida les preses i sincronitzat amb el ritme de la vida local, descobreix l'essència tradicional del medi rural, fes servir productes i serveis locals, fes un consum responsable i redueix els teus residus, utilitza el transport públic i sostenible sempre que puguis.

Recorda que molts paratges son espais protegits i fràgils. Els espais naturals i arqueològics protegits són una peça clau que sustenten la conservació de la cultura, la identitat i la biodiversitat al nostre país. Molts paratges estan dotats d'un règim de protecció i gestió establert per l'Administració, per tal de preservar el seu interès científic, arqueològic, històric, ecològic, cultural, paisatgístic o mediambiental.











Segueix-nos a les Xarxes Socials


SerradelMontsec.cat a Youtube SerradelMontsec.cat a Twitter SerradelMontsec.cat a Facebook SerradelMontsec.cat a Instagram





Samarreta 'Sóc Montsec - Les Asparets'



Samarreta Sóc Montsec - Les Asparets



Samarreta 'Mosca Collonera - Montsec University'











Mapa de la SerradelMontsec.cat





Obre el mapa de La Serra del Montsec en format gran.




SerradelMontsec.cat

error: ! Opció no disponible.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca